Un altre vila amb historia, per la, que quasi segur, que hi hem passat per anar a Andorra, però que molts pocs l’hem visitat.
La Seu d’Urgell, (antigament Urgell), seu del Bisbat d’Urgell , cap del antic comtat d’Urgell, i actualment capital de la comarca de l’Alt Urgell.
Segons la tradició va ser fundada l’any 1699 a.c., per Hèrcules l’Egípcia; però l’origen històric el trobem en un assentament de finals de l’edat del bronze al turó de Castellciutat, i posteriorment al poblat ibèric d’Arse d’Urgi, que seria l’Orgellia romana, que va ser destruïda per els sarraïns al VIII, el que va propiciar la construcció de la Vicus Sedis Urgelli, on avui s’aixeca la vila actual; al turó de Castellciutat es va construir i fortificar el Castell de Ciutat (d’aquí el nom), on els comtes d’Urgell van fixar la seva residencia.
Passejant per la vila, podrem visitar la Catedral romànica de Santa Maria del XII, feta aixecar per el bisbe Sant Ot, es la 4ª de una sèrie de catedrals construïdes entre el segle V i el XII; en la seva façana sud trobarem el claustre i l’església romànica de Sant Miquel, del XI.
A tocar de la catedral, esta la plaça dels Oms, on trobem l’antic hospital del segle XV i la Casa Consistorial, sobre unes restes romanes i adossada a l’església de Stª Eulalia, romànica, del segle XI; també val la pena passejar per els carrers Major i el dels Canonges, amb dos porticats, essent el dels Canonges, que passa pel darrera del Palau Episcopal, es el mes antic; en el carrer Major trobarem el Portal d’Andorra, del XIII, que com el seu nom indica, era la sortida per agafar el camí que duia a Andorra.
També es poden visitar, l’església gòtica de Sant Domènec, del XV, que, actualment, acull una sala d’exposicions; la Biblioteca de Sant Agustí a l’església gòtica del mateix nom del XVI, on es combina l’arquitectura moderna de vidre i acer amb la gòtica; o el Palau Episcopal, gòtic del XV, residencia del bisbe i copríncep d’Andorra.
La vila, tanmateix, es la seu de una important industria lletera: la fabrica de formatges i mantegues “Cadí”.
Podeu ampliar informació a la oficina de turisme : 973351511, o per mail info@turismeseu.com
La llegenda de «La pixarrada del diable» :
Fa molts anys, quan el bisbe Ermengol va prendre possessió del Bisbat d´Urgell a la Seu d´Urgell, es va dedicar a la construcció de camins i ponts per millorar les comunicacions. Va fer arreglar el camí que va des de la Seu a Oliana i va fer construir els ponts del congost que hi ha prop d’Organyà, on una roca té una taca verda que s’accentua els dies d’humitat i que es coneguda com «La pixarrada del diable.» Volia construir tres ponts per poder travessar bé el riu Segre en aquell indret i va portar fusters i mestres d’obra de tots els voltants. Es van beneir els llocs on s’havien de construir les pilastres i van començar a fer feina. Al dia següent de fer-les apareixien enderrocades sense cap motiu explicable. El bisbe va pensar que això podia ser obra del dimoni i juntament amb els canonges de la Seu d’Urgell, una nit van anar a veure que passava. Hi va haver una tempesta forta i després va venir la calma. A mitjanit va aparèixer una figura horrible, vermella com una brasa amb una capa de fum i una barrina de foc. El bisbe Ermengol li ordenà que es rendís en nom de Déu. El diable llençà la barrina i va caure sobre un gingebre. L’agafen i el pengen en una roca al final del congost on moltes persones el van a veure mentre duren els treballs. El dia de Nadal es van inaugurar els ponts amb la presència de molt personatges importants: senyors , canonges… Quan va començar a passar la gent, el diable va pensar que si creixia el riu Segre seria la seva venjança. Per això va fer una gran pixarrada, però solament va quedar una ratlla marcada a la roca com a senyal de la seva ràbia. Ges 2 Temes i Mites tema 3 7 Des d’aquells moments, aquesta ratlla verdosa i humida que es veu a la penya que marca les acaballes del Congost dels Tres Ponts, anant cap a la Seu, es coneguda amb el nom de La Pixarrada del Diable.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 