La Setmana Medieval de Montblanc és una celebració única que transforma la vila en un autèntic escenari medieval, amb un ampli programa d’activitats culturals, espectacles i recreacions històriques. Cada any, els carrers i places s’omplen de vida amb el mercat medieval, el mercat de vins i caves, la mostra d’oficis, les comitives i les actuacions de petit format, amb la representació de la llegenda de Sant Jordi com a acte central.
El Mercat Medieval
LLUITES DE CAVALLERS.
Durant els dos caps de setmana de la festa es poden veure espectacles teatrals de petit format pels carrers i places de la vila. També s’hi podren trobar les comitives de cases nobles, soldats a cavall i a la muralla de Sant Jordi s’instal·la el campament de poble.
Un dels actes destacats és el mercat medieval, que estarà obert entre les 10.00 h del matí i les 20.00 h de la tarda, amb desenes d’artesans vinguts d’arreu i mostra d’oficis. La DO Conca de Barberà, amb els cellers, fereixen l’oportunitat de tastar els seus vins i caves. Altres espectacles són l’Escola Cavalleresca, La Bevenda i les Rondes Trobadoresques que precedeixen el Sopar Medieval.
El Sopar Medieval
L’església de Sant Francesc acull, anualment, un sopar en honor de la família reial. És imprescindible anar vestit de l’època de l’edat mitjana, amb l’acord de la comissió de vestuari de l’Associació Medieval de Sant Jordi. Enguany, les entrades s’han esgotat pocs minuts després de la seva posada a la venda.
La Llegenda de Sant Jordi
La Representació de la Llegenda de Sant Jordi és l’espectacle més antic i emblemàtic de la festa. L’obra de gran format i producció pròpia de l’Associació Medieval porta a escena unes 400 persones i inclou projeccions de mappings a la muralla del segle XIV. La representació té dues sessions acostumades i és retransmesa per la televisió.
Torneig Medieval Nocturn
Un altre espectacle de gran format és el Torneig Medieval Nocturn, que es celebra a la vila de Montblanc, en un marc incomparable i únic, que deixa una estampa medieval nocturna que no pot oferir cap altre vila de Catalunya.
Dracum Nocte i Nits Malignes
Per últim, una altra de les grans propostes nocturnes de la Setmana Medieval és l’espectacle de la invocació del Drac i les forces del mal, renovat des de l’edició anterior amb una nova història, nous personatges i espectaculars videoprojeccions a la muralla. En aquest espectacle hi poden haver escenes de violència i llenguatge malsonant.
També, els caps de cartell de les Nits Malignes 2025 serà l’actuació de la Fúmiga i el Dj. Òscar Sámchez.
Els propers dies 9,10 I 11 de Maig, a Terrassa, celebren la fira Modernista, que, enguany arriba a la vintidosena edició; es una de les mes importants de la seva temàtica, i amb gran nombre d’activitats.
PARELLA EN UNA PARADETA.
Enguany estarà especialment dedicada a la dansa; però també es faran diferents espectacles, tant itinerants, com localitzats, (alguns d’ells amb reserva prèvia); musica, recreacions històriques, conferencies, exposicions, tallers d’arts aplicades, visites guiades (amb reserva prèvia); també activitats esportives, mostra i desfilada d’autos i motos d’època, mostres gastronòmiques, activitats i tallers infantils, el clàssic mercadet de paradetes d’artesania i gastronomia; tot amb personatges amb vestits com els d’aquella època.
ELS AUTOS D’EPOCA.
Podeu infirmar-vos a l’oficina de turisme, tel: 937397019, o al e-mail : turisme@terrassa.cat
Aquest cap de setmana, 15 i 16 de març, a Caldes de Montbui, se celebra el Mercat de l’Olla, amb l’olla mes gran de Catalunya.
VISTA DEL MERCAT DEVANT LES TERMES.
Durant aquest cap de setmana es repartiran més de 6.000 racions de llegums cuites en aigua termal; enguany, com a novetat, els cigrons s’acompanyaran amb botifarra del perol i llardons.
