L’oficina de turisme de Sabadell, ha preparat un itinerari de dos quilometres per el centre de la vila per visitar alguns dels edificis industrials o relacionats amb l’industria tèxtil de finals del segle XIX i principis del XX.
El recorregut comença a Cal Sampere, al carrer Jardí amb Sallarès i Pla, construïda al 1912, des del principi va funcionar amb electricitat, el tret mes distintiu que te es la curiosa torre del rellotge al mig del pati.
CAL SAMPERE.
Seguint el carrer Tres Creus direcció Gran Via, arribem al carrer Blasco de Garay, on trobem lo que resta del Vapor Codina (dues naus i la Xemeneia), del 1880; va ser un dels vapors que es van dedicar a llogar les seves naus i l’energia de la maquina de vapor, a petits fabricants; actualment, acull alguns serveis municipals, com Vimusa.
Al altre costat del carrer Tres Creus, davant mateix de la cantonada amb Blasco de Garay, esta el Vapor Badia, del 1867; es un dels mes ben conservats, malgrat que la casa de maquines i la xemeneia es van enderrocar degut a un incendi; actualment es la seu de la Biblioteca Municipal Central.
Passat el Vapor Badia, a l’esquerre, veurem l’antiga estació del Nord, un edifici del 1889, peça clau per rebre carbó i llana, i per les anades i arribades de comerciants; actualment acull l’estació d’autobusos i l’associació Valles-Fer.
Davant mateix de l’estació, a la cantonada amb el carrer de l’Industria, veurem l’Hotel Suïs, bonic edifici modernista del 1902, acollia els viatjants de comerç que arribaven amb el tren.
Seguint per el carrer de l’Industria, a la cantonada amb el carrer Concepció, esta la fabrica Sallares i Deu, un edifici modernista del 1914, avui dia es la seu de la companyia d’aigües de Sabadell i el museu del aigua.
Continuem al carrer de l’Industria, i ja prop del final trobem el Despatx Lluch, un altre edifici modernista que havia estat on es venien (despatxaven) las teles fabricades per la família Lluch; actualment es l’Oficina d’Atenció Ciutadana; en aquest carrer passarem per davant de algunes mansions dels fabricants, com la Casa Ponsa, actual seu del arxiu històric de la ciutat.
Al final del carrer de l’Industria sortim al Carrer de Sant Joan, tot i que no esta inclosa en aquesta ruta, si anem a la dreta uns 150 metres arribarem a la Casa-Fàbrica Turull, de la que ja os he parlat en un altre post, que acull el Museu d’Art de la ciutat.
Seguin la ruta prevista, es a dir a l’esquerra, arribarem al carrer de la República i el seguirem (a la dreta) fins a la Rambla, on a la cantonada amb el carrer de Sant Pere veurem l’antic Hotel Espanya, que com l’Hotel Suïs, era per acollir els viatjants que venien a comprar teixits a la ciutat; a la postguerra va ser la caserna de la Policia Armada (els “grisos”), actualment acull diferents comerços.
Baixant per la Rambla veurem algunes cases dels burgesos, com les Voltes de l’Oliver (casal Pere Quart); i mes avall, a la dreta (nº 84 a 114), cases unifamiliars de dos pisos, dels treballadors del segle XIX .
Agafem el carrer d’Alemanya, i en arribar a la cantonada del carrer del Sol trobem el Vapor Pissit, un dels mes antics, de 1843, encara es conserva la maquinaria, el embarrat i las cardes, però no la xemeneia, que va que ser enderrocada, doncs tenia l’estructura malmesa.
Seguim el carrer d’Alemanya fins al carrer de Sant Pau, que agafarem cap a l’esquerra, i arribant al carrer de Cervantes trobem el Vapor Buxeda Vell, de 1852, i del que ja he parlat en un post anterior, doncs esta convertit en un petit museu tèxtil de la llana, i s’hi fan visites guiades.
MAQUINA DE VAPOR BUXEDA VELL
Recentment s’ha estrenat una nova ruta, relacionada amb aquesta, que es la Ruta de les Xemeneies, de la que ja os parlaré mes endavant.
Per mes informació podeu dirigir-vos a Servei de Turisme 937453150, o per mail: turisme@ajsabadell.cat
Sabeu el que es un compte fils?
En el món del tèxtil no hi ha ningú que no conegui els comptapasses o comptafils, segons a qui ho preguntis.
. Aquest estri desplegable, en forma de lupa portable, servia per comptar els fils o les passades d’un teixit, com si fos un microscopi de la indústria tèxtil, i analitzar-ne les mostres.
A totes les empreses tèxtils i despatxos hi havia comptafils, i també en tenien els teòrics del tèxtil. De totes maneres, els comptapasses servien per a qui, simplement, volgués veure algun objecte de més a prop, fos filador, joier o es dediqués a la numismàtica i n’hi havia de diferents mides.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 