Per a les vacances del 99, els meus sogres, que no solien anar de vacances (excepte una vegada que van anar a Antequera), ens van proposar anar tots junts a l’Hotel Bon Retorn de Figueres i fer les visites que vam fer nosaltres dos anys abans.
Així que el 9 d’agost, vam anar per l’AP7 fins a Figueres, la Sol i jo, amb la Laika, amb el nostre cotxe, i els meus sogres amb el seu; arribats a l’hotel, ens vam instal·lar a les nostres respectives habitacions, i vam baixar a dinar.
A la tarda, vam anar passejant fins a la Rambla de Figueres, on vam sentar·nos en una terrassa a prendre alguna cosa i reposar; de tornada a l’hotel, vam anar a sopar i ens vam anar a les habitacions.
No sabem per què, si pels nervis de la novetat d’anar de viatge, si perquè se l’hi va posar el sopar malament…, la qüestió és que, aquella nit, al meu sogre li va donar descomposició de panxa, l’endemà al matí, encara estava pioc, i es va entestar en tornar a casa, vam estar part del matí pendents d’ell, a veure si se li passava, però finalment, va sortir·se amb la seva, van recollir les coses i s’en van anar a casa(encara sort que van venir amb el seu cotxe), amb un rebot monumental per part de la meva sogra, que va a empitjorar quan, arribats a casa seva, a ell se l’hi havia passat tot.
Com quan s’en van anar ja era prop del mig dia, ens vam anar a passejar per Figueres, i després de dinar vam tornar a l’hotel; aquella tarda anàvem a portar-los al Museu Dalí, que nosaltres ja havíem visitat l’altra vegada, per aixo, vam fer un canvi de programa, i vam anar a veure l’exposició de joies de Dalí, que estava al costat de la Torre Galatea, i sortint d’allí vam anar al Museu de la Joguina, tornant després a l’hotel, per a sortir a fer una passejada amb la Laika.
L’endemà, hauríem anat a Cadaqués i Port Lligat, però ho vam canviar per Besalú; així que ens vam anar a veure aquesta preciosa vila medieval, arribats allí, vam aparcar al Passeig de Jaume Pijuila, a tocar del barri antic; aquell dia va haver un eclipsi de Sol, que va començar just quan vam arribar, lo que ens va donar una llum molt estranya, a la visita a la vila; vam passar per la plaça del Monestir de Sant Pere, la Plaça Major, vam fer la visita obligada, el pont fortificat, i tornant a la Plaça Major per anar a l’Església de Sant Vicenç.
Després de dinar, vam tornar a Figueres, i vam dedicar la tarda a passejar per el centre, passant per la pastisseria on tenien els enormes xuxos de crema, ens vam menjar un per a berenar, a manera de comiat, perquè l’endemà tornàvem a casa.
Vam tornar una vegada més a l’Hotel Bon Retorn, per el pont de la Puríssima del 2005, que ja estàvem vivint a Manlleu; portàvem el Navat, vam sortir el dia 5, a la tarda, agafant l’Eix Transversal fins a Girona, i després per la N II fins a Figueres, quan vam arribar a l’hotel ja s’havia fet fosc.
El dia 6, vam anar a Roses, primer vam estarpassejant per la platja, que en ser hivern estava deserta; després vam anar a passejar pel poble; després de Roses vam anar a l’Escala, i d’allí, a dinar a Verges, a la tarda vam anar a L’Estartit i La Bisbal, tornant a l’hotel per l’hora de sopar.
El dia 7 era la tornada a casa, aquesta vegada la vam fer passant per la Garrotxa, via Besalú, Castellfollit de la Roca, Olot, les Preses , d’allí a Rupit, on, des d’uns quilòmetres abans, vam trobar una boira bastant espessa, fins a passat Cantonigros, i finalment Manlleu.
Estic segur que tots coneixeu el pont fortificat de Besalú, però quants coneixeu el micvé?. Aquí us deixo una informació sobre ell, extreta de la web catalunya.com:
El micvé, paraula hebrea que significa ‘banys de purificació’, és el primeredifici d’aquestes característiques trobat a l’Estat espanyol (el 2014 van tobar las restes d’un altre a Girona)i un dels deu que hi ha a Europa.
Es troba just al costat del portal del pont Vell, a la plaça dels Jueus, i va ser descobert l’any 1964 de manera casual per un veí de Besalú propietari del terreny superior. Es tracta d’una sala subterrània d’estilromànic construïda amb pedra tallada. La cambra té una finestra estreta a l’est de la volta de canó i una piscina central.
L’aigua que s’usava per omplir-la havia de ser totalment lliure, és a dir, no estancada, originària d’una font, d’un riu, d’un mar o d’un llac. Per això el micvé es troba a aquesta profunditat. Al tercer esglaó de l’escala es pot veure el forat que canalitzava l’aigua.
La funció de la casa de banys era purificar l’ànima mitjançant la immersió completa del cos tres vegades consecutives. Hi havia diferències en les ablucions segons el sexe: la dona tenia l’obligació de banyar-se després de cada menstruació, després de tenir un fill i abans de casar-se, i l’home s’havia de purificar cada divendres abans de la posta de sol, és a dir, abans que comencés el sàbat.
Gràcies als treballs arqueològics, recentment s’han descobert les restesdel mur d’una antiga sinagoga de 1264. Aquest temple hebreu és l’últim vestigi de la comunitat jueva de Besalú, que estava integrada per unes 160 persones.
Cal concertar la visita abans amb l’Oficina de turisme de Besalú.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 