SEVILLA 2015

L’any 2013 em vaig quedar en atur, i a l’estiu del 2014, vam decidir de tornar a Sabadell, i al cap de poc vaig trobar treball en un concessionari de Barcelona; per aquest motiu, ni el 2013 ni el 2014, vam anar de vacances.

Al febrer de 2015, ja vaig poder agafar uns dies en el meu nou treball, i vam decidir d’anar a conèixer Sevilla; vam anar a una agència de viatges, on ens van reservar hotel i bitllets d’anada i tornada en l’AVE; a més, com que la meva cunyada la Noe, va estar un temps treballant allí, ens va deixar una guia de la ciutat, i un abonament “contac-less” per a l’autobús urbà, que es recarregava en quioscos i estancs.

El dia de l’anada, d’hora al matí, vam agafar els FGC fins a l’estació de Provença on vam agafar la L5 del metro fins a Sants, una vegada a l’estació de Sants, vam anar a esmorzar i després ja vam anar cap agafar l’AVE fins a l’estació de Santa Justa de Sevilla, on vam arribar sobre la una i escaig del mig dia.

Sortint de l’estació, el primer que vam fer va ser buscar un lloc per a dinar, per sort, vam trobar un restaurant molt a prop de l’estació; després de dinar vam anar caminant fins a l’hotel, guiant-nos pel planell que ens va deixar la meva cunyada; finalment vam arribar a l’Hotel Macarena, al costat de l’Hospital de las Cinco Llagas, del S XVI, la seu del Parlamento de Andalucia; com a curiositat, comentar-vos que és l’hotel on té l’accident la mare del protagonista de la sèrie “Alli abajo”, és molt gran i bonic.

Una vegada instal·lats, a la tarda vam sortir per a començar a conèixer la ciutat, que té el barri antic més gran d’Espanya; començant per la Muralla Almohade del S XII, que teníem enfront de l’hotel; i d’allí vam anar a visitar la propera Basílica de la Esperanza Macarena, edificada el  en el S XX, per a acollir la imatge de la Macarena del XVII o XVIII; després de passar per diversos carrerons del barri de Sant Gil, ens vam encaminar cap a la Giralda; al carrer de San Luís, vam veure l’iglésia de San Luís de los Franceses, barroca del XVIII i la Santa Catalina, gòtica mudèjar del XIII; arribant a la plaza de San Leandro, vam veure l’iglésia de San Ildefonso, neoclasica del XVIII; passant al costat del Museo del baile flamenco,  finalment, vam arribar a la Catedral de Santa Mª de la Sede, gòtica, la més gran del món, del XV , i la Giralda, el campanar, construït sobre un minaret almohade del XII; d’allí ens vam anar cap al carrer Mateo Gagos a triar un dels seus nombrosos locals per a sopar, per, després, tornar a l’hotel.

L’endemà, vam tornar fins a la catedral, per a veure-la amb llum de dia, ens vam dedicar a admirar el seu exterior, perquè hi havia molta cua per a entrar i vam desistir, vam veure, també el Palacio Arzobispal, renaixentista i barroc de XVI i XVIII; i vam anar a visitar els Reales Alcazares, un gran complex palatí amb elements islàmics del S XI, gòtics del XIII i mudèjars del XIV, després de visitar el seu interior, vam sortir als extensos Jardines del Alcázar, arribant fins a la Galeria del Grutesco, un tram de muralla almohade transformada en una loggia manierista en el S XVII, que imita roques amb pintures al fresc.

Sortint de los Alcázares vam passar per l’Archivo de Índias del XVIII, i vam anar a buscar un lloc per a dinar, darrere de l’Hospital de la Caridad; després de dinar ens vam acostar al riu, i al costat de la Torre del Oro, almohade del XIII, vam veure els vaixells turístics que recorren el riu, i després de regatejar el preu del bitllet, vam pujar en un d’ells, va ser un passeig agradable, passant al costat de la Isla Mágica, i l’Isla de la Cartuja, on es va instal·lar la Expo; passat el Puente de la Barqueta vam donar la volta, i vam arribar fins al Muelle de las Delícias, on atraquen els creuers; poc abans del port comercial, vam donar la volta i  vam tornear al costat de la Torre del Oro; de nou en terra ferma, vam agafar el camí de tornada a l’hotel, parant a sopar a una jamonería.

