Categoría: POBLES AMB ENCANT

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA A PALERM.

Aquí descriure una visita de Palerm,(Palermo en italià i castellà, Palermu en sicilià) capital de Sicília; però  primer veurem la seva historia, per situar-nos una mica.

 Sicília, com totes les illes de la mediterrània, ha estat colonitzada per totes les civilitzacions que hi navegaven, primer van ser els fenicis que hi van establir una colònia, a la zona de Palerm, de la que no se sap segur el nom,  però que podria ser Machanat; desprès van ocupar l’illa els grecs, però no Palerm, al que l’hi deien Panormos; al segle VI a.c. amb la caiguda de Fenícia a mans dels perses, va passar a mans dels cartaginesos, i al segle II, en la primera guerra púnica, va ser conquerida, amb el reste de l’illa, per els romans que l’hi van dir Panormus; al segle V van arribar els Ostrogots, i el VI la van conquerir els bizantins,fins al IX que va passar a mans dels musulmans aglàbides primer i fatimites mes tard, fins que a principis del XI s’hi va instaurar un emirat república, i a finals del mateix segle va se conquerida per els normands, passant a mans catalanes el segle XIII, integrant-se a la corona catalanoaragonesa; i al segle XVII a la hispano austríaca; al XVIII a la España dels Borbons i finalment al XIX a Itàlia.

Palerm esta situada al nord del extrem occidental de l’illa, en la badia a la que dona el nom; el recorregut (circular) que aquí proposo, es fa a peu aprofitant que la ciutat es molt plana; el punt de sortida es a la entrada del port, i agafant la Via (carrer) E.Amari, que desprès de creuar la Via Roma, du a la Piazza Ruggero Settimo, just davant del Teatro Politeama Garibaldi, un edifici neoclàssic, del s.XIX, de forma circular amb una gran portalada frontal, en forma d’arc triomfal.

Al altre extrem de la plaça, esta el carrer del mateix nom, agafeu-lo cap a l’esquerra, i arribareu a la plaça de Giuseppe Verdi, on podreu veure el Teatro Massimo Vittorio Emanuelle, el teatre mes gran d’Itàlia i el tercer d’Europa, un edifici neoclàssic de finals del XIX.

TEATRO MASSIMO.

La continuació de la Via Ruggero Settimo, passada la plaça G.Verdi, es la Via Maqueda, continueu per ella i a la primera travessia agafeu a l’esquerra, es la Via Orologio, un carreró amb establiments de restauració, que os dura a la Piazza Olivella, on a l’esquerra veureu el Museu Arqueòlogic Antonio Salinas, (Tot i que sobre la porta diu Museo Nazionale), instal·lat en el antic convent de Sant Filippo Neri; al costat mateix, en front de la Via Orolgio, veureu la chiesa de Sant Ignazio all Olivella, barroca del 1622; i al costat, a la Via Monteleone, el Oratorio de Santa Caterina d’Alessandria, també barroc del 1638.

Gireu a l’esquerra per Via Epicarmo, que  passant pel costat del Palazzo della poste, dels anys 20 i estil racionalista, us dura a la Via Roma, agafeu-la cap a la dreta, i arribareu a la Piazza Sant  Domenico, al mig de la plaça veureu la Colonna della Inmaculata, i al fons de la plaça, la chiesa de Sant Domenico, barroca del 1726, es l’església mes gran, desprès de la catedral, i, a mes, es el panteó dels sicilians il·lustres; mirant cap a l’església, a la dreta de la plaça surt un carreró, la Via Macheronai, que baixa fins il Mercato della Vucciria, un dels populars mercats al aire lliure que hi ha a Palerm, aquest era un antic mercat de carn (bucheria), d’origen àrab, actualment encara s’hi pot comprar carn, però també tota mena de comestibles; allí agafeu la Via Argenteria, direcció al port, i arribareu a la Loggia dei Catalani (Llotja dels Catalans), actualment es la seu del Instituto Cervantes a Palerm, al seu interior esta el que queda de la Chiesa di Santa Eulalia dei Catalani, dessacralitzada, però que conserva dues capelles dedicades a la Verge de Montserrat.

Torneu a la Vucciria, i veureu una escala, (Discesa caracciolo ingreso Vucciria) que puja a la Via Roma, per un lateral de la chesia di Sant’Antonio Abate, del segle XIII i estil gòtic; aneu a la Via Roma, i agafeu-la cap a l’esquerra, creuareu la Via Vittorio Emanuelle, i al cap d’un tros, per la dreta, arribareu a un carreró, la Discesa dei Giudici, agafeu-lo i arribareu a la Piazza Bellini, on estareu envoltats per, el teatro Bellini, la chiesa Santa Maria dil Almiraglio, del 1143, on es barregen els estils bizantí, normand i barroc (d’aquest últim es la façana del 1740), es una parròquia italoalbanesa de ritus ortodox;  al costat mateix, la chiesa di Sant Cataldo, d’estil àrab normand del segle XII, amb tres curioses cúpules vermelles, esta dessacralitzada; i al altra costat de la plaça,veureu el Monestir de Santa Caterina d’Alessandria, del 1311, amb l’exterior renaixentista i el interior barroc; es pot visitar; separat del monestir per un carreró, veureu la façana posterior del Palazzo Pretorio, o Palazzo delle Aquile, del 1463 però reformat el 1875 en estil neo-renaixentista, actualment acull l’ajuntament.

Tot seguit pugueu per el carreró i sortireu a la Piazza Pretoria, davant de la façana principal del palazzo/ajuntament, el centre de la plaça, esta ocupat per una gran font monumental, la Fontana Pretoria o de Florència, feta construir per Don Pedro de Toledo, virrei de Nàpols, per el jardí de la seva casa de Florència; però el 1552 va ser portada a Palerm, la font te nombroses escultures, d’animals i dones nues (per aquest motiu la plaça va rebre el renom de plaça de la vergonya); els altres tres costats de la plaça estan ocupats per el monestir de Santa Caterina; el Palazzo Bonocore, neoclàssic del XVI, enfront del ajuntament; i, separat de la plaça per la Via Maqueda, la Chiesa di Sant Giuseppe Padri Teatini, barroca del 1645.

Si torceu a la dreta per la Via Maqueda, arribareu al encreuament d’aquesta amb la de Vittorio Emanuelle, que forma una petita placeta octogonal, la Piazza Villena o Quattro Canti, la façana de cada un d’aquests “canti”, en estil barroc, te estàtues en tres nivells, el nivell inferior dedicat a les quatre estacions; el nivell entremig, als reis Carles V, Felip II, Felip III i Felip IV; i el nivell superior a les quatre verges palermitanes; torceu a l’esquerra per la Via Vittorio Emanuelle, també coneguda com il Cassaro, es el carrer mes antic de Palerm, de origen fenici, i que, en aquest tram, es per vianants, i esta farcit de botigues, bars i restaurants.

Al cap d’uns metres, al costat esquerra veureu la Piazza Bologni, perfectament quadrada, i presidida per una estàtua de bronze del emperador Carles V de 1566, i flanquejada per dos palaus; una mica mes enllà, veureu la Chiesa del Santissimo Salvatore, del 1682 en barroc sicilià; i desprès veureu el Palazzo Castrone Santa Ninfa, del segle XVI i estil renaixentista, amb el portal barroc i un bonic pati interior; finalment arribareu als jardins davant la Catedral, amb una barreja d’estils, doncs, inicialment, al segle VI, va ser una basílica amb estil romà d’orient, amb la dominació musulmana va passar a mesquita, i al segle XII, amb l’arribada dels normands, es comença  la catedral en estil àrab (fatimita)i normand, passant per el gòtic i el classicisme.

