CALATAYUD

Un altra vila interessant de la província de Saragossa, es Calatayud, que per habitants, es la segona ciutat de la província, a uns 80 quilometres de Saragossa, en direcció a Madrid, a la riba del riu Jalón.

Si bé a prop estan las restes ibero romanes de Bilbilis, la ciutat va néixer al voltant del castell musulmà, aixecat per el emir Ayyub Ibn Habib Al Lajmi, de fet el nom deriva de Qal at Ayyub ( castell d’Ayyub); aquest castell es coneix avui amb el nom de Castillo de Doña Martina.

Sortint de la A2, entrareu per l’antiga NII, passant per davant de la Academia de Logistica de exercit de terra, un cop entreu a la vila, veureu, a la dreta, la plaça de braus, el Coso de Margarita, del segle XIX; uns metres mes endavant, a la dreta, podeu girar per el Paseo San Nicolas de Francia, que passa per davant del Hotel Monasterio, que com es pot endevinar per el nom, esta instal·lat en un antic monestir; i una mica mes enllà veureu el pàrquing públic del Sepulcro, un bon lloc per deixar el cotxe.

Seguint a peu per el mateix passeig, s’arriba  a la Puerta de Zaragoza, una de les portes de la muralla del segle XIX, quan tenia el nom de Puerta de Sonajas;  passant per aquesta porta, s’entra a la plaça del Sepulcro, davant de la Colegiata del Santo Sepulcro, barroca del XVII, però que encara conserva part del claustre mudèjar del XIV; seguint cap el sud oest, arribareu a la plaça del Carmen, i agafant el carrer Sancho y Gil, arribareu a la plaça de los Mesones, on veureu el famós Mesón de la Dolores, fundat el 1800 com a posada de San Anton, en un edifici del XVI.

MESON DE LA DOLORES.

Seguiu uns metres mes i sortireu a la Plaça de España, i seguint per el carrer Vicente de la Fuente, arribareu a la plaça de Santa Maria, davant la Colegiata de Santa Maria la Mayor, de estil mudèjar d’entre els segles XII i XIV, amb una portada renaixentista del XVI; a la part del darrera, on esta el claustre mudèjar, al 2006, es va instal·lar el museu de la Colegiata, (entrada 2€); una mica mes amunt, per el carrer Desamparados, arribareu a l’església mudèjar de San Andres, del XV; una mica mes enllà veureu el Teatro Capitol, que també es cinema.

Des de allà arrenca el carrer de la Cuesta de San Andres, que es l’accés al antic barri jueu, que es correspon amb l’actual barri de la Consolación; aquest barri  va creixa al voltant de castell d’ Ayyud o de Doña Martina, doncs els jueus es van arribar junt amb els musulmans, d’aquí neix un altre teoria sobre l’origen del nom de la vila: (Qal at yahud vol dir castell dels jueus);  no es va constituir en Aljama fins el segle XI, i va ser la segona “juderia” en importància de l’Aragó, nomes superada per la de Saragossa, va arribar a tenir fins 7 sinagogues, de las que queden restes de tres; la Sinagoga Mayor, es va reconvertir en la ermita de la Consolación; la part alta del barri estava delimitada per la muralla amb la porta d’accés al castell de Torremocha.

PUERTA DEL TERRER.

Si baixeu per la Ronda Puente Seco, arribareu a la plaça de la Fuente de los 8 caños del XVI i d’estil renaixentista, davant mateix de la Puerta del Terrer, també renaixentista, de finals del XVI, amb dues torres cilíndriques unides per un arc de mig punt, actualment es la seu del Centro de estudios Bilbilitanos; estareu, novament, a la antiga NII, i, al altra banda veureu el Museu de Calatayud, instal·lat, des del 2007, en el convent de las Carmelites, un edifici barroc del XVII.

Per la mateixa NII antiga, una mica mes avall veureu una benzinera, passada aquesta, al altra banda, desemboca el carrer Barazar, si l’agafeu , tornant a entrar al casc antic de la vila, passareu dues places, Marcial i Dario Perer, i estareu a l’Avenida de San Juan el Real, on davant del jutjat de 1ª instancia, veureu la església barroca de San Juan el Real, d’entre el XVII i el XVIII; darrera de l’església, esta la plaça del Fuerte, amb un bonic quiosc al mig; travessant-la arribareu a la NII, reconvertida en passeig; si l’agafeu cap a l’esquerra, passant la plaça Del Justicia de Aragón, arribareu al Monasterio de la Inmacualda, i ja estareu a la cantonada del Paseo de San Nicolas de Francia,  prop del punt de sortida.

Per informació podeu trucar a la Oficina de Turismo de Calatayud, 976886322.

Informació sobre la famosa Dolores: 

María de los Dolores Peinador Narvión (Calatayud, 13 de mayo de 1819-Madrid 12 de agosto de 1894), fue una mujer española convertida en mito popular y protagonista de novelas y dramas teatrales, zarzuelas, operetas y algún poema sinfónico, y películas cinematográficas.

La Dolores fue hija de Blas Peinador (gallego y teniente de los Reales Ejércitos) y de Delfina Manuela Narvión; por su parte, María Dolores, descrita en su mocedad «alta, rubia, de ojos azules, que más por el señorío de su porte y su gentileza, atraía por la sugestión de su mirada».​

Citan a un ciego (‘Pascualón’) como autor o al menos cantor-recitador de la primitiva copla popular. Aunque algunos autores relatan el episodio del ciego cuando «una guapa moza, donairosa y alegre» le preguntara en tono cariñoso por la causa de su ceguera y le diera una limosna, los versos equívocos de la copla popular eran: «Si vas a Calatayud, pregunta por la Dolores, que es una chica muy guapa, y amiga de hacer favores» (y el equívoco era ‘qué tipo de’ favores). La versión del texto que recogió Iribarren se publicó en El Español del 13 de octubre de 1945 con el título «Cómo nació la canción de La Dolores», artículo firmado por Gregorio García Arista. ​ Los estudiosos del tema sitúan la aparición de la copla anónima en el Calatayud de mediados del siglo xix, y la consideran responsable de que Dolores Peinador se trasladase a Madrid. ​