Categorías
CATALA FESTES POPULARS LLEGENDES

FESTA DE LA RATAFIA, SANTA COLOMA DE FARNERS

Entre els dies 6 al 14 de novembre, en Santa Coloma de Farners, se celebra la 40a edició de la Festa de la Ratafia, amb tota una sèrie d’actes i mostres de productes al voltant d’aquest licor de nous i herbes.

La ratafia és un licor tradicional de les terres catalanes amb més de mil anys d’antiguitat. Reconeguda com a denominació geogràfica, es diu popularment que, com que cada casa de pagès feia la seva, n’hi ha una multitud de receptes.

Aquest licor s’elabora a partir de nous tendres mesclades amb diverses plantes aromàtiques. La mescla macera durant almenys dos mesos; després es decanta el líquid resultant, i s’hi afegeix sucre, alcohol i aigua, per envellir en bótes de fusta tres mesos més. El resultat final és una beguda alcohòlica amb una graduació propera a trenta graus, de coloració de caramel, de gust dolç però amb un toc lleugerament amargant.

Sobre l’origen del nom, diu la llegenda, segons mossèn Cinto Verdaguer, que la ratafia fou inventada per un pagès català que la va oferir a tres bisbes en un brindis per segellar un pacte. «Rata fiat» és una expressió llatina que significa «queda firmat».

VISTA DE LA VELA, AMB L’EXPOSICIO DE PRODUCTES.


Els dies 6 i 7 de novembre, en la vela de la plaça Farners, tindrà lloc la mostra de Ratafias de Santa Coloma, amb la presentació de la “Ratafia Volem”, elaborada especialment per a commemorar aquesta 40a edició; el dia 6, a més, s’efectuara la presentació de la Festa, i la primera fase del concurs de Ratafias casolanes, on 45 experts jurats triaran, entre més de 200 ratafías, les 3 millors de Catalunya i una nominació per a la millor d’elaboració local; també hi haurà una visita guiada, prèvia inscripció, a l’obrador de la Sobirana Cooperativa ; un concert-vermut al migdia, i a la nit…castanyada!!!.


Els dies 10 i 11 s’inauguran les diverses exposicions, entre elles la “Volem Ratafia”, a la Casa de la Paraula, on s’explica la relació de Santa Coloma amb la ratafia, i es presentara la col·lecció de 40 postals commemoratives de les 40 edicions, que estaran a la venda, individualment en 40 establiments de la vila.


El dia 11 tindrà lloc l’inici oficial de la festa, amb la processó de la Confraria de la Ratafia per anar a buscar el pendó, seguit d’un acte litúrgic del Llibre de la Ratafia , i la Ruta de la Ratafia, amb l’acompanyament dels gegants, capgrossos , una batucada, trabucaires i circ de carrer; acabant amb un concert.


El dia 12 es celebrara la Gala de la Ratafia, i la final del concurs, en el pavelló de la Noria, també es nomenara el confrare d’honor d’enguany.
I els dies 13 i 14, en la vela de la Plaça Farners, es celebrara la Fira de les Ratafias i productes artesans, on es podran comprar i degustar totes les ratafias comercials, (per a degustar cal comprar ticquet i un got a l’estand oficial); també es farà una demostració de la destil·lació del licor.


A la Plaça Firal, estarà el Ratafiarium, una fira d’aliments preparats amb ratafia: Xuxos, bunyols, xocolates, coques, melmelades…
També, el dia 13, hi haurà un taller de cuina amb ratafia, una cercavila amb els gegants, i actuació del ball de diables; a més, en el casal d’avis, tindrà lloc el V congrés de licors i aiguardents casolans, reservat a productors i elaboradors.

BUNYOLS DE RATAFIA.


El dia 14, una plantada de castells, un taller de rebosteria amb ratafia, i a la nit, a la plaça Farners, es celebrara la litúrgia de clausura de la festa.
També, durant el cap de setmana, tindran lloc diversos espectacles infantils, jocs, visites guiades a exposicions, xerrades, activitats esportives i concerts; els restaurants oferiran, en la seva carta, plats elaborats amb ratafia, i les pastisseries xocolates i pastissos amb ratafia.


