L’any 2005, entre el trasllat a Manlleu, i el començar un nou treball, no vam anar de vacances, i això que havíem canviat l’Opel Corsa, “heretat” del meu sogre, per un Fiat Idea 1•3 JTD nou; però, vam esperar al 2006 en que vam decidir d’anar a visitar la Rioja (Alta i Alabesa); reservant habitació en un hotel de Laguardia, al que podíem anar amb el Nabat.
Vam sortir el dia 3 de juliol al matí, per la C25 (Eix Transversal) cap a Lleida, nomes agafar l’A2, a Cervera, vam parar en una àrea de descans a esmorzar; vam tornar a parar en un’altra àrea de descans a Soses, passat Lleida; vam seguir fins a Zaragoza, per a anar a la plaça del Pilar a dinar; en el treball m’havien deixat un GPS portàtil, perquè el provés durant el viatge, l’hi havia introduït la destinació d’un aparcament prop del Pilar, però hi havia carrers en obres, per els que no es podia passar, i el GPS insistia que tenia que passar per allí, vaig acabar per apagar-lo, i buscar el camí a ull.
Després de dinar vam sortir de Zaragoza per l’AP68 direcció Bilbao, parant a repostar i fer pipi a l’àrea de Tudela, i continuar fins a la sortida de Fuenmayor, des d’on vam anar fins a Laguardia, per l’A3216; allí vem trobar l’Hotel “passant” del GPS; era l’hotel Pachico, enfront de la muralla del centre històric, que porta funcionant, com a parador, des de 1880, ens van donar una habitació amb una petita terrassa, des d’on teníem vistes a la Sierra de Cantàbria i al Complejo Lagunar de Laguardia; també vèiem las Bodegas Ysios, dissenyades per Santiago Calatrava .
Laguardia, ( Guàrdia o Biasteri en basc), és la capital de la Rioja Alabesa ( Arabako Errioxa), també anomenada Quadrilla de Laguardia; està inclosa en la llista de “els pobles més bells d’Espanya”; té un nucli històric, molt ben conservat, envoltat per la muralla, que té cinc portes, i vedat completament al trànsit rodat; vam visitar la pràctica totalitat d’aquest nucli històric, del que esmento: l’església de Santa Mª de los Reyes del S XII- XIV, que té un bell pòrtic policromat, l’església fortificada de San Juan, d’estil gòtic amb detalls romànics, S XII-XIV, adossada a la Puerta de San Juan, sobre la qual està el campanar d’espadanya; la Torre Abacial, la Plaza Mayor, porticada i els Jardins de la Barbacana…, el subsòl està ocupat per nombrosos cellers subterranis.
El segon dia, 4 de juliol, vam anar a Haro, l’autodenominada Capital del vino de Rioja, en aquesta ciutat tenen la seva seu molts dels cellers de Rioja, els més coneguts, (Paternina, Muga, Bodegas Bilbainas…); vam aparcar prop dels Jardines de la Vega, i vam passejar pel centre històric de la vila, podent veure diversos dels palaus que es troben en aquesta zona, com el Palacio de la plaza de la Cruz i el de Bezaras, barrocs del SXVIII, ( en aquest últim, nien unes cigonyes, des de fa anys), el Palacio Bendara, d’estil plateresc, seu de l’Ajuntament, situat a la plaza de La Paz, que té una bonica glorieta, i on se celebra La Batalla del Vino cada 29 de juny, allí ens vam asseure a prendre un refresc; acabat el passeig, vam tornar cap a Laguardia, però passant per Elciego (Eltziego, en basc), on vam poder veure l’església de San Andrés, i l’Hotel/Bodega del Marquès de Riscal, dissenyat per Frank Gehry; arribats a l’hotel, vam anar al menjador a dinar; aquella tarda va ser la que vam dedicar a visitar el poble.
El dia 5 de juliol, al matí, vam anar a Logroño, la capital de la comunitat autònoma de La Rioja; també alberga nombrosos cellers, com les de Campo Viejo, Franco-españolas o Marquès de Murrieta; vam visitar el centre històric, on vam veure les Esglésies de Santa Mª del Palacio, romànico-gòtica del S XI al XIII, i la de Santiago “Matamoros”, del S XVI, amb una escultura eqüestre de l’Apòstol sobre el pòrtic; vam passar per davant del Merdo de Abastos o de Sant Blas, en un edifici singular; vam passejar pel Paseo del Espolón, on hi ha una gran estàtua eqüestre del General Espartero; i vam entrar al carrer Portales, batejat així, perquè esta, en gran part, porticat, en aquests pòrtics vam parar a dinar; en aquell mateix carrer, vam veure la Catedral de Santa Mª la Redonda, del S XV al XVIII.
