Els pròpers dies 6 a 8 de desembre, és a dir el pont de la Puríssima, de 10 a 20 hores, es fará el Mercat Medieval a Vic, en el qu’els carrers del centre històric, la Rambla i la Plaça Major, retrocedeixen en el temps per a transformar-se en un poblat medieval, ple de mercaders, artesans, tavernes, firaires i espectacles de carrer; amb 323 parades i unes 200 actuacions.
A les parades dels mercaders es podrà trobar: bosses i complements, cremes i sabons, mel i herbes medicinals, embotits, formatges, coques i pastissos, xocolates, conserves…i a les tavernes, begudes i menjà, com a pernil, botifarras i xai a la brasa, pop, crepes, xurros, entrepans…
També hi haurà mostres d’oficis antics: ferrers, fusters, escrivans, forners…; activitats infantils a la zona de les adoberías, música, balls i espectacles a l’aire lliure, com l’assalt del Altarriba, un recorregut teatral per diversos punts de la ciutat, amb recreació d’alguns fets històrics del segle XV, durant la guerra civil catalana.
Aquest any degut, al Covid, hi haurà alguns canvis, a més dels protocols que dicti el Procicat, que en principi seran el control d’aforament i l’ús de màscareta en aglomeracions; les parades es traslladaran a la part exterior del barri antic i fora de muralla, per a evitar les aglomeracions en els carrers estrets; les ubicacions es repartiran pels parcs de Jaume Portell i de Jaume Balmes, les zones de la Atlántida i de les Adoberías, les Rambles, la Plaça del Carbó, el Carrer Soletat i Hospital del Cloquer.
També l’Assalt del Altarriba patirà un canvi de format, passant a dir-se la Trifulga del Altarriba, serà un espectacle de carrer, amb menys actors, que encarneran uns nous personatges, uns comediants que relataran els fets 50 anys després, i que es mouran amb carro des de la Plaça Gaudí fins a l’arbreda de la Atlántida, amb una nova escenografia que inclourà titelles i música en directe.
Hi haurà programació cultural a Vic Punt Zero i al Museu Episcopal.
Podeu informar-vos millor a l’oficina de Fires i Mercats de l’Ajuntament (OFIM), telèfon 938833100, o per mail a: fires@vic.cat
Adjunt un extracte d’un relat sobre la presencia, a Vic, de la plaga medieval per excel·lència:
LA PESTA NEGRA A VIC (1348-1397)
Extret de: https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/les-epidemies-a-vic-una-llarga-historia/
Eduard Junyent en la seva obra La ciutat de Vic i la seva història hi dedica un apartat i assegura que “el 1348 fou l’any fatídic de l’aparició de la pesta negra que infestà tot Europa i que, en revingudes successives, deixà la població reduïda als dos terços”.
A Vic, l’epidèmia hi aparegué el mes d’agost d’aquell any i va causar 244 morts fins a finals d’any. L’any següent es produïren 281 defuncions i els rebrots se succeïren fins al 1397.
El descens de la població va fer que el rei Joan I concedís la llibertat d’establir-se a la capital d’Osona a tothom que volgués, per tal de pal·liar aquesta disminució demogràfica. Segons ens explica Junyent, el rei català va autoritzar a venir a Vic a qualsevol persona, fins i tot si aquesta arribava fugint d’algun compte pendent amb la justícia. El municipi, per la seva part, concedia als nouvinguts deu anys de perdó de tributs.
Les conseqüències de la pesta foren catastròfiques no només per a Vic sinó per a tots els pobles de la comarca, perquè es despoblaren i els camps foren abandonats.
En una societat bàsicament agrària i autàrquica, és a dir amb intercanvis comercials limitats, les males collites o la impossibilitat de conrear els sembrats més propers a les zones habitades sovint significaven l’aparició de la fam. Proliferaren, per tant, els robatoris i també el que en aquella època s’anomenava “les bandositats”, això és la presència de grups de persones que es dedicaven a assaltar els pocs viatgers que s’atrevien a circular pels camins.
Malgrat tot, el mateix Junyent diu que a finals del segle XIV, la “vitalitat ciutadana” reprengué el progrés amb la presència de gent vinguda de fora que va dinamitzar els oficis i l’activitat econòmica comarcal. Tanmateix, els episodis epidèmics de pesta s’anaren succeint a Osona fins al segle XVII, amb el seu corol·lari de defuncions, misèria i inseguretat.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 