Mes: septiembre 2020

Categorías
CATALA HISTORIAS DE LA MILI MEMORIAS

LA JAPONESA

Normalment els caps de setmana, que no tènia servei anava a casa, però si em tocava algun servei i m’havia de quedar, aprofitava el dia que lliurava per a visitar Madrid; això és el que vaig fer un diumenge de Març del 79, després del desdejuni, vaig sortir de la caserna amb la intenció d’anar al Rastro , menjar per la zona i passejar pel barri antic.
Quan sortíem de la caserna, havíem d’anar vestits amb l’uniforme de passeig, lleig i incomode, per això portàvem roba de civil en el “petate” i ens canviàvem en algun lloc; jo, quan em quedava a Madrid, agafava l’autobús que venia de Colmenar Viejo i em deixava en la Plaza Castilla i allí agafava un altre fins a l’estació de Chamartín, on em canviava en els serveis i deixava el “petate” en una consigna, per a fer-ho al revés a la tornada.

Aquell diumenge, una vegada canviat, vaig pujar al bus per a tornar a Plaza Castella a agafar el Metro (en aquella època el Metro no arribava a Chamartín); em vaig asseure en la part del davant, i abans que arrenqués, una noia, oriental, li va preguntar al conductor, si anava al centre, en italià, i el xofer no s’enterava, així que vaig intervenir i li vaig dir que sí; quan va pujar, li vaig explicar que l’autobús no anava al centre, però que ens deixava en l’estació del Metro, li vaig preguntar on anava exactament, perquè jo anava cap a la zona centre i podria indicar-li (li parlava en un popurri de castellà, català, una mica d’italià i a poc a poquet, i almenys m’entenia); em va dir que havia d’anar al locutori de l’edifici de Telefónica, per a poder telefonar a casa d’una amiga de Santander, on es dirigia, per a indicar-li en què tren arribaria (en aquella època no havien mòbils); com tenia temps, em vaig oferir a acompanyar-la i fer d’interpret si era necessari..
Ja en el Metro, ens varem presentar, em va dir que es deia “Chico” ( s’escriu Shieko), que era japonesa, però que vivia en Firenze (Florència), on era professora d’angles; jo, al meu torn, li vaig donar el meu nom, i li vaig explicar què estava fent el servei militar prop de Madrid, però que vivia prop de Barcelona; també li vaig comentar que el seu nom, en espanyol significava el mateix que “boy” en angles, va riure i em va contestar que ja li ho havia dit la seva amiga.

GUIA DEL METRO 1979


Arribats a l’estació de José Antonio ( actualment de Gran Via), vam baixar del Metro i vam sortir a la superfície, ens vam dirigir a l’Edifici Telefónica, a la mateixa Gran Via( llavors Avenida José Antonio), l’entrada al locutori estava en el lateral, i allí vam entrar, hi havia una mica de cua en el taulell, quan ens va tocar el torn, vam tenir la sort de que ens va tocar el funcionari “llest” i va entendre el que la noia li demanava: que li posés una “conferència” amb un numero d’un poble de Santander; li va donar un numero de cabina, i jo mentre em vaig asseure a esperar, però poc després d’haver entrat en la cabina, em va cridar, segons sembla la seva amiga no era a casa, i va agafar el telèfon la seva mare, que no s’assabentava de res ni en angles ni en italià, així que vaig haver de fer d’intèrpret, traduint-li a la senyora el que em deia la noia, i després passar-li la resposta de la senyora.
Una vegada solucionat el tema telefònic, i sabent que el seu tren no sortia fins a les 5,30 de la tarda, li vaig proposar que es vingués amb mi al Rastro, i que després podíem menjar en algun restaurant de la zona, la proposta li va encantar; així que vam enfilar la Gran Via fins a la plaza Callao, per a agafar la línia 5 del Metro fins a la Latina, prop del Rastro.