Aquest Mercat va néixer fa uns anys sota el lema “Fem bullir l’olla” amb l’objectiu de singularitzar i posar en valor els productes de proximitat i de qualitat i els productes típics calderins, cuinats amb aigua termal.
El Mercat és un homenatge a la gastronomia més propera i a l’esforç per la qualitat dels productors catalans; tot plegat sota l’ambient festiu i familiar d’una fira que ofereix parades de productes gastronòmics i productes artesans i activitats i tallers familiars com la de convertir-se en un petit xef de cuina amb l’elaboració de diferents receptes culinàries.
L’OLLA MES GRAN DE CATALUNYA.
L’olla més gran de Catalunya, amb capacitat per a 1.600 litres de caldo, és la protagonista del Mercat de l’Olla; en aquesta edició, està previst que es facin diverses coccions per repartir més de 6.000 racions de llegums cuits en aigua termal; en total, està previst cuinar 265 Kg de llegums, 100 Kg de llenties i 165 Kg de cigrons. A més, com a novetat, aquest any els cigrons s’acompanyaran amb botifarra del perol i llardons, i un bon raig d’oli d’oliva.
Durant tot el cap de setmana el centre històric de Caldes de Montbui s’omplirà amb un centenar de parades de productes gastronòmics i productes artesans, així com també diverses foodtrucks; el programa es completa amb un ampli ventall d’activitats i tallers per a tota la família; les parades s’instal·laran a les places de l’Església, U d’Octubre, de la Font del Lleó i de Can Rius, i pels carrers del Forn, Samsó i del Pont.
Els restaurants de Caldes de Montbui participen al Mercat de l’Olla amb la proposta “Se’ns en va l’olla” amb l’objectiu d’oferir diferents exemples de gastronomia tradicional i termal. Aquesta proposta consisteix en la creació d’un plat estrella a mans dels restauradors calderins que s’inclourà en cada una de les seves cartes. La desena de restaurants que participen de la iniciativa proposaran un plat singular inspirat en la cuina termal i tradicional, que ha de ser un homenatge a la cuina de proximitat i de qualitat.
Del 6 de desembre al 8 de gener, a la vila osonenca de Manlleu, celebren el Badanadal, que ofereix diverses activitats per gaudir d’aquestes festes, a la plaça Fra Bernadi.
L’edició d’enguany, disposa de dues pistes de gel, una per els principiants i l’altre per els “experts”, amb una superfície total de 1000 metres quadrats; als vespres s’hi faran projeccions de “videomapping”.
PISTA DE L’EDICIÓ 2019.
Es podrà gaudir de moltes activitats en família, tallers, jocs, contes, concerts…; un rètol lluminós de Manlleu i una bola gegant per fer-se “selfies” i també d’exposicions de pintura i fotografia, i la creperia.
LA CARPA, LA PISTA I EL TOBOGAN.
En edicions anteriors, a mes, hi havia una carpa al costat de la pista de gel amb ludoteca per a la quitxalla,(quan ho vaig conèixer, al 2005, amb taules y cadires per que els pares fessin un mos mentre els petits patinaven o jugaven); però sembla que enguany no han posat la carpa; també, els últims anys, hi havia un tobogan de gel, per lliscar amb trineu.
Per informació, podeu consultar a fires@manlleu.cat , o a la OPE 938515022.
Poema de Nadal , d’en Miquel Martí i Pol:
POTSER NADAL
Potser Nadal és que tothom es digui a si mateix i en veu molt baixa el nom de cada cosa, mastegant els mots amb molta cura, per tal de percebre’n tot el sabor, tota la consistència. Potser és reposar els ulls en els objectes quotidians, per descobrir amb sorpresa que ni sabem com són de tant mirar-los. Potser és un sentiment, una tendresa que s’empara de tot; potser un somriure inesperat en una cantonada. I potser és tot això i, a més, la força per reprendre el camí de cada dia quan el misteri s’ha esvanit, i tot torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Entre el 6 i el 14 de desembre, al poble d’Espinelves, celebren la Fira del Avet; que a passat a ser una de les visites “obligades” per el pont de la Puríssima.
