Categorías
CATALA FETS HISTORICS FIRES I MERCATS POBLES AMB ENCANT

FIRA DEL AVET D’ESPINELVES.

Entre el 6 i el 14 de desembre, al poble d’Espinelves, celebren la Fira del Avet; que a passat a ser una de les visites “obligades” per el pont de la Puríssima.

Espinelves es un bonic poble situat a les Guilleries, prop del Coll de Revell, per l’autovia C25, des de la que tenim una bonica panoràmica del poble, amb l’església al cap de munt.

AVETS DARRERA L’ESGLESIA DE SANT VICENÇ.

Com ja indica el nom, aquesta fira va començar el 1981, com un mercat d’avets de Nadal, criats a la contrada (Masjoanis i Excelsia), però degut a la elevada concurrència, a anat sumant activitats, i ara també podrem trobar d’altres productes nadalencs, com figuretes de pessebre, i tota mena de guarniments, productes d’alimentació, i una mostra d’artesania i d’oficis. 

A mes s’hi faran activitats per els mes joves, com taller de màgia, taller de flors, decoració de galetes, tir amb arc i passejades amb poni.

Es podran visitar exposicions de pintures, de fotos… i de caganers.

Els dies 3, 4, 6, 8, 9, 10 i 11, a les 12 i les 17, es podran veure espectacles itinerants, i el dia 5 cantada de nadales.

Podeu informar-vos a L’Ajuntament , 938849230, o al mail : ajuntament@espinelves.cat

Historia d’Espinelves, extret de: http://www.espinelves.cat/poble-i-entorn/historia/

La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l’any 943, època en què hi havia una església i parròquia en funcionament, dedicada a Sant Vicenç, i segons sembla, es trobava en una vila o gran explotació rural anomenada Espinelves.

El nom d’Espinelves sembla derivar d’Espines albes, és a dir, Espines blanques.

El poble d’Espinelves va a cavall de la història de l’església. És un dels pocs pobles del romànic que encara es conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l’art d’aquella época i en un perfecte estat de conservació

La silueta del campanar de l’església romànica dóna una fisonomia inconfusible al poble, que enfilat a l’esquerra de la riera se’ns presenta petit i acollidor. La localitat ha guardat amb cura un aspecte net i agradable, amb les cases d’ estructura de pedra, els carrers pavimentats amb lloses i les edificacions més modernes que armonitzen amb el conjunt. La història d´Espinelves gira al voltant de la seva església: Sant Vicenç d´Espinelves.Original del segle XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII

Cal destacar el seu magnífic campanar de planta cuadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoidals, i també la Verge, del S.XV, dedicada al Roser.

El retaule de l´anomenat mestre d´Espinelves és actualment al Museu Episcopal de Vic. Fa pocs anys fou objecte d´una acurada restauració

Els primitius termes parroquials estaven adscrits o assignats a un dels grans termes dels castells amb que es va repartir el país es del moment de la seva restauració pel comte Guifré el Pilós, a partir de 879. El terme d’Espinelves estava adscrit al territori del castell de Sant Llorenç i després, al de Meda.

Un document de 1133 ens diu clarament que s’edificà al Puig de Castellar d’Espinelves una fortalesa amb el seu castell i vivenda, que el cavaller Bertran de Merola, amb la seva muller Beatriu i els seus fills varen cedir a Pere Udalard de Sentfores.

Es tractava d’un castell secundari, sotmès al de Meda, però que comptava amb drets propis i edificacions de les que forçosament n’ha quedat rastre. Desapareixeria molt aviat car no es parla mai d’ell en la documentació a partir dels segles XIII i XIV.

Els Masos i la Jurisdicció d’Espinelves

Coneixem les notícies més antigues sobre els masos gràcies a la domcumentació de Sant Llorenç del Munt. Els priors de Sant Llorenç posseïen a 1337 varis masos d’Espinelves. Es pot dir que el prior de Sant Llorenç del Munt passà a ésser el senyor efectiu del terme. Segons un fogatge del segle XIV, en aquests temps, en ple despoblament, la parròquia d’Espinelves tenia 11 famílies, totes elles de domini eclesiàstic.

En canvi, la jurisdicció de la justícia del lloc va passar a mans dels vescomtes de Cabrera, creats comtes d’Osona, el 1356, quan el rei li va donar tots els drets reials d’Osona.

A finals del segle XV Espinelves s’havia unit a Sant Sadurní d’Osomort i els dos llocs formaven una sola batllia.

A principis del segle XIX es va fer la divisió provisional de Catalunya en províncies. Espinelves es vegé directament afectada en aquest moment car es va incloure a la província de Girona i el partit judicial de Santa Coloma de Farnes, trencant així la seva tradicional adscripció a la vegueria i després al corregiment de Vic.

L’estancament de la població a la primera meitat del segle XX i la forta davallada dels darrers anys són deguts a la manca de mitjans de vida que ofereix la població, sobretot pel jovent.

Categorías
CATALA NATURA VISITES RECOMENABLES

ZONA VOLCANICA DE LA GARROTXA.

Si os agrada la natura, un bon lloc per visitar, , es el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa; a mi m’agrada, sobre tot, a la tardor, per  els colors que agafen les fulles.

LA FAGEDA D’EN JORDÀ.

Aquest parc engloba 11 municipis, i conté 40 cons volcànics i mes de 20 colades de lava; hi ha 26 reserves naturals, la mes coneguda es la de la Fageda d’en Jordà, amb un recorregut pedestre de 1,5 quilometres, es una fageda que creix en una cota molt baixa (550 metres), al damunt d’una colada de lava del volcà Croscat, s’hi pot accedir des de el area de Can Serra; el parc, a mes, conta amb aparcaments senyalitzats (de pagament), amb zona de descans i pic nic, també s’hi pot accedir amb el “Bus dels Volcans”, que fa el recorregut entre Olot i Santa Pau, amb parades a Can Serra i Santa Margarida; també conta amb diversos Espais Museístics, equipats amb material interpretatiu “insitu”.

Aquests espais son : El Volcà Montsacopa, al bell mig d’Olot, entre el Montolivet i la Garrinada, que, al cap de munt, al costat del crater, s’hi troba l’ermita de Sant Francesc, del XVII, i dues torres de guaita.

El Volcà de Santa Margarida, a tocar de la Fageda , i que dona nom a una de les àrees d’aparcament mes concorregudes; al interior del seu crater esta l’ermita romànica de Santa Margarida de la Cot.

El Volcà Croscat, també accessible des de l’àrea de Santa Margarida, i des de Can Passavent; es molt característic degut a les grederes que l’hi van obrir un espectacular tall de 100 metres d’alçària a la cara nord, que permet veure l’interior del con volcànic.

El Volcà de la Roca Negra, a 20 minuts, a peu, de Santa Pau; amb un crater en forma de ferradura, es, possiblement, el volcà mes recent de tota la Zona.

Els Volcans de Sant Marc i del Puig Roig, a Sant Feliu de Pallerols, situats sobre la Falla d’Hostoles, causant del vulcanisme d’aquesta zona; també son dels mes recents.

La Ruta del Boscarró i el Moli Fondo, a Sant Joan les Fonts, una ruta circular que permet visitar 3 colades i una cinglera basàltiques.

ELS VOLCANS ROCA NEGRA I STª MARGARIDA DES DE STª PAU

 Dins el parc hi ha diversos itineraris pedestres, com el ja esmentat de la Fageda d’en Jordà; o la del Volcà Croscat a la Fageda, passant per el Volcà de Santa Margarida…també hi ha diverses empreses que organitzen visites guiades.

Altres indrets del parc, interessants de visitar, son: Castellfollit de la Roca, amb la seva impressionant cinglera basàltica, el poble també es bonic; el Castell de Juvinyà de Sant Joan les Fonts; l’Àrea de Xenacs, a Les Preses, on, des de el mirador del Puig Rodo, es te una bona panoràmica del bona part del Parc;  i no oblidem el casc antic de Santa Pau, medieval; el de Sant Feliu de Pallerols i el d’Olot, on també mereixen una visita el Parc Nou, on fins fa poc havia el Museu dels Volcans, i els aiguamoixos de la Moixina.

Podeu informar-vos a Turisme Garrotxa 972271600; o a l’oficina d’informació de la Fageda d’en Jordà 972268112  

 Estruga maigarda, la bruixa del mallol. Extret de : http://www.vallbas.cat/municipi/festes-populars-2/llegendes/estruga-maigarda-la-bruixa-del-mallol/

Estruga Maigarda, la Bruixa del Mallol, va existir realment i estava casada amb Bernat de Bellsolà, una de les nissagues benestants al Mallol medieval. L’Estruga va ser titllada i acusada de bruixeria, fet que va motivar un procés que va tenir lloc a la Cúria de Bas entre l’1 i el 3 d’agost de 1373, on fou acusada d’exercir la bruixeria des de feia ja 14 anys. L’Estruga, sembla que dedicava la seva habilitat als matrimonis, doncs per mitjà de diners, aconseguia que els esposos s’estimessin o bé s’avorrissin. Per altra banda, també sembla que posseïa i cert art que contribuïa a la seva fecunditat.

Pel què fa referència als mètodes utilitzats, sembla que eren diversos: Fer posar camises embruixades, fer conjurs amb els cabells dels esposos, fer remeis contra els desamors amb petits trossos de roba als subjectats a la bruixeria, i altres mètodes que desoneixem. Durant el procés, va comparèixer i declarar una dona anomenada Elisenda del Mas Isern, encara avui dia existent. En aquesta declaració, l’Elisenda afirma que “estant de sobrepart, va menjar unes sopes de fogaça embruixades, donades per l’Estruga, i que des d’aleshores no va tenir més fills, i per la qual cosa es considerava sotmesa a bruixeria, i que per més vegades que va recórrer a la bruixa del Mallol, no va aconseguir ni la fecunditat ni l’amor del marit que l’havia avorrida”.

El resultat va ser que l’Estruga li va fer gastar molts diners per mitjà de diversos remeis totalment inoperants. Tal com hem dit, Maigarda, va ser jutjada a la Cúria de Bas sense que haguem pogut saber quina sentència li va recaure.

És molt versemblant que, a resultes d’aquest fet i d’algun altre semblant que a voltes desconeixem, derivà el refrany que diu el següent:

De bruixes al Mallol,
n’hi ha un vol.
De bruixes a Sant Privat,
n’hi ha un cabassat.

Categorías
CATALA VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

RUTA MODERNISTA PER SABADELL.

Avui os parlaré d’un altre ruta per el centre de Sabadell, la Ruta Modernista.

L’itinerari, dissenyat per l’oficina de turisme, comença al mig del casc antic, al carrer de la Font Nova cantonada amb les Paus, on estan els Safareigs de la Font Nova, del 1833, van ser refets en estil modernista el 1892, com a curiositat esmentar que el meu sogre m’explicava que ell hi anava a banyar-se de petit.

ESCOLA ENRIC CASASSAS.

Seguint per el carrer de les Paus, a la cantonada següent (carrer Llobet), trobem l’Escola Enric Casassas, del 1897, en la que destaca un gran mural de ceràmica amb l’escut de Sabadell, a la cantonada; curiosament, el meu pare va estudiar en aquesta escola quan van venir a viure a Sabadell.

Continuant per el carrer de les Paus, la següent cruïlla es amb el carrer d’Arimon, que cal seguir cap a la dreta, i poc abans d’arribar al carrer de la Creueta, veurem la Casa Arimon, que també dona a la Gran Via,  la casa original data del 1858, però en Joaquim Arimon la va fer reformar en estil modernista el 1911, actualment es un centre de bellesa i salut.

Seguirem per el carrer d’Arimon fins que cambia a carrer de l’Estació, i a la cantonada del carrer de la Industria veurem el Hotel Suís, del 1913, i del que ja vaig parlar en el post de la ruta industrial.