PARADES DEL RASTRO 79


Sortin de l’estació de la Latina, ens vam anar a la Plaza de Cascorro; lloc de referència del Rastro, vam estar una bona estona tafanejant les parades, no recordo si ella va comprar alguna cosa, jo, per descomptat que no; després ens vam anar a buscar un restaurant per la rodalia, vam trobar un carrer en el que n·hi havia varis, vaig triar un que tènia bona pinta i tènia bons preus, per a ser diumenge; no em pregunteu el nom, que no em recordo, com tampoc recordo que vam menjar, em sona que ella va demanar algo de peix; la qüestió és que si recordo que ens va agradar el menjar a tots dos; i que ella va insistir a convidar-me.
Havent dinat vam passegar pel vell Madrid, fins a la puerta del Sol, on li vaig explicar que, cada cap d’any retransmetien les campanades des d’allí; com que, ja tenia d’anar a agafar el tren, li vaig parar un taxi i li vaig dir al taxista que la portés a l’estació de Chamartín, i ens vam acomiadar, jo vaig passegar una estona, fins a un cinema, i a la sortida vaig menjar alguna cosa per a sopar; després vaig agafar el Metro per a tornar a Plaza Castella i d’allí a l’estació a vestir-me una altra vegada de “romano” i tornar a la caserna; un dia rodó.
Abans de sortir del restaurant, li vaig donar la meva adreça de la caserna, perquè em fes saber que havia arribat bé a casa de la seva amiga; i efectivament, uns dies mes tard vaig rebre una carta, en angles, on després de fer-la traduir ( a les hores no en sabia ni papa), em deia que havia arribat sense novetat, i em donava les gràcies, per l’ajuda i per haver-la acompanyat aquell dia; que s’ho estava passant molt bé a Santander; i em donava la seva adreça de Firenze, per si volia escriure-li; ho vaig fer , però en italià, per a això em vaig comprar un diccionari, per a buscar les paraules que no sabia; vam mantenir correspondència una temporada fins a un temps després de llicenciar-me.

Categorías
CATALA HISTORIAS DE LA MILI MEMORIAS

MANIOBRAS A SARAGOSSA

A principi d’octubre del 78, quan encara era caporal, es van fer unes maniobres de tota la Brigada, al camp de tir i maniobres de San Gregorio a Saragossa; arribat el dia de sortida, van carregar els vehicles (tancs, camions, ATP, Toas, i Jeeps), material i tropes, en un tren militar a l’estació del Goloso, i a la tarda vam sortir cap a Saragossa, vam fer el viatge de nit, i amb aturades, perquè calia donar prioritat de pas als trens convencionals, menys freqüents de nit.
A priori, no m’ho anava a passar massa bé, perquè m’havien assignat a maniobres nocturnes, i per a començar em va tocar estar de “cabo de guàrdia” en una llarga parada que vam fer en l’estació de Calataiud, mentre els meus companys dormien dins del tren; vaig haver d’espantar un parell de gamberros borratxos, que volien pujar-se al tren; el matí següent vam baixar a una estació de mercaderies de Saragossa, una vegada descarregats els vehicles, ens vam anar cap el camp de maniobres, un terreny desèrtic de 34000 hectàrees; vam muntar un campament al peu d’un pujol, també es va muntar una gran tenda-cantina, on li va  tocar “currar” al meu col·lega Manolo Arcala”*Manix”.

ELS CAPORALS ARCALA I BALDÓ A SAN GREGORIO.

Al final va resultar que, per seguretat, es van suspendre les maniobres nocturnes, així que vaig quedar lliure de servei; i vaig quedar com una espècie de comodí, aquella tarda em van enviar a ajudar a “Manix”, a acabar d’instal·lar la cantina; l’endemà em van donar una emissora-motxilla, i em van enviar a acompanyar al general de la brigada, a inspeccionar el terreny, en un Land Rover, a l’hora de dinar ja estava de tornada en el campament, i la tarda lliure, avorrit, perquè no podíem sortir d’allí, i no hi havia ni tele ni lectura, només podia anar a la cantina a passar l’estona amb el meu amic “Manix”, i esperar que tornessin la resta dels companys.
El següent dia, em van fer pujar al cim del pujol, al peu d’una antena vertical HF, que habian montat uns companys, amb una emissora i un telèfon de campanya ( una caixa de fusta amb auricular/micro de baquelita negra i una manivela ), que els meus companys de telefonia havien connectat a la central de comunicacions mòbil, instal·lada en un camió al peu del pujol, al costat del campament; la meva missió era retransmetre per telèfon qualsevol informació que rebés per l’emissora destinada al centre de comandament, i passar-los les instruccions que rebés com a resposta; un avorriment, doncs, si no recordo malament, només en van contactar un parell o tres de vegades; ara això si com que en el centre de comunicacions estava, d’operador, un company, i estaven connectats amb la xarxa nacional de telefònica, a l’hora de dinar, mentre els comandaments no estaven, em van posar amb casa meva, així vaig poder parlar amb la meva mare des d’enmig d’un camp, abans que existissin els mòbils; per cert, el menjar me la van pujar i vaig dinar en pla pic-*nic. El següent dia vaig seguir de “retransmissor”, amb l’emissora i el telèfon en el pujol, fins despres de dinar, que des del centre de comandament, es van donar per finalitzades les maniobres.
L’ultim dia vam estar desmantellant tot l’embull, recollir l’antena, desmuntar la tendeixi-cantina, desmuntar el campament…. I a la tarda un’altra vegada al tren i retorn a la caserna; per sort aquesta nit l’hi va tocar de “cabo de guàrdia” a un altre.