Espinelves es un bonic poble situat a les Guilleries, prop del Coll de Revell, per l’autovia C25, des de la que tenim una bonica panoràmica del poble, amb l’església al cap de munt.
AVETS DARRERA L’ESGLESIA DE SANT VICENÇ.
Com ja indica el nom, aquesta fira va començar el 1981, com un mercat d’avets de Nadal, criats a la contrada (Masjoanis i Excelsia), però degut a la elevada concurrència, a anat sumant activitats, i ara també podrem trobar d’altres productes nadalencs, com figuretes de pessebre, i tota mena de guarniments, productes d’alimentació, i una mostra d’artesania i d’oficis.
A mes s’hi faran activitats per els mes joves, com taller de màgia, taller de flors, decoració de galetes, tir amb arc i passejades amb poni.
Es podran visitar exposicions de pintures, de fotos… i de caganers.
Els dies 3, 4, 6, 8, 9, 10 i 11, a les 12 i les 17, es podran veure espectacles itinerants, i el dia 5 cantada de nadales.
La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l’any 943, època en què hi havia una església i parròquia en funcionament, dedicada a Sant Vicenç, i segons sembla, es trobava en una vila o gran explotació rural anomenada Espinelves.
El nom d’Espinelves sembla derivar d’Espines albes, és a dir, Espines blanques.
El poble d’Espinelves va a cavall de la història de l’església. És un dels pocs pobles del romànic que encara es conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l’art d’aquella época i en un perfecte estat de conservació
La silueta del campanar de l’església romànica dóna una fisonomia inconfusible al poble, que enfilat a l’esquerra de la riera se’ns presenta petit i acollidor. La localitat ha guardat amb cura un aspecte net i agradable, amb les cases d’ estructura de pedra, els carrers pavimentats amb lloses i les edificacions més modernes que armonitzen amb el conjunt. La història d´Espinelves gira al voltant de la seva església: Sant Vicenç d´Espinelves.Original del segle XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII
Cal destacar el seu magnífic campanar de planta cuadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoidals, i també la Verge, del S.XV, dedicada al Roser.
El retaule de l´anomenat mestre d´Espinelves és actualment al Museu Episcopal de Vic. Fa pocs anys fou objecte d´una acurada restauració
Els primitius termes parroquials estaven adscrits o assignats a un dels grans termes dels castells amb que es va repartir el país es del moment de la seva restauració pel comte Guifré el Pilós, a partir de 879. El terme d’Espinelves estava adscrit al territori del castell de Sant Llorenç i després, al de Meda.
Un document de 1133 ens diu clarament que s’edificà al Puig de Castellar d’Espinelves una fortalesa amb el seu castell i vivenda, que el cavaller Bertran de Merola, amb la seva muller Beatriu i els seus fills varen cedir a Pere Udalard de Sentfores.
Es tractava d’un castell secundari, sotmès al de Meda, però que comptava amb drets propis i edificacions de les que forçosament n’ha quedat rastre. Desapareixeria molt aviat car no es parla mai d’ell en la documentació a partir dels segles XIII i XIV.
Els Masos i la Jurisdicció d’Espinelves
Coneixem les notícies més antigues sobre els masos gràcies a la domcumentació de Sant Llorenç del Munt. Els priors de Sant Llorenç posseïen a 1337 varis masos d’Espinelves. Es pot dir que el prior de Sant Llorenç del Munt passà a ésser el senyor efectiu del terme. Segons un fogatge del segle XIV, en aquests temps, en ple despoblament, la parròquia d’Espinelves tenia 11 famílies, totes elles de domini eclesiàstic.
En canvi, la jurisdicció de la justícia del lloc va passar a mans dels vescomtes de Cabrera, creats comtes d’Osona, el 1356, quan el rei li va donar tots els drets reials d’Osona.
A finals del segle XV Espinelves s’havia unit a Sant Sadurní d’Osomort i els dos llocs formaven una sola batllia.
