LLIVIA

Llívia es un bonica vila de la Cerdanya, que te la particularitat de que esta situat en territori francès, però que pertany a Espanya, l’explicació d’aquest fet la trobem al segle XVII, quan es va firmar el tractat dels Pirineus, per el que Espanya cedia a França, el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya (el que anomenem l’Alta Cerdanya), en el tractat parlava de pobles (villages) i Ciutats (cites), però Llívia es va poder escapar adduint que era una vila (ville), que no s’esmentaven en el tractat.

VISTA PARCIAL DE LA VILA I EL PUIG DEL CASTELL.

El poble actual esta als peus del Puig del castell, on havia estat el castell, des d’el segle IX fins el XV , tot i que, des de l’època romana, en que van fortificar un castrum (Castrum Libyae), que hi van haver fortificacions allí dalt, se sap de un castell roquer, visigòtic del segle VII, que van reforçar  i ampliar el musulmans en la seva curta estada de 50 anys, i van canviar el nom per Medinet el Bab; al segle XIII va ser, novament, ampliat i reformat;  i al segle XV, va ser destruït per ordre del rei de França; actualment nomes queden restes de muralles i les bases d’alguna torre.

El nucli antic de la vila esta qualificat com Conjunt Històric, amb carrers empedrats i costeruts; esta presidit per l’església, fortificada de Nostre Senyora dels Àngels, d’estil gòtic tarda d’entre els segles XVI i XVII, al exterior disposa de dues torres rodones a banda i banda de la façana; i a l’interior te 5 capelles laterals, dues a la dreta i tres a l’esquerra; el recinte de l’església estava, també, fortificat, encara resta part de la muralla i la torre de Bernat de So, del XIV, i refeta el XVI.

ESGLESIA, MUR EXTERIOR I TORRE DE BERNAT DE SO.

Davant de l’església esta la Casa de la Vila, seu del Museu Municipal, i també del Museu de la Farmàcia, a la que va ser la Farmàcia Esteve, que va funcionar des de finals del segle XIV o principi del XV, fins el 1926, essent una de las mes antigues d’Europa, conté una col·lecció de pots de ceràmica, blaus i blancs, dels segles XVI i XVIII, i caixes renaixentistes.

A l’esplanada de l’església, es veu una creu de ferro sobre una base de pedra, es la Creu de Toret, una creu de terme del segle XVIII, que estava a les afores de la vila, sobre una columna de pedra.

La part moderna de la vila esta bastant orientada al comerç de cara als francesos, amb botigues de licors i altres productes que a França son mes cars.