DETALL DE LA CATEDRAL CAMPANAR I PALAU EPISCOPAL.

Per la mateixa Via Vittorio Emanuelle, passada la catedral, travesseu la piazza Vittoria i arribareu davant la porta de ponent o Porta Nuova, una espècie d’arc del triomf barroc aixecada el XVI per la visita del emperador Carles V, reconstruïda el 1669; cap a l’esquerra veureu el Palazzo dei Normandi, del XII, va ser el palau reial, el primer d’Europa; en el seu interior es troba la Capella Palatina, d’estil àrab normand i bizantí; actualment acull l’Assemblea Regional.  

Retorneu fins la Catedral, i aneu a la part del darrera , a la Piazza Sett’Angeli, des on es poden veure els absis amb ceramiques arabs; i en el carrer que baixa per el lateral de la catedral veureu la façana de la església i convent  de clarisses de la Madonna di Monte Oliveto, barroca del 1512; continueu per la Via Santa Agata alla Guilla, que mes enllà canvia de nom a Via Beati Paoli, i arribareu al Mercato dil Capo, on torna a canviar el nom per Via Carini, es un mercat al aire lliure, sobre tot de productes alimentaris, sobre tot peix i marisc, també pasta i especies, i s’hi troben bastants restaurants i llocs per picar; al final del mercat esta la Porta Carini, refeta en seu aspecte actual el 1782, fa cantonada amb la Via Volturno, una avinguda amb arbres, que, a l’esquerra, mena al Palazzo de Justicia, i, a la dreta, al Teatro Massimo, on podeu acabar la visita;  un altra opció: la via Carini, al seu començament, fa cantonada amb la Via Sant’Agostino, on, en direcció mar, estan las parades de roba i teixits, que arriba fins la Via Maqueda, que, cap a l’esquerra os porta al Teatro Massimo.    

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

LLIVIA

Llívia es un bonica vila de la Cerdanya, que te la particularitat de que esta situat en territori francès, però que pertany a Espanya, l’explicació d’aquest fet la trobem al segle XVII, quan es va firmar el tractat dels Pirineus, per el que Espanya cedia a França, el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya (el que anomenem l’Alta Cerdanya), en el tractat parlava de pobles (villages) i Ciutats (cites), però Llívia es va poder escapar adduint que era una vila (ville), que no s’esmentaven en el tractat.

VISTA PARCIAL DE LA VILA I EL PUIG DEL CASTELL.

El poble actual esta als peus del Puig del castell, on havia estat el castell, des d’el segle IX fins el XV , tot i que, des de l’època romana, en que van fortificar un castrum (Castrum Libyae), que hi van haver fortificacions allí dalt, se sap de un castell roquer, visigòtic del segle VII, que van reforçar  i ampliar el musulmans en la seva curta estada de 50 anys, i van canviar el nom per Medinet el Bab; al segle XIII va ser, novament, ampliat i reformat;  i al segle XV, va ser destruït per ordre del rei de França; actualment nomes queden restes de muralles i les bases d’alguna torre.

El nucli antic de la vila esta qualificat com Conjunt Històric, amb carrers empedrats i costeruts; esta presidit per l’església, fortificada de Nostre Senyora dels Àngels, d’estil gòtic tarda d’entre els segles XVI i XVII, al exterior disposa de dues torres rodones a banda i banda de la façana; i a l’interior te 5 capelles laterals, dues a la dreta i tres a l’esquerra; el recinte de l’església estava, també, fortificat, encara resta part de la muralla i la torre de Bernat de So, del XIV, i refeta el XVI.

ESGLESIA, MUR EXTERIOR I TORRE DE BERNAT DE SO.

Davant de l’església esta la Casa de la Vila, seu del Museu Municipal, i també del Museu de la Farmàcia, a la que va ser la Farmàcia Esteve, que va funcionar des de finals del segle XIV o principi del XV, fins el 1926, essent una de las mes antigues d’Europa, conté una col·lecció de pots de ceràmica, blaus i blancs, dels segles XVI i XVIII, i caixes renaixentistes.

A l’esplanada de l’església, es veu una creu de ferro sobre una base de pedra, es la Creu de Toret, una creu de terme del segle XVIII, que estava a les afores de la vila, sobre una columna de pedra.

La part moderna de la vila esta bastant orientada al comerç de cara als francesos, amb botigues de licors i altres productes que a França son mes cars.   

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

EL CASC ANTIC DE VIC

Al mig de la Plana de Vic, trobarem la ciutat  que li dona nom, i que, a mes,  es la capital de la comarca d’Osona; segons el seu propi lema, es ciutat de fires i mercats; i també com la ciutat dels sants, segons la novel·la homònima.

Havia estat l’Àusa Iberoromana, i mes tard l’Àusona visigòtica, sobre el segle VIII, va estar destruïda per els musulmans i nomes es va reconstruir un barri “vicus” en llatí, i va rebre el nom de Vicus Ausonensis, d’aquí deriva el nom de Vic; també va ser la seu d’un dels primers bisbats, que al principi depenia del de Tarragona; el bisbe mes conegut va estar l’Abad Oliba; a l’època medieval, la part alta de la vila estava sota control dels comtes, i la part baixa dels bisbes.

De tot això a resultat un interessant casc antic, que podreu visitar deixant el cotxe en algun dels aparcaments de la zona universitària o dels voltants de l’estació, podeu entrar cap el centre vila, per el carrer Arquebisbe Alemany, per el que arribareu davant del museu de l’Art de la Pell, (entrada 3’50€), instal·lat en el antic convent del Carme, barroc del XVII; des d’allí tombeu la cantonada del carrer de Gurb, on, en un carreró lateral, veureu l’estàtua del Carquinyoli, un personatge local, desprès   sortireu a la Rambla del Carme, just a la cantonada, a la vostra dreta, esta l’entrada a l’església, barroca, del Carme. La Rambla del Carme, es un tram de las rambles que envolten el casc antic de la vila, tot resseguint el perímetre de l’antiga muralla medieval, (sota de la Rambla del Carme i de la del Passeig, hi ha un pàrquing de pagament).

LA PLAÇA MERCADAL, A LA DRETA, L’AJUNTAMENT.

Creuant la Rambla del Carme, entrareu a la part alta de la vila medieval per el carrer de la Mare de Deu de les Neus, que dona a la Plaça Mercadal, on es celebra des de “sempre” el mercat del dissabte; es una gran plaça porxada sense pavimentar, en una cantonada de la plaça esta el Ajuntament en un edifici gòtic, amb campanar, del XIV; tanmateix, la plaça esta envoltada de casals importants de diferents èpoques i estils: la Casa Beuló, gòtica i barroca del XVI; la Casa Moixó, renaixentista; la Casa Tolosa, barroca, del XVIII; la Casa Cortina, modernista, del XIX, o la Casa Costa, modernista, del XX; en un reco de la plaça, el que dona accés al carrer Argenters, esta la estàtua del Cap de Llúpia, un dels cap grossos festius de la vila, també conegut com el Merma.   

Entreu als carrerons medievals sortint de la plaça per el costat de l’ajuntament, sortireu a la Plaça del Pes, on esta l’Oficina de Turisme; seguiu cap a l dreta fins a la Plaça de Sant Felip, davant de l’església Barroca de Sant Felip, del XVIII; si seguiu avall per el carrer de Corretgers passareu davant de la Casa del Veguer Sala i Saçala, un personatge destacat en la guerra dels nou anys, contra els francesos el segle XVII, i que també va ser batlle; el edifici barreja elements gòtics del XV i barrocs del XVIII; gireu a l’esquerra, i arribareu a la Plaça de la Pietat.  

Estareu davant de la façana barroca de l’església de la Pietat, del XVII, que en el seu lateral de ponent, (carrer Sant Sadurní), conserva els portals de Sant Sadurní, romànic del XII, i de Sant Liborí, barroc del XVII; si continueu per aquest carrer, sortireu a la Plaça Paradís on podreu veure la Casa Domènech, modernista, del XX; seguiu cap a la dreta per el carrer Argenters, i torneu a girar a la dreta al carrer Pare Xifre, i arribareu davant del Temple Romà, del segle II, on, actualment, s’hi fan exposicions d’art; aquest temple va estar molt de temps amagat al interior del Palau, romànic, dels Montcada, del XI-XII; i va sortir a la llum al enderrocar aquest palau, del que es poden veure unes restes al costat nord del temple.

Davant del Temple Romà esta la part posterior de la casa Puigsec i Masferrer, del XIX , modernista,eclèctica i historicista; si l’envolteu cap a l’esquerra, veureu els esgrafiats de la façana a la plaça Miquel Clariana; en aquesta ombrejada plaça, també podreu veure l’estàtua del Estudiant de Vic; al costat de l’estàtua, esta la casa Clariana,, barroca amb elements gòtics, del XVI-XVII, va ser residencia de la cort del veguer, actualment son habitatges; gairebé davant esta la casa Plantalamor, renaixentista amb elements romànics, del XVII.

Continueu per el carrer Dues soles, i sortireu al extrem de llevant de la Rambla del Passeig, i a la plaça de Santa Teresa, girant cap a la Rambla dels Montcada, on, a l’esquerra veureu el Convent de clausura de Santa Teresa, barroc, del XVII; per banda dreta, podreu resseguir un bon tram de la Muralla de Pere III el cerimoniós, del XIV, en la que s’obre el portal dels Montcada, mes conegut com el Portalet, flanquejat per una torre del XIV.

Cap el final de la Rambla dels Montcada,  ja a la part baixa de la vila, a l’esquerra, veureu un carreró que baixa cap el riu, es el carrer de les Adoberies, que travessa aquest barri  entre el Meder i la Rambla, on, en el segle XVIII, es van concentrar els adobers i d’altres artesans de la pell; avui dia s’està treballant per recuperar-lo; al costat podreu veure el Pont romànic de Queralt del XI, que creua el riu.

Tornant al costat dret de la Rambla que, a partir del pont, ja es la Rambla del Bisbat, veureu la Plaça de Santa Elisabet, per on s’agafa el carrer dels Dolors, on, a la dreta podreu veure l’església barroca dels Dolors, que, a mes del seu propi retaule barroc, n’alberga un quants, provinents d’altres esglésies; i al costat esquerra podreu veure un edifici romànic adossat al darrera de la Catedral, es l’Albergueria, edificada el segle XI com hospital pels pobres.

Al final del carrer dels Dolors, veureu la paret sud del Museu Episcopal (MEV), amb una important mostra d’art medieval, romànic i gòtic; tombant a l’esquerra arribareu a la plaça del Bisbe Oliba, presidida per una moderna estàtua d’aquest bisbe, i per la façana i entrada al Museu, que va ser fundat el 1891 per el bisbe Morgades al claustre de la catedral; l’any 1949 va se traslladat a l’actual ubicació, i el 1995 es va començar la remodelació actual, que va durar fins el 2002.

CAMPANAR DE LA CATEDRAL.

Al cantó sud de la plaça, s’aixeca el imponent campanar romànic de la Catedral de Sant Pere, amb 46 metres d’alt, del segle XI; la Catedral de Sant Pere, va ser refeta el segle XIX en estil neoclàssic, conserva, però, a mes del campanar, el claustre gòtic del XIV, i diverses capelles barroques, en el seu interior es poden veure 22 murals pintats per Josep Mª Sert; davant la façana esta la Plaça de la Catedral, on,  al paviment, veurem marcat el contorn de l’antiga catedral romànica de Santa Maria la Rodona, del IX, ampliada el XI, i enderrocada el XIX ; al costat sud de la plaça, al carrer de Santa Maria, esta la Casa Ricart, modernista del XX; te una capella adossada, que han convertit en el restaurant La Ciutat dels Sants; el seu pati dona a la Rambla de Sant Domènec.

Al altra banda de la rambla, estan el convent i claustre de Sant Domènec, del XVII, actualment es la seu de l’escola d’art; la seva església barroca es la mes gran, desprès de la catedral; i tornant a travessar la rambla, al carrer de Sant Antoni Maria Claret, esta el temple/sepulcre de Sant Antoni Maria Claret, d’estil academicista del XX, annexa esta el museu Claretià.

Pujant per la rambla arribareu davant de l’església del antic Hospital de la Santa Creu, barroca, del XVIII, (a partir d’aquí, la rambla es la Rambla del Hospital); a continuació, i fen cantonada amb el carrer del Doctor Junyent, esta el que resta del antic edifici del hospital, gòtic del XIV, actualment acull l’escola doctoral; davant veureu el edifici dels jutjats, al començament del carrer Bisbe Morgades, si avanceu per aquest carrer, a l’esquerra veureu l’edifici, modernista, de La Farinera, del XIX, va començar com a fabrica d’embotits, al llarg del temps ha tingut múltiples usos, actualment es el Centre d’Arts Visuals.

Continueu per el carrer Morgades, fins arribar al carrer de Jacint Verdaguer, on si aneu a la dreta, tornareu a la Plaça Major, i a l’esquerra, sortireu davant l’estació del tren.

Per mes informació, o per fer visites guiades, podeu contactar amb l’oficina de turisme: 938862091, o al mail turisme@vic.cat

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

CALATAYUD

Un altra vila interessant de la província de Saragossa, es Calatayud, que per habitants, es la segona ciutat de la província, a uns 80 quilometres de Saragossa, en direcció a Madrid, a la riba del riu Jalón.

Si bé a prop estan las restes ibero romanes de Bilbilis, la ciutat va néixer al voltant del castell musulmà, aixecat per el emir Ayyub Ibn Habib Al Lajmi, de fet el nom deriva de Qal at Ayyub ( castell d’Ayyub); aquest castell es coneix avui amb el nom de Castillo de Doña Martina.

Sortint de la A2, entrareu per l’antiga NII, passant per davant de la Academia de Logistica de exercit de terra, un cop entreu a la vila, veureu, a la dreta, la plaça de braus, el Coso de Margarita, del segle XIX; uns metres mes endavant, a la dreta, podeu girar per el Paseo San Nicolas de Francia, que passa per davant del Hotel Monasterio, que com es pot endevinar per el nom, esta instal·lat en un antic monestir; i una mica mes enllà veureu el pàrquing públic del Sepulcro, un bon lloc per deixar el cotxe.

Seguint a peu per el mateix passeig, s’arriba  a la Puerta de Zaragoza, una de les portes de la muralla del segle XIX, quan tenia el nom de Puerta de Sonajas;  passant per aquesta porta, s’entra a la plaça del Sepulcro, davant de la Colegiata del Santo Sepulcro, barroca del XVII, però que encara conserva part del claustre mudèjar del XIV; seguint cap el sud oest, arribareu a la plaça del Carmen, i agafant el carrer Sancho y Gil, arribareu a la plaça de los Mesones, on veureu el famós Mesón de la Dolores, fundat el 1800 com a posada de San Anton, en un edifici del XVI.

