Els dies 26 i 27 d’abril, a Piera, es celebra la Fira del Sant Crist, que forma part dels actes de les Festes del Sant Crist de Piera, que se celebren entre el 22 d’abril i l’1 de maig.
Aquesta fira es celebra des els anys 30s i 40s, en aquella època, en un format mes de pagès… fins que el 1989 es va començar a celebrar amb el format modern, com una fira multi sectorial, amb l’objectiu de potenciar el comerç local.
Es una gran mostra de productes i serveis del poble, i amb participació de mes de 200 expositors, locals i d’arreu de Catalunya, que ocupen mes d’un kilòmetre del carrer principal; amb parades i estands de productes de tota mena i mercat d’artesania.
En el àmbit de la fira, es faran exhibicions esportives( zumba, bodi combat…);exhibicions de dansa ( hip-hop, sevillanas…) concerts i balls; diverses exposicions, concursos, tallers i jocs infantils, també titelles.
A mes al Parc del Gall Mullat, s’instal·laran les atraccions i el Piera Motor Festival, un festival amb concerts i barbacoa d’ambient “biker”
Per informació, podeu trucar a l’ajuntament : 937788200.
LA LLEGENDA DE LA MARIA LLOPART, extret de :
http://www.xtec.cat/crp-anoia/anoiaguapa/creixa/titol1.htm
Aquesta llegenda ens explica com un dia de primavera, un pel·legrí va trucar a la porta de la casa de la Maria Llopart.
La Maria Llopart era una senyora vídua que vivia a Santa Creu de Creixà i que era molt i molt pobre, no tenia ni un rosegó de pà.
El pel·legrí quan va veure a la Maria va dir:
– Bon dia, em podria donar una mica de pà? – va demanar el pel·legrí.
– Jo no tinc pà. Com vols que tinguem pà si estem en sequera? – li va dir Maria Llopart.
– Mireu bé a la pastera que segur que tens pà! – va contestar el pel·legrí.
I li Maria Lleopart li va tornar a contestar:
– És impossible, jo no tinc pà! – I la Maria es va ficar a plorar.
Llavors el pel·legrí, que diuen que era un àngel, li va dir:
– Tot té remei, la sequera s’acabarà si feu una processó amb la imatge del Sant Crist. Així que, si trobes pà, vés al convent del poble, trenca la paret i allà trobaràs un Sant Crist, treu-lo a passejar i aleshores plourà i s’acabarà la sequera.
La Maria Llopart va mirar a la pastera i es va trobar pà, un pà acabat de fer, i va cridar:
– MIRACLE!, Tinc pà! – però quan va sortir a donar-li el pà al pel·legrí, aquest ja no hi era.
La Maria i altra gent del poble van anar al convent, van tirar la paret i van trobar el Sant Crist. Després van demanar permís al Bisbe de Barcelona per treure el Sant Crist i ell els hi va dir que podíen fer la processó el dia 28 d’abril. Molta gent de la comarca es va assabentar i va anar ràpidament cap a Piera a veure el Sant Crist.
Van treure a passejar al Sant Crist el dia 28 d’abril i, llavors, van començar a sortir núvols negres, a caure gotes grosses i ben grosses i aviat la sequera es va acabar de tant que va ploure.
Des d’aquell 28 d’abril de l’any 1688, cada 28 d’abril es celebren les festes del Sant Crist de Piera i cada 100 anys el treuen a passejar per la vila.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 