A principis del segle XIX es va fer la divisió provisional de Catalunya en províncies. Espinelves es vegé directament afectada en aquest moment car es va incloure a la província de Girona i el partit judicial de Santa Coloma de Farnes, trencant així la seva tradicional adscripció a la vegueria i després al corregiment de Vic.
L’estancament de la població a la primera meitat del segle XX i la forta davallada dels darrers anys són deguts a la manca de mitjans de vida que ofereix la població, sobretot pel jovent.
Els dies 12 i 13 de novembre, el centre de Lloret de Mar, al voltant de l’església de Sant Romà, retorna a l’època medieval, gracies a la celebració del seu Mercat Medieval.
Els carrers i places s’ompliran de cabanes d’artesans i mercaders, ambientades en aquella època, que ens oferiran, artesania, licors, remeis naturals…; y demostracions d’oficis antics, com el picapedrer, el llauner o el bufador de vidre.
LLUITA DE CAVALLERS.
També podrem veure actuacions teatralitzades com lluites de cavallers, joglars…; números de circ, musica i dansa, malabars…. i, com no, jocs infantils.
LA CASTANYERA PILAR.
A la plaça de l’esglesia, trobareu la cabana de la Castanyera Pilar, on podreu degustar bones castanyes, boniatos i panotxes.
La llegenda d’en Pere Galí i Sant Ferriol de Lloret, extret de http://www.lloret.cat
A les terres del terme de Lloret més properes a la mar, només hi havia barraques de pescadors i eren indrets pràcticament deshabitats. Al dir de la llegenda, una de les primeres cases d’obra que es van edificar arran de mar era la d’un pescador que es deia Pere Galí i Galí; aquella casa es trobava just a davant de la roca de Sa Caravera i feia molt de goig; en Pere Galí se l’havia anat construint ell mateix, a poc a poc, tot invertint en la seva edificació els guanys que obtenia de la venda de peix que pescava.
Aquell pescador tan espavilat posava el peix en senalles que carregava a la seva somera i tot xino-xano anava de Lloret a diversos pobles i viles de l’interior per vendre el gènere que havia acabat de pescar.
Un dia en Pere tornava cap a casa tot content. Venia de Vidreres, on hi havia guanyat molts diners fruit de la venda del seu peix i pensava que amb tots aquells cèntims podria acabar de construir la casa que s’estava fent. Vesprejava i feia molta estona que no veia ni una ànima; i tot de sobte es va aturar, sobresaltat, en Pere va sentir veus enmig de la boscúria que l’envoltava i una mica més endavant del camí va veure una estampa que no li va fer gens de bona espina; una colla d’homes de mala jeia, bruts i plens de cicatrius, vestits de qualsevol manera, cridaners i renegaires, armats amb dagues i punyals esmolats.
-Mala negada! Qui són aquets? Una quadrilla de lladres de camí ral! I sembla que són des que gasten males puces! -exclamà en Pere Galí, ben esporuguit per la presència de mitja dotzena de malfactors mig amagats entre els arbres, a poca distància d’on era-. Aquesta colla me fotran es diners que he gonyat venent es peix a Vidreres. Això si no me deixen mig mort en un marge des camí.
En Pere Galí, davant del perill de ser descobert pels bandits, es va amagar amb la somera al darrere d’una mata de bruc ben grossa, i així es va estar una bona estona fins que va veure que aquella colla de trinxeraires anaven en la direcció on es trobava amagat.
-Ara sí que sóc home mort! -mussità el pobre Pere-. Quan aquets botxins arribin a n’aquí me voran de seguida i me faran la pell. Estic ben perdut… Només un miracle me pot salvar.
I aleshores, mentre els bandits s’acostaven més i més al seu amagatall es va posar a xiuxiuejar en cerca d’una intercessió divina que el tragués d’aquell embolic.
-Sant Ferriol gloriós, Sant Ferriol gloriós! Salveu-me! No permeteu que caigui a les grapes d’aquesta colla de malànimes.