MESON DE LA DOLORES.

Seguiu uns metres mes i sortireu a la Plaça de España, i seguint per el carrer Vicente de la Fuente, arribareu a la plaça de Santa Maria, davant la Colegiata de Santa Maria la Mayor, de estil mudèjar d’entre els segles XII i XIV, amb una portada renaixentista del XVI; a la part del darrera, on esta el claustre mudèjar, al 2006, es va instal·lar el museu de la Colegiata, (entrada 2€); una mica mes amunt, per el carrer Desamparados, arribareu a l’església mudèjar de San Andres, del XV; una mica mes enllà veureu el Teatro Capitol, que també es cinema.

Des de allà arrenca el carrer de la Cuesta de San Andres, que es l’accés al antic barri jueu, que es correspon amb l’actual barri de la Consolación; aquest barri  va creixa al voltant de castell d’ Ayyud o de Doña Martina, doncs els jueus es van arribar junt amb els musulmans, d’aquí neix un altre teoria sobre l’origen del nom de la vila: (Qal at yahud vol dir castell dels jueus);  no es va constituir en Aljama fins el segle XI, i va ser la segona “juderia” en importància de l’Aragó, nomes superada per la de Saragossa, va arribar a tenir fins 7 sinagogues, de las que queden restes de tres; la Sinagoga Mayor, es va reconvertir en la ermita de la Consolación; la part alta del barri estava delimitada per la muralla amb la porta d’accés al castell de Torremocha.

PUERTA DEL TERRER.

Si baixeu per la Ronda Puente Seco, arribareu a la plaça de la Fuente de los 8 caños del XVI i d’estil renaixentista, davant mateix de la Puerta del Terrer, també renaixentista, de finals del XVI, amb dues torres cilíndriques unides per un arc de mig punt, actualment es la seu del Centro de estudios Bilbilitanos; estareu, novament, a la antiga NII, i, al altra banda veureu el Museu de Calatayud, instal·lat, des del 2007, en el convent de las Carmelites, un edifici barroc del XVII.

Per la mateixa NII antiga, una mica mes avall veureu una benzinera, passada aquesta, al altra banda, desemboca el carrer Barazar, si l’agafeu , tornant a entrar al casc antic de la vila, passareu dues places, Marcial i Dario Perer, i estareu a l’Avenida de San Juan el Real, on davant del jutjat de 1ª instancia, veureu la església barroca de San Juan el Real, d’entre el XVII i el XVIII; darrera de l’església, esta la plaça del Fuerte, amb un bonic quiosc al mig; travessant-la arribareu a la NII, reconvertida en passeig; si l’agafeu cap a l’esquerra, passant la plaça Del Justicia de Aragón, arribareu al Monasterio de la Inmacualda, i ja estareu a la cantonada del Paseo de San Nicolas de Francia,  prop del punt de sortida.

Per informació podeu trucar a la Oficina de Turismo de Calatayud, 976886322.

Informació sobre la famosa Dolores: 

María de los Dolores Peinador Narvión (Calatayud, 13 de mayo de 1819-Madrid 12 de agosto de 1894), fue una mujer española convertida en mito popular y protagonista de novelas y dramas teatrales, zarzuelas, operetas y algún poema sinfónico, y películas cinematográficas.

La Dolores fue hija de Blas Peinador (gallego y teniente de los Reales Ejércitos) y de Delfina Manuela Narvión; por su parte, María Dolores, descrita en su mocedad «alta, rubia, de ojos azules, que más por el señorío de su porte y su gentileza, atraía por la sugestión de su mirada».​

Citan a un ciego (‘Pascualón’) como autor o al menos cantor-recitador de la primitiva copla popular. Aunque algunos autores relatan el episodio del ciego cuando «una guapa moza, donairosa y alegre» le preguntara en tono cariñoso por la causa de su ceguera y le diera una limosna, los versos equívocos de la copla popular eran: «Si vas a Calatayud, pregunta por la Dolores, que es una chica muy guapa, y amiga de hacer favores» (y el equívoco era ‘qué tipo de’ favores). La versión del texto que recogió Iribarren se publicó en El Español del 13 de octubre de 1945 con el título «Cómo nació la canción de La Dolores», artículo firmado por Gregorio García Arista. ​ Los estudiosos del tema sitúan la aparición de la copla anónima en el Calatayud de mediados del siglo xix, y la consideran responsable de que Dolores Peinador se trasladase a Madrid. ​

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI

ZARAGOZA CENTRO

En el últim post, vaig parlar-vos de la Aljaferia, on, si bé s’hi pot anar amb el cotxe propi, doncs hi ha un aparcament a prop, i també amb transport públic,  vull proposar-vos una ruta, a peu, visitant diferents llocs del barri “Centro”.

Com a punt de sortida, recomano la Plaza España, davant de la Puerta Cinegia, a la cruïlla del carrer Don Jaime I, carrer del Coso ( que fa de separació entre el Casco i Centro), i el Paseo de la Independencia, on, a les voltes del seu costat esquerra, hi ha la Cafeteria Las Vegas, un local amb solera on tenen un Croissants boníssims, que podeu menjar-vos amb una xocolata, i també un molt bon pernil ibèric; desprès agafeu el primer carrer a l’esquerra, San Miguel, que desemboca a la plaça del mateix nom, on veureu l’església mudèjar de San Miguel de los Navarros, del XIV, de la que, del seu subsòl, parteix un túnel, amb cel·les, que arriba fins a las Tenerias al costat del riu Ebre.

Per la part de darrera, agafeu el següent carrer paral·lel al de San Miguel (Balmes), i arribareu a la Plaza de los Sitios, on, a més del monument de los Sitios de Zaragoza, al mig de la plaça enjardinada; estareu envoltats d’edificis destacats, com el Hospital de la Creu Roja, l’escola d’arts aplicades, la delegació d’Hisenda i el Museo de Zaragoza , d’art i belles arts, un edifici Neo renaixentista, d’entrada gratuïta; si sortiu de la plaça per el carrer Sanclemente, tornareu al paseo de la Independencia, on just davant, veureu las galerias Independencia, conegudes com “el Caracol” per la seva distribució en espiral.

BASILICA DE SANTA ENGRACIA.

Si torneu a la vorera esquerra, una mica mes endavant, veureu la basílica Neo renaixentista de Santa Engracia, del XIX, que conserva la portada renaixentista del XVI, del antic monestir malmès a los sitios; uns metres mes enllà arribareu a la Plaça d’Aragó i tot seguit a la plaça Paraiso, on acaba el paseo de la Independencia, a l’esquerra, creua’n el paseo Constitución, veureu la seu central de la Fundacion Ibercaja, que en el seu interior guarda el Patio de la Infanta, única resta d’un antic palau

 renaixentista del XVI, l’accés es per el carrer del darrera (San Iginacio de Loyola) i costa 2€.   

MUSEU IAACC PABLO SERRANO.

