Sant Joan de les Abadesses, que ja he esmentat en algun relat anterior, es una vila del Ripollès, creuada per el riu Ter entre Camprodòn i Ripoll; entre el 9 de juliol i el 25 d’agost, celebren el Festival del Comte Arnau.
Els dissabtes 9, 16, 23 i 30 de juliol, al vespre, es faran concerts al claustre del Palau de l’Abadia; els 10.11,17,18, 24 i 25 d’agost, “Els desitjos del comte Arnau”, unes visites, nocturnes, dramatitzades, partint de l’oficina de turisme; i el 20 d’agost, “Cercant les petjades del comte Arnau”, una caminada nocturna pel voltant de la vila.
La vila de Sant Joan es va formar al redós del monestir de Sant Joan del Ter, fundat el segle IX per Guifre el pilós, que va posar-hi a la seva filla, Emma de Barcelona, com abadessa del que va ser el primer monestir femení de la Gòtia, per això, en passar el temps va ser mes conegut amb el nom actual de Sant Joan de les Abadesses, que també va passar al poble.
El segle XI, degut a unes denuncies presentades davant del Papa, les monges van ser expulsades del monestir, per “meretrius de Venus”, fet que donaria peu al naixement de la llegenda del Comte Arnau, però es mes que possible que els motius reals fossin politics.
Al segle XII s’hi van instal·lar uns canonges agustinians, i es va construir l’església romànica actual, en la que si exposa un important conjunt escultòric romànic: el Davallament de Jesús, del XIII; mes endavant va tornar a acollir monges, i el segle XV es va reformar el claustre en estil gòtic; al segle XVIII es fa afegir la capella barroca.
El primer nucli urbá de la vila, conegut com el Raval, estava situat entre el monestir i la riba del Ter, creuat per el Pont Vell, tot i que el que podem veure ara es una reconstrucció del Gòtic del XIV , que va ser destruït el 1939, havia un d’anterior, del segle XII; l’Església de Sant Pol, també del XII, en va ser l’església parroquial, dedicada a San Joan i Sant Pau; va ser ampliada el segle XVIII en estil barroc, i destruïda a la guerra civil del 36, nomes resten en peus el frontis romànic i la capçalera romànica amb un campanar barroc, esta al costat de la carretera de Ripoll a Camprodon, a tocar de la plaça Clavé, que esta presidida per una font amb una escultura del Comte Arnau.
El segle XIII es va fer una ampliació, emmurallada, de la vila, el que avui dia es coneix com la Vila Vella, amb la Plaça Major porticada i el entramat de carrers, tot i que les cases ja son del segle XVII; de la muralla resten dues torres i un tram de mur.
El Palau de l’Abadia, gòtic del XIV-XV, es al costat del Monestir, i es la seu de l’oficina de turisme, del centre d’interpretació del Comte Arnau i de l’espai Art l’Abadia, també disposa de sales polivalents per exposicions i conferencies.
Als afores, per darrera el monestir, esta el Moli Petit, l’antic moli fariner del monestir, de, aproximadament, el segle X, actualment es un eco museu i Centre d’interpretació dels molins hidràulics.
Prop del monestir, també trobem l’Escola de les Carmelites, en un bonic edifici noucentista.
A finals del segle XIX, amb l’explotació de les mines de carbó d’ Ogassa, va arribar el ferrocarril a la vila, que la comunicava amb Barcelona; també es va desenvolupar la industria tèxtil a la riba del Ter, que va deixar colònies com, Llaudet, el Pagès i Espona; a la segona meitat del segle XX, va desaparèixer la línia de ferrocarril entre Ripoll i Sant Joan, actualment es pot seguir el seu recorregut, de 12 quilometres, a peu o en bicicleta, per la Via Verda anomenada la Ruta del ferro i el carbó; que te una continuació amb mes desnivell, de 9 quilometres, fins arribar a Ogassa; també hi ha dues vies verdes mes, la que ressegueix el camí vora Ter, fins a Sant Pau de Seguries i Camprodon; i un altre, inacabada, que va fins a Olot.
Os podeu informar a l’Oficina de Turisme, 972720599, o al mail: turisme@santjoandelesabadesses.cat
Adjunto un fragment del poema de Joan Maragall, sobre el Comte Arnau; si el voleu veure sencer el trobareu a:
https://poeteca.cat/ca/poema/2048
V
Nit!… Tota l’hermosura d’Adalaisa
jeu adormida als peus del Cristo nu.
Arnau segueix pacient un camí negre
per dins de les muntanyes silencioses.
Per damunt de la volta hi passa un riu
una estona… Després se perd i calla…
L’Arnau de sota terra surt al porxo.
Va cercant Adalaisa entre les celdes
i la veu que adormia sa hermosura
tota ajaguda als peus del Cristo nu,
sense vels, sense toca, sense manto,
sens gesto ni defensa… Allí, adormida.
Té una gran cabellera molt frondosa.
«Quins cabells més sedosos, Adalaisa!»
pensa Arnau. Però calla i se la mira.
Ella dorm, ella dorm, i a poc a poc
se li amoroseix tota la cara
com reflectant el pas serè d’un somni,
fins que mig riu molt dolçament. Li vola
una estona el somrís entorn dels llavis.
«Quins llavis amorosos, Adalaisa!»,
pensa Arnau. Però calla i se la mira.
Un gran sospir travessa el dormir d’ella
com onada del mar, i s’aquieta.
«Quin pit sospirador tens, Adalaisa!»,
pensa Arnau. Però calla i se la mira.
Mes, quan ella obre els ulls, ell desencanta’s
la pren amb un braçat i se l’emporta.
Quan surten a camp ras se fa de dia.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 