A principi d’octubre del 78, quan encara era caporal, es van fer unes maniobres de tota la Brigada, al camp de tir i maniobres de San Gregorio a Saragossa; arribat el dia de sortida, van carregar els vehicles (tancs, camions, ATP, Toas, i Jeeps), material i tropes, en un tren militar a l’estació del Goloso, i a la tarda vam sortir cap a Saragossa, vam fer el viatge de nit, i amb aturades, perquè calia donar prioritat de pas als trens convencionals, menys freqüents de nit.
A priori, no m’ho anava a passar massa bé, perquè m’havien assignat a maniobres nocturnes, i per a començar em va tocar estar de “cabo de guàrdia” en una llarga parada que vam fer en l’estació de Calataiud, mentre els meus companys dormien dins del tren; vaig haver d’espantar un parell de gamberros borratxos, que volien pujar-se al tren; el matí següent vam baixar a una estació de mercaderies de Saragossa, una vegada descarregats els vehicles, ens vam anar cap el camp de maniobres, un terreny desèrtic de 34000 hectàrees; vam muntar un campament al peu d’un pujol, també es va muntar una gran tenda-cantina, on li va tocar “currar” al meu col·lega Manolo Arcala”*Manix”.
Al final va resultar que, per seguretat, es van suspendre les maniobres nocturnes, així que vaig quedar lliure de servei; i vaig quedar com una espècie de comodí, aquella tarda em van enviar a ajudar a “Manix”, a acabar d’instal·lar la cantina; l’endemà em van donar una emissora-motxilla, i em van enviar a acompanyar al general de la brigada, a inspeccionar el terreny, en un Land Rover, a l’hora de dinar ja estava de tornada en el campament, i la tarda lliure, avorrit, perquè no podíem sortir d’allí, i no hi havia ni tele ni lectura, només podia anar a la cantina a passar l’estona amb el meu amic “Manix”, i esperar que tornessin la resta dels companys.
El següent dia, em van fer pujar al cim del pujol, al peu d’una antena vertical HF, que habian montat uns companys, amb una emissora i un telèfon de campanya ( una caixa de fusta amb auricular/micro de baquelita negra i una manivela ), que els meus companys de telefonia havien connectat a la central de comunicacions mòbil, instal·lada en un camió al peu del pujol, al costat del campament; la meva missió era retransmetre per telèfon qualsevol informació que rebés per l’emissora destinada al centre de comandament, i passar-los les instruccions que rebés com a resposta; un avorriment, doncs, si no recordo malament, només en van contactar un parell o tres de vegades; ara això si com que en el centre de comunicacions estava, d’operador, un company, i estaven connectats amb la xarxa nacional de telefònica, a l’hora de dinar, mentre els comandaments no estaven, em van posar amb casa meva, així vaig poder parlar amb la meva mare des d’enmig d’un camp, abans que existissin els mòbils; per cert, el menjar me la van pujar i vaig dinar en pla pic-*nic. El següent dia vaig seguir de “retransmissor”, amb l’emissora i el telèfon en el pujol, fins despres de dinar, que des del centre de comandament, es van donar per finalitzades les maniobres.
L’ultim dia vam estar desmantellant tot l’embull, recollir l’antena, desmuntar la tendeixi-cantina, desmuntar el campament…. I a la tarda un’altra vegada al tren i retorn a la caserna; per sort aquesta nit l’hi va tocar de “cabo de guàrdia” a un altre.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 