Torneu cap a la plaça Paraiso, i a la cantonada entre Gran Via i Paseo Pamplona, veureu el Paraninfo Universitari, un edifici neoclàssic regionalista del XIX, que havia estat la facultat de medicina i infermeria, i ara es el museu de ciències naturals; seguiu per el Paseo Pamplona i un parell de travessies mes endavant, veureu, a la dreta, la Puerta del Carmen,  neoclàssica del XVIII, molt malmesa a los Sitios; darrera seu comença (o acaba) la Avenida Cesar Augusto; seguiu avançant per el Paseo María Agustín, i arribareu davant del IAACC Pablo Serrano, museu d’art contemporani d’Aragó, en un modern edifici del actual segle; uns metres mes enllà, arribareu al Edificio Pignatelli, que es com es coneix el palau de la Real Casa de Misericordia; del segle XVI, ampliat per Ramón Pignatelli el XVIII, actualment  es la seu de la Diputación General de Aragón.

Per poder veure tot l’Edificio Pignatelli, haureu girat al carrer Gómez Salvo que desemboca al carrer Ramón Pignatelli, on podreu veure el Coso de la Misericordia, la plaça de braus, Neo mudèjar del XVIII, que va fer construir Ramón Piganatelli, per donar feina als asilats a la Casa de Misericordia; continueu fins la del Portillo, on veureu l’església barroca de Nuestra Señora del Portillo, del XVIII, que en resultar danyada a los Sitios, va ser reformada en estil Neo clàssic; en aquesta església es pot visitar el Mausoleo de las Heroinas, en homenatge a les dones que van defensar la ciutat dels asetjaments (sitios) napoleònics, entre elles Agustina Zaragoza mes coneguda com Agustina de Aragón.

Desprès agafeu l’Avinguda de Madrid, i en dues travessies estareu davant la Aljaferia, i darrera seu, esta el parc del mateix nom, que es va fer en els terrenys on havia estat una industria química enderrocada als 80s; es un parc d’inspiració àrab, com correspon amb la proximitat del palau, amb palmeres, oliveres, pins, laberints d’arbustos, un estany i dues fonts ornamentals.

Petit extracte sobre Los Sitios de Zaragoza:

Los Sitios de Zaragoza fueron dos asedios sufridos por la ciudad de Zaragoza durante la Guerra de la Independencia en 1808 y 1809. La plaza era clave para garantizar las comunicaciones del noreste y el abastecimiento de las tropas en Cataluña, así como para controlar Aragón.

Por ello, tras la sublevación de la ciudad a consecuencia de los sucesos del Dos de Mayo de 1808, se envió a un ejército a restablecer el control de la ciudad. Aunque las tropas francesas eran superiores en número y armamento, la ciudad resistió.

Sin embargo, a finales de año, los franceses regresaron en mayor número, reanudándose el Sitio. A pesar de la feroz resistencia, inmortalizada por varios cronistas de la época, la ciudad, diezmada por la guerra y las epidemias derivadas del asedio, capituló finalmente el 29 de febrero de 1809.

Los dos asedios a los que fue sometida por los ejércitos de Napoleón Bonaparte y su defensa a ultranza supusieron un duro mazazo, tanto para su población como para su urbanismo. Algunos estudios hablan de que la ciudad pasó de tener alrededor de 50.000 habitantes a apenas 13.000 tras la contienda, además de toda la destrucción material que se produjo. Alrededor del 30% del casco urbano de la ciudad quedó dañado o muy dañado, y algunas zonas quedaron literalmente arrasadas.

Desprovista de defensas dignas de tal nombre, los monasterios y conventos fueron usados como improvisados fortines y algunos de ellos se llevaron la peor parte quedando casi o totalmente destruidos.

Doscientos años no son nada desde el punto de vista histórico. Por eso, Zaragoza todavía guarda vestigios de la gesta de 1808 en multitud de rincones de lo que fue la ciudad de entonces, que ahora es el Centro y el Casco Antiguo.

El 15 de junio de 1808 se presentaron los franceses ante las puertas de Zaragoza lanzando un fuerte ataque simultáneo por tres frentes: la Puerta del Portillo, la Puerta del Carmen y Santa Engracia. Por esta última consiguieron penetrar un pequeño grupo de jinetes, al parecer lanceros polacos, llegando hasta la antigua plaza del Portillo, pero fueron abatidos por valerosas mujeres zaragozanas armadas solamente con piedras y cuchillos. Comenzó aquí el primer Sitio de Zaragoza, con la Batalla de las Eras, llamada así por tener lugar en las Eras del Rey, una explanada que se ubicó en el actual Paseo María Agustín.

El 2 de julio de 1808, vio cómo los franceses habían acabado con toda la defensa zaragozana, dejando una brecha perfectamente abierta en la Puerta del Portillo para entrar en la ciudad. La barcelonesa Agustina Zaragoza y Doménech, tomando la mecha de manos de un artillero herido consiguió disparar un cañón sobre las tropas francesas que corrían sobre la entrada.

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT Sin categoría VACANCES VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

EL CASCO, SARAGOSSA.

Imagino que molts de vosaltres heu estat a Saragossa mes d’una vegada, però que, com jo fins fa poc, os heu limitat a visitar El Pilar i seu entorn, o fins i tot el “Tubo”; aquí vull proposar-vos una ruta per conèixer millor el seu casc antic, el que anomenen “El Casco”, que, pràcticament, queda dins del perímetre de la antiga muralla de la Cesaraugusta romana.

La ruta que aquí proposo, comença al extrem N.O. de la Plaça del Pilar, amb el supòsit de que, desprès d’arribar per la A2 o la AP2, heu entrat per el Puente de Santiago, i aparcat al aparcament del Pilar; deixarem la plaça i la Basílica per el final; molt a prop de la sortida del pàrquing, dalt d’una escalinata, veureu l’església barroca de San Juan de los Panetes del XVI; just al costat esta el Torreón de la Zuda, única resta del palau/alcàsser musulmà de la Zuda, edificat sobre una torre romana, i que, actualment, es la seu de l’oficina de turisme, on, si voleu, es pot agafar un planol de la ciutat.

Davant de la Zuda, esta la Av. de César Augusto, i seguint-la cap a l’esquerra, (en sentit anti-horari), de seguida veureu les restes de la Muralla Romana un tram de 80 metres, de la part nord-oest, es va aixecar entre els segles I i III, i tenia uns 3 quilometres i 120 torres; com a contrast amb la seva antiguitat, davant esta una parada del modern tramvia que circula per l’avinguda; al final d’aquest pany de muralla, podreu veure una estàtua d’August.

MERCADO DE LANUZA.

Uns metres mes endavant esta el Mercado Central o de Lanuza, un bonic edifici modernista del 1903; si gireu a l’esquerra del mercat, arribareu a la Plaça del Justicia presidida per la font de la Samaritana, i que est pot considerar el epicentre de la Setmana Santa de Saragossa, com ho demostra el monument als Cofrades, en aquesta plaça podreu veure la treballada façana barroca de l’església de Santa Isabel de Portugal, del XVII.

Sortiu de la plaça per la Calle del Temple, per arribar a la plaça de San Felipe, on podreu veure el Torreón Fortea, gòtic del XV, actualment acull una sala d’exposicions; el palau renaixentista de los Condes de Arguillo, del XVII, seu del Museu Pablo Gargallo; i l’església barroca de San Felipe y Santiago el Menor, del XVII.

Agafeu la Calle Perea per tornar a l’Avenida Cesar Augusto, tombant a l’esquerra,(seguint les vies del tramvia) estareu a la Calle del Coso, o veureu un altre palau renaixentista, el de los Luna o Condes de Morata, del XVI, destaca la portalada flanquejada per dos gegants, Hèrcules i Gerió, actualment es la seu del Tribunal Superior de Justicia.