En principi les restriccions pel Covid, seran el control d’aforament, reserva prèvia per a espectacles, visites guiades i xerrades, màscareta i desinfecció de mans; de tota manera l’última paraula la té el PROCICAT; per a més informació o consultas podeu contactar amb la Confraria de la Ratafia en la seva web www.ratafia.cat/contacte/

O amb l’ajuntament de la vila, Tel. 972840808, o el mail ajuntament@scf.cat  

  Adjunto una llegenda de Santa Coloma:

LLEGENDA DEL FILL DEL CASTELL, extreta de: http://www.xtec.cat/serveis/crp/b7990112/llegend/coloma1.htm.

Conten que una noia de Cal Sobirà de Santa Creu, va tenir una relliscada amb el seu promès, motiu pel qual els seus pares la van fer fora de casa. D’amagat, però, els promesos es van casar a l’ermita de Sant Miquel de Cladells, i el matrimoni es quedà a viure amb l’ermità. Tos tres eren feliços. Van transcórrer uns mesos i, sense saber-se mai com va anar, un dia la noia trobà assassinats el marit i el bon ermità. La jove vídua no pogué tornar a casa seva, ja que l’únic testimoni del seu matrimoni no existia ja i els seus pares no l’haurien acollida. Així és que optà per marxar d’aquells indrets.                                              Li faltava ben poc perquè el fill del seu amor li naixés i, per por que la gent malpensés de la seva virtut, davant la impossibilitat de testificar el seu casament, s’adreçà envers el castell de Farners per reposar i arrecerar-se a les seves ruïnes. Un cop hi arribà, mirà envers l’ermita de la Mare de Déu de Farners, erigida als peus de la fortalesa, demanant ajut a la Verge en el seu infortuni. Al punt succeí un prodigi : Els murs del castell quedaren il·luminats amb una potent resplendor i tot seguit se li acostà una dama bellíssima envoltada de claror, que l’ajudà a desocupar i es féu càrrec de la criatura que acabava de néixer. En aquell moment, va passar un bon home, i la Mare de Déu (que no era altra la bella dama) li preguntà on anava. Ell va respondre que la seva muller havia tingut un infant mort, i cercava una criatura per a alletar. Llavors la Verge li lliurà el nen de la vídua, dient-li que passats dos anys el tornés allí mateix i li seria pagat el didatge.

Aquell matrimoni es féu càrrec del nin, al qual crià amorosament, i al cap de dos anys tornaren al castell de Farners amb la criatura.

Para la falda (digué la Mare de Déu a la dona). I la hi ompli de quelcom molt pesant. -No mireu què és fins que arribeu a casa vostra. Sereu rics per sempre més.

Dit això, va desaparèixer amb el nen.

La dida i el seu home se’n tornaren a casa seva força amoïnats; però la dona no va tenir espera i, pel camí aixecà una punta del davantal. Amb gran sorpresa i ràbia comprovà que era sorra, i la llençà allà mateix. Molt disgustats arribaren a casa i, en treure’s el davantal, li va caure a terra una engruna de la sorra que havia quedat en un doblec del voraviu, la qual es convertí de sobte en una unça d’or.                     Si haguessin fet cas del que els havia dit la Senyora, haurien estat rics per tota la vida.

La filla del Sobirà es va fer monja. El seu noi va créixer fort, valent i caritatiu, i fou conegut arreu pel sobrenom de «El fill del Castell».

Categorías
CATALA FESTES POPULARS FETS HISTORICS LLEGENDES

FIRA DE BRUIXES SANT FELIU SASSERRA.

Entre el 29 d’octubre i l’1 de novembre, a Sant Feliu Sasserra, es celebra la Fira de les Bruixes; fira que es celebra en aquesta vila del Lluçanes des de l’any 2001, en substitució de l’anterior Fira de Tots els Sants.

