PENÍSCOLA

Peniscola, o Peñiscola en castellá, es una vila del Baix Maestrat, a la provincia de Castelló, actualment esta composta per dos nuclis, el nucli antic, murallat, que s’aixeca en una peninsula, (d’aqui el nom), nomenat com » Lo Poble» per els vilatans, i el poble modern, a terra ferma, nomenat com «Alla fora».

El turó de la península ja va ser ocupat per el Ibers Ilergavons, també van passar fenicis, cartaginesos, i els romans, que possiblement la van denominar Querronés (península en grec), finalment els musulmans la van ocupar des del 718, la van batejar com Baniskula, i van aixecar una alcazaba; fins el 1233 que, despres de varies tentatives, va ser conquerida per en Jaume I, que el 1251 l’hi va atorgar la carta de poblament amb el nom de Peníscola, l’any 1294 l’alcazba va ser cedida al Ordre del Temple, que la va convertir en el castell actual, que seguint el model templer era una combinació de fortalesa i convent; amb la desfeta dels templers, va passar a dependre de l’Ordre de Montesa; el segle XV va cobrar relevancia al acollir a Benet XIII, el Papa Luna, l’any 1411, que hi va instalar la seva seu Pontificia; ja en el segle XX , el castell va fer de plató per rodar dues pelicules, Calabuig , i El Cid.

La vila actual acull molts llocs interessants, sobre tot la vila vella, (que esta inscrita a la llista dels pobles mes bonics); aqui intentare descriure un itinerari per veure la majoria d’ells:

El punt de sortida el situare a la confluencia de l’Avinguda del Papa Luna i l’Avenida del Mar , la Plaça de Felip V, arran de la Platja nord, en aqueta zona podrem veure la Font del Drac i la de Camilo José Cela; ens encaminarem per la Av. del Mar cap a la Vila Vella, arribarem a la Plaça de Bous, al peu de la Murada (muralla) de Stª Maria d’origen medieval, que passarem per el PORTAL DE Stª MARIA, del segle XVIII, a la dreta trobem la Plaça de les Caseres o de Stª Maria, porticada, també d’origen medieval, reculem fins el portal i seguim per la Subida Portal Fosc, per on arribem al PORTAL FOSC, situat a la Murada de Felip II del XVI, i per on sortim (o entrem?) a la plaça del Ajuntament, des de on seguim pujant per el Carrer del Olvido, que ressegueix la Murada de Felip II, i ue passa per sobre del BASTION DEL CALVARIO, i la bateria del mateix nom; al final del carrer trobem els jardins del PARQUE DE ARTILLERIA, en un baluard on s’ubicaven els polvorins i el arsenal del Castell.

Despres de un revolt tencat, estarem al carrer de los Santos Martires, per on arribarem a tocar del Castell, pero, primer, a la dreta veurem l’ESGLESIA DE Nª Sª DE LA ERMITANA, barroca del XVIII, situada a la plaça del mateix nom, i paret per paret am el CASTELL DEL PAPA LUNA, al que podrem accedir per la Plaza de Armas, des de on veurem l’estatua del Papa Luna; l’entrada/sortida del castell es fa des del carrer Castillo, baixant per aquest carrer , a tocar del castell, tenim el FAR DE PENISCOLA, que data de 1892; un xic mes avall, al carrer Farons, veurem la CASA DE LES PETXINES, que als anys 70, els seus propietaris van reboçar la seva façana de esclofies de petxines ; al final del carrer Farones girem a la dreta per el carrer Sol i a la primera cantonada trobem el MUSEU DE LA MAR, obert l’any 1996 a la Casa de les Costures, en el BALUARD DEL PRINCEP, on també veurem una reproducció d’un CANÓ del segle XIII.

EL FAR DE PENISCOLA.

Seguim baixant, i al primer carrer a la dreta, carrer Major, trobem el MAGIC MUSEUM, un local que combina espectacles de magia i exposicio de estris dels mags; reculem i continuem baixant per el Carrer del Princep, per on, a l’esquerra veurem el FORTIN DEL BONETE del segle XVI, quasi al devant está EL BUFADOR, un forat a la roca que comunica amb el mar per una escletxa per sota el carrer, quan hi ha mar picada esquitxa aigua cap a munt, podem accedir al nivell del forat per la Baixada del Bufador; reculem pero girem a la dreta fins el carrer del General Aranda, que agafarem cap a l’esquerra, un parell de travessias mes avall, a l’esquerra, tenim el PORTAL DEL DESAFIAMENT, del XVI, i en sentit contrari la Baixada a la Font, que en porta fins a LA FONT DE DINS, adossada a la MURADA DE SANTA ANNA d’entre el XIV-XV; al costat veurem la CAPELLETA DE SANTA ANNA, reconstruida al segle XIX; estem a carrer Saiz de Carlos, paralel a la muralla, l’agafem cap a l’esquerra, (sentit ascendent), passarem per la TORRE DE LAS ATARAZANAS, d’entre el XIII i el XV, i a la dreta sortim al carrer Atarazanas a l’alçada del PORTAL DE SANT PERE, del XV amb un arc molt ample, el travessem i estarem fora del poble antic.

Ara estarem a la Av. Doctor Marcelino Roca, a l’esquerra veuren l’entrada al port pesquer, per el carrer Llevant, que agafem i la primera a la dreta agafem la Av. Akra Leuke, que va paralela a la platja sud, fins arribar a la Plaza Constitución, on tombem a la dreta per el segon carrer Maestro Bayarri, a la dreta tenim una zona enjardinada amb un gran estany «L’ULLAL DEL ESTANY», amb anecs i altres aus acuatiques; cap el final de l’estany, al’esquerra, trobem el PALAU DE CONGRESSOS, davant mateix, integrat en el,parc, hi ha una petita zona d’aparcament, i passant per ella arribem a un pont per creuar l’estany, una vegada al altra costat, anem a l’esquerra fins una rotonda que, a la dreta sortim a la Av del Papa Luna, i cap a la dreta altre vegada arribem al punt de sortida, on podrem donar per acabada la visita.

,Llegenda de les escales del Papa Luna:

A la zona est de la fortificació, a 45 metres sobre el nivell del mar, trobem una escala que dóna directament al mar, i que s’adapta a les roques del penya-segat. L’escala té més de cent esglaons, i l’última part està tallada en la roca.

La tradició i la llegenda atribueixen la realització de l’escala a Benet XIII, que l’hauria construït, miraculosament, en una sola nit. Trist i descoratjat per la deslleialtat dels seus va decidir descendir directament fins al mar i, una vegada allí, va estendre el seu mantell pontifici sobre les ones i es va recolzar al seu bàcul; surant, es va traslladar a Roma per a entrevistar-se amb els seus enemics i es va presentar davant el pontífex romà per a exclamar: “El vertader papa sóc jo!”