Els dies 26-27 i 28 de novembre, i 3-4-5-6-7 i 8 de desembre, a Caldes de Montbui, celebran la Fira de Nadal, que és la primera celebració nadalenca en el nostre territori, tradicionalment vènia celebrant-se el primer cap de setmana de desembre, però enguany s’estén des de l’últim cap de setmana de novembre, fins al pont de la Puríssima; la fira comença amb l’encesa de l’arbre de nadal el divendres 26 a la tarda.
Paral·lelament també es celebra un mercat d’artesans, tots dos esdeveniments es celebren en el marc dels carrers del centre històric de la vila i a l’emblemàtica plaça de la Font del Lleó, amb la seva aigua a 74º; en aquesta plaça es duu a terme el fet més singular d’aquesta fira, la preparació del brou de Nadal amb carn d’olla en una gran olla de 1,5 metres de diàmetre i 1600 litres de capacitat, amb aigua termal i en foc de llenya; per a la seva elaboració, col·laboren diversos restaurants, carnisseries, xarcuteries i botigues de verdures locals; enguany està previst fer dues olles de brou, per la qual cosa seran més de 3000 litres de brou; tots els dies de la fira es podrà degustar i comprar brou, fins a la fi d’existències, es recomana portar got propi.
Repartides pel centre històric es trobaran unes 150 parades amb objectes nadalencs, artesania, antiguitats, alimentació i cuina sobre rodes.
També hi haurà activitats dedicades a la quitxalla, com fer cagar el tió (els diumenges a mig dia), diversos espectacles i tallers nadalencs.
També es podran visitar diverses exposicions, com la de diorames de pessebres, a l’espai l’Olla.
En principi les mesures anti-Covid, seran les que dicti el Procicat, segurament l’ús de la màscareta i algun tipus de control d’aforament.
Per a més informació, podeu consultar a l’oficina de turisme, (tel 938654140) o al mail: fires@caldesdemontbui.cat
Llegenda del Fort Farell, extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fort_Farell
En Fort Farell, conegut també amb el nom del Gegant del Pi, és el més popular gegant de la mitologia catalana. Això es deu principalment a la fama que va assolir, puix que va anar absorbint llegendes que originàriament pertanyien a altres gegants.
Diuen que era nascut a Caldes de Montbui, a una masia que es deia CanFarell però de tan fort que era tothom li deia Fort Farell; era tan alt i gros que de vegades feia servir un pi com a bastó per caminar, d’aquí li vingueren els sobrenoms.
Era pagès i un dia, mentre sembrava, una persona li demanà per un camí i, de tan gros i fort com era, va aixecar els bous i l’arada per assenyalar-li’l.
S’explica que quan en Colom va anar a Barcelona de tornada del seu viatge de les Amèriques ho va fer acompanyat d’uns indis negres enormes que van deixar meravellats els Reis Catòlics; la gent catalana, però, va dir que no estava pas tan impressionada, ja que ben a la vora hi havia un home que era més gros que tots aquells indis. Com que els presents no s’ho creien, el van avisar i en arribar volien que pagués la taxa de llenya, atès que no hi havia deixat el pi, però ell se’n va desempallegar llençant-lo per sobre de la muralla sense cap esforç. Per demostrar com n’era de superior al negre portat per en Colom, el va agafar tot cridant: «Aparteu-vos, gent d’Amèrica, que allí on caurà tot ho aixafarà!», i a força de músculs el va llançar amb tanta força que el negre va arribar fins a les Amèriques.
Una altra llegenda explica que en assabentar-se que Barcelona, havia caigut sota el poder dels moros es va enrabiar tant que va arrencar un pi de soca-rel i amb unes poques passes es va plantar davant de la ciutat; tot seguit va demanar al moro que governava la ciutat, popularment conegut com el Gegant de la Ciutat, de lluitar-hi, i ho varen fer; el va guanyar d’un cop de pi ben clavat, i així va quedar alliberada la ciutat.
Hi ha una cançó molt popular que ho narra, la primera estrofa explica com s’acosta el Gegant del Pi a la ciutat i la segona com el Gegant de la Ciutat se n’escapa corrents per les teulades de Barcelona:
El Gegant del Pi,
ara balla, ara balla,
el Gegant del Pi,
ara balla pel camí.
El Gegant de la Ciutat,
ara balla, ara balla,
el Gegant de la Ciutat,
ara balla pel Terrat.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 