Meitat del 74, amb la colla dels Merinals, Jordi Lartuna, Clement Picó, Jordi Clusellas i un servidor, decidim fer una excursió a Montserrat; així que el diumenge triat, agafem les motxilles i ens anem a l’estació de Renfe a agafar el tren fins a Castellvell i el Vilar, on baixem, i anem camp a través fins a la Bauma, i d’allí per la carretera de la vora del Llobregat fins a Monistrol de Montserrat, creuem el poble a la recerca del camí que per on passaven les vies de l’antic cremallera de Montserrat, i una vegada alla, comencem a pujar cap al monestir, poc abans d’arribar trobem un túnel que creuem a les fosques, ja a l’altre costat arribem a les escales que pugen al monestir i les que baixen a la “Santa Cova”, on va ser trobada la talla original de “ La Moreneta” , primer baixem fins al camí que porta a la Cova, que segueix un “viacrucis” al peu dels alts penyals, fins a arribar a la cova; allí fem un petit descans.
LARTUNA, CLUSELLAS I PICÓ A LA CREU DEL CAMI DE LA COVA.
Tornem fins a les escales i pugem fins al monestir, ens asseiem a descansar en la plaça que hi ha davant d’aquest; quan portàvem una estona allí , van passar unes noies, a les quals segons sembla els cridem l’atenció, ja qu’es van dirigir a nosaltres, ens van dir que havien vingut a Montserrat amb una excursió del col·legi de monges al qual anaven a Barcelona, i que s’havien despistat del grup, i que si coneixíem el monestir podíem fer-los de guies, així que les acompanyem a visitar l’interior de la Basílica, i en sortir els expliquem la història de com es va trobar “La Moreneta” a la Santa Cova, i que havíem pujat caminant des de l’estació de Castellvell, passant per la Cova, la qual cosa va semblar impressionar-les una mica; visitem una mica els voltants de la Basílica, i gairebé a l’hora de menjar trobem a la resta de les seves companyes, i les monges, en la zona de botigues de records, allí les deixem i ens vam anar a dinar a una zona enjardinada que hi havia darrere del monestir; després d’un bon descans anem a la recerca del camí de baixada i ens creuem amb l’autocar de les “colegialas”, i totes ens van fer adéu amb les mans, la qual cosa ens va pujar la moral per a encarar la caminada de retorn, baixem pel mateix camí per el que varem pujar, fins a Monistrol.
MONISTROL DE MONTSERRAT
Allí vam agafar el bus fins a l’estació i a esperar el tren de tornada a Sabadell, i cadascun a la seva casa.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 