AKELARRE DE LES BRUIXES I EL MASCLE CABRÓ.


Amb aquesta fira es commemora la caça de bruixes, que va tenir lloc el segle XVII, en la que  400 dones catalanes van ser ajusticiades; entre 1618 i 1648; a Sant Feliu, per mitjà del caçador de bruixes, Cosme Soler “Tarragó””, van ser processades 23 dones per bruixeria, 6 de les quals van ser penjades en el Serrat de les Forques, (al Lluçanes aquests processos els duia a terme la justícia ordinària, en lloc de la Inquisició, per això es qu’eren penjades en comptes de cremades).


Enguany estan previstos els següents actes: el dia 29, a les 18 hores, una sessió de lectura de contes i llegendes de bruixeria, a la biblioteca de Sant Pere; el dia 30, una visita guiada a la casa del consell i els jurats, i un concert al carrer Països Catalans; el 31, a la tarda, teatre de titelles Bruxinel-lis, i a la nit, entre les 18 i les 22 h, es celebra la Festa Bruixa, amb diverses actuacions; i el dia 1, en el nucli antic, es munta la Fira de les Bruixes, pròpiament dita, amb parades de productes artesans, esotèrics, del comerç local, i com no… BRUIXES!!!

AMBIENTACIO DELS VEINS PER LA FIRA.


Aquest dia es podrà fer una visita guiada, prèvia reserva, al Centre d’Interpretació de la Bruixeria, completada amb un passeig pel nucli antic de la vila, acabant en el Serrat de les Forques; i també es podrà veure alguna de les recreacions teatrals que es duran a terme al carrer Països Catalans, des de les 11 fins a les 18 hores.

REPRESENTACIO A LA FIRA, Foto de Josep M. Montaner.


Les mesures anti-covid previstes, seran les habituals, control d’aforament, reserva prèvia per a actuacions i espectacles, màscareta…; de tota manera, davant canvis d’última hora, aconsello consultar amb el Centre d’Interpretació de la Bruixeria, al telèfon 697463076 o per e-mail : firabruixes@gmail.com . (També per a reservar)

-LA BRUIXA DE BADIA, DE SANT FELIU SASSERRA: Extret de, https://sites.google.com/site/bruixesosona/llegendes-de-bruixes-d-osona/bruixa-de-badia

Badia, és una casa situada al municipi de Sant Feliu Sasserra, actualment en runes. Es diu que fa molts anys hi vivia una bruixa. La seva jove, deia que quan se’n anava de casa i passava tot el dia a fora es moria una bèstia que hi havia a la casa, però cada cop una de diferent. Era molt misteriosa i per on passava sempre hi havia animals que emmalaltien o morien.

Un dia, la bruixa Badia, va sortir quan despuntava per anar a visitar el poble de la Torre d’Oristà. A mitja tarda ja tornava cap a casa. Quan passava per la casa de la Farigola (Sant Feliu – Torre d’Oristà), es va parar a parlar amb la mestressa de la casa i paral·lelament va començar a garrinar una truja. Després d’una bona estona de xerrameca, va reprendre un altre cop el camí. Al cap de deu minuts, la truja va començar a mossegar els garrins acabats de néixer. La mestressa de la Farigola es va esverar, ja que allò no ho havia fet mai, i ja va sospitar que allò era cosa de la bruixa que havia passat. La pagesa va anar a buscar uns escapularis beneïts el dia del novenari i aigua beneïda del salpàs. Els va penjar al coll de la truja i la va ruixar amb aigua beneïda. Automàticament, la bèstia ja no va matar a cap més garrí ja que l’aigua beneïda era una protecció contra les bruixes.

