Setmana Santa del 80, el Dijous Sant abans de plegar del treball, els companys em van preguntar on aniria, i els hi vaig contestar que a enlloc, perquè no tenia plans; però en sortir al carrer em vaig trobar al Claudi i l’Azucena amb la Gloria Torras, que m’estaven esperant, per veure si m’en volia anar un parell de dies a la Costa Brava, de camping, amb ells.
Així que vaig preparar la motxilla, em vaig anar a recollir-los a casa de l’Azucena, i ens vam posar en camí; vam ser a un càmping de la zona de Begur, però no recordo exactament en quina població.
HOTEL CAP SA SAL
El Divendres Sant, recordo que no feia molt bon temps, molt d’aire i la mar estava molt picada; malgrat això varem visitar diverses cales,i trams del cami de ronda: Sa Tuna, Sa Riera, Aiguafreda, Cap sa sal…, per cert , vam veure el luxós Hotel Cap sa sal abandonat i buit, crec que avui dia són apartaments.
El Dissabte Sant, seguia el mal temps i vam decidir anar-nos més amunt, així que,amb pluja part del camí, vam arribar a Cadaques, i almenys va deixar de ploure i vam poder visitar aquest preciós poble i també Port-Lligat, ja a última hora de la tarda vam tornar a Sabadell, arribant de nit; m’esperava l’Esteve per a proposar-me anar amb ell i la Silvia, casats recentment, a Andorra, no em recordo exactament perquè; com que volien sortir aviat, li vaig dir que d’acord, però que a l’anada conduiria ell, perquè jo estava cansat.
VISTA DESDE ANDORRA LA VELLA
Així que el Diumenge de Glòria, em vaig anar a buscar-los a la casa seva, l’Esteve es va posar al volant i jo em vaig agafar el seient del derrera, que vaig aprofitar per a trencar el son; vam anar per la ruta de Puigcerda, via Collada de Toses,( no hi havia Tunel del Cadi), una vegada a Andorra la Vella, ens vam anar un càmping que hi havia prop del riu Valira, a una caravana, crec que de lloguer del propi càmping, la vam trobar coberta de neu, perquè el dissabte havia nevat.
A la tarda vam passegar per l’Avinguda Maritxell, no recordo que vam comprar, però m’hi jugaria que, tabac, sucre i wisky; el Dilluns de Pasqua, a mitj matí vam tornar, també via Puigcerda, em sona que vam parar a dinar a un restaurant de carretera entre Martinet i Puigcerda, i de alli directes a casa.
Amb aquest relat, queda clar com poden canviar les coses en un moment, com heu pogut veure vaig passar de no tenir plans per a aquests quatre dies, a gairebé faltar-me hores per a poder fer-ho tot.
AGRAÏMENTS: Agraeixo a l’Azucena i el Claudi, per recordar-me el detall que també vènia la Glòria.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 