Per parlar-vos de l’actual capital de Malta, La Valeta (Valletta), tinc que parlar-vos primer del Gran Port de Malta (Il-Port il-Kbyr) i de les Tres Ciutats.
La zona del Gran Port, es un port natural que ja van aprofitar els fenicis, grecs i, sobre tot, els romans; el marge esquerra d’aquest port , format per petites penínsules i badies, es conegut com Las Tres Ciutats o Kottonera, que son, Il-Birgu (Vittoriosa), Bormla o Bir-Mula (Cospicua) i Isla (Senglea); Valletta esta al marge dret, davant de les tres ciutats.
D’aquestes tres ciutats, la mes antiga es il-Birgu; on ja s’hi van establir els fenicis, i mes tard els romans, que ja hi van aixecar un castell, com demostren las restes d’una torre; però el creixement mes important va ser a partir del 1530 amb la arribada dels Cavallers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers), que mes tard serien coneguts com de l’Ordre de Malta, que van traslladar la capital de Mdina a Birgu, que van fortificar, amb el Fort de San Angel ( San Anglu), conjuntament amb Isla, amb el Bastió de Sant Miquel (San Michelle)(1551), i també van aixecar el Fort de Sant Elm (1533), a la punta nord de la península de Scebberras, al lloc on havia una antiga torre de vigilància; cosa que els va permetre resistir el setge a que els van sotmetre el turcs l’any 1565, tot i que Sant Elm va caure, va fer perdre molt de temps als turcs, cosa que va permetre l’arribada de la ajuda de la marina catalana-aragonesa; havent derrotat als turcs, el gran mestre Jean Parrisot de la Valette, l’any 1566 va fer construir la nova capital a l’altra banda del Gran Port, a la península de Scebberras, de 56 mts d’altura, entre el Gran Port i Marsamxett, completament fortificada, i refent el Fort de Sant Elm; en el seu honor la van batejar com a Valletta, traslladant-hi el l govern l’any 1571.
Van rebatejar a Il-Birgu com a Vittoriosa i a L’Isla com a Citta Invicta o Senglea; i, ja en el segle XVII, van ampliar Bormla i la van rebatejar com a Senglea, tot i que els autòctons les continuen dient per el se nom original; també en el segle XVII, es va aixecar una línea defensiva per la part terrestre per protegir les tres ciutats anomenada Línea Cottonera; i al embocament del port , enfrontat amb el Fort de Sant Elm, van aixecar el Fort Rikasoli (Forti Rikazli in Karkala)(1670); i ja en el 1723, el Gran Mestre Manoel de Vilhena, va fer construir una fortalesa a la Illa Manoel per controlar l’accés al port de Marsamxett: el Fort Manoel.
Desprès del “rollo” històric que vos he clavat, faré la descripció de la visita a La Valeta (Valletta); esta construïda a la meitat nord de la península de Scebberras, a llevant esta el Gran Port (IL-Port IL-Kbir), a ponent el port de Marsamxett, i la meitat sud (la que connecta amb la resta de l’illa), esta ocupada per un suburbi anomenat Floriana (Il-Furjana), per tant per arribar-hi amb vehicle s’ha de travessar aquest suburbi, i agafar el Triq(carrer) Sarria, que arriba prop de la entrada a Valetta, a la dreta d’aquest carrer veureu l’església de Sant Publi (Publiju)(1768), i a l’esquerra el passeig il-Mall i el parc de la independència, al final del carrer veureu el monumet a l’Independència, i la plaça de la font dels Tritons, (il- Funtana tat-Tritoni), una font monumental amb tres tritons de bronze, del 1955; a prop estan diversos aparcaments, l’estació d’autobusos i l’oficina de turisme; i en línea recte, passada la font, esta el accés a la Bieb il Belt (Porta de la Ciutat) d’entrada a La Valetta, situada a la cortina de muralla de la Porta Real; traspassant la porta estareu al Triq Republika, el carrer mes important, que arriba fins el Fort de Sant Elm; a la dreta veureu un edifici modern que es el Parlament de Malta, com a curiositat comentar-vos que els panells decoratius del sostre estan fets a Torelló; al costat del Parlament, veureu la plaça del Teatre Real (Pjazza Teatru Rjal), on podreu veure les restes del teatre de l’Opera, bombardejat a la segona guerra mundial, actualment s’hi fan actuacions al aire lliure al estiu; al costat esquerra davant mateix de la plaça del teatre, veureu un gran palau, d’estil venecià, amb balconades verdes, es il Palazzo Ferreria, del XIX, aixecat on estava l’antiga ferreria dels cavallers.
PARLAMENT DE MALTA.
Seguiu pel mateix carrer i a l’esquerra veureu el Museu Arqueòlogic,(1959) instal·lat al antic il-Berga ta’Provenza (alberg de Provença)(1574, refet en estil barroc el XVII) un dels 8 albergs que tenien els Cavallers segons la llengua que parlaven.
Uns metres mes enllà, a la dreta trobareu la Kon-Katidral ta’San Gwan (cocatedral de Sant Joan)(1577) que, a mes era l’església conventual dels Cavallers, es un edifici barroc amb exterior bastant sobri, però, per amb un interior del barroc mes recarregat, amb parets folrades d’or, compta amb una capella per cada grup lingüístic dels Cavallers,(8 en total) i amb un Oratori no menys ornamentat, on s’exposen dues obres de Caravaggio, la Decapitació de Sant Joan Baptista i Sant Jeroni escrivint; la catedral te la façana principal a la Pjazza ta’Katidral, a la dreta del Triq Republika, però l’acces, (de pagament i amb controls de seguretat) es fa per una porta lateral, al mateix carrer Republika.
Seguint per el mateix carrer, arribareu a una gran plaça al bell mig de la ciutat, es la Misrah San Gorg (Plaça Sant Jordi), a la dreta veureu el Palazz tal’Gran Mastru (Palau del Gran Mestre), (1574) d’estil manierista; actualment es la seu del President del Govern; i a l’esquerra en un altre gran edifici del XVII, Il Istituto Italiano di cultura del XX.
Una mica mes avall, a l’esquerra veureu l’església i Monasteru santa Katerina del XVIII; i davant mateix, un altre palau, conegut com Casa Rocca Piccola, del 1580, actualment es un museu; prop del final del carrer, guireu a la dreta per el North Street fins al Triq it Tramuntana, on podreu veure la Sacra infermeria, el antic hospital dels Hospitalers de 1574 , actualment es el Palau de congressos Mediterrani.
Des de allà, a l’esquerra, agafeu el carrer Saint Elmo Place, passareu per davant del Fort San Elmo , ( 1533, 1567)on es pot visitar el museu de la guerra; actualment es l’acadèmia de policia; davant del fort esta la Misrah San Elmo (plaça Sant Elm); seguiu per el mateix carrer i passareu pel costat de la French Courtain (cortina francesa (muralla)) just on comença la Saint Elmo Bay; al altre costat de la badia el carrer gira a la dreta i pren el nom de San Bastjan, i allà, a ma esquerra podreu veure Il-Berga ta’Bavaria (Alberg de la llengua Anglo-Bavara)1696, actualment es la Lands Autority.
El Triq San Bastjan acaba a Marsamxett Road, amb bones vistes del port de Marsamxett i la illa Manoel; en aquest carrer, al costat esquerra, trobareu la House of Catalunya (no es un error es així, mig angles mig català); un conjunt de tres cases, per acollir el Priorat de Catalunya, a part del Alberg d’Aragó, des d’el 1692, actualment acull el Ministeri d’economia; per el lateral del edifici, passa un carreró, el Triq l’Arcisqof, que surt a la Misrah Independenzia, on veureu il Berga ta’Aragón,(alberg de la llengua d’Aragó, Navarra i Catalunya)( sona curiós que els aplegessin per la llengua, per que ara a l’Aragó es parla castellá i a Navarra eusquera, pero a l’edat mitjana eran aragones medieval i navarres medieval, amb dos molt similars al catalá i el occitá), es el mes antic, del 1571, i l’únic que conserva l’estil manierista; actualment es la seu del ministeri per l’ igualtat; al costat, ja en el Triq Punent, es pot veure l’església del Pilar.
