Mes: marzo 2022

Categorías
CATALA FIRES I MERCATS

MERCAT DEL RAM, VIC.

Els dies 11,12 i 13 d’abril, a Vic, celebraran el Mercat del Ram, “Orgull d’Osona”.

Es una mostra anual que, en els seus orígens estava dedicada al sector agro-ramader, però que, actualment, inclou d’altres camps, resultant una fira de mostres comarcal.

EXPOSICIO BOVINA.

Un any més la ciutat de Vic té la seva cita anual amb el Mercat del Ram, un punt de trobada pel sector agropecuari i una gran festa per a la ciutadania.

Hi trobareu exhibicions i concursos ramaders, productes agrícoles, activitats lúdiques, esportives, culturals i comercials, exhibicions i un ampli espai destinat a la gastronomia.

La casa de pagès: un espai per conèixer el dia a dia de les masies 

A l’interior del Recinte Firal, una zona dedicada a mostrar l’origen de la indústria agroalimentària de la comarca. A través de diferents àrees com el camp i l’hort, el graner, la cabanya, l’estable i el mercat, els visitants poden conèixer de prop el dia a dia d’una masia i els processos agroalimentaris que s’hi porten a terme. Un espai adreçat, principalment, a un públic familiar amb tallers, exposicions i activitats didàctiques.

Espai Terra i Cuina, productes de proximitat al teu abast 

Una mostra agroalimentària, amb un espai on hi participen expositors amb oferta de vins, verdures, embotits, carns fresques, olis, pastisseria, pa i bolets, entre d’altres, i una àmplia oferta de tapes de degustació.

Els cavalls, protagonistes a la zona esportiva 

Al llarg de tot el cap de setmana, la zona esportiva acull exhibicions eqüestres, concursos de doma clàssica, salts obstacles o horseball, entre les més destacades d’un ampli programa d’activitats. Com a novetat aquesta edició, s’oferiran també activitats destinades exclusivament al públic professional del sector.

Jornades tècniques, una aposta pel coneixement 

Al llarg de la setmana del Mercat del Ram, entitats i institucions organitzen conferències sobre temes d’interès per al sector professional.

Altres mostres i activitats lúdiques 

El visitant també hi trobarà mostres dels sectors turisme, maquinària agrícola i vehicles industrials, horticultura, jardineria, energies renovables i automòbils. El Mercat del Ram és també una gran festa per a la ciutadana i la ciutat s’omple d’ofertes lúdiques que complementen la vessant comercial, com concursos, exhibicions castelleres o competicions esportives, entre moltes altres.

LA PROCESSÓ DELS ARMATS: extret de:    https://www.vic.cat/events/processo-dels-armats

  La tradicional Processó de Penitència, popularment coneguda com “Processó dels Armats”, sortí per primera vegada l’any 1750, i és l’acte més conegut que realitza la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic.

Reglamentada per un recull de costums o Consueta de l’any 1883, està formada en l’actualitat per: dos cossos d’armats, llargues fileres de congregants amb vesta i atxa; al mig, els portadors d’improperis, sibil·les o inscripcions; els portants del Sant Crist i els de la Mare de Déu, dos cors de cantors i un seguici de devots. Hi poden assistir tant homes com dones.

En l’actualitat són més de cinc-centes les persones que anyalment realitzen tan singular manifestació de pietat popular.

La participació és oberta a totes les persones devotes de la Mare de Déu dels Dolors, no cal ser membre de la Congregació. Els interessats en llogar o comprar una vesta poden adreçar-se al local del costat de l’Església dels Dolors el dimarts i dijous anteriors al dia de la processó, o bé el mateix diumenge de Rams, a partir de les 7 de la tarda. 

Categorías
CATALA FESTES POPULARS FETS HISTORICS LLEGENDES

FIRA DEL ABAD, MONACALIA.

Els dies 12 i 13 d’abril, a Navarcles, celebren la Fira del Abad, Monacalia, que recrea l’historia de la relació (no gaire bona a partir del s XVII) entre el poble i el monestir de Sant Benet, de qui depenia des de la fundació del poble al segle XI, fins a mitjans del XIX.

Els fets es recreen en diferents representacions teatralitzades, com la de la prohibició dels carnavals, per part de l’Abad, en el segle XVII, o el desig de la vila de passar a dependre de la Corona, en comptes del Monestir, del XIX. 

BALL DE LES BUGADERES.

També es faran diferents balls, com el de zíngares, el de les bugaderes, el de la verema, i de gegants.

A la plaça de Sant Valentí, les bugaderes, ens mostraran feines de casa d’abans, com: fer: bugada, lleixiu, sabó, perfum, melmelada, o mitja, i desgranar blat de moro.

PREPARANT MENJAR.

Per tot el nucli antic podrem veure, parades d’artesania: figures religioses, bijuteria, ceràmica, heràldica…; de llaminadures: xocolata, fruita confitada, licors… i també mostres d’oficis antics: fer ceràmica amb torn, bufar vidre , fer cistells o sabates d’espart.

També es podrà anar a la Taverna Monacal,  a la plaça de la Cervesa, amb vermuts i musica en directe, gastronomia i cervesa a dojo; y a la plaça del Vi, mostra, venda, i degustació de vins, no en va el poble esta a la D.O. Pla de Bages.

Per els menuts, també tindran diverses activitats, com un trenet dels Amics del Ferrocarril, o una tirolina i tallers de circ, a la plaça Aguilar, i el dia 2 al vespre, un gran espectacle de circ a la plaça de l’Església.

Per mes informació, podeu trucar al Ajuntament: 938310011.

La llegenda de: El ‘cristall de Sant Valentí’, extret de:https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-sant-benet


Una curiosa peça de relíquia per contacte ja desapareguda estava relacionada amb sant Valentí, venerat antigament al monestir  de Sant Benet de Bages. Era l’anomenat, precisament, el “cristall” de Sant Valentí, format per una bola semiesfèrica transparent degudament engalzada amb filigrana d’orfebreria i pedres precioses.

Joan Amades explicava l’origen llegendari d’aquest objecte: en una època de secada molt forta que un frare, que no semblava gaire entenimentat, va prometre acabar amb una relíquia. Així, es va apropar a Tolosa (França) on va robar les relíquies de sant Valentí; els habitants del lloc el van empaitar fins a trobar que un riu barrava el pas al lladre; aleshores, les aigües es van obrir i el van deixar passar; després d’aquest prodigi ja no el van seguir més; camí enllà, cap al seu destí, el frare va passar pel Pont de Cabrianes on, al molí que hi havia, la molinera anava de part i estava a punt de morir; aleshores, deia Amades, “el monjo va omplir un vas d’aigua del riu, va posar-hi al damunt les relíquies i l’aigua al punt va convertir-se en un vidre transparent i cristal·lí”.

El monjo va ensenyar aquest cristall a la partera que va poder infantar ràpidament. “Aquell vidre –seguia el folklorista-, fet d’aigua, únic al món, posat en un ric reliquiari, ha obrat grans miracles, sobretot en el sentit d’afavorir els parts, i diverses vegades, quan la reina havia d’infantar, l’havien portat al palau reial junt amb moltes d’altres relíquies”.

 Aquest devia ser un costum ben arrelat ja que el periòdic Eco de la Montaña del darrer dia de 1863, editat a Vic, apareix la notícia que mossèn Blas Preciado, familiar del bisbe de Vic, havia anat a Madrid a dur el ‘cristall’, amb motiu d’un altre part d’Isabel II que es preveia en les setmanes següents. La notícia assenyala que “el cristal de S. Valentin se veneraba de muy antiguo en la iglesia de los monjes Benedictinos de S. Benito de Bages, habiendo sido posesor de dicha preciosa alhaja el M. R. Padre Guerrich, último Abad del antiguo é histórico monasterio de Bages, que entendemos la legó al Ilmo. Sr. Obispo de Vich en su testamento.

 Vino á esta ciudad tan venerada joya en el dia de la solemnisima fiesta de S. Miquel de los Santos del pasado año [1862] llevada por dicho sacerdote, que la entregó, ignorando todavía a la sazon todo el aprecio que de ella se hacía por nuestras Soberanas”.

 La relíquia devia fer el seu efecte ja que el 12 de febrer de 1864 va néixer l’infanta María Eulalia de Borbón amb una llarga vida: va viure 94 anys.
D’aquest cristall en parlaven, també els goigs. Els més antics diuen:

“Aquell cristall miraglós
que formàreu de aigua pura
fins entre ls’ Reys assegura
quan ab Déu sou poderós;
puig per Ell ajudau Vos
á las donas en son part…”

I els de 1945 relataven:

“Si us reclama la partera
l’escolteu benignament
sia reina o molinera
té de vostre ajut esment.
El cristall és la senyal
d’estar vós atent allí”

En la biografia del bisbe vigatà Josep Torras i Bages es recull una referència a aquesta relíquia: “Relacionada amb sant Valentí hi ha l’altra relíquia coneguda per ‘Cristall de sant Valentí’, objecte ovalat, de la mida d’un ou de gallina […]

 Ens temps passats era portat devotament a les dones parteres de la comarca, i àdhuc per al mateix fi fou presentat a la Casa Reial.

Foragitats els monjos de Sant Benet, el Cristall, per desig del darrer abat, és confiat al bisbe de Vic, i al palau el troba el Doctor Torras.

 I en ocasió que la família propietària del Pont de Cabrianes desitja utilitzar-lo en la forma dita, Sa Senyoria no té inconvenient a fer-li’n cessió, acompanyat d’una carta, en la qual diu al senyor Joaquim Bertran [propietari de la masia] que confia de la seva prudència que no ha de fer-ne un ús indiscret”.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS

CARNAVAL DE TERRA ENDINS

Com ja vaig comentar fa uns dies, enguany alguns carnavals s’han enrederit al mes de març, un Com ja vaig comentar fa dies, un d’aquests es el Carnaval de Terra endins de Torelló, que, enguany es celebra del 24 al 30 de març, tot i que, el passat dia 11 es va fer la presentació al teatre Cirvianum

El dijous 24, al vespre, es farà, EL PULLASSU, que tradicionalment es fa el Dijous Llarder; es un cercavila amb un ritual màgic i ludiuc-sexual, amb coral, cobla, grallers, diables, capgrossos, gegants i el rei Carnestoltes; amb uns personatges com, en Xapot el Bruixot, el gegant Margalef, la Geganta Fortiana, el Botxí i la Guita-Tita, entre d’altres.                       

EL PULLASSU.

 Bàsicament, l’historia va de que, en Xapot necessita la tita d’en Margalef, per engreixar la Guita-Tita i aconseguir l’Apozema, per el que envia a na Fortiana per enredar-lo, i al Botxí per que l’hi talli la tita.

El divendres 25, serà la nit de les Senyoretes i Homenots, que des de mitjans els 80, en que un grapat de pesca-llunes, que no volien esperar a la rua, van agafar robes de les seves mares o germanes i van sortir a fer gresca vestits de dones, començant així la nit de les Senyoretes, que es una de les icones de la festa; des de el 2009,  també hi participen les dones, disfressades d’home; uns i altres desfilaran per la passarel·la de la plaça Nova. 

CARROSSA DE LA RUA.

El dissabte 26 serà la festa grossa, amb la celebració de la Rua, en la que participen mes de 20 carrosses, amb les seves respectives colles, a mes de que també poden desfilar els qui van disfressats per “lliure”, doncs no hi ha tanques per separar el públic de la desfilada; la rua travessa tot el poble, des d’el Camp Montserratí fins acabar a la zona esportiva, on es celebrarà el Terra Endins Festival, una festa amb DJ que durarà fins la matinada; allí, també es lliuraran els premis; l’organització facilitarà un servei de bus nit, entre les 4 i les 5’30 de la matinada per poder tornar a casa amb seguretat, a pràcticament tots els pobles de la comarca. 

Finalment, el dimecres 30, serà l’Enterrament de la Sardina ( que normalment es fa el dimecres de cendra); en el que munten la capella ardent del Rei Carnestoltes al teatre Cirvianum, des on sortirà una comitiva, encapçalada pel Bisbe Nicolau, l’alcalde i d’altres autoritats, per acompanyar el cadàver en un carro tirat per quatre cavalls, fins a la plaça Vella on serà cremat, i desprès… sardinada popular¡¡¡

Per mes informació, podeu trucar al ajuntament: 938591050, o per mail torello@ajtorello.cat.    

LLEGENDA del FALATELL , s’ha muntat una pel·lícula sobre aquest ingredient del Carnaval de Torelló, que es pot veure en aquesta web:  https://www.carnavaltorello.cat/la-llegenda-del-falatell-webserie/

Tot seguit es deixo un petit resum de la temàtica.

El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat pels vilatans de Torelló. Els seus poders màgics l’han convertit en un objecte de culte, misteriós per qui no l’hagi conegut de prop però indispensable pels qui n’han comprovat els efectes. Sense ell, la vida a la Vall del Ges no seria ni de bon tros la mateixa.

Temàtica i capítols:

1er.Una visita inesperada durant la presentació del Carnaval de Terra Endins portarà a tres integrants de l’autoanomena’t Kumandu Barrila a iniciar una lluita contra els poders municipals i eclesiàstics per recuperar el Falatell i proclamar la República de la Barrila. La història ens convoca, per on comencem a buscar?

2on.El Kumandu Barrila avança determinat cap a la recerca del Falatell i s’endinsa al subsòl de Torelló, on una xarxa de túnels secrets els conduirà fins a les entranyes de la història del Carnaval de Terra Endins. Mentrestant, la Guàrdia Sueca, custodis del bàcul màgic, no defalleixen en la seva tasca de protegir el Falatell que reposa en una cambra blindada de l’Ajuntament de Torelló. Accedir-hi no serà fàcil, només una por els farà febles…

3er. L’any 937 Xapot el Bruixot forjà el Falatell amb l’ajuda del Diable. Durant més de tretze segles la vara màgica s’ha encès amb abundant lluentor reconeixent els descendents de Carnestoltes, malgrat els reiterats intents d’aturar-lo dels poders municipal i eclesiàstic, el Falatell segueix passant de mà en mà fins a arribar als nostres dies. Poseu-vos en fila! A la primera persona que se li encengui serà Carnestoltes 43è!

4at. El Vampir de Vic ha aconseguit apropiar-se del Falatell i celebra la seva particular victòria al mig de la plaça Major de la Ciutat del Sants. El Bisbe Nicolau i l’alcalde de Torelló faran mans i mànigues per recuperar-lo, però un dilema aborda a Nicolau… què passaria si en comptes d’un poca-solta, qui activés el Falatell fos una bona persona, de moral cristiana, que sabés portar el ramat pel bon camí i que detesta la barrila? Vine Xapot i que la llum del Falatell el reconeix-hi el nou sobirà!

5e. El Bisbe Nicolau ja té el Falatell i ara necessita aconseguir que aquest el reconegui com a nou sobirà per tal de proclamar la República de la Penitència. Per fer-ho, Nicolau i la Guàrdia Sueca s’endinsaran fins allà on no ha arribat mai ningú, l’amagatall del Cavaller del Gran Pullassu. D’altra banda, l’alcalde s’ha fet construir una rèplica de la gaiata i també té els seus propis plans pel futur del Carnaval de Terra Endins.

6e. Arriba el Dimecres de Cendra i encara no hi ha rei ni reina. Les Profecies del Germà Malaquies diuen que hi ha temps fins a les 12 de la nit per a proclamar un nou sobirà. L’alcalde convoca tothom a la plaça de la Vila. Sembla que podria tenir el Falatell però ningú ho sap del cert…

Categorías
CATALA FETS HISTORICS VISITES PATRIMONI

LA SEU D’ÈGARA.

A principis de febrer d’enguany, vam anar a visitar el conjunt episcopal de la Seu d’Ègara, aprofitant que era dia de visita gratuïta.

Situat a tocar del Parc del Vallparadis, es un lloc arqueòlogic que ha tingut activitat ininterrumpidament, des de l’època ibèrica (V a.c.) fins el dia d’avui, va ser declarat monument nacional el 1931, i el 1985, be de interès històric i artístic, actualment es part del museu de Terrassa.

Situat  a on va estar la antiga vila iberoromana d’Ègara, s’hi ha trobat restes ibèriques i romanes des de el V a.c., fins el III d.c., sobre tot sitges i enterraments.

TEMPLE DE SANT MIQUEL I BASÍLICA DE Stª MARIA.

També s’han trobat estructures paleocristianes del S.IV, i restes del Bisbat visigot  d’entre el V al VIII, en que es va començar a construir el complex episcopal, primer, al sud del recinte, en el lloc on actualment esta la Basílica de Santa Maria, es va construir una basílica que mes endavant va ser ampliada per fer la Catedral.

Catedral d’Ègara: L’antiga catedral ocupava el espai de la Basílica de Santa Maria i de la Rectoria, incloïa les residencies eclesiàstiques; queden restes dels murs, la base del baptisteri, el absis de la capçalera i fragments de mosaic del paviment. 

La Rectoria: Situada al cantó sud-oest del recinte, actualment es el punt d’entrada per fer la visita i on es troba el centre d’interpretació, on s’hi exposa el retaule gotic de Sant Pere (incomplert); al seu subsòl estan les restes del Baptisteri de la Catedral del S. V, a partir del X hi  va haver-hi residencies religioses, i va mantindre la funció de rectoria fins el 1800.  

MARTIRI DE S. TOMAS BECKET.

