SOLSONA 2000

L’any 2000 es va jubilar el meu sogre, i sota pressió de la meva sogra, ens va cedir el  seu Opel Corsa B, 1.4 Swing, de tres portes, que tenia molt pocs quilòmetres; motiu pel qual em vaig vendre el Seat Marbella, que si bé era més nou, era un model inferior i menys potent.

Aquell estiu vam anar de vacances a Solsona, a l’hotel Gran Sol, a l’entrada de Solsona venint de Cardona; vam arribar a l’hotel passat el migdia, així que una vegada instal·lats, el primer que vam fer va ser anar a dinar; a la tarda vam anar a visitar la ciutat, sobretot el nucli antic, la zona de la Catedral, la plaça de Sant Joan, les muralles i portals, el Palau Episcopal..com que duiem la Laika, no vam entrar ni a la Catedral ni al Palau Episcopal.

L’endemà ens vam anar cap a Sant Llorenç de Morunys, passant pel pantà de la Llosa del Cavall, que aquell any estava bastant buit; de Sant Llorenç vam anar fins a la Coma i La Pedra, per a anar a veure les fonts del Cardoner, també vam parar a veure la font de LaPuda, amb la seva característica olor d’ous podrits; de tornada a Sant Llorenç, vam parar  a visitar el poble i a dinar. De retorn a l’hotel, i després de reposar, vam dedicar la tarda a visitar el Castellvell, situat a la muntanya del mateix nom, a Olius; del castell només queden les muralles i parts d’alguna torre, però dins del recinte esta el Santuari del Remei, gòtic del segle XV; i des de les muralles del castell es domina gran part la comarca.

L’endemà vam anar a Olius, on vam veure el cementiri modernista, construït per un deixeble de Gaudí, Bernardí Martorell, i l’ermita romànica del segle XI, de Sant Esteve d’Olius, amb la característica que te dos nivells; després ens en vam anar a Berga, passant pel Pantà de Sant Ponç; arribats a Berga vam pujar al santuari de Santa María de Queralt, al santuari va haver d’entrar la Sol sola, jo em vaig quedar fora amb la Laika, gaudint de la esplendida vista sobre Berga, el pantà la Baells, i el sud del Bergueda; després vam baixar a Berga i vam buscar un restaurant amb terrassa per a dinar; després de dinar vam anar passejant fins al passeig de la Indústria; de retorn a l’hotel, vam deixar la Laika al balcó de l’habitació i vam baixar a gaudir de la piscina.
A última hora de la tarda vam anar a fer un últim passeig pel barri antic, perquè l’endemà tornàvem a casa.

Llegenda de com va ser trobada la imatge de la Verge de Queralt, extret de la Wikipedia:

Un bover de la masia de Vilaformiu (pertanyent a la família Altarriba) estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d’aquests animals, deixa el ramat i s’enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrere d’ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa en veure el bou agenollat davant d’una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps-. El devot pastor s’agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d’alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obre el sarró i… la imatge no hi era. El pastor no perd l’esperança, l’endemà hi torna, troba la imatge al mateix lloc, l’agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d’ell tot sol. Amb els seus amos i d’altra gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc, i l’hi construïren una capella. La primitiva capella s’edificà on avui hi ha el celler, a l’edifici adossat a l’església.