Per Setmana Santa de 1977, vaig fer el primer viatge llarg amb el meu “flamant” 850 molt especial, vam anar amb els meus amics Isidre Gabarro, Fermi P. i Pere C., a passar uns dies a casa de la meva tia Leo a Manosque un poble de Provença.
Sortim dora agafant l’AP7 cap a la frontera, parant a desdejunar en l’àrea de la Selva, seguim fins a la frontera sense novetat i poc després de creuar-la, a l’altura de Perpignan, veig que la temperatura del motor està pujant, per la qual cosa paro en la primera zona de descans que vaig trobar, esperem que es refredés i li vaig afegir refrigerant, poc després de re-emprendre la marxa, m’adono que a més de 60 Km/h puja la temperatura, per la qual cosa procuro no depassar aquesta velocitat; una vegada recorreguts uns 60 kilòmetres, una altra vegada va pujar la temperatura, per la qual cosa avançàvem en trams d’una hora( 60 kilòmetres a 60 Km/h; així, a trompades, arribem a Nimes, on deixem l’auto-pista, per a agafar la carretera a Avignon, on vaig patir una distracció, agafant una carretera que no era, per sort em vaig donar compte a la sortida de la ciutat, i vaig poder donar la volta i agafar la ruta correcta, això sí parant cada 60 quilòmetres, així aconseguim arribar a Apt passades les 3 de la tarda, i a Manosque sobre les 5, com és lògic els meus oncles estaven desesperats, perquè havíem d’haver arribat entre la 1 o les 2 del migdia, i com no existien els mòbils, no vaig poder avisar-los del problema, i pensaven que havíem tingut un accident, una vegada explicat el problema i veient-nos bé, es van calmar , i passem a instal·lar-nos a la seva casa, passem la resta de la tarda xerrant amb els meus cosins i oncles. L’endemà, el meu oncle va dur el meu cotxe al taller, i em va deixar un Simca 1000, que tènia, perquè poguéssim moure’ns mentre arreglaven el 850, al segon dia ja estava llest el meu cotxe, només van haver de netejar el radiador i el circuit de refrigeració. El meu oncle ens va dur a casa d’uns amics seus, la família Bourgueois, que tenien dues filles de 16 i 18 anys, i que tenien una noia alemanya de vacances a la seva casa, simpatitzem amb les noies, i quedem un parell de vegades al poble per a prendre alguna cosa i passejar, i una altra vegada a la seva casa; una de les germanes estudiava espanyol i a l’any següent, poc abans d’anar-me a la mili, va venir a la meva casa a passar uns dies; no recordo els seus noms, be si l’alemanya es deia Suzanne.
PORTE SONNERIE, MANOSQUE Finalment vam emprendre el viatge de tornada, aquesta vegada sense problemes, només una mica de “cangueli” a la frontera , perquè portàvem algunes revistes porno, que en aquella epoca no estaven autoritzades a Espanya, i que algun dels companys habia fet un “porro” de lavanda, però no ens van posar pegues i arribem a casa sense novetat.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 