abril 2024 – VIVENCIAS Y RECUERDOS

PASSEIG PER LA ROMA BARROCA

Vull recomanar vos una visita a peu per la Roma barroca, que, penso, os agradarà; si be os aconsello fer la visita amb un guia local, (hi han varis recorreguts possibles), també es pot fer per lliure, al vostre ritme, seguint aquestes indicacions.

Un bon lloc per començar es la Piazza del Popolo, una gran plaça als peus del turo Pincio, al nord del casc antic, en aquest turo esta la Villa Borghese uns grans jardins de 80 hectàrees, creats el 1605, i que inclouen diversos museus i la Villa Medici, edifici renaixentista que acull l’academia de Franca a Roma; l’entrada nord de la plaça es la Porta del Popolo, la antiga Porta Flaminia de la muralla Aureliana, reformada en estil renaixentista al segle XVI ; al seu costat esta la Basilica di Stª Mª del Popolo, data del 1099, reconstruïda al renaixement (1477) i amb façana barroca de Bernini al 1660; el centre de la plaça s’aixeca l’Obelisc Flaminio de 36 metres, costat est la Fontana Dea di Roma (Deesa Roma) i al oest la Fontana di Nettuno, les dues neoclàssiques del segle XIX; i al costat sud, dues esglésies “bessones”, la Chiesa di Stª Mª dei Miracoli, barroca de 1675 de Rinaldi amb planta circular i 4 capelles laterals, i la Basilica di Stª Mª in Montesanto, barroca de 1679 de Bernini, amb planta el·líptica i 6 capelles laterals, l’hi diuen l’església dels artistes, doncs esta molt lligada al mon del art i la cultura.

Sortiu de la plaça per la Via del Babuino, i arribareu a la Piazza de Spagna, regal de Ferran el Catòlic al Papa, aquí estan la seu de l’ambaixada espanyola al Vaticà i la seu dels Cavallers de l’Ordre de Malta; i la Fontana de la Barcaccia, barroca de Bernini 1624, i l’escalinata barroca de 1725 que puja cap a la Chiesa de la Trinita dei Monti Pincio, d’estil renaixentista del XVI; tot seguit s’arriba a la Piazza Minganelli presidida per la Colonna della Immaculata del 1857.

FONTANA DE TREVI I PALAZZO POLI.

Des d’aquí agafeu la Via della Propaganda, que surt en diagonal per la dreta, i arribareu a la Basilica de Sant’Andrea delle Fratte, barroca de Borromini, sobre una església del XI, i façana refeta el 1862; continueu per el mateix carrer que acaba a la Via Pozzetto, tombeu a la dreta i la primera a l’esquerra, Via Poli, on veureu el Palazzo Poli edificat el 1573 sobre el Palazzo del Monte, va ser remodelat el segle XVIII, actualment acull sales de exposicions i conferencies, adossada a la façana sud d’aquest palau veureu la famosa Fontana di Trevi, barroca de Salvi 1735; davant de la font esta la Chiesa di Santi Vincenzo e Anastasio a Trevi, barroca de Longhi 1650, conserva els cors embalsamats de 25 papàs, des del 2002 va ser cedida als ortodoxos búlgars.

Sortiu de Trevi per la Via Sabini, i a la cruïlla amb la Via del Corso, veureu la Galleria Alberto Sordi, l’antiga Galleria Colonna un edifici eclèctic de 1922 que acull un centre comercial i la presidència del Consell de Ministres; al altre costat de la Via del Corso, s’obra la Piazza Colonna, que deu el nom a la Colonna di Marco Aurelio, de 30 metres d’alçada aixecada l’any 193 , al costat nord de la plaça esta el Palazzo Chigi ,renaixentista del 1580, actualment es la seu del Govern italià; i al costat oest, el Palazzo Wedekin, neoclàssic del XVII, seu del d’el diari Il Tempo; passat el Palazzo Wedwkin, entrareu a la Piazza Montecitorio, presidida per el Obelisco Solare, egipci del 589 a.c. de 33metres, va se portat a Roma per August el 10 a.c., juntament amb l’obelisc Flaminio; també hi veureu el Palazzo Montecitorio, barroc del 1653 de Bernini, actualment es la Cambra dels Diputats.

Agafeu la Via de Burro, entre les dues places, i arribareu a la Piazza Sant’Ignazio, davant de la Chiesa Sant’Ignazio de Loyola a Campo Marzio, barroca del 1650 de Grassi; seguiu per la Via del Seminario i sortireu a la Piazza Rotonda, davant del Pantheon di Agripa, temple roma del 27 a.c. reconstruït per Adrià el 125 d.c., de planta rodona, per el que li diuen la Rotonda, esta molt ben conservat i el sostre es una meravella d’enginyeria amb un “oculo” central que l’hi proporciona una llum molt especial, va ser convertit en església cristiana: Santa Maria Rotonda; al mig de la plaça esta la Fontana Rotonda, barroca de Barigioni 1711, coronada per l’obelisc Macuteo de 14,5 metres.

Sortiu de la plaça per la Salita di Crescendi, arribareu a la Via della Scrofa, gireu a la dreta i arribareu a la Chiesa di Sant Luigi dei Francesi, església de Sant Lluis dels Francesos, barroca de Domenico Fontana, 1589; per el carreró que passa al costat de l’església, sortireu a la Piazza Navona, una gran plaça el·líptica, construïda al segle XVII ocupant el terreny del Stadio Domiciano, estadi per competicions atlètiques del 86 a.c, del que es poden visitar unes restes al extrem nord oest de la plaça; la plaça esta presidida al seu centre per la Fontana dei quattro fiumi, barroca de Bernini representació dels principals rius de quatre continents amb el Danubi, el Ganges, el Nil i el Rio de la Plata, sobre la que s’aixeca l’obelisc ; als extrems nord i sud de la plaça hi ha dues altres fonts barroques, la Fontana de Nettuno, de Zappala i la Fontana del Moro, de Dellaporta; al costat de ponent, al davant de la font dels 4 rius, esta la Chiesa de Santa Agnese in Agone, església de Santa Agnes en agonia, barroca de Borromini, 1657, construïda sobre un antic prostíbul on es diu que van tancar,i van martiritzar a la santa; al costat sud esta el Palazzo Pamphili, barroc de Rinaldi, 1650, actualment seu de l’ambaixada del Brasil.

PIAZZA NAVONA, FONTANA 4 FIUMI, I STªAGNESE IN AGONE.

Sortiu de la plaça per les restes del Stadio, i agafeu la Via Coronari, al cap de pocs metres arribareu al Chiostro del Bramante Claustre de Bramante, renaixentista de 1504, ara es museu multi funcional , reunions, exposicions…; torneu enrere fins a la Via Giuseppe Zanarelli i agafeu-la cap a l’esquerra (direcció al Tiber), i en una plaça a la dreta veureu el Palazzo Altemps, del segle XV, una de les seus del Museo Nazionale Romano.

Seguin per el mateix carrer arribareu al Ponte de Umberto I, davant mateix, al altre riba del Tiber, veureu l’edifici de la Corte Suprema di Casazione, el Palau de Justícia,del segle XIX; sense travessar el pont, podeu seguir en aquest costat de riu, tornant cap el nord per la Via Clementini, que surt per la dreta en diagonal al riu, fins a la Via Ripetta, cap a l’esquerra, per on arribareu al Palazzo Borghese, manierista dels segles XVI-XVII, seu de l’ambaixada espanyola, el Mausoleo de Augusto, seguint per la mateixa Via Ripetta, passant dues esglésies, arribareu al Mausoleo di Augusto, una construcció romana circular que va fer construir August l’any 28 a.c, desprès de tornar d’Egipte per enterrar a membres de la seva família i a ell mateix (14 d.c), hi ha enterrats diferents emperadors fins a Claudi.

En aquest punt podreu triar, seguir per la Via Ripetta cap el nord i tornar cap a la Piazza del Popolo, donant per acabat el recorregut, o tornar cap el sud fins a la Via Tomacelli, girar a la dreta passant el riu per el Ponte Cavour, i seguir cap el sud (esquerra) per el Lungotevere Prati, passareu per davant del Palau de Justícia, i arribareu al Castel di Sant’Angelo, un altre edifici roma circular que es va construir el 135 d.c. com a Mausoleu d’Adrià, que el 405 va se reconvertit en fortalesa integrant-lo en la Muralla Aureliana que el separa del carrer, esta coronat per un gran àngel que l’hi dona el nom actual, actualment fa funcions de museu; davant seu esta el Ponte di l’Angelo, d’origen romà reconstruït varies vegades i amb nombroses escultures d’àngels; des del castell teniu el Vaticà a 800 metres seguint recte, de fet existeix un passadís “il Passetto” que comunica el Vaticà amb el castell.

VISITA A PALERM.

Aquí descriure una visita de Palerm,(Palermo en italià i castellà, Palermu en sicilià) capital de Sicília; però primer veurem la seva historia, per situar-nos una mica.

Sicília, com totes les illes de la mediterrània, ha estat colonitzada per totes les civilitzacions que hi navegaven, primer van ser els fenicis que hi van establir una colònia, a la zona de Palerm, de la que no se sap segur el nom, però que podria ser Machanat; desprès van ocupar l’illa els grecs, però no Palerm, al que l’hi deien Panormos; al segle VI a.c. amb la caiguda de Fenícia a mans dels perses, va passar a mans dels cartaginesos, i al segle II, en la primera guerra púnica, va ser conquerida, amb el reste de l’illa, per els romans que l’hi van dir Panormus; al segle V van arribar els Ostrogots, i el VI la van conquerir els bizantins,fins al IX que va passar a mans dels musulmans aglàbides primer i fatimites mes tard, fins que a principis del XI s’hi va instaurar un emirat república, i a finals del mateix segle va se conquerida per els normands, passant a mans catalanes el segle XIII, integrant-se a la corona catalanoaragonesa; i al segle XVII a la hispano austríaca; al XVIII a la España dels Borbons i finalment al XIX a Itàlia.

Palerm esta situada al nord del extrem occidental de l’illa, en la badia a la que dona el nom; el recorregut (circular) que aquí proposo, es fa a peu aprofitant que la ciutat es molt plana; el punt de sortida es a la entrada del port, i agafant la Via (carrer) E.Amari, que desprès de creuar la Via Roma, du a la Piazza Ruggero Settimo, just davant del Teatro Politeama Garibaldi, un edifici neoclàssic, del s.XIX, de forma circular amb una gran portalada frontal, en forma d’arc triomfal.

Al altre extrem de la plaça, esta el carrer del mateix nom, agafeu-lo cap a l’esquerra, i arribareu a la plaça de Giuseppe Verdi, on podreu veure el Teatro Massimo Vittorio Emanuelle, el teatre mes gran d’Itàlia i el tercer d’Europa, un edifici neoclàssic de finals del XIX.

TEATRO MASSIMO.

La continuació de la Via Ruggero Settimo, passada la plaça G.Verdi, es la Via Maqueda, continueu per ella i a la primera travessia agafeu a l’esquerra, es la Via Orologio, un carreró amb establiments de restauració, que os dura a la Piazza Olivella, on a l’esquerra veureu el Museu Arqueòlogic Antonio Salinas, (Tot i que sobre la porta diu Museo Nazionale), instal·lat en el antic convent de Sant Filippo Neri; al costat mateix, en front de la Via Orolgio, veureu la chiesa de Sant Ignazio all Olivella, barroca del 1622; i al costat, a la Via Monteleone, el Oratorio de Santa Caterina d’Alessandria, també barroc del 1638.

Gireu a l’esquerra per Via Epicarmo, que passant pel costat del Palazzo della poste, dels anys 20 i estil racionalista, us dura a la Via Roma, agafeu-la cap a la dreta, i arribareu a la Piazza Sant Domenico, al mig de la plaça veureu la Colonna della Inmaculata, i al fons de la plaça, la chiesa de Sant Domenico, barroca del 1726, es l’església mes gran, desprès de la catedral, i, a mes, es el panteó dels sicilians il·lustres; mirant cap a l’església, a la dreta de la plaça surt un carreró, la Via Macheronai, que baixa fins il Mercato della Vucciria, un dels populars mercats al aire lliure que hi ha a Palerm, aquest era un antic mercat de carn (bucheria), d’origen àrab, actualment encara s’hi pot comprar carn, però també tota mena de comestibles; allí agafeu la Via Argenteria, direcció al port, i arribareu a la Loggia dei Catalani (Llotja dels Catalans), actualment es la seu del Instituto Cervantes a Palerm, al seu interior esta el que queda de la Chiesa di Santa Eulalia dei Catalani, dessacralitzada, però que conserva dues capelles dedicades a la Verge de Montserrat.

Torneu a la Vucciria, i veureu una escala, (Discesa caracciolo ingreso Vucciria) que puja a la Via Roma, per un lateral de la chesia di Sant’Antonio Abate, del segle XIII i estil gòtic; aneu a la Via Roma, i agafeu-la cap a l’esquerra, creuareu la Via Vittorio Emanuelle, i al cap d’un tros, per la dreta, arribareu a un carreró, la Discesa dei Giudici, agafeu-lo i arribareu a la Piazza Bellini, on estareu envoltats per, el teatro Bellini, la chiesa Santa Maria dil Almiraglio, del 1143, on es barregen els estils bizantí, normand i barroc (d’aquest últim es la façana del 1740), es una parròquia italoalbanesa de ritus ortodox; al costat mateix, la chiesa di Sant Cataldo, d’estil àrab normand del segle XII, amb tres curioses cúpules vermelles, esta dessacralitzada; i al altra costat de la plaça,veureu el Monestir de Santa Caterina d’Alessandria, del 1311, amb l’exterior renaixentista i el interior barroc; es pot visitar; separat del monestir per un carreró, veureu la façana posterior del Palazzo Pretorio, o Palazzo delle Aquile, del 1463 però reformat el 1875 en estil neo-renaixentista, actualment acull l’ajuntament.

Tot seguit pugueu per el carreró i sortireu a la Piazza Pretoria, davant de la façana principal del palazzo/ajuntament, el centre de la plaça, esta ocupat per una gran font monumental, la Fontana Pretoria o de Florència, feta construir per Don Pedro de Toledo, virrei de Nàpols, per el jardí de la seva casa de Florència; però el 1552 va ser portada a Palerm, la font te nombroses escultures, d’animals i dones nues (per aquest motiu la plaça va rebre el renom de plaça de la vergonya); els altres tres costats de la plaça estan ocupats per el monestir de Santa Caterina; el Palazzo Bonocore, neoclàssic del XVI, enfront del ajuntament; i, separat de la plaça per la Via Maqueda, la Chiesa di Sant Giuseppe Padri Teatini, barroca del 1645.

Si torceu a la dreta per la Via Maqueda, arribareu al encreuament d’aquesta amb la de Vittorio Emanuelle, que forma una petita placeta octogonal, la Piazza Villena o Quattro Canti, la façana de cada un d’aquests “canti”, en estil barroc, te estàtues en tres nivells, el nivell inferior dedicat a les quatre estacions; el nivell entremig, als reis Carles V, Felip II, Felip III i Felip IV; i el nivell superior a les quatre verges palermitanes; torceu a l’esquerra per la Via Vittorio Emanuelle, també coneguda com il Cassaro, es el carrer mes antic de Palerm, de origen fenici, i que, en aquest tram, es per vianants, i esta farcit de botigues, bars i restaurants.

Al cap d’uns metres, al costat esquerra veureu la Piazza Bologni, perfectament quadrada, i presidida per una estàtua de bronze del emperador Carles V de 1566, i flanquejada per dos palaus; una mica mes enllà, veureu la Chiesa del Santissimo Salvatore, del 1682 en barroc sicilià; i desprès veureu el Palazzo Castrone Santa Ninfa, del segle XVI i estil renaixentista, amb el portal barroc i un bonic pati interior; finalment arribareu als jardins davant la Catedral, amb una barreja d’estils, doncs, inicialment, al segle VI, va ser una basílica amb estil romà d’orient, amb la dominació musulmana va passar a mesquita, i al segle XII, amb l’arribada dels normands, es comença la catedral en estil àrab (fatimita)i normand, passant per el gòtic i el classicisme.

DETALL DE LA CATEDRAL CAMPANAR I PALAU EPISCOPAL.

Per la mateixa Via Vittorio Emanuelle, passada la catedral, travesseu la piazza Vittoria i arribareu davant la porta de ponent o Porta Nuova, una espècie d’arc del triomf barroc aixecada el XVI per la visita del emperador Carles V, reconstruïda el 1669; cap a l’esquerra veureu el Palazzo dei Normandi, del XII, va ser el palau reial, el primer d’Europa; en el seu interior es troba la Capella Palatina, d’estil àrab normand i bizantí; actualment acull l’Assemblea Regional.

Retorneu fins la Catedral, i aneu a la part del darrera , a la Piazza Sett’Angeli, des on es poden veure els absis amb ceramiques arabs; i en el carrer que baixa per el lateral de la catedral veureu la façana de la església i convent de clarisses de la Madonna di Monte Oliveto, barroca del 1512; continueu per la Via Santa Agata alla Guilla, que mes enllà canvia de nom a Via Beati Paoli, i arribareu al Mercato dil Capo, on torna a canviar el nom per Via Carini, es un mercat al aire lliure, sobre tot de productes alimentaris, sobre tot peix i marisc, també pasta i especies, i s’hi troben bastants restaurants i llocs per picar; al final del mercat esta la Porta Carini, refeta en seu aspecte actual el 1782, fa cantonada amb la Via Volturno, una avinguda amb arbres, que, a l’esquerra, mena al Palazzo de Justicia, i, a la dreta, al Teatro Massimo, on podeu acabar la visita; un altra opció: la via Carini, al seu començament, fa cantonada amb la Via Sant’Agostino, on, en direcció mar, estan las parades de roba i teixits, que arriba fins la Via Maqueda, que, cap a l’esquerra os porta al Teatro Massimo.