Entre el 2010 i el 2011, no recordo com, van arribar a les meves mans uns vals de descompte per a visitar alguns llocs del Bergeda.
La primera visita la vam fer a la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou, al terme de Gironella; un edifici protegit d’interès local, que combina dos estils arquitectonics, el Historicista i el Eclectit; va ser residència dels propietaris de la Colònia Viladomiu, situada enmig de la colònia; actualment és de propietat municipal.
Té planta rectangular de tres cossos, el central és el més ample; té planta baixa, pis i golfes, en el centre de la teulada té un cos sobresortit, de tipus torre, situat sobre l’escala senyorial; en una de les façanes hi ha una galeria porticada des d’on es domina la fabrica i el riu; a la part davantera hi ha un petit jardí; l’aspecte és semblant al d’una gran masia amb galeries.
El 1896 la colònia i la fàbrica de Viladomiu Nou es va“independitzar” de Viladomiu Vell, i el 1902 es va acabar la construcció de la torre, usada com a residència d’estiu pels propietaris de l’empresa, que residien, habitualment, a Barcelona; en la seva absència, vivia en ella el director de la fabrica.
Actualment, s’utilitza com a centre d’interpretació per a conèixer la història i el patrimoni de les colònies tèxtils de l’Alt Llobregat; també s’utilitza com a oficina de turisme i telecentre, tot això a la planta baixa, juntament amb una sala d’àudio-visual i la zona d’acollida; en el primer pis i les golfes, hi ha un espai museístic que recrea com era la casa a principis del segle XX; i en el subterrani, on estava la carbonera, hi ha una exposició sobre les colònies tèxtils; també es el punt de sortida per diferents rutes per les colonies de l’Alt Llobregat.
Es pot visitar els dissabtes i els matins de diumenge, en companyia de la la Remei, la criada, i de la senyora de la casa; actualment, també, hi ha disponible un “escape room” titulat el secret de la torre.
Per a més informació o reserves, es pot trucar al telèfon 938250033, o per e-mail en : info@visitgironella.cat .
Adjunto un extracte explicatiu de les colonies textils, extret de:
A Catalunya, les colònies industrials són molt més que un fenomen econòmic i urbà. En aquests nous nuclis de poblament es va desenvolupar una intensa vida social, cultural i religiosa impulsada pels seus propietaris i moltes vegades delegada a directors, capellans i mestres; a més dels habitatges per als treballadors, les colònies oferien una munió de serveis, els primers anys hi havia la cuina comunitària (on es coïa el gra i es feia bullir el brou que les dones compraven sortint de la fàbrica), botigues (forn de pa, carnisseria, peixateria) i economats; de la petita farmaciola dels primers temps es va passar a un dispensari i les colònies més grans tenien, fins i tot, metge; les escoles es van fundar des de la posada en funcionament de les fàbriques: escoles per a nens, normalment a les mans d’un mestre laic o del capellà, i les escoles per a nenes, generalment regentades per monges que també s’encarregaven de la guarderia, que donaven una educació totalment diferenciada, a les grans colònies es feien classes nocturnes per a homes, vinculades a l’Escola del Treball, on s’aprenia teoria de filats i de teixits, i a partir de la dècada dels anys trenta, una formació dirigida a les noies: el Manage que consistia en aprendre a cuinar, fer conserves, economia domèstica, cosir i planxar, tenir cura dels malalts i infants, etc.
ACTIVITATS PEL LLEURE Les activitats culturals van tenir dos puntals clars: el cant, cors d’en Clavé i orfeons, i el teatre, que a les gran colònies es va completar amb la construcció d’una biblioteca; el lleure masculí passava pel cafè i pel casino, i el femení, per la gresca als carrers i places les nits d’estiu; les activitats esportives no hi van mancar: primer el futbol, improvisat a la plaça o en una esplanada, i després al camp de futbol, seguit pel de bàsquet. La vida religiosa, organitzada pel capellà de la colònia, era farcida d’actes litúrgics (processons, benediccions) i sagramentals (bateigs, comunions, etc.); hem de recordar que moltes d’aquestes esglésies són centenàries i que aviat van assolir la categoria de parròquies. Fontades populars i festes majors donaven a les colònies la cohesió d’un poble i als seus habitants el sentiment de pertànyer a una col·lectivitat que mantenia ben clares les diferències socials tant en l’àmbit laboral com en l’urbanístic tal i com queda contrastat a les cases dels amos, el director, els encarregats i els treballadors; també hi havia els actes oficials paternalistes: inaguracions d’esglésies i de serveis i festes concedides pels dirigents, sovint presidides per autoritats locals i religioses, servien per a renovar l’autoritat dels dirigents i de la cohesió social de la colònia com a grup.
El debat continua obert: eren les colònies un fenomen merament d’explotació del treballador i on es donaven pràctiques de tipus feudal, o bé, representaven un avenç important en la concertació de la força del capital i del treball en la recerca del paradís social com propugnava Owen. El que sí està clar és que la Catalunya d’avui no hauria estat possible sense el procés d’industrialització, i que aquest no es pot explicar sense les colònies fabrils.
UN MODEL URBANÍSTIC SINGULAR La construcció de la majoria de les colònies industrials participa de dinàmiques comunes: el fenomen fabril i la concentració urbana; en canvi, els protagonistes i el seu bagatge cultural i tècnic són ben diferents; les opcions formals de la colònia van lligades a la diferent naturalesa dels constructors, ho analitzarem sobre dos exemples clarificadors estudiats per l’arquitecte urbanista Pere Vall i Casas. – La colònia modèlica (el cas dels Güell) y La colònia anònima (el cas dels Viladomiu) L’any 1890, Eusebi Güell inicia les obres de la seva colònia projectada al despatx d’Antoni Gaudí. Els protagonistes són: l’industrial amb experiència, fortuna consolidada i una particular mixtura d’il·lustració i de filantropia, i el millor arquitecte, capaç de formalitzar la seva raonable utopia. Amplitud de mires i qualitat formal agermanades en la construcció d’un model urbà aleshores progressista i culte: el suburbi obrer de baixa densitat en un entorn rural.
En canvi, Tomàs Viladomiu Bertran (1809-1887) encarna l’industrial d’arrel muntanyenca entroncat al gremi i a les formes precapitalistes del tèxtil rural. Recolzat en una prolongada tradició familiar, aprèn l’ofici del seu pare, engrandeix el negoci heretat i se suma al llarg procés de perfeccionament intern de la pròpia activitat; a l’edat de 59 anys, quan decideix afrontar el repte de la colònia, és un home experimentat que coneix tots els vessants del seu ofici. L’activitat de Tomàs Viladomiu es localitza entre el Bages i el Berguedà, un àmbit geogràfic més reduït que el de la família Güell. Malgrat tot, ambdós industrials ofereixen trajectòries vitals extraordinàriament dinàmiques i viuen en sintonia amb la defensa del proteccionisme i l’atenció pels avenços tècnics; el fabricant d’interior edifica una fàbrica de riu que, amb el temps, pot esdevenir colònia, bé sigui perquè la seva capacitat econòmica és modesta, o perquè l’escassa incidència del conflicte social no estimula una alternativa urbana o perquè la disposició natural de l’home d’interior és més propícia a la prudència d’un «anar-se fent» intern que no pas a la gestió ràpida d’idees externes, la colònia de riu no es projecta a priori; no hi ha projecte previ i tampoc calen arquitectes, però sí mestres d’obres amb capacitat tècnica suficient per resoldre la construcció de grans contenidors, el mestre d’obres basteix els edificis lligats a la producció (i la colònia, en els seus primers temps, és essencialment un establiment productiu), mentre que l’arquitecte s’encarrega dels edificis representatius. Pel que fa a les esglésies de les colònies Viladomiu, aquestes són projectades i construïdes pel mestre d’obres Valentí Canudes de Casserres, demostrant, ni que sigui atípicament, la participació d’aquests tècnics en la resolució d’edificis públics.
Parc Fluvial Colònies del Llobregat: El Parc Fluvial de les Colònies vora el Llobregat, entre Navàs i Berga, planteja també la revaloració d’un segment fluvial d’especial interès; en aquest cas, la peça de patrimoni central que dóna identitat al parc és la seqüència de colònies tèxtils més intensa dels rius catalans. Aquest conjunt únic disposa d’una bona connexió amb Barcelona i el seu àmbit metropolità; es troba, per tant, ben situat en relació a un important mercat de consum turístic i segona residència i també d’empreses d’alt valor afegit interessades en un entorn amb una imatge pròpia i de qualitat; aquestes experiències, i d’altres que aniran sorgint, contribuiran a la recuperació, preservació i utilització del nostre singular patrimoni industrial en el marc d’un paisatge característic que dóna identitat pròpia al procés d’industrialització que va viure Catalunya.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 