MEMORIES D’UN RECANVISTA

. Possiblement alguns haureu llegit la primera versió que vaig fer fa mes d’un any, en castellà, si és així, disculpeu que us ho torni a enviar

PROLEG

En aquestes línies, a més de repassar la meva vida professional, vull compartir amb vosaltres l’evolució soferta, en aquests últims 48 anys, en el món de l’automoció, un món al qual, crec, estava predestinat, perquè vaig néixer el mateix dia que el SEAT 600.

CAPITOL 1:EPOCA PEGASO

DECADA 70

Vaig començar en aquesta professió en 1973, en els últims anys del Franquisme, i excepte a Madrid i Barcelona, només havien concessionaris de les marques nacionals (en aquella època: Citroën, Seat, Renault (FASA), Authi-Morris, Mevosa( DKW), Avia, Ebro (Motor Iberica), Pegàso-Sava i Barreiros-Chrysler- Simca , (mes tard, en el 76, arribaria Ford); la meva intenció era entrar d’aprenent de mecànic, però vaig tenir la sort que m’agafessin d’aprenent de recanvis en una concessió de camions i furgonetes Pegàso, Comercial y Servicios Alari, i al poc temps em vaig adonar que era un treball que m’agradava. En aquella època, els catàlegs de peces eren de paper (llibres o carpetes) i també les llistes de preus, les factures i albarans es feien a mà en talonaris amb paper carbó; i, a diferència d’ara, es reparaven tots els components ( arrencadors, dinamos, alternadors, bombes injectores, cilindres de fre…), l’especejament del qual, generalment ho subministrava el fabricant del mateix i no la marca del vehicle, per la qual cosa a més dels catàlegs dels diferents models, també teníem catàlegs i tarifes ( i peces) dels diferents fabricants de components ( FEMSA, BOSCH, CONDIESEL, LUCAS, GIRLING, etc…);  també se solien comprar fora de marca: filtres, llums, fars i pilots; i les mordasses de fre es re-forraben.                                                        Els accessoris també es compraven fora de la marca, directament al fabricant o a un majorista; els accessoris “de moda” en aquella època eren bastant diferents del que s’estila avui dia, per exemple pel que fa a so, eren auto-radis molt bàsics i, com a topall de gamma, so estèreo o algun radio-cassette; com a accessori de transport, bàsicament era la baca i, a la fi de la dècada, van aparèixer alguns porta-esquís, i barres porta- equipatge; el mes “tuning” per a aquella època eren els fars de boira o de llarg abast, i llandes d’aliatge, com que no hi havia ITV no era necessari homologar, i petits accessoris d’interior, ventiladors, rellotges complementaris, poms de canvi, volants de diferents dissenys i grandàries ( no hi havia coixins de seguretat), respatllers cobreix-seients….

Com ja he comentat més amunt, vaig començar com a aprenent de magatzem de recanvis i a poc a poc vaig anar aprenent l’ofici, passant, amb el temps, a buscar i despatxar peces jo sol; quan em vaig treure el permís de conduir, també vaig començar a portar la furgoneta que teníem, per a anar a diferents proveïdors o altres concessionaris de Barcelona i voltants a buscar material; alternant amb atendre el taulell i entrar comandes.                                                                                                     El any 76 es va fer la primera Vaga general despres de la dictadura, i al cap de poc temps,  la vaga del metall de la comarca que va durar un mes i escaig.

DECADA  DELS 80

En aquesta dècada es va anar obrint el mercat del nostre país a marques estrangeres,(En 1982 es comença a fabricar el OPEL Corsa a Saragossa); el que també va portar canvis en la manera de comercialitzar recanvis; a poc a poc les marques van anar integrant la gairebé totalitat dels components en les seves xarxes de subministrament; alhora que s’anava introduint el concepte de peça d’intercanvi, així va començar a deixar de reparar-se els alternadors, motors d’arrencada, bombes d’aigua, etc…, en favor d’escurçar l’estada en taller; també es van començar a produir absorcions ( VAG compra Seat (86)) i desaparicions ( Simca/Talbot (86)) També en aquesta dècada, van aparèixer els catàlegs i tarifaris per microfitxa, amb el consegüent estalvi d’espai, també, a poc a poc es va anar informatitzant la venda de recanvis, primer a nivell intern, per a temes de control d’estocs; i ja en la segona meitat de la dècada, per a facturació .                                    D’aquesta dècada són elements com: el coixí de seguretat, l’equip de so estèreo amb amplificador, el primer radio CD( de Pioneer al Japó), la clau amb comandament a distància, el catalitzador, el telèfon mòbil (analògic), i els indicadors digitals.         També, el 1985, va començar la ITV al nostre país.                                                                    A la segona meitat de la dècada vaig anar al meu primer curs de formació de recanvis, realment era un curs de vendes adaptat al món del recanvi; i també per aquells temps, el concessionari on treballava, es va trasl·ladar a unes noves instal·lacions, més àmplies i de millor accés .