Basílica de Santa Maria: Acabada la visita a la Rectoria, i al centre d’interpretació, (audiovisual inclòs), es pot visitar aquesta Basílica; que, com ja he explicat abans, en el seu lloc havia estat la Catedral; l’edifici que veiem ara, molt mes petit, es del segle XII, d’estil romànic, amb campanar de dos pisos a sobre del cimbori al creuer; el absis de la capçalera  era de la Catedral, així com algunes seccions dels murs, al seu subsòl,s’han trobat lapides sepulcrals romanes i medievals, i també una pedra d’altar del segle X; el altar de la basílica es alt medieval i darrera seu es pot veure una talla gòtica de la Mare de Deu del XIV,  i les pintures murals de la Passió de Crist, del X; en una absidiola lateral esta representat el martiri de Sant Thomas Becket, del XI; i al altre cantó, els retaules gòtics, de Sant Miquel, i dels Sants Abdó i Senen.

Temple de Sant Miquel: Esta entre les dues esglésies, tot i haver estat restaurat  entre el S.X i XI, es el que mes conserva el disseny original, del segle VI, planta quadrada de creu grega, l’absis es d’exterior poligonal (8 cares),  el cimbori central esta sostingut per 8 columnes de les que 4 tenen capitells tardo romans, y el paviment es original del VI, al absis es poden veure pintures murals dels segles VI-X i XI; la façana sud va ser reconstruïda al XVII.                                                                                                   Era un temple funerari, tot i que, al segle XIX, es pensava quera un baptisteri; te una cripta (la de Sant Celoni), amb capella absidal trilobada, la tomba va ser profanada; es creu que va ser panteó d’un Sant no identificat.

Al voltant de Sant Miquel hi ha tombes episcopals del S.VI, i carolíngies del IX.

Església parroquial de Sant Pere: Actualment, es l’edifici mes gran del complex; desd’el principi va ser edificada com església parroquial d’Ègara, per reservar la Catedral per litúrgies importants, i actualment continua com església parroquial del barri de Sant Pere, antigament el poble de Sant Pere de Terrassa.

L’edifici actual es romànic, del segle XII, però mante algun mur original del VI, i l’absis, preromànic del IX, que conserva pintures preromàniques, ocultes per un retaule de pedra del X; en el mur nord, es poden veure pintures gòtiques del XIV, i en aquest lateral , estan afegides la capella de Sant Valentí, amb un retaule barroc del XVII, i la capella del Santíssim del XIX. 

Font de Sant Nebridi: Darrera l’església de Sant Pere, esta la font de Sant Nebridi, construïda el 1950, per commemorar els 1500 anys del bisbat.

Tot seguit, os deixo la llista dels bisbes d’Ègara coneguts, extreta de la Viquipedia:

  • Ireneu fou el primer bisbe de la nova diòcesi d’Ègara, cap al 450. (v. 450 – d. 465)
  • Nebridi, segon bisbe, esmentat per Isidor de Sevilla(a. 516 – d. 540)
  • Taür (segle vi, a. 546)
  • Sofroni (segle vi, a. 589 – d. 592)
  • Tigridi (segle vi, v. 589)
  • Ilergi (segle vii, a. 599 – d. 610)
  • Eugeni (segle vii, a. 633)
  • Vicenç (segle vii, a. 653)
  • Ilergi (599, a. 610)
  • Joan, el darrer bisbe egarenc conegut, que assistí al Concili de Toledo del 693 (a. 683 – d. 693)

I una mini biografia de Sant Nebridi, de la mateixa font:

    Sant Nebridi (final del s. V – ca. 545) va ser el segon bisbe d’Ègara.

Procedia d’una família il·lustre que va donar quatre bisbes.                                                         El 6 de novembre de 516 signa les actes del concili de Tarragona en últim lloc, la qual cosa indica que feia poc que havia estat consagrat bisbe d’Ègara. També assistí al Concili de Girona (517) i el II Concili de Toledo del 527 . Probablement assistí al Concili de Barcelona de 540, però el 546, al Concili de Lleida, ja trobem el bisbe Taür.

Durant el seu episcopat es van construir tres esglésies noves com a seu, antecessores de les actuals esglesies de Sant Pere de Terrassa. Isidor diu que va ser escriptor eclesiàstic, però la seva obra no es conserva.

Venerat com a sant, figura així en tots els documents posteriors, com en santorals i llibres litúrgics visigòtics, tot i que no se sap res de la seva canonització

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar