ITINERARIS – VIVENCIAS Y RECUERDOS

CONEIXENT CARTAGENA

Cartagena es la segona ciutat de la Región de Múrcia, i la seva capital legislativa, i capital del la comarca del Campo de Cartagena.

El origen de la ciutat cal buscar lo cap el 1400 a.c , amb la fundació de Contesta, en una península entre la Mediterrània i un mar interior denominat Estero; Contesta estava envoltada per cinc petits turons; el segle III a.c. , va ser colonitzada per el cartaginesos, que hi van fundar una base logística i militar, que van batejar con Cartago-Nova; el 209 a.c. va ser conquerida per Publi Corneli Escipió “el africà”, passant a poder de Roma, al segle I a.c. li va ser atorgat l’estatus de Colònia romana, “Colònia Victrix Julia Nova Cartago” ; amb la desfeta del Imperi Romà, va passar per mans de Vàndals, Visigots i Bizantins, fins l’arribada dels àrabs, que la van anomenar Qartajannah Al-Halfa, finalment, el segle XIII, va ser conquerida per Alfonso X el Sabio, però al cap de poc va tenir que ser ajudat per Jaume I el conqueridor, que hi va deixar pobladors catalans i aragonesos, quedant Cartagena en mans del Regne de Valencia fins el Segle XIV que va retornar al regne castellà de Murcià.

Actualment es la seu de las forces navals especials; i te drassanes de vaixells i submarins.

AJUNTAMENT DE CARTAGENA

Un bon lloc per començar el recorregut per conèixer la ciutat, es prop del port comercial, per arribar-hi, depèn de com viatgem, en cotxe, hi ha un pàrquing davant del port a la zona de restaurants; en tren, agafar el bus L7 davant l’estació, fins a Muralla del Mar; el lloc que penso ideal per començar el recorregut es precisament a la parada del bus de Muralla del Mar, a la Av. Alfonso XII, on podem aquesta muralla aixecada per Carlos III, i gaudir dels jardins que te a la seva base, seguim direcció Plz Heroes de Cavite, on veurem, cap a la dreta, el monument de 1923, commemoratiu del morts a la Guerra de Cuba; una mica mes enllà, a l’esquerra de la mateixa zona de vianants, veurem el Palacio Consistorial, seu de l’ajuntament, un palau modernista de principis del XX; just davant, veurem un altre palau modernista de principis del XX, el Palacio Riquelme, seu del Museo del Teatro Romano, des d’on es pot visitar les restes d’aquest teatre passant per un túnel per sota de Catedral Vieja.

Tornem a sortir a la Plz del Ayuntamiento, i seguim per el primer carrer a la dreta, C. Cañon, fins el final, on tornem a girar a la dreta per la Cuesta de la Baronesa, arribem al primer carrer a la esquerra, i aquí tenim dues opcions: A: la visita mes curta i planera, agafant aquest carrer, C. Soledad, que pasarem per l’exterior de la part baixa del Teatro Romano, del segle I a.c., poden veure les graderies, i fins i tot, la part baixa de la Catedral Vieja; seguin el mateix carrer sortim al C. Dtor Tapia. Opció B: un camí mes costerut: seguim per la Cuesta de la Marquesa, i arribem als peus de les restes de la Catedral Vieja, Catedral de Stª Maria la Mayor, romànica del XIII, parcialment reconstruïda el XIX en neoromànic, i, actualment semi-derruïda per la guerra civil; envoltem la catedral i seguim pujant per la C. Osario, arribant a dalt seguim per la C. Puerta de la Villa, on, a l’esquerra veiem el Parque Torres i el Auditorio Paco Martin, que sembla una continuació cap amunt de les grades del teatre romà; seguin el mateix carrer arribem, a dalt de tot del turonet, al Castillo de la Concepción, d’entre el XIII i el XIV , construït sobre les restes de l’Alcazba del XII; reculem una mica i, a la dreta, baixem per la C. Sepulcro, per on arribarem al C.Dtor. Tapia (esquerra).