EDIFICIO BANTIERRA.

Seguint per la calle del Coso, uns metres mes enllà, al altra vorera, veureu la plaça del Carmen, on podreu veure l’església barroca de La Manteria, del XVII;  una mica mes endavant, esta el Palacio de Sástago, renaixentista del XVI; i davant, a l’altra vorera, el antic Casino Mercantil, al Edificio Bantierra, del XX, actualment teatre de arts escèniques; just al costat, ja a la Plaça  España, un modern edifici del XXI, anomenat Puerta Cinegia , per l’antiga porta de la muralla romana en el mateix lloc, que acull el centre comercial  Puerta Cinegia Gastonomica, amb varis locals dedicats a la restauració i la gastronomia, tant mateix acull en el seu interior un pati gòtic de XV i una gegantina estàtua d’August,(aquesta moderna), també es una porta d’accés al popular “Tubo”.

Podeu explorar els intricats carrerons del Tubo, plens de tascas i locals on  menjar o anar de copes o tapes, també hi ha el primer cabaret d’Espanya, El Plata, que encara funciona; allí mateix, si os arribeu a la Plaça Santa Cruz, podreu veure l’església barroca del XVIII, de la Exaltación de la Santa Cruz, seguiu en direcció nord i arribareu al Museo Goya- Camon Aznar, en el palau renaixentista del XVI de los Pardo (l’entrada al museu val 6€); i darrera seu el palau Montemuzo, que en realitat es un conjunt format per el propi palau renaixentista del XVI, i la casa Artiach, modernista del XX; son la seu,entre d’altres, d’una sala d’exposicions, l’entrada es gratuïta.

Sortiu cap a llevant, i agafeu la Calle Don Jaime I en direcció a la plaça España, (sud), es un carrer ple de botigues, quan arribeu a la Calle Mayor,(esquerra) agafeu-lo fins el primer carrer a la dreta (C. Refugio), i a la següent cantonada gireu a l’esquerra, arribareu al Museo de las Termas Publicas de Cesaraugusta, del I actives fins el IV; torneu al C. Don Jaime I, i quan arribeu a la Plaza Sinues veureu l’església mudèjar de San Gil Abad, del XIV, que va ser reformada al barroc el XVIII;  entre les botigues del C. Don Jaime I, trobareu unes quantes de records a prop de la plaça del Pilar, i la de los Paturros, on fan ànecs de goma personalitzats, també hi ha un parell de pastisseries amb productes amb molt bona pinta; a la mateixa plaza Sinues, veureu la part posterior del Teatro Principal del XIX remodelat el XX, te la façana i l’entrada a la calle del Coso.

Podeu anar al carrer de darrera el teatre (c.Veronica) cap a la dreta i veure el museu de las runes del Teatro de Cesaraugusta, del segle I, vorejant les runes per el carrer de Pedro Soler, arribareu a la plaça de San Pedro Nolasco, on esta l’església del Sagrado Corazón, del XX, seu del museo de los Faroles i el Rosario de Cristal (entrada 5€); sortiu de la plaça per el carrer de San Jorge, en sentit llevant,  i sortíreu a un altra plaça, la de San Carlos, on veureu un palau renaixentista del XVI, anomenat Casa Morlanes, sala d’exposicions i filmoteca de Saragossa; i sortint de la plaça per el mateix carrer esta el Real seminario de San Carlos Borromeo, un edifici barroc, del XVIII, que dona al carrer del Coso.  

Agafeu el carrer del Coso cap a l’esquerra, i en un parell de cantonades,  arribareu a la plaça de la Magdalena, on veureu l’església mudèjar de la Magdalena, del XIV; desprès repreneu el camí per el c. del Coso i arribareu al Monasterio mudèjar del Santo Sepulcro del XIV, construït sobre la muralla, romana, nord est; annexa al monestir, esta l’església Barroca de San Nicolas de Bari, del XVII.

Estareu davant la Glorieta de la Puerta del Sol i del Puente del Pilar, popularment , Puente de Hierro, del XIX, a la cruïlla amb el Paseo Echegaray y Caballero, (el que va arran del Ebre), agafeu aquest passeig cap a l’esquerra i, passades quatre travessies, arribareu a la plaça de San Bruno, on trobareu el museu del Puerto Fluvial de Cesaraugusta i al costat el museu Alma Mater, museu Diocesà instal·lat en el palau Arquebisbal, neoclàssic del XIX; tan mateix, a l’altra banda de la plaça, veureu un lateral, mudèjar, de la Catedral del Salvador, mes coneguda com La Seo, construïda el segle XII (romànic)(entrada 7€), sobre la antiga mesquita major de Saragusa; ampliada el XIV, en gòtic mudèjar i el XVII es va aixecar el característic campanar barroc; la façana i el campanar estan a la plaça de la Seo ( prolongació de la plaça del Pilar, de la que la separa el carrer Don Jaime I), en aquesta mateixa plaça crida l’atenció un edifici cúbic de plaques de pedra vermelloses, que acull el museu del Foro de Cesaraugusta. 

Darrera del museu del Foro, veureu l’Hotel Tibur, agafeu el carrer que passa entre aquest i la Seo ( c.Ramon Cuellar), i seguiu fins el carrer Diego Dormer, on veureu el palau renaixentista de la Real Maestranza de Caballeria, del XVI, (visita 2€); des d’aquí, si voleu, podeu acabar de donar la volta per l’exterior de la Seo, per el carrer Pabostria i passant per sota del Arco del Deán, gotic, del XIII, que uneix la Seo amb la Casa del Deán ; sortint de nou a la plaça de San Bruno i d’aquí a la de la Seo.

L’AJUNTAMENT I EL PILAR.

Travesseu el carrer Don Jaime I, i estareu al extrem est de la Plaça del Pilar, la segona, mes gran d’Europa per vianants, i l’única amb dues catedrals; on veureu el monument a Goya, davant del edifici renaixentista de La Lonja, del XVI, actualment sala municipal d’exposicions; al costat esta l’edifici del Ajuntament , d’estil renaixentista i mudèjar, però construït en el segle XX; i a continuació la Basílica del Pilar, barroca  i rococó del XVII; al altra banda de la plaça, davant mateix del Pilar, on comença el carrer Alfonso I, als baixos de l’edifici de la dreta, esta el Pasaje del Comercio y la Industria, modernista del XIX, unes galeries comercials, al estil de les que hi havia a Paris en aquella època, conegudes popularment com el Ciclón, actualment estan en procés de restauració; a prop de l’entrada al pàrquing del Pilar, al costat d’una bola del mon, veureu la Fuente de la Hispanidad amb la forma de Centre i Sud-americà.

Informació addicional, per 7€ es pot fer la “ruta Romana” que visita els quatre museus romans i la muralla.

Aquí podeu veure que el casc antic de Saragossa no es, nomes, el Ebro, el Pilar, i la seva plaça, sinó que acull nombrosos edificis mudèjars, renaixentistes (l’hi deien la Florència espanyola), i barrocs, a mes de restes romanes, i, també, algunes mostres modernistes.

Podeu informar-vos a Zaragoza Turismo, tel: 976201200, WhatsApp 606655107 o web http://www.zaragozaturismo.es

Categorías
CATALA FETS HISTORICS FIRES I MERCATS POBLES AMB ENCANT

FIRA DEL AVET D’ESPINELVES.

Entre el 6 i el 14 de desembre, al poble d’Espinelves, celebren la Fira del Avet; que a passat a ser una de les visites “obligades” per el pont de la Puríssima.

Espinelves es un bonic poble situat a les Guilleries, prop del Coll de Revell, per l’autovia C25, des de la que tenim una bonica panoràmica del poble, amb l’església al cap de munt.

AVETS DARRERA L’ESGLESIA DE SANT VICENÇ.

Com ja indica el nom, aquesta fira va començar el 1981, com un mercat d’avets de Nadal, criats a la contrada (Masjoanis i Excelsia), però degut a la elevada concurrència, a anat sumant activitats, i ara també podrem trobar d’altres productes nadalencs, com figuretes de pessebre, i tota mena de guarniments, productes d’alimentació, i una mostra d’artesania i d’oficis. 

A mes s’hi faran activitats per els mes joves, com taller de màgia, taller de flors, decoració de galetes, tir amb arc i passejades amb poni.

Es podran visitar exposicions de pintures, de fotos… i de caganers.

Els dies 3, 4, 6, 8, 9, 10 i 11, a les 12 i les 17, es podran veure espectacles itinerants, i el dia 5 cantada de nadales.

Podeu informar-vos a L’Ajuntament , 938849230, o al mail : ajuntament@espinelves.cat

Historia d’Espinelves, extret de: http://www.espinelves.cat/poble-i-entorn/historia/

La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l’any 943, època en què hi havia una església i parròquia en funcionament, dedicada a Sant Vicenç, i segons sembla, es trobava en una vila o gran explotació rural anomenada Espinelves.

El nom d’Espinelves sembla derivar d’Espines albes, és a dir, Espines blanques.

El poble d’Espinelves va a cavall de la història de l’església. És un dels pocs pobles del romànic que encara es conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l’art d’aquella época i en un perfecte estat de conservació

La silueta del campanar de l’església romànica dóna una fisonomia inconfusible al poble, que enfilat a l’esquerra de la riera se’ns presenta petit i acollidor. La localitat ha guardat amb cura un aspecte net i agradable, amb les cases d’ estructura de pedra, els carrers pavimentats amb lloses i les edificacions més modernes que armonitzen amb el conjunt. La història d´Espinelves gira al voltant de la seva església: Sant Vicenç d´Espinelves.Original del segle XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII

Cal destacar el seu magnífic campanar de planta cuadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoidals, i també la Verge, del S.XV, dedicada al Roser.

El retaule de l´anomenat mestre d´Espinelves és actualment al Museu Episcopal de Vic. Fa pocs anys fou objecte d´una acurada restauració

Els primitius termes parroquials estaven adscrits o assignats a un dels grans termes dels castells amb que es va repartir el país es del moment de la seva restauració pel comte Guifré el Pilós, a partir de 879. El terme d’Espinelves estava adscrit al territori del castell de Sant Llorenç i després, al de Meda.

Un document de 1133 ens diu clarament que s’edificà al Puig de Castellar d’Espinelves una fortalesa amb el seu castell i vivenda, que el cavaller Bertran de Merola, amb la seva muller Beatriu i els seus fills varen cedir a Pere Udalard de Sentfores.

Es tractava d’un castell secundari, sotmès al de Meda, però que comptava amb drets propis i edificacions de les que forçosament n’ha quedat rastre. Desapareixeria molt aviat car no es parla mai d’ell en la documentació a partir dels segles XIII i XIV.

Els Masos i la Jurisdicció d’Espinelves

Coneixem les notícies més antigues sobre els masos gràcies a la domcumentació de Sant Llorenç del Munt. Els priors de Sant Llorenç posseïen a 1337 varis masos d’Espinelves. Es pot dir que el prior de Sant Llorenç del Munt passà a ésser el senyor efectiu del terme. Segons un fogatge del segle XIV, en aquests temps, en ple despoblament, la parròquia d’Espinelves tenia 11 famílies, totes elles de domini eclesiàstic.

En canvi, la jurisdicció de la justícia del lloc va passar a mans dels vescomtes de Cabrera, creats comtes d’Osona, el 1356, quan el rei li va donar tots els drets reials d’Osona.

A finals del segle XV Espinelves s’havia unit a Sant Sadurní d’Osomort i els dos llocs formaven una sola batllia.

A principis del segle XIX es va fer la divisió provisional de Catalunya en províncies. Espinelves es vegé directament afectada en aquest moment car es va incloure a la província de Girona i el partit judicial de Santa Coloma de Farnes, trencant així la seva tradicional adscripció a la vegueria i després al corregiment de Vic.

L’estancament de la població a la primera meitat del segle XX i la forta davallada dels darrers anys són deguts a la manca de mitjans de vida que ofereix la població, sobretot pel jovent.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

LA SEU D’URGELL

Un altre vila amb historia, per la, que quasi segur, que hi hem passat per anar a Andorra, però que molts pocs l’hem visitat.

La Seu d’Urgell, (antigament Urgell), seu del Bisbat d’Urgell , cap del antic comtat d’Urgell, i actualment capital de la comarca de l’Alt Urgell.

Segons la tradició va ser fundada l’any 1699 a.c., per Hèrcules l’Egípcia; però l’origen històric el trobem en un assentament de finals de l’edat del bronze al turó de Castellciutat, i posteriorment al poblat ibèric d’Arse d’Urgi, que seria l’Orgellia romana, que va ser destruïda per els sarraïns al VIII, el que va propiciar la construcció de la Vicus Sedis Urgelli, on avui s’aixeca la vila actual; al turó de Castellciutat es va construir i fortificar el Castell de Ciutat (d’aquí el nom), on els comtes d’Urgell van fixar la seva residencia. 

Passejant per la vila, podrem visitar la Catedral romànica de Santa Maria del XII, feta aixecar per el bisbe Sant Ot, es la 4ª de una sèrie de catedrals construïdes entre el segle V i el XII;  en la seva façana sud trobarem el claustre i l’església  romànica de Sant Miquel, del XI.

Plaça dels oms, catedral i casa consistorial.

A tocar de la catedral, esta la plaça dels Oms, on trobem l’antic hospital del segle XV i la Casa Consistorial, sobre unes restes romanes i adossada a l’església de Stª Eulalia, romànica, del segle XI; també val la pena passejar per  els carrers Major i el dels Canonges, amb dos porticats, essent el dels Canonges, que passa pel darrera del Palau Episcopal, es el mes antic; en el carrer Major trobarem el Portal d’Andorra, del XIII, que com el seu nom indica, era la sortida per agafar el camí que duia a Andorra.

Porxos del carrer Major.

També es poden visitar, l’església gòtica de Sant Domènec, del XV, que, actualment, acull una sala d’exposicions; la Biblioteca de Sant Agustí a l’església gòtica del mateix nom del XVI, on es combina l’arquitectura moderna de vidre i acer amb la gòtica; o el  Palau Episcopal, gòtic del XV, residencia del bisbe i copríncep d’Andorra.

La vila, tanmateix,  es la seu de una important industria lletera: la fabrica de formatges i mantegues “Cadí”.

