Entre el 16 (Corpus) i el 22 de Juny, a Sallent, es celebren Les Enramades; una festa d’orígens medievals, en la que, des de fa mes de 600 anys, es guarnien els carrers de la vila amb branques de boix i olivera, per la processó del Corpus.
Actualment, es una festa tradicional d’interès nacional; en la que ja no es fa la processó, però els veïns guarneixen els carrers, amb decoracions temàtiques, al estil dels carrers del barri de Gracia de Barcelona; complementats per els “embotits”, uns personatges farcits de palla, amb cap de drap i careta; que, segons la llegenda, deriven dels ninots que , van fer els vilatans, un cop que la vila estava en perill de ser atacada, col·locant-los a les muralles, armats amb tota mena d’eines del camp, i van aconseguir fer passar de llarg l’enemic, que va pensar que hi havia molts defensors; avui en dia, els col·loquen sobre un portal de fusta instal·lat al carrer de Sant Bernat, i a sota s’hi fan les “balladetes”, amb els gegantons i els grallers.
Per informació es pot trucar a l’ajuntament: 938370200 , o al mail: sallent@sallent.cat
Llegenda de Maria Freixau, heroïna de la llibertat: Un poema de Joan Vilaseca “Juanito Català”el 1888:
Tinc com una glòria
el de recordar-vos la història
d’un aguerrida donzella
que avui ningú no en fa memòria.
Vaig a contar-la perquè
vegeu amb quina fe
els nostres avantpassats
lluitaven, quan veien que
perdien ses llibertats.
Hi havia una donzella,
d’uns disset a divuit anys,
filla d’uns honrats paraires
tan honrats com liberals
que a més de molt hermosa
franca i depresa en tot cas
posseïa per a la guera
un do sobrenatural.
Quan d’algú a parlar li anava
d’amor, quan algun aimant
per obtenir la mà d’ella
cec i sens descansar mai,
enfron se li presentava
li sabia contestar:
«Ans que l’amor és la pàtria,
ans que tot la llibertat.
Quan la patria serà lliure
de dèspotes i de tirans,
mon amor serà peral jove
que més mèrits contraurà
en la lluita que al llancar-nos
tots junts venim obligats,
ensems honra i dignitats,
nostres costums, nostres ossos
i nostres lleis prinipals.
Era una nit, trista nit,
ni la lluna, ni una estrella
brillava per l’infinit
i sols se sentia el cri d’alerta
del sentinella.
De sobte, per un dels nous portals
que van obrir unes mans criminals,
quan tot estava quiet,
va entrar amb llurs punyals
les tropes de Mossèn Benet.
Quan aquí se m’adonaren
ja no hi havia temps per res,
però per això no desmaiaren
i a la defensa es llançaren
tal com havia promès.
Com salvatges esfereíts
van lluitar aquells maleïts
contra tota humana llei
deixant la plaça del Rei
plena de morts i de ferits
Les cases incendiades
feien veure retratades
les villanies comeses:
pertot criatures malmeses
i mares assassinades. L’endemà, entre un feix de morts
i al costat de la bandera
amb què ella alenava els cors
vares trobar els opressors
la donzella altanera
Aquella dona aguerrida
que amb valor i gran lleialtat
i un heroisme sens mida
va sacrificar sa vida
per la santa llibertat.
Font d’informació: Ramon Camprubí
ANGLE EDITORIAL 1996
VIVENCIAS Y RECUERDOS 