LA POBLA DE LILLET I ELS JARDINS ARTIGAS.

La Pobla de Lillet, es un bonic poble de Alt Berguedà, en el curs alt del Llobregat, i es pas quasi obligat per anar a Castellar de N’Hug.

D’origen medieval, en aquest poble podrem visitar diferents llocs singulars, com: 

A dos quilometres del poble esta el Monestir de Santa Maria de Lillet, romànic del segle XI amb remodelacions del XV, (gòtic), al exterior i del XVIII, (barroc), al interior; per sobre del monestir, estan las restes del Castell de Lillet, romànic del IX-X, del que nomes resta una paret; i prop del Monestir, també trobem la Rotonda de Sant Miquel, una església romànica de planta circular.

Ja en el poble esta el Pont Vell o Pont Gran, d’estil gòtic del XIV, que creua el Llobregat, uneix el barri del Regatell, al marge esquerra amb el nucli urbà i la carretera Berga-Ripoll,  es va construir sobre el fonaments d’un d’origen roma.

I en el casc antic esta lo que resta del Castell de la Pobla de Lillet, aixecat per els barons de Mataplana el Segle XIII, al voltant seu va néixer el poble; al segle XVIII va ser destruït i es va aprofitar per fer-hi l’església i la rectoria.

A mes també tenen el Tren del Ciment, un tren turístic que travessa el poble per arribar a la fabrica Asland, ja en el terme de Castellar de N’Hug, que també es pot visitar; no massa lluny de la fabrica Asland, però en terme de la Pobla, esta el Xalet del Catllaràs, un edifici modernista construït per Gaudi per allotjar el tècnics de les mines de carbó.

Entre la Pobla i la fabrica Asland, estan els Jardins Artigas, que inclús tenen una parada del Tren del Ciment; van ser dissenyats per Gaudi, mentre va estar a casa dels Artigas, durant la construcció del Xalet, es van construir entre 1905 i 1906, seguint el congost del Llobregat, evidentment en estil modernista; en ells podrem admirar, a mes de la vegetació autòctona, i alguna incorporació que no ho es, (com els pollancres), diversos elements de pedra i morter, com parterres, places, fonts, cascades, miradors, baranes, bancs, dos ponts, (el de pèrgola i el coix), i diverses escultures, entre les que destaquen l’àguila, l’home i la dona amb un cistell al cap. 

A la Pobla de Lillet, també es pot fer senderisme, pesca, excursions….

Per informació es pot trucar a l’oficina de turisme, 687998541, o per mail a: tur.lillet@diba.cat

Tot seguit os deixo la llegenda del Pare Llop, extreta de:

http://www.altbergueda.cat/ca/pl12/id444/Llocs_dinteres/Cultura/el-pare-llop.html

 EL PARE LLOP

Feia molt de fred aquell hivern.

Quan en Joan de la Panella sortida de donar menjar al bestiar de l’estable va trobar-se davant per davant del pare Llop.

El pare Llop era un home amb qui ningú no volia tractes. Vivia a la cova dels Orriols, prop de Castellar de n’Hug, i es deia que tots els ramats de llops d’aquelles muntanyes l’obeïen com si fos el seu amo.

– Fa molt fred, Joan. No m’hi puc estar, a la cova dels Orriols. Deixa’m passar aquesta nit a casa teva- va demanar el pare Llop. En Joan no en va voler saber res i el va fer fora de males maneres. Des d’aquella mateixa nit, els llops van començar a atacar als seus remats i, gairebé cada matí, en Joan es trobava amb alguna ovella morta o estimbada. Al mercat de la Pobla no es parlava d’altre cosa.

– Si no fem una batuda per aturar els llops aviat no hi haurà cap ramat segur- deien els pagesos.

Així doncs, van reunir els millors caçadors de la contrada i van sortir a empaitar els llops. Però moltes vegades passa que dir les coses no és el mateix que fer-les: els ramats de llops es passejaven pel davant dels caçadors sense que aquests en poguessin batre ni un de sol. Tan bon punt prenien l’arma, els llops es feien fonedissos i apareixien un tros més enllà, fora del seu abast. I les poques vegades que disparaven erraven el tret.

– Això ha de ser cosa del pare Llop- deien.

En Joan va acabar convençut que d’aquella manera no aconseguirien res. Va desar l’escopeta i va prendre una determinació:

-Hauré de fer les paus amb el pare Llop. Si em faig amic seu, potser a la fi estarem tranquils.

Des d’aquell dia, cada vegada que el pare Llop passava prop de la Penella, era convidat a entrar i se’l tractava d’allò més bé.

Quan feia massa fred, hi havia neu o tempesta, el pare Llop sabia que a casa d’en Joan seria ben rebut.

I com que ningú no és tan dolent de tornar mal per bé, ben aviat els llops van deixar d’escometre els ramats d’en Joan.