Entre el 75 i el 77, amb la Colla del Club, vam fer bastantes excursions a la Mola, per la qual cosa se’m fa difícil recordar quines anècdotes i personatges corresponen a qual excursió. No obstant això, sí que, amb l’ajuda dels meus companys, recordo (més o menys) una que vam fer a la fi del 75, potser perquè vam seguir una ruta diferent a l’habitual des de Matadepera; en aquesta pugem pel costat contrari. A aquesta vam ser Esteve Sabatés , Isidre Gabarró, Paco García, jo , i no recordo si va venir Jordi Lartuna; sortim d’hora, amb la primera Vallesana que sortia de la plaça del mercat en direcció a Sant Llorenç Savall ( crec que a les 6 del matí); i baixem a El Pont de la Roca, poc abans d’arribar a Sant Llorenç. Des del Pont de la Roca seguim la pista que porta al Marquet de les Roques, la casa d’estiueig de la família de Joan Oliver “ Pere Quart”, quan passem la casa comencem a pujar passant per la Font del Llor, que a aquestes hores estava gelada, igual que alguns trams del camí de pujada, per la qual cosa havíem de mirar on trepitjàvem, finalment arribem a l’entrada de la Cova Simanya, que té bastant amplitud i es pot entrar dempeus bastant tros i amb llum natural, hi havia prou aigua a terre, que queia del sostre en alguns punts; hi ha algun relat que diu que aquesta cova era el veritable cau del Drac de Sant Llorenç; després de tafanejar una estona per la cova, desdejunem devant d’ella.
Cova Simanya
Després de desdejunar, seguim camí i arribem al Montcau, pugem al cim per a, al cap d’una estona, tornar a baixar i agafa el camí de la Mola; després d’un bon tros arribem a els Obits, una sèrie de coves en una Bauma que, ja en el Neolitic, servia de refugi a pastors i llenyataires, fins i tot, sobre el segle XVIII, es va convertir en una “masia troglodítica” de la qual encara queden restes de les parets; d’allí ens dirigim al Tossal del Drac; i després d’una estona comencem a pujar a la Mola, al monasteri de Sant Llorenç del Munt, on parem a dinar i descansar.
Monestir de Sant Llorenç del Munt
I a primera hora de la tarda, comencem a baixar per la Canal de Can Pobla, una vegada a Can Pobla seguim un tram de la pista que va a Can Robert , fins a agafar la senda que ens porta al Cavall Bernat, i ja a Matadepera agafem el bus a Terrassa i allí un altre fins a Sabadell.
Esteve, Paco, Lartuna, Isidre i Jo
De les altres excursions, a la Mola, puc comentar que les vam fer per la ruta clàssica de Matadepera, Cavall Bernat, Can Pobla, Canal de Can Pobla i monestir, algunes seguíem fins al Tosal del Drac, i amb menys freqüència fins als Obits i el Montcau; i el retorn per la mateixa ruta al inrevés; la variant més important era els components de l’excursió, pràcticament fixos érem Esteve, Isidre i jo, també solia venir en Jordi Lartuna , i en les primeres, en Paco Garcia, en un parell d’ocasions, va poder venir en Miquel Esteban. D’aquestes recordo una anècdota en una d’elles, anàvem des de els Obits cap al Montcau, i ens vam perdre, i aixo que no era la primera vegada que fèiem aquesta ruta; vam agafar una senda equivocada que a més, cap al final, es desdibuixava enmig d’uns arbustos molt intricats, i a més des de darrere d’ells vènia un so estrany; ens vam acollonir una mica, perquè vam pensar que podria ser un senglar; però quan creuem els arbustos, ganivet de muntanya en mà, vam descobrir que sorti am a l’esplanada que hi ha al peu del Montcau i el so era produït per la gent que estava de berenar allí; encara sort que no ens van veure quan sortíem dels arbustos, perquè hauríem fet el ridícul.
AGRAÏMENTS: No vull acabar aquest post sense agrair als meus amics Esteve Sabates i Isidre Gabarro, per l’ajuda en recordar-me alguns detalls i els qui vam ser, a l’excursió via Cova Simanya, que he relatat mes amunt .
VIVENCIAS Y RECUERDOS 