Seguint el carrer de la Industria, a la cantonada del carrer Concepció, veurem l’edifici de la fabrica Sallares Deu del 1914, actual seu de la companyia d’aigües de Sabadell, i també esmentat en la ruta industrial.

Si bé no esta inclòs en la ruta programada, si en arribar al carrer de Sant Llorenç , l’agafem cap a la dreta, arribarem al carrer de Sant Josep, davant del despatx Genís i Pont, del 1915.

I retornant al carrer de la Industria, cap el final, trobarem el, també esmentat en la ruta industrial, despatx  Lluch del 1908 i seu de l’atenció ciutadana;  just al davant veurem l’Escola Sagrada Família, també de 1908, amb el nom de l’escola fet amb trencadís.

Al final del carrer de la Industria,  girarem a la esquerra fins al carrer de Sant Antoni Mª Claret, on veurem la Farmàcia Argelaguet, de 1883, que te façanes en aquest carrer i en el carrer Pedregar, amb dues portes estan ornamentades, el 1920 i 1921, amb rajoles de ceràmica vidriada, decorades amb motius medic-farmaceutics.

Seguirem aquest carrer fins a la Rambla , que travessarem per anar  a la plaça de Sant Roc, davant de l’Ajuntament i l’església de Sant Feliu, (Sant Felix), on agafarem el carrer de Gràcia, on, en els nº 17 a 29, veurem la seu de la Fundació Caixa Sabadell,(1915), antigament coneguda com “el Palau del Estalvi”, i a la que ja vaig dedicar un post.(s’hi poden fer visites guiades)

CAIXA SABADELL.

Seguirem per el carrer de Gracia fins a la plaça del Pi pi, on girarem a l’esquerra per el carrer de l’Escola Industrial, on els nº 16 i 18 veurem unes cases particulars, construïdes els anys 1904 i 1906, per Juli Batllevell, una te forma de torre i l’altre formes ondulades.

Al final del carrer Escola Industrial arribarem al carrer d’en Font, on, davant mateix del Mercat Central (noucentista), veurem l’edifici de l’antiga Escola Industrial, actualment Espai Cultura de la Fundació Caixa Sabadell.

Malgrat no estar inclòs en la ruta programada, ja que estarem a la plaça del Mercat, podríem anar per el carrer Corominas, i en arribar al carrer Escola Pia, veurem l’església de Sant Agustí, construida entre 1924 i 1932, i que es annexa de “Can Culapi”.

LA TORRE DE L’AIGUA.

Un altre edifici modernista important, no inclòs en aquesta ruta, doncs esta apartat del centre, es la Torre de l’Aigua, de 1918, tot un símbol de la ciutat.

Per mes informació podeu dirigir-vos a Servei de Turisme 937453150, o per mail: turisme@ajsabadell.cat

Per fer visites guiades als dos edificis de la fundació Caixa Sabadell, podeu consultar a la web: www.fundaciosabadell.cat

El Modernisme català, extret de: https://www.xn--renaixena-x3a.cat/literatura/el-modernisme-catala/

El modernisme és un moviment artístic i cultural que neix a finals del segle XIX i afecta a totes les esferes de l’art a conseqüència de la revolució industrial i dels avenços tecnològics que es van derivar d’ella (física quàntica, bombeta, ferrocarril, telèfon…). Arran d’aquests avenços creixen les ciutats, les fàbriques i la seva mirada vers un nou món que tot just s’iniciava. En aquest sentit, apareix arreu d’Europa un nou estil de vida més modern. 

Entre altres motius, el Modernisme apareix a Catalunya perquè molts dels iniciadors i promotors vivien al bell mig de la societat industrial que freqüentment no es trobava dins de la capital catalana, Barcelona. Per aquesta raó, trobem modernisme a ciutats com Reus, Manresa, Terrassa, Sabadell, Sitges i arreu de la Costa Brava, especialment a pobles com Tossa, Lloret i Cadaqués.