CAPITOL 2: EPOCA  BMW
DECADA DELS 90

En aquesta dècada, el mercat ja estava normalitzat amb presència de pràcticament totes les marques europees; també van fer la seva aparició els primers catàlegs informatitzats, en format Cd-rom ; amb el començament de la dècada, van començar a funcionar els grups de recanvis, que aglutinen diverses botigues sota una marca o franquícia (el primer va ser AD parts, que de fet va començar en el 89), amb una optimització de costos per als associats.

 Es van popularitzar els radio CD, desapareixent els radio-cassette; el mòbil digital amb mans lliures,(a la fi de la dècada amb Bluetooth); els paquets aerodinàmics; van aparèixer els primers GPS (molt limitats); el ESP; el servofre BAS;  la injeccio directe; de benzina; el sistema de diagnosi OBD… i l’any 96 va començar a funcionar EuroNCAP, l’organisme que determina la seguretat dels vehicles.

 A principis d’aquesta dècada (1991) se’m’ofereix l’ocasió de passar d’un concessionari de camions (Pegàso) Comercial Alari S.A. , a un de turismes (BMW), Motor Munich S.A., del mateix amo i amb el mateix cap de recanvis, la qual cosa va ser avantatjós per a mi perquè és una de les marques que té major cataleg d’accessoris, (sobretot en aquella època),i amb diversos cursos de formació específica; i una complerta gamma de complements i marxandatge denominada Lyfestyle, poc habitual en aquella epoca; i, juntament amb Volkswagen, era una de les marques que més preparadors de Tuning tenien; 3 anys després va desaparèixer Pegàso en mans de IVECO.                                                                      Al principi era jo sol, però amb el temps i l’augment de treball van incorporar un aprenent, primer per el mati, i més endavant, a jornada completa. El canvi a treballar en una concessió de BMW, també em va permetre el conèixer, i tractar alguns clients famosos, com Stoikov i Jordi González…

CAPITOL 3 : DE BMW A MERCEDES

DECADA 2000

Aquesta va ser una dècada de fusions, absorcions i desaparicions de marques; (Tata compra Jaguar i LandRover; Geely compra Volvo; BMW compra Rover( que acaba desapareixent en 2005 i neix Mini com a marca)); ( desapareixen, a més de Rover i MG, Daewoo, Galloper…); d’aquesta dècada són, també, els primers Híbrids i electrics  de pila de combustible.                                                                                                     Amb l’inici de la dècada ja feia un temps que els catàlegs i tarifaris en CD van ser substituïts per format DVD, fins a 2005 que van començar a ser ON-LINE; quant a les novetats aparegudes, es poden destacar: la popularització del GPS, el filtre de particules FAP; sistema de manteniment de carril;  el Parktronic; els fars adaptatius…

Quant a l’experiència personal, a part de la inclusió de la marca Mini en el dia a dia, i de començar la dècada com a Cap de recanvis al càrrec de dues concessions,i fins cinc operaris.                                                                                                                     A la fi de 2004 vam trasl·ladar-nos de les instal·lacions principals a un nou emplaçament mes adequat i capaç; i el 2005 vaig donar un gir a la meva vida traslladant-me a viure a una altra població, Manlleu, i començant com recanvista en un concessionari de Mercedes vehicles industrials, Auto Suministres Motor S.A., tornant a treballar amb camions, encara que ara amb mes tecnologia i electrònica, i asistint a alguns cursets específics, tant de la marca com de diversos proveïdors. A la meva època com a Cap de recanvis en BMW, vaig poder conèixer a Marc Gene, que en aquella època era pilot-provador de Williams-BMW F1.


 

CAPITOL 4  CARAVANAS I RETORN A BMW

DECADA 2010

L’inici de la dècada va venir marcat per la crisi mundial , que va començar a la fi de la dècada anterior, i que va afectar a tots els països desenvolupats ( a uns més que a uns altres), la llarga durada de la mateixa afecta greument als concessionaris, provocant reajustaments de plantilles, el tancament d’alguns d’ells i fusions de molts d’ells formant grups, en alguns casos de nivell nacional o fins i tot supra-nacional.      En el que fa a recanvis originals, també, en molts casos, es van centralitzar els magatzems formant plataformes o grups de distribució, bé a nivell de grups de concessionaris ( especialment multi-marca), o directament de la marca ; gestionant les vendes majoritàriament mitjançant CALL-CENTER, a més de l’ús de noves tecnologies , com WATHSAPP i fins i tot la VENDA EN LÍNIA.