Categorías
Sin categoría

HISTORIAS DE LA MILI

LA OPERACIÓN GALAXIA

Faig una pausa en els relats de sortides i excursions amb els amics, i una petita reculada en l’ordre cronològic, per a relatar-vos alguns successos ocorreguts durant el meu servei militar; no referiré res del viscut durant el campament abans de la jura de bandera, ni durant els primers mesos en la caserna, perquè no va ocórrer res d’especial.
Primerament, per a situar-nos, vaig ser destinat a la caserna del Goloso, a Madrid, al batalló d’Enginyers, a la companyia de transmissions, agregats a la Brigada Cuirassada Brunete I; i em van fer Caporal de Primera; amb aquest càrrec quan et tocava guàrdia, es feia com a sub-oficial, i amb una companyia aliena a la teva.

Suposo que tots coneixeu o heu sentit parlar del “23F”, però imagino que pocs coneixereu “ l’Operación Galàxia”, que va ocórrer al novembre del 78, estant jo a la mili, segons la versió oficial, no va passar de ser un pla entre alguns comandaments militars ( entre ells, Tejero); per donar un cop d’estat, es van reunir a la cafeteria Galaxia de Madrid; van acordar donar el cop d’estat el 17 de novembre del 78, pero algun dels reunits va donar avís a l’estat major, i els van detenir.

 Pero jo no ho tinc molt clar, realment no vaig saber d’aquesta operació fins a un temps més tard, però per aquestes dates va passar el que us explicaré, i treieu les vostres conclusions.

EL CUARTO DE LOS PRIMEROS


Bé, a mitjans  d’octubre em van ascendir a caporal primer; la primera guàrdia que em van assignar, va ser una guàrdia en el polvorí, que estava fora de la caserna a la carretera de Alcobendas; no recordo la data exacta, però feia mes o menys un mes que era primer, per la qual cosa va haver de ser a mitjans de novembre; em  va tocar amb una companyia d’ATP (artilleria).
L’endemà, una vegada fet el relleu de la guàrdia, tornant a la caserna, ens vam creuar amb alguns camions de la caserna que anaven en direcció a Madrid; quan vam arribar a la plaça d’armes del batalló d’ATP, no es veia cap mena d’activitat; em vaig anar cap a la meva companyia, que estava en una part més alta, i quan vaig arribar-hi, només vaig trobar al “cuartelero” i el furriel; igual que a la veïna companyia de sapadors.
Els  vaig preguntar on estava la gent, i em van contestar que, van fer formar a tot el personal present en les dues companyies, agafar armament i munició, i pujar als camions i Land Rovers, i que s’havien anat feia una estona; com al no haver-hi ningú, no tenia res a fer, em vaig anar cap al “cuarto de los primeros”, a esperar l’hora de dinar llegint un llibre que tenia en la taquilla, després de mirar si a la tele donaven alguna notícia de que hagués passat alguna cosa, amb resultat negatiu.
A l’hora de dinar seguien sense tornar; així que em vaig anar al menjador  que estava gairebé buit; quan sortia del menjador vaig veure que ja havien tornat, i em vaig creuar amb els meus companys que anaven a dinar.
Quan van venir de dinar, el meu company Arcala “Manix”, em va explicar que, a la nostra companyia, els havien portat a Fuencarral, i una vegada allí van prendre posicions prop de l’ajuntament i  de la comissària de policia nacional, i que allí els van tenir a l’espera, fins que van rebre ordre de tornar als camions.
Un primer de sapadors, no recordo el nom, també ens va explicar que, a ells els van portar a Colmenar Viejo i que van fer el mateix tipus de desplegament; més tard ens vam assabentar de que les companyies d’ATP, havien fet el mateix a Alcobendas i San Sebastián de los Reyes…
Seria un assaig?; unes maniobres sorpresa, de les quals ni els Sub-oficials estaven assabentats?; o anava de debò i en ser descobert el pla, es va avortar l’operatiu?
Tot molt extrany, no em direu que donada la proximitat (o coincidència) de dates, no fa pensar una mica…

Categorías
CATALA RECORDS SORTIDES I CELEBRACIONS

AVERIAT A BARCELONA LA NUIT

No recordo en quina data va ser, possiblement entre finals del 80 i primera meitat del 81; però si crec que era un dia laborable a la tarda, després de plegar, que ens vam reunir a casa de Gloria, no recordo exactament els qui estàvem, però sí que alguna de les noies va dir alguna cosa d’anar a prendre alguna cosa a un lloc del “Bulevard Rosa”, a Barcelona; no tots estaven d’acord, i al final vam quedar la Rosa, la Nuri, la Glòria, la Montse “Rat”( una integrant de l’equip de volei) i jo; la resta dels nois, i no sé si alguna noia més, no van voler anar·hi; així que ens vam anar les quatre noies i jo, amb el meu 127 cap a Barcelona.