Continuem la ruta comuna, des de la cruïlla de Soledad amb Dtor. Tapia, baixem per aquest últim i arribem a la cruïlla de los cuatro Santos Cartageneros: que eren quatre germans del segle VI, S. Leandro, S. Fulgencio, Sta. Florentina i S. Isidoro, amb estàtues de cada un d’ells a cada cantonada de la cruïlla; seguim baixant per el carrer, que ara es C. Jara, i la següent cruïlla, girem a la dreta per la C. Campos, i per el primer carrer a l’esquerra, anem a la Plz. S. Francisco, la travessem en diagonal fins la C. Adarve, que agafem cap a la esquerra, cap el final del carrer , arribarem al Museo del Foro Romano, edificat aquest segle XXI, per exposar les troballes fetes en el Parque arqueologico del Cerro Molinete, que esta a pocs metres de distancia, i on es poden veure les restes del Foro, las Termas, un Temple i la Curia; si ens interessa el tema militar, també podríem visitar el Museo Historico Militar de Cartagena, per el carrer de darrera del Museo del Foro (C. S.Vicente), cap a l’esquerra, i arribem davant, aquest museu disposa d’una gran col·lecció de peces d’artilleria, doncs esta instal·lat a l’antiga Maestranza de Artilleria.

Desfem camí fins tornar a la cruïlla de Campos i Jara, i seguim per la que seria la continuació de Campos, C. S.Miguel, a l’esquerra tindrem unes dependències municipals, i la paret de la dreta correspon a la Iglésia de Stª Maria de Gracia, Barroca del XVIII, i reconstruïda en estil neo barroc el XX, tenia que haver estat la catedral nova, però al construir-se la de Murcia no li va ser concedit; la paret que dona al C. S. Miguel, esta recoberta amb unes lapides en dos grups, tres dedicades a la Virgen del Rosell i los Cuatro Santos, i la resta dedicades a la vida de la Verge, la façana esta a C.Aire, que seguirem cap a la dreta, fins a arribar al Gran Hotel, a la cruïlla amb Jara, es un gran edifici modernista del 1916, actualment acull despatxos i oficines; seguim per Jara, cap a l’esquerra i desembocarem a C.Mayor que agafem cap a l’esquerra, aquest carrer s’hi troben molts edificis modernistes, i moltes botigues i cafeteries; destaca el Casino de Cartagena, del XIX, sobre la Casa Tilly, del XVIII, seguint carrer avall, tornem a la plz del Ayuntamiento.

Tornem a la plz de los Heroes de Cavite, o tombem a la dreta per arribar al Museo Naval, fundat el 1986 a la Escuela de aprendices, i traslladat a la ubicació actual, Darsena de Botes, el 2011, al seu interior hi ha una replica del submarí Peral; al davant del museu y ha una col·lecció de canons històrics; per la part de darrera esta El Arsenal Militar, drassana i base naval, que esta encerclat per la Muralla del Arsenal, que conserva el seu aspecte original del XVIII; a la part del port mes propera al Museu, veurem, sortint del aigua, La Cola de Ballena, un monument del 2007; tornem cap el passeig arran de port, i veurem un altre monument, un enorme home nu assegut a terra, es el “Zulo” de Victor Ochoa, del 2009, en homenatge a les víctimes del terrorisme; a la nostra dreta tenim el Port comercial amb el accés marcat per dos petits obeliscs; mes endavant esta el Club Marino el port esportiu; a la nostre esquerra, en un modern edifici del 2008, esta el MNAM, Museo Nacional de Arqueologia Marina y subacuatica, també seu del CIS, centro de Investigación Submarina; una mica mes endavant esta el Palacio de Congresos de Cartagena, si seguim un bon tros per el mateix camí, arribarem al Port de Pescadors, i poc mes enllà, veurem la Grua Sanson, una enorme grua flotant de 1929, que servia per aixecar submarins, actualment s’ha conservat com a monument en terra ferma.

PORT COMERCIAL .

Podeu demanar mes informació a l’oficina de turismo de Cartagena, 968128955, turismo@ayto-cartagena.es

UN PASSEIG PER EL BAIX TER

Avui proposo un passeig per el Baix Ter, al Baix Empordà, es una plana entre el Montgrí i les muntanyes de Begur i les Gavarres i la Badia de Pals, acull el Parc Natural del Baix Ter, el massís del Montgrí i el de les Illes Medes, en aquesta plana coincideixen els últims trams dels rius Ter i Daró, que desguassen en un delta conjunt a la Badia de Pals, la part propera a la costa havien estat aiguamolls “els Aiguamolls del Baix Empordà” però, la major part, ara son camps d’arròs.

CARRERO DE PALS.

El començament d’aquesta ruta seria arribant des de Palafrugell o de la Bisbal, en direcció Torroella de Montgrí, el primer que trobem, a la dreta, es el poble de Regencós on podrem veure l’església de Sant Vicenç de Regencós, del segle XIX, i restes de la muralla amb dues torres, reprenem la carretera de Torruella i tot seguit trobem, a l’esquerra, el trencall a Pals, poble, medieval, al que ja l’he dedicat un article, però remarcarem els punt mes interessants, començant per la Torre de les Hores, del s. XI-XIII, dalt de tot del poble, la muralla, amb quatre torres quadrades del XIV, l’Església de Sant Pere, romànica del XII, el Barri Gòtic , ( tot el nucli antic), les Tombes medievals del carrer Major, i els Masos de les rodalies.

Reprenem la carretera de Torroella, i al cap de poc trobarem un trencall, a l’esquerra, cap a Peratallada, però primer passem per Palau-Sator, un petit nucli medieval que inclou Fontclara i Boada; aquí trobem, el Castell de Palau-Sator, del segles X i XI, l’Església de Sant Pere, romànica, del XII-XIII, el Monestir de Sant Pau, a Fontclara, romànic del XI, l’església mossàrab de Sant Julia de Boada, del X , l’església de Sant Feliu de Boada, del gòtic tarda del XVI, però amb origen romànic, i al Mas Pou el Museu d’estris del camp; seguim fins a Peratallada, integrada, al 1977, a Vulpellac, Fonteta i Forrallac; amb un bonic Conjunt Històric medieval, on destaquen, les restes del Castell de Peratallada, romànic i gòtic, d’entre el X i el XVII, amb la Torre mestre, rectangular, restes de les muralles i el Palau, que es pot admirar des de la Plaça del Castell; l’església romànica de Sant Esteve, del XII i la de Sant Climent, barroca, es molt agradable passejar per els seus carrerons estrets entre cases de pedra i porxades.

Seguim per la mateixa carretera, que acaba al petit nucli de Canapost, que pertany a Forrelac; anirem cap a la dreta fins a Ullastret, amb un nucli medieval originat al segle IX, del seu castell no queda res, però si resten muralles dels segles XII i XIII i una llotja gòtica; però el mes important son les dues viles ibèriques, Indicetes, una al Puig de Sant Andreu, i l’altre a l’Illa d’en Reixach; seguim en la mateixa direcció i arribem a Serra d’Aró, amb l’Església de Santa Maria, del segle XI refeta el XIX; a aquí trobem la carretera que ve de Torruella (a la dreta), anirem en direcció contraria (esquerra) fins a Parlavà, amb l’Església gòtica de Sant Feliu, del XV; i també diversos masos dels segles XVI-XVII i XVIII; aquí girem a l’esquerra, direcció a Verges, passant per Ultramort, amb l’Església romànica de Santa Eulalia, dels XIII i XIV, i també la masia fortificada el Castell de Finestres, dels segles XVI i XVII; finalment arribem a Verges, amb l’Església de Sant Julia i Santa Basilissa, que conserva un absis romànic del XII, la resta es neogòtica del XVII i el campanar neoclàssic del XIX; del castell romànic del segle XI, nomes resta la paret nord; si que podrem veure part de les muralles i 6 torres, de la vila d’entre els segles XII al XIV, un abeurador i un rentador medievals; també destaca el moli arrosser de Can Punton, neoclàssic del XIX; però el poble es famós per la DANSA DE LA MORT, que es representa per Setmana Santa.

Deixarem Verges per anar fins a Torroella de Montgrí, situada als peus del Montgrí i del Castell de Montgrí, dels segles XIII i VIV, restaurat recentment; al poble destaca la Vila Vella, amb el Palau Reial, (La Cellera)gòtic del XIV, que acull un Hotel, l’església de Sant Genis Gòtica del XVI amb elements barrocs del XVIII i el campanar inacabat, també queden restes de la muralla i 2 torres; la Capella de Sant Antoni , amb elements romànics del XIII, gòtics del XIV i barrocs del XVIII, un parrell de casalots, el Palau Solterra, gòtic del XV-XVI, i la Casa Galibern, modernista del XIX; i no oblidem el Museu Mediterrani a Can Quintana; tot seguit anirem fins l’Estartit, que depèn de Torruella, fundat al segle XVII, aquí destaquen l’església parroquial de Santa Anna del XX, el port i les Illes Medes, que formen part del Parc Natural; al voltant de la població es troben bastants càmpings; seguint la llarga Platja del Estartit, podem arribar fins a la Gola del Ter la desembocadura del Ter.

Tornem cap a Torroella i agafem la carretera direcció Pals i Begur, mes o menys a l’alçada del trencall cap a Peratallada, a l’esquerra, veurem un trencall cap a Serra de Pals i el Golf, que entra cap els Arrossars de Pals, prop dels que esta el Moli de Pals o Castell de Sant Miquel del segle XV, per aquest lloc també veurem les Basses d’en Coll, que son el curs final del riu Daró; al costat esta el Càmping Platja Brava, i arribem a la llarga platja de Pals, de 2,8 kilòmetres de sorra fina, delimitada per dunes; seguint per el Carrer del Golf, mes al sud passa a dir-se carretera de la platja del Reco, semi- urbana, als afores de Begur, amb 326 metres de llarg; una mica mes enllà esta la platja de l’illa Roja, o cala Moreta, es una platja nudista; seguim en la mateixa direcció, i arribarem a Sa Riera, una preciosa cala amb un poblet de pescadors; continuem resseguint la costa per el carrer S’Antiga, i arribarem a la urbanització Sa Nau Mar, i al antic i bonic Hotel Cap Sa Sal, que va funcionar entre 1969 i 1973; seguim per la mateixa ruta, que ara es diu carrer Cap Sa Sal, i arribarem al accés a la Cala d’Aiguafreda, reprenem la ruta i arribem al Camí vell de Sa Tuna, un altre preciosa cala en el barri de pescadors de Begur.

VISTA DEL POBLE I EL CASTELL DE BEGUR.

Tornem a la cruïlla, agafarem la Carretera de Sa Tuna, que ens dura fins a Begur, enfilada al turó del mateix nom, que ha estat habitat des de la prehistòria, i pels ibers, el segle XI es va construir el Castell de Begur, reconstruït el segle XV, va estar actiu fins el 1810 en que va ser destruït, el segle XX ha estat reformat; al segle XIV es va crear la Baronia de Begur, a la vila queden cinc Torres de defensa, dels segles XVI i XVII, i també es poden veure nombroses Cases d’indians, moltes en estil modernista, edificades per els que van emigrar a Cuba i van fer fortuna; a principis de setembre es celebra la festa dels indians; podem sortir de Begur per la carretera de Palafrugell, fins al trencall a Aiguablava, passarem primer per l’accés a la Platja Fonda, que es per escales; després arribarem a Aiguablava, que te una platja poc fonda que la fa ideal per el bany; allà, sobre la Punta des Mut esta el Parador d’Aiguablava, inaugurat el 1966 i renovat l’any 2000.

Aquí acabem aquest itinerari, podem tornar seguint fins a Palafrugell, direcció Barcelona, o tornar a Begur i anar cap a la Bisbal i Girona, passant per Pals.

LLEGENDA DELS GEGANTS DEL MONTGRÍ

De Jaume Bassa Pasqual, extret de Emporion, diari digital.

Diu la llegenda que tota la muntanya del Montgrí és un gran monument funerari, on es varen erigir els tres elements màgics de les cultures antigues: el triangle a la muntanya d’Ullà, el cercle a la de Santa Caterina i el quadrat a la Muntanya Gran. La intenció va ser que els tres símbols es veiessin de ben enllà tant si es mirava de la banda de tramuntana com de migdia. També diu que tot el monument és travessat per multitud de túnels laberíntics a l’estil de les piràmides d’Egipte, i que és més o menys d’aquella mateixa època. Segons sembla, el varen construir uns homes gegantins que habitaven les vores del Ter. Gegantins, però senzills i amants de la pau. I diu que aquells colossos varen veure amb estupor com s’acostaven a les seves terres, venint del sud, unes gents desconegudes que s’establien a Ullastret i que tot ho dominaven al seu voltant, i que per mar unes altres arribaven en estols de grans velers a Empúries, al nord, disposades a quedar-s’hi i a fer-hi una gran ciutat. Els gegants i gegantesses, pacífics com eren, veient venir que anirien maldades, varen decidir de construir el gran mausoleu de les muntanyes del Montgrí, ple de passadissos i de cambres mortuòries, i s’hi varen enterrar tots abans de deixar-se subjugar.