Aleshores es produí un fet insòlit, en Pere es va veure arrossegat per una força invisible que l’empenyia cap a un costat i va caure a dins d’un sot molt gros que devia tenir el seu origen en les pluges fortes que els darrers temps havien caigut a Lloret i els seus voltants; allí va quedar tapat per un aloc que havia crescut espontàniament a dins del forat, de manera que els bandits, quan van arribar, no el van poder veure.
-Goiteu bé per aquí! Hem de trobar l’home que hem vist fa no-res! -cridà un dels bandolers-.
I els malfactors van començar a donar tombs per aquells verals per si veien el protagonista d’aquesta història, sense èxit, en Pere Galí encara era al fons del sot, ben tapat per l’aloc que providencialment hi havia crescut i s’hi havia fet ben gros; d’allí estant sentia els renecs dels bandits provocats per la impotència de no trobar-lo per enlloc.
-On carat es deu haver amagat, aquet paio? –féu un dels bandolers, a qui tothom anomenava en Gascons, perquè era un immigrant occità de la regió de la Gascunya, un de tants que fa segles s’establí a Catalunya. Molts d’aquests immigrants gascons es van fer bandolers-. Sembla que se l’hagi empassat la terra!
–Prou raó que tens, Gascons -va respondre un dels seus companys, en Pep Regull, que duia per motiu Caragirat-. S’ha fet ben fonedís!
–Què fem? Fotem el camp? Jo ja estic cansat de tant de donar voltes pes bosc -demanà en Caragirat, adreçant-se als seus companys-.
-Va, sí, escampem la boira abans no se mos fagi fosc a mig de bosc –va dir, concloent, en Met Martí-.
D’aquesta faisó, els sis bandits se’n van anar amb la cua entre cames, sense haver pogut robar ni un cèntim a en Pere Galí. El pescador, que era ben amagat a sota de l’aloc, va trigar encara una estona en sortir del seu amagatall. Tenia por que la quadrilla de bandits fos encara per allà, tot esperant el moment que aparegués per fugir amb la somera. Tanmateix, els sis lladres de camí ral ja eren ben lluny. Però no veia la seva vella i fidel somereta per enlloc. A ella sí que se l’havia empassada la terra de debò, va pensar en Pere Galí. I amb ella els diners que havia aconseguit de la venda del peix a Vidreres i que eren a dins de les senalles que duia la bestiola.
I en Pere Galí va enfilar el camí que duia a Lloret. Quan va ser a davant de casa la seva sorpresa va ser majúscula, allà al davant hi havia la seva somera, amb les senalles i tots els seus diners. Sorprès, alleujat, content i agraït amb l’ajut que havia obtingut per intercessió divina, va fer col·locar un plafó de rajoles de ceràmica amb la imatge del sant a la façana de la casa que s’estava fent.
Més endavant, quan l’heroi d’aquesta història es va casar, va posar de nom Ferriol al seu primer fill. I no només això. Del miracle de Sant Ferriol amb en Pere Galí se’n va parlar molts anys, a la nostra vila, fins al punt que la gent de Lloret la va voler commemorar cada any. Així, tots els anys, per la diada de Sant Ferriol, el 18 de setembre, es va celebrar a Lloret la festa de Sant Ferriol. Es resava el rosari i es feien balls amb música de flabiol i tamborí. La festa acabava amb el cant dels goigs de sant Ferriol de Lloret, que deien així:
Ja que Déu us revestí / de sa gràcia singular, / de lladres i de pirates / lliureu a Lloret de Mar. / En est carrer, San Furriol, / vostra imatge és col·locada. / De lladres i de pirates / deslliureu Lloret de Mar. / En lo jorn de vostra festa / aquest carrer és enramat / i davant vostra capella / resa el rosari el veïnat, / per lo vot d’un pescador / que en greu perill es trobava. / Acudí a Vós, consirós, / la vida poguent salvar / que ab lo cor ple d’esperança / les gràcies vos ve a implorar, / que de lladres i pirates / lliureu a Lloret de Mar.
I així acaba la llegenda d’en Pere Galí i Sant Ferriol de Lloret de Mar. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquesta llegenda s’ha acabat!
Els dies 22 i 23 d’octubre, al poble de Viladrau, al Montseny, celebren la FIRA DE LA CASTANYA, que des del 1995 promociona les castanyes del Montseny, que havien estat les preferides de les antigues castanyeres de Barcelona.
LAS PARADETES DE LA FIRA.
A part del típic mercat de paradetes amb productes artesans, no tots relacionats amb les castanyes, es faran diverses activitats; Espectacles sobre Serrallonga, les paitides i les castanyeres; titelles, cercavila amb gegants i bandolers; exposicions: Castells del Montseny; el Montseny, cuina de reserva; y Viladrau 1961.
També un Espai gastronòmic, amb degustacions de plats amb base de productes de tardor i, sobre tot, castanyes, preparats per els restaurants de la zona; i el Espai Montseny on es projectaran audiovisuals sobre les bruixes, les paitides i els bandolers; també estaran disponibles diverses sortides guiades pel Montseny i els boscos de Viladrau.
TORRANT CASTANYES A LA PLAÇA.
A mes, un concurs fotogràfic a Instagram i un trenet turístic.
La nit de Sant Joan varen sortir, cap al torrent de Sant Segimon, tres nois de Viladrau, un de Can Bosc, un de la Sala i l’altre de Can Gat.
Deien els més vells, que en aquell indret i en una nit com la de Sant Joan, sortien les Fades d’aigua a cantar belles cançons com ningú les ha sentides mai.
El tres nois del poble, al punt de les dotze, estant allà ben amagats, veieren sortir del fons d’una balma les encantades, que anaven estenent roba pels marges del torrent que aquí neix.
Tot d’una van sortir a corre-cuita i agafaren una peça de roba.De sobte desaparegueren les encantades i la resta de roba. La roba presa es va anar allargant fins a no poder més, els nois se la repartiren i cada tros es convertí, una vegada arribats a casa en un munt de peces d’or.
Però els entrà l’ambició i decidiren cadascú pel seu cantó tornar-hi al cap d’un any.
Aquesta vegada però, del tros de roba agafat, en sortiren moltes i cantelludes pedres de tarter.És possible que el nom de la font de l’or, faci referència a aquesta llegenda…?
Els dies 15 i 16 d’octubre, a Olot, celebren la Fira de Sant Lluc o Fira de Tardor; es una fira amb solera, amb origen al segle XIV, com a fira ramadera.
Enguany ofereix nombroses activitats repartides per diferents espais de la vila.
Al Firal: l’espai tast, i el mercat d’artesania.
Al Firal Petit: la Fira ramadera, recordant els orígens, tindrà diferents corrals, amb vaques, ovelles, cabres, porcs, ases, cavalls i aviram; i parades amb productes carnis i lactis.
FIRA RAMADERA.
Al Firalet: exposició de tractors antics, i la fira de vehicles d’ocasió.
A la Plaça Clarà: la Fira del Dibuix, a les Voltes, ja que Sant Lluc es el patró dels artistes; també i tindran lloc les puntaires.
FIRA DEL DIBUIX.
A la Plaça Balmes: el Mercat extraordinari de roba, amb una setantena de parades.
Als espais Crater i Sant Esteve, també es faran diverses activitats.
Per a la quitxalla, es faran activitats en diferents espais; com la Grangeta del Gall Zoti, a la plaça 1 d’octubre; atraccions al Passeig de la Muralla; tres espais de Tasta jocs, al Claustre del Carme, a la plaça Clarà, i a la Plaça Campdenmas, on també es farà el ball del porc i el xai, i El Bike Party.
Per informarvos, podeu trucar al Dinamig: 972260152, o per mail, a: fires@dinamig.cat
Llegenda de la gorga dels dimonis, extret de Llegendarium:
La somiadora pubilla de Sant Ferriol no tenia amics, ni família que pogués trobar-la a faltar. I malgrat que una fortíssima tempesta d’agost va escombrar tot Olot, va posar-se les seves botes i va sortir desafiant calor, fang i llamps. Res del món la separaria del seu amor.
Però quan era a prop de la gorga del Fluvià, més enllà del mas Morató, va sentir una estranya flaire entrant fins al moll dels seus ossos. Era com si estiguessin cremant cabell sobre ferro.
I en arribar al lloc convingut, entre les ombres, va veure al seu estimat bocaterrosa amb els braços estesos en creu i la mirada en blanc. Al seu voltant hi havia sis persones, homes i dones, emboçades amb llargues túniques negres i silents màscares blanques. «Què voleu? Qui sou?» S’hi enfrontà la noia, veient que el seu promès era estès i potser ferit.
Les sis ombres no es mogueren. Solament la llàntia que portava la pubilla les il·luminava, somortes.
Quan la ferum es féu més intensa i la gorga començà a remoure’s des de dins, un vent ardent l’envoltà i sentí com el cap començà a fer-li voltes. De dins de l’aigua va sorgir: elegant, ulls totalment negres, guants de pell negra i dits anormalment llargs; de la seva boca regalimava un rajolí fosc i pudent però embriagador; la pubilla va córrer a la vora del seu estimat i intentà reanimar-lo, cridant-lo i sacsejant-lo. Res, era mort?
I una llum que no venia d’enlloc la cegà; tancà els ulls i, quan els obrí, era al damunt d’un cavall roig menat per l’Home Negre. «No t’espantis», va dir-li amb veu llunyana.
No eren sobre terra però tampoc eren al cel; cavalcaven. I les mans de les sis figures l’hi esgarrapaven les cames i el coll. Cavalcaven. «No t’espantis», va repetir-li l’Home Negre amb veu perduda. «Vols venir amb mi?», li preguntà.
Ella cridà dins seu: no! Però, breu carícia a l’espatlla, volia dir que sí. «Vols tenir una vida feliç? Lluny de solituds i tristeses, on solament hi seràs tu i els qui són com tu?» Ella tornà a cridar a dins seu: no! Però aleshores uns llavis freds i càlids alhora la besaren.
El petó li entrà com una suau llança fins al moll de l’ànima; les mans li esgarrapaven el cos amb dolçor. Eren a dalt i eren a baix; volaven trencant aigües fosques; i alguna cosa desconeguda s’obrí com una flor en el seu pit. «Seria tan fàcil dir que sí», pensà. I quan obrí els llavis per dir «sí», escoltà un suau miol que li deia «no». Dormia? Tot era un somni? I quan obrí els llavis per proclamar que sí, el seu cor bategà com una tempesta i cridà fort: «No! Valga’m la Verge dels Desemparats, no!» El cavall roig sotragà i el vol va caure en picat dins l’aigua negra; cavall i genet s’enfonsaren en la gorga i quan ella obrí els ulls, solament hi havia el seu promès, inconscient. El seu vestit esquinçat i els seus llavis vermells, de passió i somnis perduts.
Així els trobaren una bona gent d’Olot, pescadors i bugaderes, que els acompanyaren a la seva casa del carrer de Sant Ferriol. Diuen que les males gents no tornaren a veure’s per aquells encontorns, però la gorga passà a ser coneguda pels olotins com «la gorga dels dimonis».
El primer cap de setmana d’octubre, enguany 1 i 2 d’octubre, a Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, celebren la 16ª Fira Internacional de Bruixeria.
BALL DE BRUIXES.
El escenari principal de la Fira es El Clot del Infern, prop de la zona esportiva, dividit en els espais del Foc, l’Aire,l’Aigua i la Terra; allà estarà instal·lat el mercat esotèric, i es faran diferents activitats i espectacles, com tir amb arc, un taller de destil·lació, ball de bruixes i gegants, màgia, un espectacle màgic el dissabte al vespre…i rituals com el d’obertura, el dissabte al mati; o la salutació al sol, el diumenge.
UNA BRUIXA AMB VISITANTS.
Un altre escenari, es el Castell de Juvinyà, on tindran lloc xerrades i conferencies sobre màgia i bruixeria.
Per mes informació, podeu dirigir-vos a l’oficina municipal de turisme, telèfon: 972290507, o per mail turisme@santjoanlesfonts.cat
Llegenda de la Pesanta:
La Pesanta, originària de la Garrotxa perquè “sembla ser que es va despertar dels terratrèmols que va haver-hi allí en l’Edat mitjana”. Aquest geni “pervertit”, relata l’autor, es colava a les cases a la nit i es posava sobre el pit dels que dormien per a alimentar-se de les seves angoixes, la qual cosa els provocava terribles malsons.
Afortunadament, la llegenda conta que existeix una manera per a evitar-la: deixar unes llavors de mill en l’ampit de la finestra. “La Pesanta té les mans foradades, com els follets, i vol recollir el mill, però li cau de les mans, d’aquesta manera, la hi té entretinguda i no entra a casa”.
Se la sol representar com una espècie de gos negre molt gros, o, també, amb aspecte de dona monstruosa.
El 16 i 17 de juliol, a la vila de Bagà, capital històrica del Alt Berguedà, celebren un Mercat Medieval, que retorna la vila als seus orígens, al segle XIII, en que va ser construïda per els Barons de Pinós.
IMATGE DEL MERCAT MEDIEVAL A LA PLAÇA PORXADA.
De aquella època son, el nucli antic, amb la Plaça porxada, el pont, romànic, sobre el riu Bastareny, i el Palau dels Barons de Pinós, també conegut com Castell de Bagà, que era el centre administratiu de les possessions dels Pinós; el castell com a tal va ser destruït per les tropes de Felip V, i reconstruït com a palau per el baró d’Ur, al segle XVIII; actualment es la seu de la oficina de turisme i del centre d’interpretació medieval i dels Càtars.
MURALLA I TORRE DE PONENT.
Entre els segles XIII i XIV, es va construir l’església de Sant Esteve, en transició del romànic al gòtic.
Aquest mercat medieval, també vol posar de relleu la relació de la vila amb l’ordre del Temple, i per això es farà un homenatge al darrer Gran Mestre de l’ordre, Jacques de Morlay, i una desfilada templera; a mes, també, s’hi faran espectacles de lluites medievals, conferencies, concerts i visites guiades per el nucli antic.
I per la mainada jocs infantils i xocolatada.
La vila de Bagà, des de el segle XVII al XX, vivia de l’industria tèxtil i de les mines de carbó; amb dues coses van fer fallida a la segona meitat del segle passat; i actualment viu del turisme, per la seva situació al Parc del Cadí-Moixeró,(a la vila esta l’oficina central del parc); a la seva rodalia es pot pescar, caçar bolets, practicar senderisme i excursionisme; esquiar al Coll de Pal, i esta a nomes 6 kilòmetres de la boca sud del Túnel del Cadí, que comunica amb la Cerdanya i Andorra.
A mes d’aquest mercat medieval, també es celebren d’altres festes, com la Fia Faia per Nadal, la Festa de l’arròs al febrer, l’Aplec del Paller al setembre, etc…
Os podeu informar a l’Oficina de Turisme, a telèfon: 619746099, o per mail: turismebaga@gmail.com
Llegenda recollida de la tradició oral en acta notarial a Bagà el 1431, a petició dels freners de Barcelona que tenien sant Esteve per patró.
Segons aquesta, Galceran de Pinós, almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria (1147) i hi caigué presoner. Els sarraïns demanaren pel seu rescat 100 000 dobles d’or, 100 peces de brocat, 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades i 100 donzelles. El rescat fou reunit, i es va formar una comitiva per anar a embarcar al port de Salou, però, abans que fos tramès, sant Esteve i sant Genís salvaren Galceran de Pinós i el seu company de la presó, Santcerní, i els deixaren miraculosament en terres catalanes a la platja prop de Vilaseca, on es van trobar amb la comitiva del rescat.
La llegenda, fou inclosa per Tomic a les Històries e conquestes, així com pel pintor Tramulles a les pintures de la capella de Sant Esteve de la catedral de Barcelona.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 