EL MEU 127


Vam anar pel lateral de la B30, i després vam entrar per la diagonal, passant pel Camp Nou i carrer de Sants, sortint a Plaza España i Paralel, encara que sembli rar, vam enxampar tots els semàfors en verd, i no vam  parar fins a la rotonda del monument a Còlom, però en aturar-nos es va parar el motor i no arrencava, així que vaig posar primera i amb el “demarré” vaig aconseguir moure’l fins a acostar-lo a la vorera; vaig obrir el capó, i connectar una llum portàtil, vaig desmuntar el filtre de l’aire i vaig veure que la palometa del carburador estava tancada, la qual cosa va fer que el motor  “s’ofegués”; el primer que vaig pensar és que se m’havia passat treure el “starter”( en aquella època, la majoria dels cotxes de gasolina, per a arrencar en fred, tenien un cable, d’accionament manual, que tancava la palometa del carburador limitant l’entrada d’aire, i provocant una mescla més rica en gasolina, la qual cosa facilitava l’arrencada ( starting en angles)), però quan vaig mirar el comandament, vaig veure que si que l’havia tret, per la qual cosa calia buscar un altra causa del problema; per sort per a mi, la “Rat” tenia el pare mecànic, i a vegades l’ajudava en el taller, així que, mentre jo accionava el comandament del “starter”, ella observava en el carburador, i va poder descobrir que s’havia deixat anar un suport del cable i no accionava la palometa; una vegada descoberta la causa del problema, i atès que jo, en aquella època només entenia de motors Dièsel, res de carburadors, em va dir que per a tornar arrencar el motor, calia eliminar l’excés de gasolina de la cubeta del carburador, i netejar les bugies; així que, mentre la “Rat” netejava les bugies, jo vaig desmuntar, amb penes i treballs, la tapa del carburador; una vegada aconseguit vaig treure la gasolina acumulada a la cubeta i vaig tornar a muntar la tapa i les bugies, vaig tornar a fixar el suport del cable de “starter”, que s’havia deixat anar, i arrencar el motor, per a alegria nostra, va funcionar, així que vaig tornar a muntar el filtre d’aire, i ens vam anar fins a la plaça Catalunya- Passeig de Gràcia, i vam deixar el cotxe en un pàrquing.


Entre que vam sortir tard, i el temps perdut amb l’avaria, ja era al voltant de mitjanit, i quan vam arribar al Bulevard Rosa, estava tancat, així que vam decidir baixar per les Rambles, buscant un lloc per fer un mos.
En aquella època, l’ambient nocturn a les Rambles, no era molt bo, encara no s’havia fet la “rentada de cara olímpica”; pel que, veient els elements que hi havia per allí, no estava jo molt tranquil, amb quatre noies…, se m’havien posat dues a cada costat i jo al mig…i pensava: si algun “macarra” d’aquests es fique amb elles i intervens, et foten una pallissa, i si no fas res, després te la foten elles; vaja que anava “acollonido”.
Curiosament, només se’ns va acostar una meuca, que va venir directament a mi, per a demanar-me foc.
Finalment vam trobar un bar o restaurant, no ho recordo bé, una mica“decent”, obert i vam entrar, no recordo que vam demanar, però no hi vam estar molta estona; després ens vam anar a buscar el cotxe i de tornada a casa.

Amb la colla “del Volei”, formada per: la Rosa, la Nuri, la Glòria, l’Azucena, el Claudi, el Xavi, el Salva i jo; vam fer mes sortides, tant excursions (a Banyoles, a Ciurana, a Albelda ( el poble dels pares de l’Azucena, pròxim a Lleida))…, com a esdeveniments esportius (a animar al Sabadell contra el Alaves a Alava, a partits de volei..);  i també sortides a la platja..; però no recordo els detalls, suposo que perquè en aquestes sortides no va passar res d’especial.

Recordo algun detall, com, que a Banyoles vam llogar una barca i vam crear l’Estany; o que a Albelda vam anar al cinema a Lleida, crec que vam veure una pel·lícula de “destape” de les de l’època; o que una vegada, a la platja, vam llogar un “pedalo” o potser dos?. Tampoc recordo si a totes vam anar els vuit o si en alguna mancaba algú, o si hi venia algú més.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar