EUSKAL HERRIA 2012

Al juliol del 2012, la Sol i jo, vam celebrar les noces de plata convidant als nostres pares, el meu germà i cunyada, i els pares d’aquesta, en el mateix restaurant on vam celebrar les noces; ens hagués agradat repetir el viatge a Paris, però la butxaca no donava per a tant, així que, a l’agost, vam agafar un viatge organitzat, en autocar, a Euskal Herria (País Basc).
El dia de sortida, va venir a recollir-nos un taxi per casa, aquesta vegada entrava amb el viatge, per a dur-nos fins a Granollers, on ens recollia l’autocar, que venia des de Girona, vam estar a punt de perdre’l per una confusió, perquè vam anar a l’estació d’autobusos, i ens esperava en la de tren, per sort estan a prop l’una de l’altra, a la mateixa avinguda, i el taxista va reaccionar a temps.

Una vegada a l’autocar, vem anar fins a Barcelona, a la central de l’agència que organitzava el viatge (Viatges Continental), allí va pujar la resta de viatgers i la guia; vam sortir de Barcelona, i encara vam fer una altra parada, a Martorell, on van pujar més passatgers; ja tots a bord, va agafar l’A2 cap a la Panadella, on  vam parar a esmorzar; després vam seguir fins a Lleida, on va agafar l’AP2 fins a Saragossa, i allí l’AP68 cap a Tudela, fent una parada tècnica en l’àrea de Sobrádiel; passat Tudela ens vam desviar per l’AP15, (gratis per als autocars i camions), fins a Pamplona (Iruña), on ens allotjaríem durant tot el viatje, a l’Hotel Blanca de Navarra, a l’Av. Pio XII; allí una vegada repartides les habitacions, vam passar al menjador per dinar.
(A partir d’aquí, nomenare les poblacions amb el seu nom oficial en euskera, i entre parèntesi en espanyol)

Ens van donar la tarda per a visitar Iruña (Pamplona), per lliure; sortint de l’hotel vam seguir l’Av. Pío XII, en direcció al barri antic, passant pel Parc de la Taconera creat en el S XX, on hi ha restes de les muralles, i la Puerta Taconera; i vam agafar el carrer Major, que passant per l’església de San Saturnino, gòtica del XIII, ens va dur devant l’ajuntament, barroc del XVIII, des d’on es tira el chupinazo que inicia els Sanfermines; d’allí vam anar fins a la catedral de Santa María, gòtica del XIII al XIV; tornant a l’ajuntament, per a agafar el carrer Estafeta, per on corren els mozos als encierros; arribant a la plaça de toros, des d’allí vam anar a la Av Carles III, on ens vam trobar amb alguns companys de viatge, amb els que vam anar a la plaza del Castillo, on vam veure el quiosc de pedra, i vam anar a prendre alguna cosa al típic Bar Iruña, des d’allí vam tornar fins a l’ajuntament, pel carrer Chapitela; i tornar a l’hotel.

El segon dia, ens van portar a Bilbo (Bilbao), al Museu Guggenheim, que visitem amb àudio-guia, a la sortida ens va venir a recollir el bus enfront del Puppi, una enorme figura d’un gosset completament coberta de flors; ens van acostar fins al casc antic, on optem per fer la visita per lliure ( en les diferents ciutats es podia optar a una visita guiada, però es pagava a part);  vam passar per la plaza Barria, i pel carrer Gurutze Kalea, arribant a la Catedral de Santiago, gotica del XIV al XV, que vam entrar a visitar, seguint per la Dendari kalea, vam sortir a a la Eribera Kalea, que voreja el Nervión, allí vam veure la San Anton Eliza (església de Sant Antón), vam  trobar-nos altres companys que també van fer la visita per lliure, vam anar plegats fins on ens esperava l’autocar.

Vam sortir de Bilbo per a anar fins a Bermeo, poble costaner de la comarca Biscaïna de Busturialdea, situada en l’embocadura de la Ria de Gernica; on ens van portar a dinar un local típic, on ens van oferir Marmitako, típic de la zona; després de dinar, vam fer una passejada pel poble, arribant al costat de la Torre Ercilla del XV, seu del Museu del pescador, des d’on hi ha una bona vista de l’illa de Izaro, i del port, o ports, perquè en un costat està el port comercial, i a l’altre l’esportiu; vam baixar fins al port, on en el moll Artza, enfront de la comandància, hi ha una reproducció d’un vaixell ballener del S XVII.
Prop d’allí, ens va recollir l’autocar per a portar-nos, fins a Gernica, a la vora del riu Oka, que desemboca en la ria de Gernica; el nom real de la població és Gernica-Lumo; allí vam visitar la Casa de Juntas, l’edifici actual és del S XIX, vam fer una visita guiada, en català; i vam poder fotografiar-nos enfront del mític Arbol de Gernica, sota el que juren el càrrec els Lehendakaris; (antigament, també havien de jurar els reis espanyols, en qualitat de Senyors de Biscaia); l’arbre actual, del segle XX, és un “fill” del Arbol Viejo del XVIII, del qual encara es pot veure el tronc en un templet, i aquest era “fill” del Arbol Padre del XIV; acabada la visita, vam anar a passejar pel parc de los Pueblos de Europa, on vam veure escultures de Chillida i d’Henry Moore; al costat del parc ens va recollir l’autocar per a portar-nos de tornada a l’hotel.