Podeu ampliar informació a la oficina de turisme : 973351511, o per mail info@turismeseu.com

   La llegenda de «La pixarrada del diable» :

Fa molts anys, quan el bisbe Ermengol va prendre possessió del Bisbat d´Urgell a la Seu d´Urgell, es va dedicar a la construcció de camins i ponts per millorar les comunicacions. Va fer arreglar el camí que va des de la Seu a Oliana i va fer construir els ponts del congost que hi ha prop d’Organyà, on una roca té una taca verda que s’accentua els dies d’humitat i que es coneguda com «La pixarrada del diable.» Volia construir tres ponts per poder travessar bé el riu Segre en aquell indret i va portar fusters i mestres d’obra de tots els voltants. Es van beneir els llocs on s’havien de construir les pilastres i van començar a fer feina. Al dia següent de fer-les apareixien enderrocades sense cap motiu explicable. El bisbe va pensar que això podia ser obra del dimoni i juntament amb els canonges de la Seu d’Urgell, una nit van anar a veure que passava. Hi va haver una tempesta forta i després va venir la calma. A mitjanit va aparèixer una figura horrible, vermella com una brasa amb una capa de fum i una barrina de foc. El bisbe Ermengol li ordenà que es rendís en nom de Déu. El diable llençà la barrina i va caure sobre un gingebre. L’agafen i el pengen en una roca al final del congost on moltes persones el van a veure mentre duren els treballs. El dia de Nadal es van inaugurar els ponts amb la presència de molt personatges importants: senyors , canonges… Quan va començar a passar la gent, el diable va pensar que si creixia el riu Segre seria la seva venjança. Per això va fer una gran pixarrada, però solament va quedar una ratlla marcada a la roca com a senyal de la seva ràbia. Ges 2 Temes i Mites tema 3 7 Des d’aquells moments, aquesta ratlla verdosa i humida que es veu a la penya que marca les acaballes del Congost dels Tres Ponts, anant cap a la Seu, es coneguda amb el nom de La Pixarrada del Diable.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

MONTFALCÓ MURALLAT

Si os agraden les viles medievals, no podeu deixar de visitar Montfalcó Murallat, al terme de Les Oluges, comarca de la Segarra; la mostra mes ben conservada de una vila closa medieval a Catalunya.

CARRER PORXAT, AL FONS LA PLAÇA.

S’aixeca sobre un turo per sobre de la confluència del riu Sió i la riera de Vergós; construïda el segle XI, d’estil romànic, el seu nom original era Montfalcó d’Oluja, i junt amb el castell d’Oluja, era part de la Marca de Berga, territori fronterer amb els musulmans, pertanyent al Comtat de Cerdanya, i que el segle XII passa a dependre dels comtes de Barcelona.

La vila, envoltada per la muralla de 8 metres d’alt, te un únic portal d’accés, del que parteix un carrer que dona a la plaça, envoltada per les 15 cases de pedra, i de la que parteixen els altres carrers de la vila,que disposava d’un forn i una cisterna comunitaris; en un extrem de la vila, s’aixeca l’església, romànica, de Sant Pere, del segle XII, molt modificada en el decurs dels anys. 

CUBICOL DEL FORN COMUNAL.

Si voleu mes informació, o sol·licitar una visita guiada, podeu adreçar-vos a l’oficina comarcal de turisme de la Segarra, a Cervera; al tel: 973531303, o per mail:   turisme@ccsegarra.cat

Llegenda del setge de Montfalcó.

Aquest poble té la seva pròpia llegenda. Es diu que els habitants de Montfalcó Murallat van sofrir un setge després de perdre una batalla en camp obert i refugiar-se dins de la fortificació. La població va resistir, per això els assetjadors van optar per enganyar-los amb una curiosa estratègia que consistia a llançar missatges amb els seus catapultes. Aquests missatges subversius anaven lligats a pans, amb l’objectiu de sembrar la discòrdia entre els assetjats, tal com havia fet de manera reeixida el Cid Campeador a València.

No obstant això, la resposta de Montfalcó va ser enviar missatges encara més desafiadors lligats a peixos frescos. Veient això, els assetjadors es van resignar a continuar assetjant i van aixecar el cèrcol sobre la vila. La llegenda conta que aquests peixos havien arribat a la fortificació a través d’un túnel que arribava fins a Les Oluges, amb el qual se subministraven de queviures.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

CALAF I EL SEU MERCAT.

Avui vull parlar-vos de un  altre poble interessant, Calaf, a la sub-comarca de l’Alta Segarra, a l’Anoia.

Calaf es un nom d’origen amazic, amb el que va ser batejat el pla on s’aixeca la vila duran la dominació musulmana; territori que va ser reconquistat, possiblement, per Guifre el Pilós, a finals del segle IX; i va aixecar el castell, termener, de Calaf; durant el segle XI es va anar formant la vila al voltant del castell, i entre el XII i XIII es va anar consolidant el Mercat de Calaf, del que segur heu sentit parlar, i que en el XVII consolida la vila com un important centre de comerç.

Del castell, semi enrunat, queden tres portals de la muralla, tot i que van ser modificats el segle XV.

L’església parroquial, dedicada a Sant Jaume, es d’estil renaixentista, del segle XVII, s’aixeca al centre de la vila, i conte la cripta amb las restes de Santa Calamanda, patrona de la vila; també del segle XVII es la ermita de Sant Sebastià, aixecada al punt mes alt de la vila, per celebrar la fi de la pesta.  

També, a la part alta de la vila, trobem l’antic hospital, gòtic, del XVI, adossat a la muralla de la vila, avui dia reconvertit en centre cívic.

LA PLAÇA GRAN.
  • En el centre del poble trobem la Plaça Gran, porxada, i originaria del segle XIII, on, des del segle XIII fins a meitat del XX, s’hi celebrava el mercat; en la mateixa plaça, en la primera meitat del segle XX, van arribar a obrir fins 40 botigues, de les que, actualment, s’han restaurat i museïtzat 8, que es poden visitar amb visita guiada, prèvia reserva; aquestes son: l’escola infantil, una impremta, una bodega, una pastisseria/colmado » Cal Mestres», dues merceries, «Garriga» i «Cal Cisteller», un “colmado”»Cal Sala» i un “ultramarinos”»Cal Feu».
BOTIGA HISTORICA.

També, en el casc antic, podrem veure algunes cases senyorials, com la Casa Abadal, del XVII, també coneguda com ca la Practicanta, o Can Cortadellas, edifici neoclàssic del XVIII; i, repartides per la vila, diverses escultures de les trobades internacionals d’escultors que van començar a finals de segle XX, com la Twister Seat.

Si voleu informar-vos millor podeu trucar a l’oficina de turisme 938680833, o per mail: calaf.turisme@calaf.cat

Llegenda del Mercat de Calaf, extret de :                           http://www.xtec.cat/crp-anoia/anoiaguapa/altasega/titol4.htm

Han passat bastants segles des que el vescomte de Cardona atorgà a Calaf el «privilegi» de cel·lebrar mercat el dissabte de cada setmana.

Va assolir gran renom per la concorrença de marxants i compradors, però degut a un fet llegendari ha esdevingut conegut a tot el país:

Un dia boirós i fred de l’hivern succeí un fet llegendari…

Ningú sap en quin any s’escaigué, peró la tradició oral s’ha encarregat de fer-ho arribar als nostres dies:

La Plaça Gran de la vila era plena de gom a gom . Era dissabte, dia de mercat i els vilatans parlàven. El fred tan intens que glaçava les paraules tot just sortides de les boques i només es sentia el silenci.

Al migdia, quan el sol va fer acte de presència, totes les paraules es desglaçaren alhora i ompliren tots els racons de la plaça d’una cridòria i un xivarri mai vistos.

Des d’aleshores, s’ha fet popular l’utilització de la següent dita per anomenar els llocs on es produeix un gran xivarri:

«Sembla el Mercat de Calaf!»

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar