Durant la festa major del 2019, vam aprofitar que feien una visita guiada, per a conèixer aquesta casa i el Museu d’Art de la ciutat, del que n’és la seu; situada al carrer Doctor Puig, en ple centre.
Aquesta casa-fabrica, edificada entre 1817 i 1819, per Pau Turull, és un perfecte exemple de l’arquitectura de la burgesia industrial de principis del XIX; dividida en dues parts, la residència familiar dels Turull, de tres pisos i golfes, i l’annex, amb la fàbrica tèxtil; en 1865 va ser reformada per Pere Turull, deixant una façana molt senzilla, però un interior molt luxós, per a rebre en ella a la reina Isabel II, i d’altres personatges importants de l’època.
Després de la Guerra Civil, la casa va romandre tancada, fins a 1964, en què va ser comprada per l’ajuntament, per a convertir-la en el Museu d’art, inaugurat en 1970.
Actualment la residència familiar alberga el museu, i la part de la fàbrica tèxtil és un pati on es fan activitats per als col·legis.
En el museu, gairebé totalment dedicat a la pintura, hi ha una exposició permanent dedicada a l’Academicisme del XIX i a l’Art Nou dels anys 30; i, periòdicament, s’ofereixen exposicions temporals de diversos artistes; a més, posseeix diverses col·leccions, com la d’art conceptual, la de postmodernisme o la d’arts decoratives, entre altres.
Origen de la burguesia industrial a Sabadell, extret de:
Neix la burgesia industrial local
La burgesia industrial neix als anys cinquanta del segle XIX a partir de capitals modestos, un cas emblemàtic fou el de Pere Turull i Sallent (1796-1869) que tindria un paper rellevant en el futur de la ciutat.
Fill del paraire draper Pau Turull i Font, amb qui obrí un magatzem de llanes el 1819, actuà com a comerciant i banquer informal desenvolupant àmplies xarxes comercials per Espanya i connectant amb influents grups de pressió de l’Estat, tant polítics com econòmics; tant és així que el 1860 la reina Isabel II s’hostatjà, amb motiu de la seva visita a Sabadell, a casa seva, l’actual seu del Museu d’Art. La seva primera prioritat fou la de proveir de llanes la indústria de la ciutat i garantir l’autonomia en el procés de comercialització.
A mitjan segle XIX Turull ja havia creat una xarxa comercial important a l’Espanya interior i Cadis al litoral, articulada mitjançant agents comercials a comissió que, distribuïts per zones, tractaven amb els ramaders castellans per tal de proveir de llana la indústria de la ciutat. Conegut com “el rico catalán”, el 1869 fou fundador i tresorer de la primera entitat financera de la ciutat: la Caixa d’Estalvis de Sabadell. També fou diputat a les Corts espanyoles, comandant de la Milícia Nacional i alcalde de Sabadell en quatre ocasions entre 1838 i 1857. En 1847 invertí en el segon vapor de la ciutat, el Vapor Sabadellès. L’exemple de Pere Turull resulta il·lustratiu de la transició del paraire de l’Antic Règim al modern fabricant capitalista.
Aquests vapors es van fer assequibles als fabricants de la ciutat mitjançant l’arrendament dels locals i de la forca motriu. Això va permetre l’accés a la mecanització de capitals molt modestos, gairebé menestrals. Els orígens de l’empresariat es pot trobar en la menestralia local però també en fabricants d’altres comarques manufactureres catalanes que s’instal·laren a la ciutat. Uns empresaris que, d’una banda, disposaven d’un bagatge de coneixements en la gestió de l’empresa menestral i, de l’altra, no havien d’assumir els elevats costos fixos dels locals i la forca motriu de les fàbriques. L’educació empresarial heretada fou un dels factors que explica el ràpid creixement del sector llaner i la mobilitat social ascendent.
Una altre factor de l’èxit de Sabadell en el procés d’industrialització radica en la seva proximitat a Barcelona, amb connexió ferroviària amb el port des de 1855. Això va permetre reduir els costos de transport i accedir al transport de matèries primes com el carbó que feu possible la mecanització de la filatura i del tissatge pocs anys després i va facilitar el comerç de la llana i dels teixits de llana. L’existència d’un teixit industrial previ i les dotacions de carbó són les dues causes principals de l’èxit de la transició de la manufactura a la fàbrica a Europa.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 