El tercer dia, ens van portar a Donostia (San Sebastian), capital de Guipúscoa; on, amb alguns companys, vam fer la visita per lliure, hi havia una parella, crec que eren els de Martorell, que ja havia estat una altra vegada i es van oferir a fer-nos de guies; també vènia una parella de Girona; l’autocar ens va deixar al costat del Palau de Congressos del Kursaal, on se celebra el festival de cinema; des d’allí vam travessar el riu Urumea, pel pont del Kursaal, a l’altra riba vam poder admirar el teatre Victoria Eugenia i l’hotel María Cristina, tots dos de principis del XX; vam seguir, després, pel BulebarZumandia, on hi ha una oficina de turisme, on vam agafar plànols de la ciutat; ens vam desviar per la Getaria kalea, i ens dirigim a la catedral del Buen Pastor, del XIX, en la que vam entrar, no és molt gran; sortint d’allí,  per la Hernani kalea, vam anar al casc antic, on vam passejar per diferents carrers, fins a arribar a la  Konstituzio plaza, envoltada d’edificis singulars; després vam anar a un bar de la Abutzuaren kalea, a prendre’ns uns pinxos amb xacolí, boníssims, sortint d’allí ens vam creuar amb el grup que feia la visita guiada; passant al costat de l’ajuntament, en un bonic edifici que va ser un Casino en el S XIX, vam anar fins al Kontxa Pasaelekua (Passeig de la Concha), des d’on vam poder admirar aquesta famosa platja donostiarra, de 1350 metres de longitud entre el monte Igeldo i el Urgull, i que, al costat del passeig alberga el Balneario La Perla de 1912, i el Club Nàutic; allí ens va recollir l’autocar.

Ens van dur a dinar a Azpeitia, on està el Loiolako Santutegia (Santuari de Loyola), barroc xurrigesc d’entre el S XVII i XVIII; construït al costat de la casa on va néixer Sant Ignasi de Loyola, fundador de la Companyia de Jesús; després de dinar, ens van portar a fer la visita guiada del santuari i la casa.
Acabada la visita, vam tornar a l’autocar, que ens va dur per la costa Guipuscoana, passant per Zumaia, Getaria i Zarautz, on vam parar, per a anar a veure el restaurant de Karlos Arguiñano, al costat de la platja; després vam tornar a l’hotel.

El quart dia, ens van portar a Vitòria-Gasteiz, (la seva denominació oficial combina el nom espanyol: Vitòria, i el basc: Gasteiz), capital administrativa d’Euskadi; com que nosaltres l’havíem visitat el 2006, ens vam oferir a guiar als nostres companys, amb els que vam visitar Donostia; l’autocar ens va deixar al costat del Florida Parkea (Parc de la Florida), prop de la Katedrana Berria (Catedral Nova), de María Inmaculada, neogòtica del XX, des de la qual vam anar fins a la plaça de la Virgen Blanca, al costat de la San Migel eliza (església), gòtica renaixentista del XIV al XVI ; i d’allí a la Espania plaza, porticada del XVIII, on està l’ajuntament, després vam pujar cap el casc medieval per la Eskola kalea veient edificis amb pintures murals; arribant al costat de la Catedral Vella, de Santa María, gòtica del XIV , que estava en obres, i no es podia visitar; vam arribar al Portal d’Arriaga, prop del que vem anar a un bar a prendre alguna cosa; vam tornar a entrar al casc antic, per la Errenmentari kalea on vam veure la San Pedro eliza, gòtica del XIV ; tornant cap a la plaça de la Virgen Blanca, i d’allí al Florida Parkea, passant pels jardins del Obispo Fernández, on vam veure unes escultures d’un cocodril i un rinoceront a grandària natural; allí ens esperava l’autocar, per a portar-nos a dinar a un restaurant de l’extraradi.