Les principals característiques del Modernisme tenen força relació amb el període que el precedeix, la Renaixença, però alhora amb un estil de vida molt diferent que posa la mirada en la modernitat i el món Europeu.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS FIRES I MERCATS LLEGENDES

MERCAT MEDIEVAL DE LLORET

Els dies 12 i 13 de novembre, el centre de Lloret de Mar, al voltant de l’església de Sant Romà, retorna a l’època medieval, gracies a la celebració del seu Mercat Medieval. 

Els carrers i places s’ompliran de cabanes d’artesans i mercaders, ambientades en aquella època, que ens oferiran, artesania, licors, remeis naturals…; y demostracions d’oficis antics, com el picapedrer, el llauner o el bufador de vidre.

LLUITA DE CAVALLERS.

També podrem veure actuacions teatralitzades com lluites de cavallers,  joglars…; números de circ, musica i dansa, malabars…. i, com no, jocs infantils.

LA CASTANYERA PILAR.

A la plaça de l’esglesia, trobareu la cabana de la Castanyera Pilar, on podreu degustar bones castanyes, boniatos i panotxes.

La llegenda d’en Pere Galí i Sant Ferriol de Lloret, extret de http://www.lloret.cat

A les terres del terme de Lloret més properes a la mar, només hi havia barraques de pescadors i eren indrets pràcticament deshabitats.                      Al dir de la llegenda, una de les primeres cases d’obra que es van edificar arran de mar era la d’un pescador que es deia Pere Galí i Galí; aquella casa es trobava just a davant de la roca de Sa Caravera i feia molt de goig; en Pere Galí se l’havia anat construint ell mateix, a poc a poc, tot invertint en la seva edificació els guanys que obtenia de la venda de peix que pescava.

 Aquell pescador tan espavilat posava el peix en senalles que carregava a la seva somera i tot xino-xano anava de Lloret a diversos pobles i viles de l’interior per vendre el gènere que havia acabat de pescar.

Un dia en Pere tornava cap a casa tot content. Venia de Vidreres, on hi havia guanyat molts diners fruit de la venda del seu peix i pensava que amb tots aquells cèntims podria acabar de construir la casa que s’estava fent. Vesprejava i feia molta estona que no veia ni una ànima; i tot de sobte es va aturar, sobresaltat, en Pere va sentir veus enmig de la boscúria que l’envoltava i una mica més endavant del camí va veure una estampa que no li va fer gens de bona espina; una colla d’homes de mala jeia, bruts i plens de cicatrius, vestits de qualsevol manera, cridaners i renegaires, armats amb dagues i punyals esmolats.

-Mala negada! Qui són aquets? Una quadrilla de lladres de camí ral! I sembla que són des que gasten males puces! -exclamà en Pere Galí, ben esporuguit per la presència de mitja dotzena de malfactors mig amagats entre els arbres, a poca distància d’on era-. Aquesta colla me fotran es diners que he gonyat venent es peix a Vidreres. Això si no me deixen mig mort en un marge des camí.

En Pere Galí, davant del perill de ser descobert pels bandits, es va amagar amb la somera al darrere d’una mata de bruc ben grossa, i així es va estar una bona estona fins que va veure que aquella colla de trinxeraires anaven en la direcció on es trobava amagat.

-Ara sí que sóc home mort! -mussità el pobre Pere-. Quan aquets botxins arribin a n’aquí me voran de seguida i me faran la pell. Estic ben perdut… Només un miracle me pot salvar.

I aleshores, mentre els bandits s’acostaven més i més al seu amagatall es va posar a xiuxiuejar en cerca d’una intercessió divina que el tragués d’aquell embolic.

-Sant Ferriol gloriós, Sant Ferriol gloriós! Salveu-me! No permeteu que caigui a les grapes d’aquesta colla de malànimes.

