UN PASSEIG PER EL BAIX TER

Avui proposo un passeig per el Baix Ter, al Baix Empordà, es una plana entre el Montgrí i les muntanyes de Begur i  les Gavarres i la Badia de Pals, acull el Parc Natural del Baix Ter, el massís del Montgrí i el de les Illes Medes, en aquesta plana coincideixen els últims trams dels rius Ter i Daró, que desguassen en un delta conjunt a la Badia de Pals, la part propera a la costa havien estat aiguamolls “els Aiguamolls del Baix Empordà” però, la major part, ara son camps d’arròs.

El començament d’aquesta ruta seria arribant des de Palafrugell o de la Bisbal, en direcció Torroella de Montgrí, el primer que trobem, a la dreta, es el poble de Regencós on podrem veure l’església de Sant Vicenç de Regencós, del segle XIX, i restes de la muralla amb dues torres, reprenem la carretera de Torruella i tot seguit trobem, a l’esquerra, el trencall a Pals, poble, medieval, al que ja l’he dedicat un article, però remarcarem els punt mes interessants, començant per la Torre de les Hores,  del s. XI-XIII, dalt de tot del poble, la muralla, amb quatre torres quadrades del XIV, l’Església de Sant Pere, romànica del XII, el Barri Gòtic , ( tot el nucli antic), les Tombes medievals del carrer Major, i els Masos de les rodalies.

Reprenem la carretera de Torroella, i al cap de poc trobarem un trencall, a l’esquerra, cap a Peratallada, però primer passem per Palau-Sator, un petit nucli medieval que inclou Fontclara i Boada; aquí trobem, el Castell de Palau-Sator, del segles X i XI, l’Església de Sant Pere,  romànica, del XII-XIII, el Monestir de Sant Pau, a Fontclara, romànic del XI, l’església mossàrab de Sant Julia de Boada, del X , l’església de Sant Feliu de Boada, del gòtic tarda del XVI, però amb origen romànic, i al Mas Pou el Museu d’estris del camp; seguim fins a Peratallada, integrada, al 1977, a Vulpellac, Fonteta i Forrallac; amb un bonic Conjunt Històric medieval, on destaquen, les restes del Castell de Peratallada, romànic i gòtic, d’entre el X i el XVII, amb la Torre mestre, rectangular, restes de les muralles i el Palau, que es pot admirar des de la Plaça del Castell; l’església romànica de Sant Esteve, del XII i la de Sant Climent, barroca, es molt agradable passejar per els seus carrerons estrets entre cases de pedra i porxades.

Seguim per la mateixa carretera, que acaba al petit nucli de Canapost, que pertany a Forrelac; anirem cap a la dreta fins a Ullastret, amb un nucli medieval originat al segle IX, del seu castell no queda res, però si resten muralles dels segles XII i XIII i una llotja gòtica; però el mes important son les dues viles ibèriques, Indicetes, una al Puig de Sant Andreu, i l’altre a l’Illa d’en Reixach; seguim en la mateixa direcció i arribem a Serra d’Aró, amb l’Església de Santa Maria, del segle XI refeta el XIX; a aquí trobem la carretera que ve de Torruella (a la dreta), anirem en direcció contraria (esquerra) fins a Parlavà, amb l’Església gòtica de Sant Feliu, del XV; i també diversos masos dels segles XVI-XVII i XVIII; aquí girem a l’esquerra, direcció a Verges, passant per Ultramort, amb l’Església romànica de Santa Eulalia, dels XIII i XIV, i també la masia fortificada el Castell de Finestres, dels segles XVI i XVII; finalment arribem a Verges, amb l’Església de Sant Julia i Santa Basilissa, que conserva un absis romànic del XII, la resta es neogòtica del XVII i el campanar neoclàssic del XIX; del castell romànic del segle XI, nomes resta la paret nord; si que podrem veure part de les muralles i 6 torres, de la vila d’entre els segles XII al XIV, un abeurador i un rentador medievals; també destaca el moli arrosser de Can Punton, neoclàssic del XIX; però el poble es famós per la DANSA DE LA MORT, que es representa per Setmana Santa.

Deixarem Verges per anar fins a Torroella de Montgrí, situada  als peus del Montgrí i del Castell de Montgrí, dels segles XIII i VIV, restaurat recentment; al poble destaca la Vila Vella, amb el Palau Reial, (La Cellera)gòtic del XIV, que acull un Hotel, l’església de Sant Genis Gòtica del XVI amb elements barrocs del XVIII i el campanar inacabat, també queden restes de la muralla i 2 torres; la Capella de Sant Antoni , amb elements romànics del XIII, gòtics del XIV i barrocs del XVIII, un parrell de casalots, el Palau Solterra, gòtic del XV-XVI, i la Casa Galibern, modernista del XIX; i no oblidem el Museu Mediterrani a Can Quintana; tot seguit anirem fins l’Estartit, que depèn de Torruella, fundat al segle XVII, aquí destaquen l’església parroquial de Santa Anna del XX, el port i les Illes Medes, que formen part del Parc Natural; al voltant de la població es troben bastants càmpings; seguint la llarga Platja del Estartit, podem arribar fins a la Gola del Ter la desembocadura del Ter.

Tornem cap a Torroella i agafem la carretera direcció Pals i Begur, mes o menys a l’alçada del trencall cap a Peratallada, a l’esquerra, veurem un trencall cap a Serra de Pals  i el Golf, que entra cap els Arrossars de Pals, prop dels que esta el Moli de Pals o Castell de Sant Miquel del segle XV, per aquest lloc també veurem les Basses d’en Coll, que son el curs final del riu Daró; al costat esta el Càmping Platja Brava, i arribem a la llarga platja de Pals, de 2,8 kilòmetres de sorra fina, delimitada per dunes; seguint per el Carrer del Golf, mes al sud passa a dir-se carretera de la  platja del Reco, semi- urbana, als afores de Begur, amb 326 metres de llarg; una mica mes enllà esta la platja de l’illa Roja, o cala Moreta, es una platja nudista; seguim en la mateixa direcció, i arribarem a Sa Riera, una preciosa cala amb un poblet de pescadors; continuem resseguint la costa per el carrer S’Antiga, i  arribarem  a la urbanització Sa Nau Mar,  i al antic i bonic Hotel Cap Sa Sal, que va funcionar entre 1969 i 1973; seguim per la mateixa ruta, que ara es diu carrer Cap Sa Sal, i arribarem al accés a la Cala d’Aiguafreda, reprenem la ruta i arribem al Camí vell de Sa Tuna, un altre preciosa cala en el barri de pescadors de Begur.

Tornem a la cruïlla, agafarem la Carretera de Sa Tuna, que ens dura fins a Begur,  enfilada al turó del mateix nom, que ha estat habitat des de la prehistòria, i pels ibers, el segle XI es va construir el Castell de Begur, reconstruït el segle XV, va estar actiu fins el 1810 en que va ser destruït, el segle XX ha estat reformat; al segle XIV es va crear la Baronia de Begur, a la vila queden cinc Torres de defensa, dels segles XVI i XVII, i també es poden veure nombroses Cases d’indians, moltes en estil modernista, edificades per els que van emigrar a Cuba i van fer fortuna; a principis de setembre es celebra la festa dels indians; podem sortir de Begur per la carretera de Palafrugell, fins al trencall a Aiguablava, passarem primer per l’accés a la Platja Fonda, que es per escales; després arribarem a Aiguablava, que te una platja poc fonda que la fa ideal per el bany; allà, sobre la Punta des Mut esta el Parador d’Aiguablava, inaugurat el 1966 i renovat l’any 2000.

Aquí acabem aquest itinerari, podem tornar seguint fins a Palafrugell, direcció Barcelona, o tornar a Begur i anar cap a la Bisbal i Girona, passant per Pals.

LLEGENDA DELS GEGANTS DEL MONTGRÍ

De Jaume Bassa Pasqual, extret de Emporion, diari digital.

Diu la llegenda que tota la muntanya del Montgrí és un gran monument funerari, on es varen erigir els tres elements màgics de les cultures antigues: el triangle a la muntanya d’Ullà, el cercle a la de Santa Caterina i el quadrat a la Muntanya Gran. La intenció va ser que els tres símbols es veiessin de ben enllà tant si es mirava de la banda de tramuntana com de migdia. També diu que tot el monument és travessat per multitud de túnels laberíntics a l’estil de les piràmides d’Egipte, i que és més o menys d’aquella mateixa època. Segons sembla, el varen construir uns homes gegantins que habitaven les vores del Ter. Gegantins, però senzills i amants de la pau. I diu que aquells colossos varen veure amb estupor com s’acostaven a les seves terres, venint del sud, unes gents desconegudes que s’establien a Ullastret i que tot ho dominaven al seu voltant, i que per mar unes altres arribaven en estols de grans velers a Empúries, al nord, disposades a quedar-s’hi i a fer-hi una gran ciutat. Els gegants i gegantesses, pacífics com eren, veient venir que anirien maldades, varen decidir de construir el gran mausoleu de les muntanyes del Montgrí, ple de passadissos i de cambres mortuòries, i s’hi varen enterrar tots abans de deixar-se subjugar.