A la tarda ens van dur a Oñati (Oñate), a la comarca guipuscoana de l’Alto Deva; feia molta calor, vam fregar els 40°; allí ens va rebre una guia local, enfront de l’edifici de l’ajuntament, barroc del XVIII, per a fer la visita de la San Migel eliza, gòtica del XV, amb un interessant retaule barroc; per sota del seu claustre, passa el riu Ubao; i la Universitat Sancti Spiritus, renaixentista del XVI, la primera d’Euskadi; gairebé en acabar, visitant el claustre de la universitat, a la Sol li va donar una lipotímia per la calor, vam haver de refrescar-la i portar-la a l’autocar, on el conductor li va donar una beguda carbonatada i fresqueta, perquè es recuperés; en arribar a Pamplona, a dos cuarts de nou del vespre, el termòmetre encara marcava 38°, per sort a l’hotel teníem aire condicionat.
El cinquè dia ens van portar a visitar la muntanya de Larrun ( La Rhune, en francès), de 905 metres d’altura, pròp del litoral del Golf de Biscaia, situada en el límit de Lapurdi (Labort) i Nafarroa (Navarra); per a això vam anar fins a Behobia, per a entrar a França i dirigir-nos a Ascain, des d’on surt el “Petit Train de la Rhune” un tren cremallera que ens va dur fins al cim de la muntanya, durant el viatge, vam poder veure grups de Pottoka ( petits cavalls típics de la zona) i d’ovelles de cara negre; i ja en el cim, vam poder contemplar les magnifiques vistes en 360º, malgrat que pel costat de la mar només vèiem un mar de núvols.

Després de baixar de la muntanya, ens van portar fins a  Donibane  Lohizune (San Juan de Luz), a Lapurdi (Pirinées Atlantiques), situada a la riba dreta del estuari del riu Urdazuri (Nivelle), y al voltant d’una petita badia; allí ens van dur a dinar a un restaurant prop de la platja gran ; després de dinar ens van donar temps lliure per a visitar el poble, fins a dos quarts de quatre; vam anar a veure la platja i la badia, i després ens vam internar pels estrets carrerons, veient les seves peculiars cases amb portes i finestres de colors, arribant fins al port instal·lat en l’embocadura del riu, on a més de les embarcacions,  podiem vèure les cases de  Ziburu (Ciboure), el poble de la riba esquerra; entre les tres i les quatre de la tarda, havíem de trobar-nos en un punt del port, per a pujar a un vaixell turístic, que ens va dur a fer una travessia per a veure els penya-segats de la costa coneguda com la Corniche basca, també vam poder admirar la badia i el Fort Socoa, una fortalesa costanera de Ziburu, des del mar, també vam poder veure unes enormes coves en el penya-segat; de nou a terra ferma ens va recollir l’autocar i vam tornar a Espanya, parant a Hondarribia (Fuenterrabía), a la riba esquerra de l’estuari del Bidasoa, que forma la Txingudikobadia, allí vam fer un petit passeig admirant la badia, i la localitat francesa d’Hendaia en la riba oposada , i després de prendre un refrigeri, vam tornar l’autocar per a retornar a l’hotel.

El sisè dia tornàvem a casa, per la qual cosa ens van donar més temps després d’esmorzar per a poder recollir-ho tot; vam sortir cap a Zaragoza, on van deixarnos al costat de la plaça del Pilar, i d’allí vam anar caminant fins a un restaurant pròxim, per a dinar i celebrar la fi del viatge; després d’això ens van donar una estona per a passejar pel centre de Zaragoza; de tornada a l’autocar; vam parar en la Panadella, i després ja  vam deixar als companys de Martorell, i d’allí vam anar a la central de Barcelona, on van baixar la guia i la meitat del passatge; els següents a baixar vam ser nosaltres, a Granollers, on ens esperava el taxi per a portar-nos a casa a Manlleu.

Mari és una deessa-geni de la mitologia basca, aquí transcric un resum extret de Wikipedia:

 Mari, personificación de la madre tierra, es reina de la naturaleza y de todos los elementos que la componen. Generalmente se presenta con cuerpo y rostro de mujer, elegantemente vestida (generalmente de verde), pudiendo aparecer también en forma híbrida de árbol y de mujer con patas de cabra y garras de ave rapaz, o como una mujer de fuego, un arco iris inflamado o un caballo que arrastra las nubes.                                                                  En su forma de mujer aparece con abundante cabellera rubia que peina, al sol, con un peine de oro.                                                                                                                    Conocida también como la «Dama de Aketegi» o «Aketegiko Dama»). Dicen que cada siete años cambia de morada, y en ese cambio se le puede ver surcar los cielos en un carro de fuego; dependiendo de la cumbre que habite, así será el tiempo que haga, lluvioso o seco. Otra característica es su larga cabellera rubia y la costumbre de peinarla al sol con un peine de oro a la entrada de su cueva.

Una de las leyendas más importantes es la que nos cuenta por qué Mari habita y es vista en todos los montes vascos. Mari es la encargada de llevar el buen y el mal tiempo de un lado a otro en el País Vasco, y se dice que cuando Mari está en Anboto llueve, cuando está en Aloña hay sequía y cuando está en la cueva de Supelegor (macizo de Itxina en el Gorbea, en Orozco) las cosechas son abundantes.