Aleshores es produí un fet insòlit, en Pere es va veure arrossegat per una força invisible que l’empenyia cap a un costat i va caure a dins d’un sot molt gros que devia tenir el seu origen en les pluges fortes que els darrers temps havien caigut a Lloret i els seus voltants; allí va quedar tapat per un aloc que havia crescut espontàniament a dins del forat, de manera que els bandits, quan van arribar, no el van poder veure.

-Goiteu bé per aquí! Hem de trobar l’home que hem vist fa no-res! -cridà un dels bandolers-.

I els malfactors van començar a donar tombs per aquells verals per si veien el protagonista d’aquesta història, sense èxit, en Pere Galí encara era al fons del sot, ben tapat per l’aloc que providencialment hi havia crescut i s’hi havia fet ben gros; d’allí estant sentia els renecs dels bandits provocats per la impotència de no trobar-lo per enlloc.

-On carat es deu haver amagat, aquet paio? –féu un dels bandolers, a qui tothom anomenava en Gascons, perquè era un immigrant occità de la regió de la Gascunya, un de tants que fa segles s’establí a Catalunya. Molts d’aquests immigrants gascons es van fer bandolers-. Sembla que se l’hagi empassat la terra!

Prou raó que tens, Gascons -va respondre un dels seus companys, en Pep Regull, que duia per motiu Caragirat-. S’ha fet ben fonedís!

Què fem? Fotem el camp? Jo ja estic cansat de tant de donar voltes pes bosc -demanà en Caragirat, adreçant-se als seus companys-.

-Va, sí, escampem la boira abans no se mos fagi fosc a mig de bosc –va dir, concloent, en Met Martí-.

D’aquesta faisó, els sis bandits se’n van anar amb la cua entre cames, sense haver pogut robar ni un cèntim a en Pere Galí. El pescador, que era ben amagat a sota de l’aloc, va trigar encara una estona en sortir del seu amagatall. Tenia por que la quadrilla de bandits fos encara per allà, tot esperant el moment que aparegués per fugir amb la somera. Tanmateix, els sis lladres de camí ral ja eren ben lluny. Però no veia la seva vella i fidel somereta per enlloc. A ella sí que se l’havia empassada la terra de debò, va pensar en Pere Galí. I amb ella els diners que havia aconseguit de la venda del peix a Vidreres i que eren a dins de les senalles que duia la bestiola.

I en Pere Galí va enfilar el camí que duia a Lloret. Quan va ser a davant de casa la seva sorpresa va ser majúscula, allà al davant hi havia la seva somera, amb les senalles i tots els seus diners. Sorprès, alleujat, content i agraït amb l’ajut que havia obtingut per intercessió divina, va fer col·locar un plafó de rajoles de ceràmica amb la imatge del sant a la façana de la casa que s’estava fent.

Més endavant, quan l’heroi d’aquesta història es va casar, va posar de nom Ferriol al seu primer fill. I no només això. Del miracle de Sant Ferriol amb en Pere Galí se’n va parlar molts anys, a la nostra vila, fins al punt que la gent de Lloret la va voler commemorar cada any. Així, tots els anys, per la diada de Sant Ferriol, el 18 de setembre, es va celebrar a Lloret la festa de Sant Ferriol. Es resava el rosari i es feien balls amb música de flabiol i tamborí. La festa acabava amb el cant dels goigs de sant Ferriol de Lloret, que deien així:

Ja que Déu us revestí / de sa gràcia singular, / de lladres i de pirates / lliureu a Lloret de Mar. / En est carrer, San Furriol, / vostra imatge és col·locada. / De lladres i de pirates / deslliureu Lloret de Mar. / En lo jorn de vostra festa / aquest carrer és enramat / i davant vostra capella / resa el rosari el veïnat, / per lo vot d’un pescador / que en greu perill es trobava. / Acudí a Vós, consirós, / la vida poguent salvar / que ab lo cor ple d’esperança / les gràcies vos ve a implorar, / que de lladres i pirates / lliureu a Lloret de Mar.

I així acaba la llegenda d’en Pere Galí i Sant Ferriol de Lloret de Mar. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquesta llegenda s’ha acabat! 

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar