A Olot, entre el 4 i el 8 de setembre, es celebren les Festes del Tura, que son la Festa Major de la població; en elles es commemora la troballa, segons la llegenda, de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, per un bou (tura en català antic), prop del Mas Caritat en el S XIV; precisament el 8 de setembre se celebra el dia de les Mares de Déu trobades.
Aquesta festa es celebra des de l’any 1636; i el seu plat fort és l’actuació, el dia 8, de la Faràndula olotina, a la plaça Major; aquesta Faràndula està composta per els gegants, sense noms, simplement El Gegant, documentat des del XVI, i La Gegantesa (no Geganta), des del XVII; els Nans o “capgrossos”, comandats pel Cap Lligamosques, que potser és el nan més antic de Catalunya, del XVII, antigament untaven aquest cap amb mel, per a atreure les mosques que així deixaven en pau a la resta de participants; i els Cavallets o Cavallins, també del XVII (els actuals daten de 1904), unes figures de cavalls sense potes, amb un forat al mig , on es col·loca el “genet”, que al seu torn fa de “potes”; a més també s’uneixen a la festa els gegants i capgrossos dels diferents barris de la ciutat.
Normalment, repartides durant els dies que duren les festes, també es celebren altres activitats, com: Les Barraques, on prendre begudes i fer algun mos; el Corre focs; els Castellers; el concurs de paelles; diferents Cercaviles, com la Batalla de les Flors, un cercavila de carrosses engalanades amb flors, seques o de paper, amb una gran batalla de confeti; La Turinada, una festa-rua, que travessa la ciutat fins a acabar a l’església del Tura, on té lloc el Ball de l’hora; i, a més, els clàssics concerts i competicions esportives.
Però enguany, amb el rotllo del Covid, només es faran, La Faràndula, a la Plaça Major; alguns concerts, repartits entre la Plaça de Braus i el Parc Nou; i algunes competicions esportives, tot amb aforament limitat, entrades anticipades (gratuïtes) i havent de romandre asseguts.
Llegenda de la Mare de Deu del Tura, extret de la Vikipedia.
L’origen del topònim Tura es vincula a una tradició del segle xv, segons la qual un bou anava cada dia a rascar el terra, prop del Mas Caritat, encara existent a la vora d’Olot, fins que un dia el llaurador, amo del bou, estranyat de la insistència de l’animal va cavar al lloc i va trobar la imatge de la Mare de Déu. D’aquesta llegenda àuria (comú, amb petites variants, a altres marededeus trobades importants, com la de Montserrat o Núria), en prové el nom actual, ja que tura, en català antic, significa bou i el nom, per tant, equival a Mare de Déu del bou. Des del segle xvi, el nom de Tura és comú, entre les dones, a Olot i rodalia.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 