La nostra veïna Nuri, va patir un accident de trànsit a finals del 2007, resultant el seu cotxe sinistre total, i ella amb diverses contusions, però que per sort, es podia recuperar a casa, encara que l’hi va costar un parell de mesos; a la primavera de 2008, havia de renovar-se el DNI, i a Vic s’havia de fer molta cua, un amic li va dir que a Camprodón, et donaven hora per al mateix dia sense haver de fer cua; i aprofitant que jo tenia uns dies de festa, la vam acompanyar a fer el tràmit, ja que encara no tenia el nou cotxe.
Vam deixar al Nabat a casa, i ens en vem anar tots tres fins a Camprodón amb el meu cotxe, vam aparcar en l’entrada del poble i vam anar fins a la plaça de la vila, on feien la renovació del DNI; li van donar hora per al migdia; així que per a fer temps, la Nuri, ens va dir que tornéssim fins a Sant Joan de les Abadesses, on vam aparcar prop del Monestir, vam anar a prendre uns cafès a la terrassa d’un bar que hi ha a la plaça d’Anselm Clavé, sota uns grans castanyers; després vam anar a visitar el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, (originàriament Sant Joan del Ter), romànic, fundat per Guifré el Pilós en el segle IX, com a primer monestir femení de la Gotia, posant d’abadessa a la seva filla, Emma de Barcelona; en el seu interior vam visitar l’església del S XII, on vam poder veure l’escultura romànica del Davallament de Crist, coneguda com el Santíssim Misteri, del S XIII, també vam veure el claustre gòtic del S XV; al voltant del monestir va néixer el poble que va agafar el mateix nom .
Al migdia vam tornar a Camprodón, on, una vegada fet el tràmit, la Nuri, ens va dir que aniríem a dinar a un restaurant que coneixia a Beget, ens va guiar ella, perquè no havíem estat mai en aqust poble; poc després de sortir de Camprodón, direcció Molló, ens vam desviar per la GIV5223, que passat Rocabruna, es torna molt estreta i revirada, fins a arribar a Beget; on vam deixar el cotxe en un aparcament a l’entrada del poble; per cert que, aquest any 2021, ha entrat en la llista dels pobles més bonics d’Espanya; paradoxalment, aquest poble està a la sub-comarca de l’Alta Garrocha, però administrativament pertany a Camprodón, en el Ripolles; vam visitar l’església romànica de Sant Cristòfor, S XII-XIII, on vam admirar el Crist Majestat, del S XII, una joia del romànic molt ben conservada; sortint de l’esglesia ens va dur, passant el pont, al restaurant Can Jeroni, on vam dinar molt bé; després de dinar vam fer una passejada pels rustics carrers del poble, abans de pujar al cotxe i tornar a Manlleu.
A continuació us passo dos extractes del mite del Comte Arnau, extrets de Wikipedia:
El Comte Arnau fou un pobre noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadesa o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l’eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre a què li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l’Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici.
Una versió més elaborada del mite diu que el comte, potser Arnau de Mataplana, fou obligat a casar-se als quinze anys amb Elvira, qui li doblava l’edat i era mancada d’atractiu, motiu pel qual la deixà, atret per Riquilda o Adelaisa, que a la vegada fou obligada a professar al monestir de Sant Joan de les Abadessas, on morí. El Comte Arnau, una nit de tempesta, robà el seu cadàver del monestir i, cavalcant foll amb el seu cos en braços, l’estimbà en un cingle. I, en nits de tempestat, alguns comarcans del Ripollès veuen, o creuen veure, a la llum dels llampecs, l’excitat corser de foc corrent pels aires.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 