Seguiu per el Triq Punent en sentit sud, i a la cantonada amb Old Theatre street, veureu la Katidral ta’San Pawlu (Catedral (anglicana) de Sant Pau) de 1844; edificada sobre el terreny que ocupava el Berga ta’Germania (Alberg d’Alemanya) de 1575; continueu el carrer Old Theatre cap a llevant, i de seguida veureu la Basílica del Karmel del 1570, en estil neoclàssic; i mes endavant el Manoel Teatru, del que agafa el nom el carrer, barroc de 1731; una mica mes endavant sortireu a la Misrah San Gorg, passeu el Palau del Gran Mestre, i sortireu al Triq Il Merkanti (carrer dels Mercaders).
En el carrer Merkanti, cap a l’esquerra (sentit nord) trobareu moltes botigues i parades de tot tipus; cap a la dreta (sentit sud) desprès de passar per les terrasses de diversos bars i restaurants, arribareu davant del il Berga ta’Italja (alberg d’Itàlia) del 1571, reformat el XVIII en estil barroc, i actual seu del Museu Nacional de Belles Arts, i davant mateix esta il Palazzo Parisio , barroc del 1740; a continuació del alberg d’Itàlia, i fen cantonada amb la plaça Jean de la Vallette, esta la Knisja santa Katerina tal Iltalja (l’església de santa Caterina d’Itàlia); al final del carrer esta la Knisja tal Vittorja (església de la Victoria) la mes antiga de 1570; al seu costat (a la dreta) esta la seu de l’Associació de l’Ordre de Malta.
A la cantonada esquerra del final del Triq Merkanti, esta il Berga ta’Kastilja (alberg de la llengua de Castella, Lléo i Portugal) del 1573 reformat en estil Barroc el 1740, actualment acull l’oficina del primer ministre; davant del alberg esta la Misrah Kasilja (plaça Castella), si la travesseu cap a llevant, arribareu als Upper Barrakka Gardens, creats el 1661 per els cavallers italians, pero no van ser d’us public fins el 1864; alli veureu el Mirador new Huevones, i davant d’aquest la Saluting Battery , una bateria amb vuit canons, que cada dia a les 12 fan una salva de salutació; des d’aquest mirador es te una magnifica vista del Gran Port i de la Cottonera; a la part dreta del mirador hi ha un ascensor (de peatge), que baixa fins a l’entrada del port.
VISTA DEL GRAN PORT DESDE UPPER BARRAKKA GARDENS.
Un cop a baix, veureu l’entrada al moll del ferry i el de creuers, i una mica mes a l dreta el accés a Valletta water front, uns edificis repartits en tres blocs las Pinto Stores, l’església d’Egipte i las Furni Stores, actualment son restaurants i llocs d’esbarjo; malgrat el seu nom estareu en el terme de Floriana.
Del Port surten ferrys per anar a la Cottonera, amb preus econòmics, (també s’hi pot anar amb el bus línea 1, que surt de l’estació d’autobusos davant de l’entrada a la ciutat i va fins a Senglea), las tres ciutats estant juntes com si fossin una sola, allí podreu visitar: la Basílica de Maria Bambina, els Gardjolas Gardens, i el Fort Sant Michelle a Senglea; l’església de la Immaculada, la St Helen’s Gate i la Línea Margherita a Cospicua; i el Fort de San Anglu, l’alberg de França, el palau del inquisidor, i el War museum a Birgu.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 