Día: 1 de enero de 2021

A principis del 91, em vaig canviar el 127 per un Ibiza 1.2GLX Mk I, de segona mà,  que va entrar al concessionari on treballava; al principi em va donar algun problema amb la carburació i l’accelerador, que em van arreglar en garantia; però volia provar-lo a fons amb una tirada llarga de carretera; així que per Setmana Santa vaig decidir anar a conèixer el Monasterio de Piedra, que la meva àvia Antonia, sempre deia que volia anar a veure’l, així que ens la vam emportar.
Vam sortir el Dissabte Sant, ja qu’el Divendres vam celebrar el sant de la Sol; vem anar en pla tranquil, fins a Saragossa, on havíem reservat habitació en un hotel, prop del Pilar; vam arribar a la tarda, i després de deixar el cotxe en un parquing, vam aprofitar per a visitar el Pilar i la zona pròxima, on vam veure algunes confraries que s’estaven preparant per a la processó; despres de sopar, i d’un petit passeig, ens vam anar a l’hotel, a dormir; el que no sabíem, és que a Saragossa, com a, gairebé, tot l’Aragó, les processons de Setmana Santa estan acompanyades per tambors, i duren fins a altes hores de la nit; així que ens vam passar la meitat de la nit desperts, escoltant el POM, POROM, POM…, menys l’àvia, que com era sorda, ni s’en va enterar.

L’endemà, vam deixar l’hotel i vam anar a buscar la carretera de Madrid (NII), per a anar fins a Calatayud (No, no vam preguntar per la Dolores), per a allí desviar-nos cap a Nuevalos, on es troba el Monasterio de Piedra i el seu parc natural.
Una vegada dins del parc, i veient que calia pujar i baixar bastantes escales, la meva àvia ens va dir qu’anéssim nosaltres qu’ella s’esperava als jardins, al costat dels murs del Monestir; així que vam anar la Sol i jo, a visitar diferents racons del parc; vam passar, entre d’altres, per a la cascada de la Cola de Caballo, la de Fresnos Bajos, el Lago del Espejol i las Pesqueras, la primera piscifactoria d’Espanya.

Acabada la visita, i reunits amb l’àvia, vam anar fins al poble a buscar un restaurant per a dinar;  i ja amb la panxa plena, vam tornar cap a Saragossa, per a agafar l’autopista de tornada a casa, aquesta vegada sí que li vaig apretar al cotxe per a veure com responia, i la veritat és que no em va donar problemes.

Ja a casa, l’endemà, Dilluns de Pasqua, van venir el meu germà Xavi, i la seva novia de llavors, la Sandra; per a celebrar el sant de la Sol, i li van regalar una gosseta que havien rescatat de la protectora, a la que vam posar el nom de Laika.

Tot seguit, us adjunto una breu descripció del lloc, extreta de la web de turisme d’Aragó:
Al seu pas per Nuévalos, el riu Piedra forma un espectacular paratge natural entorn d’un monestir fundat per monjos cistercencs, enviats des de Poblet, en el segle XII. Deixa’t portar pel rumor de l’aigua. Cascades, grutes i bellíssims salts d’aigua conviuen en un insòlit vergel on la vegetació regna enmig d’un paisatge àrid.