 Referent a les novetats en equipament, la majoria són dispositius electrònics destinats a millorar la seguretat ,( E-call;  llums i neteja-vidres automàtics…), i de comunicació, càrrega sense fil i connectivitat ( Android-auto. Apple car play..); vehicles electrics;  Hibrids enchufables; hibridacio lleugera; així com proves amb vehicles autònoms electrics.

Jo vaig començar la dècada, passant de dependent de recanvis de Mercedes V.I. a  recanvista de caravanes i auto-caravanes dins de la mateixa empresa,  que disposava d’una àrea d’aquests vehicles i que feia poc havien ampliat instal·lacions; la qual cosa em va proporcionar una nova experiència: conèixer el món dels accessoris i recanvis de caravaning; desgraciadament la crisi afecta l’empresa en 2013, per la qual cosa a mitjans d’aquell any, em vaig quedar al atur durant un any, fins que vaig decidir tornar a Sabadell, trobant nova feina a un concessionari BMW de Barcelona, Ibericar Barcelona Premium S.L., distant 30 Km del meu domicili; aquest concessionari és un dels resultants de la fusió/absorció d’altres concessionaris pre-existents i forma part d’un dels grups supra-nacionals i multi-marca, que he comentat més amunt, tot i que a Catalunya només té BMW-MINI, . A part de la sort que va representar el trobar un nou treball a la meva edat, per a mi va tenir, a més, l’al·licient que és un concessionari que, a més dels models convencionals, inclou elèctrics i motos, que fins a les horas no havia tocat, la que va representar noves experiències per a mi, especialment en el que fa a equipament de motorista.                                                                                                                           Si bé vaig entrar com a integrant del “Call Center”, vaig acabar al càrrec del taulell de venda al public; a la fi de 2017, es va produir un canvi d’instal·lacions, a unes mes grans i modernes .

Finalment, amb el final de la dècada (2019), també arribá la fi de la meva vida laboral, ( amb un parell d’anys d’antelació); malgrat que procuro mantenir-me al dia de les novetats i evolució d’aquest món.

 Almenys, segons com s’han anat orientant les coses en aquests primers anys de la dècada 2020, (i les següents) sembla clar que els vehicles amb motors de combustió aniran en recessió enfront dels de les energies alternatives: ELECTRICS, HIBRIDS ENDOLLABLES, PILA DE COMBUSTIBLE (Hidrogen) o, fins i tot, GAS NATURAL; i la implantació, progressiva de vehicles autònoms.
  

                             

AGRAÏMENTS

Per a finalitzar, no puc deixar d’expressar el meu agraïment a les persones que han fet possible el desenvolupament de la meva vida professional:
-A Josép Alari Vidal (Q.P.D), per facilitar-me el primer treball a Comercial i serveis Alari.                                                                                                                        -A Miquel Salud Sellers(Q.P.D), el meu primer cap de recanvis i que em va ensenyar l’ofici en la mateixa empresa.                                                    –A Josep Alari Frases (Q.P.D), que em brindá l’oportunitat de canviar a BMW a Motor Munic S.A. ; i que més endavant va confiar en mi per a posar-me al capdavant del departament de recanvis.                                                                                                     —A Rafael Sánchez Montoya, el meu segon cap de recanvis, que em va recolzá i orientar quan el vaig substituir a Motor Munic S.A., i que també participá en el meu aprenentatge a Comercial Alari S. A.             -A José García Baena , que em va recomanar per al lloc de recanvista en Auto Suministres Motor, Mercedes V.I..                                                   –A Ramón i Gemma Terradellas, que van confiar en mi, per a organitzar el magatzem de recanvis de l’àrea de caravanes d’Auto Suministres Motor.      -I a Ángel Pérez, que va comptar amb mi per a formar l’equip de recanvis de Ibericar Barcelona Premium S.L.        

        Així com a tots els companys que em van aguantar al seu costat al llarg d’aquests anys; i com no, als clients, (molts d’ells amics encara avui dia), als quals m’enorgulleix haver ajudat.                                                                                              Sense tots ells la meva carrera no hauria estat possible; pel que els dono les gràcies a tots de cor.