Va morir a Sant Feliu Sasserra, els seus familiars en tenien cura però vivia sola. El dia en que es va posar molt malalta i els seus familiars van veure que li quedava poc, la van abandonar, ja que la creença era que quan moria una bruixa, els seus poders passaven al familiar més proper, però si no havia estat al costat en la seva mort, passava a la següent i així successivament, començant per les noies. En cas que ningú agafi els poders, es moren amb la bruixa. La seva mort, va ser assistida per uns veïns que en veure que es moria, van avisar al capellà. Aquest va socórrer la dona amb el sagrament de l’extreumació. Quan va arribar, va fer la cerimònia d’imposició dels sants olis. Per fer-li la unció als peus, s’havia de treure les mitges, però no hi va haver manera perquè no es movia, només repetia: Qui el vol? El mossen va recomanar als assistents que ningú pronunciés: jo el vull, ja que si algú ho feia, es convertiria en bruixa. El capella només contestava: Torneu-lo a qui us el va donar. Després d’unes hores, la dona va dir: el qui el vulgui és a la xemeneia. Va morir.

El gat de la bruixa:

Aquesta, tenia un gat negre molt gros i amb pelatge fi i lluent. Sempre estava al costat de la porta i mai menjava. Un dia un veí li va dir: Ja veuràs aquest com marxa d’aquí. Li va tirar una galleda d’aigua al damunt, però aquest no es va immutar ni se li va mullar el pèl. El dia que la mestressa va morir, ell va desaparèixer, era un ésser molt estrany. Es deia que el gat i la bruixa eren el mateix ésser. Deien, també, que la dona va créixer com tothom però que un dia va fer un pacte amb el dimoni i li va donar poders per fer malifetes i perquè la gent no sabés que era ella, agafava la forma de gat. La gent es preguntava com ho feia per ser als dos llocs alhora i la resposta era simple: el gat era el mateix dimoni. Des del moment de la mort, el dimoni havia perdut tots els poders sobre el cos sense vida i ningú va agafar-los, en canvi si algú hagués dit: Jo el vull, llavors el gat hauria estat el costat d’aquesta persona.

Categorías
CATALA LLEGENDES MEMORIAS RELAT D'EXCURSIONS VACANCES

SORTIDES I VACANCES FAMILIARS

Aquí voldria recordar les sortides en excursions amb la meva família, segur que hi ha moltes que no recordo, però sí que recordo bastantes a les que em va dur l’àvia Antonia, desde meitats dels 60s i durant dels 70s.

L’AVIA DEVANT L’AUTOCAR A VALLS.


Les mateixes agències d’autocars que l’avia contractava per a anar a la platja, feien excursions a diversos llocs, els diumenges; i s’apuntava a moltes d’elles, recordo haver anat a: Tarragona, on vam visitar un museu de restes romanes; a Salou; al Monestir de Santes Creus; a Montserrat; a Sitjes, en Corpus per a veure les catifes de flors; a Tossa de Mar, no se si va ser allá o en un altre lloc de la Costa Brava, que vam pujar a una barca de motor, que visitava algunes coves de la costa; també, una vegada, vam aprofitar un viatge de seguidors del Sabadell a Saragossa, i mentre ells animaven a l’equip en el camp, nosaltres vam visitar el Pilar i la Seo, vam berenar i comprar les típiques “Adoquines” del Pilar, uns caramels enormes; també vam fer excursions gastronòmiques, com a la matança del porc a una masia de Sant Feliu de Codines, i a la Calçotada de Valls.


També recordo algunes excursions en autocar, amb l’àvia, de dos dies, una va ser la meva primera visita a Andorra, que ja vaig comentar en un relat dedicat a Andorra; i una altra a Núria, amb el cremallera, dormint a l’hotel de Núria, recordo haver pujat una pendent  darrere de l’hotel fins a una ermita (la de Sant Gil?), seguint una espècie de Via crucis, avui desaparegut; també recordo haver vist cavalls en llibertat, i el llac.


La germana gran de l’àvia, la tia Quima, vivia, amb les seves dues filles, Eulalia i Rosa, en un antic casalot de poble a Viladecavalls, que en aquella època també es coneixia com “ La Tarumba”( i a elles com les Tarumbaires), anàvem de tant en tant a visitar-les, per a mi era tota una excursió, havíem d’agafar l’autobús de línia fins a Terrassa, i allí agafar un altre fins a Viladecavalls, a més, tenien alguns animals de granja, conills, gallines, fins i tot alguns porcs, que una vegada es van escapar de la cort estant  jo al pati, em vaig espantar molt; i a l’hivern, per a mi era tota una experiència estar al costat de la gran llar de foc que tenien, fent torrades; almenys una vegada ens vam quedar a dormir, i record  un moble de l’habitació, amb el rentamans amb aigua i la tovallola, per a rentar-se la cara, i, com no, l’orinal sota el llit; perquè el bany estava en el pis inferior, al costat del pati; ja de gran i amb el meu cotxe, vam continuar visitant-les, fins que, ja anys després de morta la tia, les seves filles es van vendre la casa, i s’en van anar a una residència.

AMB LA MARE A MONTSERRAT.


També recordo algunes sortides amb els meus pares amb la moto amb sidecar, a Montserrat, al Montseny, a la Granada, un poble del Penedès, on vivia un amic del meu pare, a Arenys de Mar…Amb el meu pare i companys seus de la feina havia anat, a Rubí, a visitar unes caves; i també a San Sadurni a fer un dinar.


I de vacances, recordo haver anat amb l’àvia a Santa María de Palautordera, al peu del Montseny, a casa d’unes nebodes d’una companya seva de la fàbrica, la Lola “sorda”, vam anar amb tren fins a Montcada i allí vam anar a un altre estació per a agafar un altre tren d’un altra línia i vam baixar  a l’estació de Palautordera, on calia agafar un autobús a l’estació per a arribar al poble; allí recordo haver anat amb “coche de linia” a Santa Fe del Montseny, que aquell dia estava envoltat de boira baixa, i malgrat ser estiu feia fred; també  anàvem passejant fins a Sant Esteve de Palautordera, on havien unes fonts amb una aigua molt fresca; i de baixar a les ribes del riu Tordera, a fer una barbacoa ( llavors es podia fer foc en el camp), i pescar capgrossos. Tinc un record borrós d’haver anat, al menys, un altra vegada, a Palautordera, per a anar a buscar bolets amb elles, per cert que se’m va quedar  gravat que allí als rovellons els hi diuen pinetells;  quan vaig estrenar  el meu primer cotxe, el 850, vaig dur l’àvia a visitar-les.


A principis dels 70s, una cosina de la meva mare, i el seu marit, la Agnés i en Salvador, tenien una torre als afores de Viladecaballs, pel costat d’Ullastrell; i no sé com va ser però, un estiu, ens van deixar les claus perquè passéssim uns dies allí, el meu pare i la meva mare van anar amb la moto, i el meu germà, l’àvia, jo i l’equipatge, vam anar a la furgoneta del Jaume Prat, recordo que les seves filles, la Rosa María i l’Elvira, també van venir, i es van quedar, no sé si tots els dies o nomes alguns; d’aquesta estada, sol recordo, les postes de sol darrere de Montserrat, i veure cuques de llum, tornant del poble a la nit.
També, amb la furgoneta i la família Prat, vam fer, almenys dues excursions, una a la zona de Vidrà, crec que a buscar bolets, i un altra a Caldas de Montbuy, a veure les termes romanes i la Font del Lleó.

SAN VICENTE DE LA SONSIERRA.


Els altres viatges de vacances en família, que recordo, ja els he comentat en relats anteriors;  a casa dels meus oncles a Manosca i Peiravert (França), amb l’àvia; a San Vicente de la Sonsierra, amb els meus pares, i amb la meva àvia Teresa; i a Hinojosa del Duque, amb els meus pares i la Marisol.


Amb el meu cotxe, entre finals dels 70s i la primera meitat dels 80s, vaig fer diverses sortides amb l’àvia, a Andorra, per a fer compres, (en una crec que van venir la meva mare i el meu germà), a l’última vam anar amb la Marisol; també vaig dur, a l’àvia, a Callús, a veure a una cosina seva; als Rasos de Peguera, amb el meu germà; a Viladrau, a veure als seus nebots; a Sant Miquel del Fai, amb me mare i el meu germà; i al Monasterio de Piedra, sortida que també té un relat.

 

 

Llegenda de la Mare de Déu de Núria, extret de : https://www.turismefgc.cat/blog/la-basilica-de-vall-de-nuria/

L’origen: la llegenda

Com la gran majoria de llegendes de les marededéus trobades a Catalunya, la de Núria també va ser descoberta per uns pastors. Posteriorment, les autoritats eclesiàstiques van voler traslladar la imatge però a causa del seu pes van interpretar que la Verge desitjava romandre allà, i en conseqüència, es van veure obligats a construir-hi un temple.

Concretament, la llegenda manifesta que cap a l’any 700, Sant Gil, procedent de Provença, va arribar a la Vall, i allí va crear la imatge de la Mare de Déu de Núria, que posteriorment va amagar, juntament amb tres objectes que actualment formen part del simbolisme de Núria: la creu, la campana i l’olla

Tres segles més tard, Amadeu va construir una capella en honor a la Mare de Déu, tal i com li havia demanat l’àngel en somnis. I, tot i que no va aconseguir trobar el tresor de Sant Gil, va elaborar un temple modest: “la primera capella”. Al cap d’uns anys, un dia va aparèixer un brau de pèl vermell, que va colpejar una paret de pedra; pels pastors allò va ser una senyal, així que van foradar la roca i allí van trobar la imatge de la Mare de Déu, amb la creu, la campana i l’olla.

I justament en aquell mateix lloc, es va construir cap a l’any 1615 l’ermita dedicada a Sant Gil, ampliada més endavant i que encara es conserva avui en dia.

El do de la fertilitat

Segons la tradició, que encara perdura avui en dia, moltes parelles que no han pogut tenir fills han acudit a Vall de Núria a demanar-ne, fent una pregària davant de la creu i tot col·locant el cap a sota de l’olla, alhora que es toca la campana. Tot i que no hi ha una demostració científica d’aquest fet, el cert és que moltes parelles han aconseguit tenir fills després de visitar Vall de Núria, i han tornat per agraïr-li a la Mare de Déu.

“El segrest de la Verge de Núria”

Cap a finals de l’època franquista, l’any 1967, en un acte de coronació de la verge per Franco i un bisbe, en un acte reivindicatiu i de sabotatge, un grup de joves va “segrestar” la imatge original de la Verge i van substituïr-la, en secret, per una còpia. La imatge original no va tornar a la Basílica fins el 1972.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS LLEGENDES

FIRA DE FIRES DE CASTELLTERÇOL

El diumenge 17 de 0ctubre, de 9 a 15 hores, a Castellterçol, celebren la Fira de Fires, en la qual conflueixen quatre fires diferents lligades a la manera de viure del poble:


La Fira Ramadera, amb una mostra d’animals del poble; cavalls, rucs, vedelles, ovelles, porcs, aviram, conills i abelles; amb demostracions d’algun treball antic, com el de ferrer, esquilador de mules, bufador de vidre o filadora de llana amb roda i fus mecanics;  un concurs d’allioli, degustació de mels, i una rua amb ruc per als més petits.

FIRA DE BOLETS. ANY 2016.


La Fira de Bolets, amb exposició de les diferents espècies de bolets i plantes remeieres de la zona, venda de bolets i degustació de plats elaborats amb ells, butifarra, cansalada, pa i aigua; també demostracio de fer cistells de vimec.


La Fira d’Artesania, exposicio i venda de productes de proximitat, pa, coques, embotits, formatges, olives, roba, complements, sabates, joies i decoració; i una zona amb jocs infantils tradicionals.

ZONA DE JOCS.


La Fira de Brocanters, tot un carrer dedicat a la compra i venda d’objectes usats.


Aquestes fires estaran repartides entre, la plaça Prat de la Riba, plaça Vella i plaça dels Estudis.
Com en les fires comentades anteriorment, a causa de la Covid, hi haurà restriccions d’aforament, i les mesures cautelars que dicti el PROCICAT; per a més informació d’última hora, recomano dirigir-se a l’Ajuntament de la vila, al telèfon 938666188, o per e-mail, castelltersol@diba.cat.

Una llegenda de Castellterçol, extret de:  https://blocs.xtec.cat i https://diablesdecastelltersol.org

Fa molt temps hi havia un poble que tenia un castell imponent que dominava tota la contrada. Un estiu va començar una llarga sequera.

Un bon dia va trucar a les portes del castell una dona que portava un estrany recipient de vidre amb quatre brocs a les puntes i un de més gruixut al mig. A dins hi havia un líquid transparent que, per l’agradable olor que desprenia, recordava talment un perfum. Aquella dona no era pas una desconeguda per a la gent de la contrada. Tothom sabia que vivia no gaire lluny del poble, en una casa al mig del bosc, on, segons alguns, cultivava males arts i, segons uns altres, es dedicava a curar persones greument malaltes. Sigui com sigui, els vilatans es malfiaven de la seva incòmoda presència. Aquell objecte que portava tampoc no era desconegut del tot per la gent més gran del poble; alguns recordaven haver-ne vist de semblants a casa dels avis. Els havien explicat que en els balls de festa major s’omplien amb aigua de roses per a festejar les noies i convidar-les a ballar. En deien almorratxa.

.La dona assegurava que el contingut de l’almorratxa era la solució a la greu sequera,.però no se la van creure i la van tancar a les masmorres del castell i l’almorratxa que portava se la va quedar el mossèn. La dona va ser condemnada a morir i la situació anava empitjorant ja que darrera el castell van aparèixer tres sols i de tanta calor i secada el terra semblava brases.

 El senyor va obligar als pagesos a treballar de nit i van veure aparèixer un mussol que volva pel cel del poble. El pare Fruitós va ser l’encarregat d’anar-lo a buscar. L’ocell el va portar fins al graner del castell i va veure que era ple de tots els fruits cultivats amb la suor i l’esforç dels pagesos. En Fruitós ho va explicar al poble i el poble es va revelar contra el senyor del castell.

 El mussol, des de la torre, esguardava la multitud amb una mirada penetrant. De sobte, va girar el cap a banda i banda i va desplegar les ales. Volia que els vilatans el seguissin. Va volar fins a la part més alta de l’església, al campanar, just allà on el mossèn havia amagat l’almorratxa. La va prendre amb les urpes i, de nou volant, va fer que els vilatans tornessin a les terres properes al castell.

Començava a clarejar… Tothom es va adonar, amb sorpresa i alegria, que els tres sols havien desaparegut i que al cel, com per art de màgia, només n’hi apareixia un darrere de la torre del castell, com sempre s’havia vist.   El mussol va començar a escampar el líquid de l’almorratxa per tots els camps i els cultius de la zona, talment com a símbol d’allò que perfuma la vida.

Els vilatans, bocabadats, observaven com tot rebrotava i com els núvols començaven a créixer per darrere del coll de Sant Fruitós. Una pluja generosa regava els camps i, de nou, rieres, rierols, fonts i pous s’omplien d’aigua; gràcies a aquell mussol i a l’almorratxa el poble va tornar a tenir aigua i fruits

Com a agraïment, la gent de la contrada va batejar aquell poble amb el nom de Castellterçol, en record del castell que tantes vegades els havia protegit d’atacs enemics i dels tres sols que havien estat a punt de destruir-los. I des de llavors, els pagesos i les seves famílies no van tornar a passar gana i sempre es van repartir amb justícia i generositat els aliments que la terra els proporcionava..

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar