Entre els dies 6 al 14 de novembre, en Santa Coloma de Farners, se celebra la 40a edició de la Festa de la Ratafia, amb tota una sèrie d’actes i mostres de productes al voltant d’aquest licor de nous i herbes.
La ratafia és un licor tradicional de les terres catalanes amb més de mil anys d’antiguitat. Reconeguda com a denominació geogràfica, es diu popularment que, com que cada casa de pagès feia la seva, n’hi ha una multitud de receptes.
Aquest licor s’elabora a partir de nous tendres mesclades amb diverses plantes aromàtiques. La mescla macera durant almenys dos mesos; després es decanta el líquid resultant, i s’hi afegeix sucre, alcohol i aigua, per envellir en bótes de fusta tres mesos més. El resultat final és una beguda alcohòlica amb una graduació propera a trenta graus, de coloració de caramel, de gust dolç però amb un toc lleugerament amargant.
Sobre l’origen del nom, diu la llegenda, segons mossèn Cinto Verdaguer, que la ratafia fou inventada per un pagès català que la va oferir a tres bisbes en un brindis per segellar un pacte. «Rata fiat» és una expressió llatina que significa «queda firmat».
Els dies 6 i 7 de novembre, en la vela de la plaça Farners, tindrà lloc la mostra de Ratafias de Santa Coloma, amb la presentació de la “Ratafia Volem”, elaborada especialment per a commemorar aquesta 40a edició; el dia 6, a més, s’efectuara la presentació de la Festa, i la primera fase del concurs de Ratafias casolanes, on 45 experts jurats triaran, entre més de 200 ratafías, les 3 millors de Catalunya i una nominació per a la millor d’elaboració local; també hi haurà una visita guiada, prèvia inscripció, a l’obrador de la Sobirana Cooperativa ; un concert-vermut al migdia, i a la nit…castanyada!!!.
Els dies 10 i 11 s’inauguran les diverses exposicions, entre elles la “Volem Ratafia”, a la Casa de la Paraula, on s’explica la relació de Santa Coloma amb la ratafia, i es presentara la col·lecció de 40 postals commemoratives de les 40 edicions, que estaran a la venda, individualment en 40 establiments de la vila.
El dia 11 tindrà lloc l’inici oficial de la festa, amb la processó de la Confraria de la Ratafia per anar a buscar el pendó, seguit d’un acte litúrgic del Llibre de la Ratafia , i la Ruta de la Ratafia, amb l’acompanyament dels gegants, capgrossos , una batucada, trabucaires i circ de carrer; acabant amb un concert.
El dia 12 es celebrara la Gala de la Ratafia, i la final del concurs, en el pavelló de la Noria, també es nomenara el confrare d’honor d’enguany.
I els dies 13 i 14, en la vela de la Plaça Farners, es celebrara la Fira de les Ratafias i productes artesans, on es podran comprar i degustar totes les ratafias comercials, (per a degustar cal comprar ticquet i un got a l’estand oficial); també es farà una demostració de la destil·lació del licor.
A la Plaça Firal, estarà el Ratafiarium, una fira d’aliments preparats amb ratafia: Xuxos, bunyols, xocolates, coques, melmelades…
També, el dia 13, hi haurà un taller de cuina amb ratafia, una cercavila amb els gegants, i actuació del ball de diables; a més, en el casal d’avis, tindrà lloc el V congrés de licors i aiguardents casolans, reservat a productors i elaboradors.
El dia 14, una plantada de castells, un taller de rebosteria amb ratafia, i a la nit, a la plaça Farners, es celebrara la litúrgia de clausura de la festa.
També, durant el cap de setmana, tindran lloc diversos espectacles infantils, jocs, visites guiades a exposicions, xerrades, activitats esportives i concerts; els restaurants oferiran, en la seva carta, plats elaborats amb ratafia, i les pastisseries xocolates i pastissos amb ratafia.
En principi les restriccions pel Covid, seran el control d’aforament, reserva prèvia per a espectacles, visites guiades i xerrades, màscareta i desinfecció de mans; de tota manera l’última paraula la té el PROCICAT; per a més informació o consultas podeu contactar amb la Confraria de la Ratafia en la seva web www.ratafia.cat/contacte/
O amb l’ajuntament de la vila, Tel. 972840808, o el mail ajuntament@scf.cat
Adjunto una llegenda de Santa Coloma:
LLEGENDA DEL FILL DEL CASTELL, extreta de: http://www.xtec.cat/serveis/crp/b7990112/llegend/coloma1.htm.
Conten que una noia de Cal Sobirà de Santa Creu, va tenir una relliscada amb el seu promès, motiu pel qual els seus pares la van fer fora de casa. D’amagat, però, els promesos es van casar a l’ermita de Sant Miquel de Cladells, i el matrimoni es quedà a viure amb l’ermità. Tos tres eren feliços. Van transcórrer uns mesos i, sense saber-se mai com va anar, un dia la noia trobà assassinats el marit i el bon ermità. La jove vídua no pogué tornar a casa seva, ja que l’únic testimoni del seu matrimoni no existia ja i els seus pares no l’haurien acollida. Així és que optà per marxar d’aquells indrets. Li faltava ben poc perquè el fill del seu amor li naixés i, per por que la gent malpensés de la seva virtut, davant la impossibilitat de testificar el seu casament, s’adreçà envers el castell de Farners per reposar i arrecerar-se a les seves ruïnes. Un cop hi arribà, mirà envers l’ermita de la Mare de Déu de Farners, erigida als peus de la fortalesa, demanant ajut a la Verge en el seu infortuni. Al punt succeí un prodigi : Els murs del castell quedaren il·luminats amb una potent resplendor i tot seguit se li acostà una dama bellíssima envoltada de claror, que l’ajudà a desocupar i es féu càrrec de la criatura que acabava de néixer. En aquell moment, va passar un bon home, i la Mare de Déu (que no era altra la bella dama) li preguntà on anava. Ell va respondre que la seva muller havia tingut un infant mort, i cercava una criatura per a alletar. Llavors la Verge li lliurà el nen de la vídua, dient-li que passats dos anys el tornés allí mateix i li seria pagat el didatge.
Aquell matrimoni es féu càrrec del nin, al qual crià amorosament, i al cap de dos anys tornaren al castell de Farners amb la criatura.
Para la falda (digué la Mare de Déu a la dona). I la hi ompli de quelcom molt pesant. -No mireu què és fins que arribeu a casa vostra. Sereu rics per sempre més.
Dit això, va desaparèixer amb el nen.
La dida i el seu home se’n tornaren a casa seva força amoïnats; però la dona no va tenir espera i, pel camí aixecà una punta del davantal. Amb gran sorpresa i ràbia comprovà que era sorra, i la llençà allà mateix. Molt disgustats arribaren a casa i, en treure’s el davantal, li va caure a terra una engruna de la sorra que havia quedat en un doblec del voraviu, la qual es convertí de sobte en una unça d’or. Si haguessin fet cas del que els havia dit la Senyora, haurien estat rics per tota la vida.
La filla del Sobirà es va fer monja. El seu noi va créixer fort, valent i caritatiu, i fou conegut arreu pel sobrenom de «El fill del Castell».
VIVENCIAS Y RECUERDOS 