Els nadals del 2021, els vam passar per terres del Midi frances, precisament el dia de Nadal, vam fer la nostra segona visita a la ciutat medieval de Carcassona; la primera vegada va ser a l’estiu del 2007, com ja vaig exposar en el relat del “País Càtar”.
La ciutadella actual és fruit d’una reconstrucció a la segona meitat del segle XIX a càrrec de Eugene Viollet Le Duc, que es va pendre algunes llibertats en fer-la; el seu emplaçament té segles d’història, està situat sobre un pujol, a la dreta del riu Aude, primer va haver-hi un enclavament protohistòric; després, en el 100 a.c., la ciutat Gal-romana de Carcaso; mes endevant, en el S V, va ser una fortalesa visigoda, que en el S VIII va ser ocupada per les tropes sarraïnes, i reconquerida, 30 anys més tard, pel rei franc Pipí el Breu,( tot i que la llegenda parla de Carlemany); va arribar a ser la capital del comtat, occità, de Carcassona; i en el segle XIII, va ser conquerida per les tropes del rei de França, a la croada albigesa, contra els catars, resultant mort el vescomte Ramón Roger de Trencavell.
Està envoltada per una doble muralla de 3 quilòmetres; amb nombroses torres, i 4 portes amb barbacana: la de Narbona, a l’est, actualment és la principal, perquè està en la part més plana del pujol, on també hi ha un cementiri de finals del XIX o principis del XX; al sud està la de Sant Nazari, pròxima a la basílica; a l’oest la de l’Aude, sobre el riu, és la que té l’accés més escarpat, la seva barbacana no va ser reconstruïda; i al nord està la del Burg.
L’interior, té l’aspecte de les ciutats medievals europees, amb carrers recargolats i estrets, té diferents barris amb gremis d’artesans, nombrosos restaurants i un hotel, a més del Castell Comtal i la Basílica de Sant Nazari.
El Castell Comtal, està situat al costat de la muralla oest, per sobre de la porta de l’Aude; va ser fet construir el 1130, pel vescomte Bernat Aton IV de Trencavell, en substitució d’un castell anterior situat a l’est, possiblement on està la Porta de Narbona; una estacada separa el castell de la ciutat, a la fi del SXII, s’incorporá la barbacana, un fossat amb pont llevadís, i la porta franquejada per dues torres; a la part nord del castell esta la capella, romànica, de Santa María.
La Basílica de Sant Nazari, originàriament, en el S XI, era una església romànica, ampliada en el XII; entre el XIII i el XIV, els francesos la van convertir en la catedral de Carcassona, d’estil gòtic francès; en la restauració del XIX, va ser modificada, i va deixar de ser la catedral, que va ser traslladada a l’altre costat de riu, a la ciutat nova; el 1908, el seu claustre va ser transformat en teatre a l’aire lliure.
Als peus del pujol, entre la ciutat i el Pont Vell, esta la ciutat Baixa o Bastida de Sant Lluís, fundada pels conqueridors francesos; i a l’altre costat del riu, la ciutat moderna.
Llegenda de la Dama Carcas, i del origen del nom de Carcassona, extret de Vikipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dame_Carcas
La llegenda té lloc al segle viii, durant les guerres entre cristians i musulmans al sud-oest d’Europa. En aquella època, Carcassona estava sota el regnat sarraí i l’exèrcit de Carlemany n’era a les portes per reconquerir la ciutat pels francs. Una princesa sarraïna anomenada Carcas va governar la ciutat després de la mort del seu marit.
El setge va durar cinc anys; a principis del sisè any, l’aliment i l’aigua s’acabaven; Carcas va fer un inventari de totes les reserves restants; els vilatans li van portar un porc i un sac de blat.
A continuació, va tenir la idea d’alimentar amb blat el porc i després tirar-lo de la torre més alta de les muralles de la ciutat.
Carlemany va aixecar el setge, creient que la ciutat tenia prou de menjar fins al punt de perdre porcs alimentats amb blat. Alegrada per l’èxit del seu pla, Carcas va decidir fer sonar totes les campanes de la ciutat. Un dels homes de Carlemany exclamà: «Carcas sona!». D’aquí el nom de la ciutat.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 