Després de dinar, i de veure la Catedral, vam sortir de Logroño, tornant cap a Laguardia per l’A124, però vam seguir cap a Vitòria, passant per, Labastida, Briñas i Zambrana, on vam agafar l’A1, que ens va dur a Vitòria-Gasteiz, capital d’Euskadi; vam aparcar en un parc prop de la Catedral Nueva, del S XX en estil neo-gòtic; des d’allí vam anar cap al centre històric, on vam veure l’església de San Miguel Arcàngel, gòtica i renaixentista del S XIV al XVI, i la Torre de Doña Ochanda del S XV, un resta de les defenses de la muralla; vam passar per davant de la Diputació Foral d’Àlaba; tornant a últimes hores de la tarda a l’hotel, per a sopar.
El 6 de juliol, vam anar a Sant Vicente de la Sonsierra, el poble de la meva àvia paterna, del qual ja us he parlat en un altre relat; en primer lloc vam anar a casa de la Mari Tere, una cosina del meu pare, que viu, amb el seu marit Angel i els seus fills a la casa que havia estat del meu Besavi Eliseo, i després de l’oncle Victorino, que era on m’estaba quan havia anat en els meus anys mossos; la cosina ens va convidar a quedar-nos a dinar, quan vinguessin els homes del camp, ens va comentar que també havia vingut la cosina Mari Carmen, de Barcelona, i que estava amb els seus pares,el Victorino i l’Ester, a la casa que tenien una mica més avall, així que vam anar a veure’ls, i vam estar amb ells fins a l’hora de dinar, també volien que ens quedéssim a dinar, però els hi vam explicar que ja havíem quedat amb la Mari Tere, ja que pensàvem que ells estarien a Barcelona; després de dinar, li vaig comentar a la Mari Tere, que un company del treball m’havia encarregat una caixa de vi d’un celler del poble (crec que era Moraza), ja que coneixia a un dels amos, perquè havien fet la mili junts, perquè m’indiqués on estava; ens va dir que a mitja tarda ens hi acompanyaria, que abans havia d’arreglar unes coses. Mentre arribava l’hora vam anar a passejar pel poble, perquè la Sol no hi havia estat mai, vam anar a la plaza Mayor, on vam veure l’ajuntament i la fuente de “los patos”, després vam pujar fins el castell, pel camí vam veure diversos dels casalots blasonats que abunden al poble; al castell, vam veure l’església de Santa Mª la Mayor, la Torre del Reloj i la Torre del Homenaje, i vam gaudir les vistes sobre el Ebro i el pont medieval; el castell de San Vicente se situa a la part alta del turó que domina l’Ebro. En el seu moment va ser la fortalesa navarresa de major envergadura construïda prop d’aquest riu, formant part de la línia defensiva de Laguardia i Labastida. Es va construir a partir de 1170 o 1172 sota la direcció de Ferrant Moro, per ordre de Sancho el Savi de Navarra que, en 1172, va donar fur a la vila, convertint-la en del patrimoni reial.
Després vam anar a recollir la Mari Tere, per anar al celler que he comentat abans, a comprar el vi per al meu company, allí ens van regalar un parell d’ampolles per a nosltres; quan vam anar a deixar la Mari Tere a la casa seva ens va dur al celler que tenen sota el castell, que havia estat del besavi, per que el veiessim, i ens va donar una caixa del vi fet per ells, BONISSIM; després d’acomiadar-nos, vam tornar a Laguardia.
El 7 de juliol “San Fermín, a Pamplona hay que ir…”, no vam anar a Pamplona, si no que vam tornar a Manlleu; sortint de la Guàrdia per l’A124 fins a Logroño, allí vam agafar l’AP68 fins a Zaragoza, parant a descansar a l’àrea de Calahorra; a Zaragoza vam anar a dinar en la plaça del Pilar, però abans vam estar en el Mercat Central, per a comprar menjar per sopar; vam sortir de Zaragoza per l’AP2 fins a Lleida, parant a l’àrea de Pina de Ebro; i sortint a Lleida, on vam agafar l’A2, fins a Cervera, i per la C25 fins a Manlleu.
Us deixo una breu descripció de la “atracció” de Setmana Santa a San Vicente, copiat de la Vikipedia:
Los Picaos; son unos penitentes, denominados Disciplinantes, que se autoflagelan la espalda con unas madejas de algodón, como acto de Fe de forma voluntaria y anónima (llevan el rostro cubierto), durante el Via Crucis del Jueves Santo , y la procesión del Viernes Santo.
Desde el 2005 está declarada Fiesta de interés Turístico Nacional.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 