L’endemà, vam estrenar la targeta del bus, que ja habiem carregat, agafant un fins al Parque del Prado de San Sebastian, on hi havia una noria, creuant aquest parc vam arribar al Parque de Mª Luisa, entrant per un accés de la galeria que hi ha entre les torres de la Plaza de España, com a curiositat, comentar-vos que aquesta plaça i el seu canal amb barques apareix en un episodi de Star Wars; després de recórrer aquesta plaça, ens vam internar als jardins del parc, passant per diverses glorietes, vam poder veure la Isla de los Patos (o de los Pajaros), i també la “montaña Gurugú”, un monticle artificial, amb una casacada, des del seu cim es domina tot el parc; vam veure el pavelló Mudèjar, i arribem fins a la Plaza de America, al costat del museu arqueològic, després del que vam trobar el pavelló de Mèxic, des d’allí, vam anar cap el Paseo de las Delícias, per a tornar cap al barri de Santa Cruz, passant devant del Costurero de la Reina, una caseta de guarda en forma de Castell Neo mudèjar del XIX; vam arribar fins al palacio de San Telmo, Barroc d’entre el XVII i el XVIII, seu de la Junta de Andalucia; i d’allí vam anar cap a la zona de la Giralda, per a anar a dinar.

Després de dinar, vam tornar cap a l’Hotel, passant per la Plaza Nueva i l’ajuntament, instal·lat en un edifici d’estil plateresc del XVI, i per la calle Sierpes, que concentra gran quantitat de comerços, com la botiga de la Vicky Martin Berrocal; més endavant vam trobar la plaza de la Encarnación, més coneguda com la plaza de las Setas, a causa de les construccions metàl·liques que hi fan de parasol; per a arribar al carrer de San Luís, vam passar, per l’isglésia de San Pedro Apóstol, gòtica-mudèjar del XIV, i pel Palacio de las Dueñas, de la Duquessa d’Alba, renaixentista del XV; prop d’allí, ens vam creuar amb el Luchino, dels Vitorio i Luchino; arribats a l’hotel, vam reposar fins al vespre.

Cap el vespre, vam agafar un autobús per a anar fins al Centro Comercial Antigua Estación de Cordoba; sortint d’allí vam anar fins al Puente de Isabel II, més conegut com el Puente de Triana, pel que vam creuar per a anar a veure aquest famós barri, passejant per diversos dels seus carrers, entre les quals no podíem deixar-nos la calle Betis; de tornada a l’altra riba, vam passar per la plaça de toros, barroca del XVIII, de la Real Maestranza; i d’allí ens vam anar cap a la zona de la Catedral a provar un altre local per a sopar “tortilla de camarones”; i tornar passejant fins a l’hotel.

El següent dia era el retorn a casa, com que teníem el tren a la tarda, quan vam deixar l’hotel, vam agafar un bus per a anar a l’estació de Santa Justa, per a deixar les maletes en una consigna; i després vam anar a passejar fins a l’hora de dinar; arribant fins als Jardines de Murillo, que estan darrere dels Reales Alcazares, allí vam veure el monumento a Cristobal Colon, després vam entrar p’els carrerons del Barrio de Santa Cruz, al costat de la paret nord de los Alcázares, desembocant en l’encantadora Plaza de Doña Elvira, tornant cap a l’estació vam parar a dinar; i després vam anar, tranquil·lament ,a buscar les maletes i a l’AVE; arribats a l’estació de Sants, vam agafar un tren fins a Sabadell Centre; i de camí a casa,vam parar per sopar al Viena de l’ajuntament.

Leyenda de la Calle Sierpes:

   En tiempos de reconquista, esta calle se llamaba calle de Espaderos, ya que en ésta había un hospital y hermandad que hacían espadas.

A finales del S. XV empezaron a suceder una serie de desapariciones de niños y no se volvían a saber más de ellos. Desaparecían durante la noche al dormir o mientras jugaban en la calle, y ya no se volvían a ver ni vivos ni muertos.

A raíz de estos sucesos las madres preocupadas llevaban a sus hijos pegados a sus faldas todo el tiempo y los dormían  en sus brazos por temor a que pudiese ocurrirles algo. Corrían rumores de todo tipo: que los niños eran robados por judíos, por piratas turcos, etc.

Pero un día, Alfonso de Cárdenas, que regentaba la ciudad por aquel entonces, fue alertado por un preso fugitivo quien de momento no quiso dar su nombre, ofreciéndole a Don Alfonso información sobre el robo de los niños a cambio de su libertad. Al firmar el acuerdo se supo que ese esclavo era Melchor de Quintana y Argüeso, condenado por participar en una rebeldía contra el Rey.

Melchor condujo a Don Alfonso hacia el autor de las desapariciones de niños. Era una enorme serpiente, gruesa como un hombre y de más de 20 pies de largo, la cual tenía una daga clavada en el cuerpo y fue el mismo Melchor quién le propició la muerte a ese condenado monstruo.

El animal fue expuesto en la calle Espaderos y venían a verlo desde todos los barrios de Sevilla, borrando de la memoria el nombre de Espaderos y hablando de la calle como la calle de la Sierpe