Al mig de la Plana de Vic, trobarem la ciutat que li dona nom, i que, a mes, es la capital de la comarca d’Osona; segons el seu propi lema, es ciutat de fires i mercats; i també com la ciutat dels sants, segons la novel·la homònima.
Havia estat l’Àusa Iberoromana, i mes tard l’Àusona visigòtica, sobre el segle VIII, va estar destruïda per els musulmans i nomes es va reconstruir un barri “vicus” en llatí, i va rebre el nom de Vicus Ausonensis, d’aquí deriva el nom de Vic; també va ser la seu d’un dels primers bisbats, que al principi depenia del de Tarragona; el bisbe mes conegut va estar l’Abad Oliba; a l’època medieval, la part alta de la vila estava sota control dels comtes, i la part baixa dels bisbes.
De tot això a resultat un interessant casc antic, que podreu visitar deixant el cotxe en algun dels aparcaments de la zona universitària o dels voltants de l’estació, podeu entrar cap el centre vila, per el carrer Arquebisbe Alemany, per el que arribareu davant del museu de l’Art de la Pell, (entrada 3’50€), instal·lat en el antic convent del Carme, barroc del XVII; des d’allí tombeu la cantonada del carrer de Gurb, on, en un carreró lateral, veureu l’estàtua del Carquinyoli, un personatge local, desprès sortireu a la Rambla del Carme, just a la cantonada, a la vostra dreta, esta l’entrada a l’església, barroca, del Carme. La Rambla del Carme, es un tram de las rambles que envolten el casc antic de la vila, tot resseguint el perímetre de l’antiga muralla medieval, (sota de la Rambla del Carme i de la del Passeig, hi ha un pàrquing de pagament).
LA PLAÇA MERCADAL, A LA DRETA, L’AJUNTAMENT.
Creuant la Rambla del Carme, entrareu a la part alta de la vila medieval per el carrer de la Mare de Deu de les Neus, que dona a la Plaça Mercadal, on es celebra des de “sempre” el mercat del dissabte; es una gran plaça porxada sense pavimentar, en una cantonada de la plaça esta el Ajuntament en un edifici gòtic, amb campanar, del XIV; tanmateix, la plaça esta envoltada de casals importants de diferents èpoques i estils: la Casa Beuló, gòtica i barroca del XVI; la Casa Moixó, renaixentista; la Casa Tolosa, barroca, del XVIII; la Casa Cortina, modernista, del XIX, o la Casa Costa, modernista, del XX; en un reco de la plaça, el que dona accés al carrer Argenters, esta la estàtua del Cap de Llúpia, un dels cap grossos festius de la vila, també conegut com el Merma.
Entreu als carrerons medievals sortint de la plaça per el costat de l’ajuntament, sortireu a la Plaça del Pes, on esta l’Oficina de Turisme; seguiu cap a l dreta fins a la Plaça de Sant Felip, davant de l’església Barroca de Sant Felip, del XVIII; si seguiu avall per el carrer de Corretgers passareu davant de la Casa del Veguer Sala i Saçala, un personatge destacat en la guerra dels nou anys, contra els francesos el segle XVII, i que també va ser batlle; el edifici barreja elements gòtics del XV i barrocs del XVIII; gireu a l’esquerra, i arribareu a la Plaça de la Pietat.
Estareu davant de la façana barroca de l’església de la Pietat, del XVII, que en el seu lateral de ponent, (carrer Sant Sadurní), conserva els portals de Sant Sadurní, romànic del XII, i de Sant Liborí, barroc del XVII; si continueu per aquest carrer, sortireu a la Plaça Paradís on podreu veure la Casa Domènech, modernista, del XX; seguiu cap a la dreta per el carrer Argenters, i torneu a girar a la dreta al carrer Pare Xifre, i arribareu davant del Temple Romà, del segle II, on, actualment, s’hi fan exposicions d’art; aquest temple va estar molt de temps amagat al interior del Palau, romànic, dels Montcada, del XI-XII; i va sortir a la llum al enderrocar aquest palau, del que es poden veure unes restes al costat nord del temple.
Davant del Temple Romà esta la part posterior de la casa Puigsec i Masferrer, del XIX , modernista,eclèctica i historicista; si l’envolteu cap a l’esquerra, veureu els esgrafiats de la façana a la plaça Miquel Clariana; en aquesta ombrejada plaça, també podreu veure l’estàtua del Estudiant de Vic; al costat de l’estàtua, esta la casa Clariana,, barroca amb elements gòtics, del XVI-XVII, va ser residencia de la cort del veguer, actualment son habitatges; gairebé davant esta la casa Plantalamor, renaixentista amb elements romànics, del XVII.
Continueu per el carrer Dues soles, i sortireu al extrem de llevant de la Rambla del Passeig, i a la plaça de Santa Teresa, girant cap a la Rambla dels Montcada, on, a l’esquerra veureu el Convent de clausura de Santa Teresa, barroc, del XVII; per banda dreta, podreu resseguir un bon tram de la Muralla de Pere III el cerimoniós, del XIV, en la que s’obre el portal dels Montcada, mes conegut com el Portalet, flanquejat per una torre del XIV.
Cap el final de la Rambla dels Montcada, ja a la part baixa de la vila, a l’esquerra, veureu un carreró que baixa cap el riu, es el carrer de les Adoberies, que travessa aquest barri entre el Meder i la Rambla, on, en el segle XVIII, es van concentrar els adobers i d’altres artesans de la pell; avui dia s’està treballant per recuperar-lo; al costat podreu veure el Pont romànic de Queralt del XI, que creua el riu.
Tornant al costat dret de la Rambla que, a partir del pont, ja es la Rambla del Bisbat, veureu la Plaça de Santa Elisabet, per on s’agafa el carrer dels Dolors, on, a la dreta podreu veure l’església barroca dels Dolors, que, a mes del seu propi retaule barroc, n’alberga un quants, provinents d’altres esglésies; i al costat esquerra podreu veure un edifici romànic adossat al darrera de la Catedral, es l’Albergueria, edificada el segle XI com hospital pels pobres.
Al final del carrer dels Dolors, veureu la paret sud del Museu Episcopal (MEV), amb una important mostra d’art medieval, romànic i gòtic; tombant a l’esquerra arribareu a la plaça del Bisbe Oliba, presidida per una moderna estàtua d’aquest bisbe, i per la façana i entrada al Museu, que va ser fundat el 1891 per el bisbe Morgades al claustre de la catedral; l’any 1949 va se traslladat a l’actual ubicació, i el 1995 es va començar la remodelació actual, que va durar fins el 2002.
CAMPANAR DE LA CATEDRAL.
Al cantó sud de la plaça, s’aixeca el imponent campanar romànic de la Catedral de Sant Pere, amb 46 metres d’alt, del segle XI; la Catedral de Sant Pere, va ser refeta el segle XIX en estil neoclàssic, conserva, però, a mes del campanar, el claustre gòtic del XIV, i diverses capelles barroques, en el seu interior es poden veure 22 murals pintats per Josep Mª Sert; davant la façana esta la Plaça de la Catedral, on, al paviment, veurem marcat el contorn de l’antiga catedral romànica de Santa Maria la Rodona, del IX, ampliada el XI, i enderrocada el XIX ; al costat sud de la plaça, al carrer de Santa Maria, esta la Casa Ricart, modernista del XX; te una capella adossada, que han convertit en el restaurant La Ciutat dels Sants; el seu pati dona a la Rambla de Sant Domènec.
Al altra banda de la rambla, estan el convent i claustre de Sant Domènec, del XVII, actualment es la seu de l’escola d’art; la seva església barroca es la mes gran, desprès de la catedral; i tornant a travessar la rambla, al carrer de Sant Antoni Maria Claret, esta el temple/sepulcre de Sant Antoni Maria Claret, d’estil academicista del XX, annexa esta el museu Claretià.
Pujant per la rambla arribareu davant de l’església del antic Hospital de la Santa Creu, barroca, del XVIII, (a partir d’aquí, la rambla es la Rambla del Hospital); a continuació, i fen cantonada amb el carrer del Doctor Junyent, esta el que resta del antic edifici del hospital, gòtic del XIV, actualment acull l’escola doctoral; davant veureu el edifici dels jutjats, al començament del carrer Bisbe Morgades, si avanceu per aquest carrer, a l’esquerra veureu l’edifici, modernista, de La Farinera, del XIX, va començar com a fabrica d’embotits, al llarg del temps ha tingut múltiples usos, actualment es el Centre d’Arts Visuals.
Continueu per el carrer Morgades, fins arribar al carrer de Jacint Verdaguer, on si aneu a la dreta, tornareu a la Plaça Major, i a l’esquerra, sortireu davant l’estació del tren.
Per mes informació, o per fer visites guiades, podeu contactar amb l’oficina de turisme: 938862091, o al mail turisme@vic.cat
VIVENCIAS Y RECUERDOS 