Castelló d’Empúries es un poble de l’Alt Empordà, entre Figueres i Roses, que va ser molt important a l’època medieval; al segle XI va passar a ser la capital del Comtat d’Empúries , en lloc de Sant Martí d’Empúries que estava massa al abast dels atacs pirates; tot i que al segle IX ja s’esmenta el nom de Castelló en algun document.
El seu terme, a mes del poble, inclou el Parc Natural dels Aiguamolls del Empordà, Empuria brava“la Venècia catalana” urbanització creada el 1975 amb nombrosos canals, i el Butterfly park, un parc dedicat a les papallones, aus exòtiques, lloros i fins i tot ratpenats .
EL RENTADOR I LA BASILICA.
El poble guarda bastants llocs interessants que val la pena de de visitar, per fer-ho e pot aparcar davant el dispensari i l’escola Joana, al carrer del Rentador, allí, com indica el nom del carrer, trobarem El Rentador, un safareig públic de meitat de XIX d’estil neoclàssic-romàntic; des d’aquí agafem el carrer Marin cap a l’esquerra i arribem al Ecomuseu la Farinera, instal·lat el 2004 en un antic moli hidràulic del XIV, que en segle XIX va convertir-se en una fabrica de farina; a finals del segle XX es va renovar el edifici per fer hi el museu.
Estem al carrer de la Fruita, i tot seguit tombem a la dreta per el carrer Carbonar, o esta el Convent de Santa Clara, d’entre el XVII i XVIII, d’estil barroc, actualment de propietat municipal, al costat esta el Hotel Palau Marcel·lí; i al final del carrer sortim a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, on veurem la Creu de terme, gòtica del XV, aquest no es el seu lloc original, l’hi van posar al 1963; al se davant esta la Basílica de Santa Maria, coneguda com la Catedral del Empordà, gòtica d’entre el XIII i el XV, sobre una de romànica del XI, en els segles XVII i XVIII es van afegir capelles laterals d’estil barroc, te un interessant retaule d’alabastre, i també un museu parroquial.
Sortint de la basílica cap a la dreta, veurem uns porxos, es la Sala de Contractació i Duana, gòtica del XIV reformada el XX, al altre costat esta la plaça Joan Alsina presidida per la Fontana; i cap a la part del darrera de la basílica esta el Mirador del Paller d’en Melino, que dona sobre el Rec del Moli, que corre paral·lel a l’antiga muralla; donem mitja volta i a la dreta, pugem per el carrer dels Capellans, un xic mes amunt arribem al carrer del Portal de la Gallarda, que va fins a la única porta que resta de la muralla , del segle XIII, tenia un pont llevadís per salvar el Rec del Moli; tornem enrere i tombem a la dreta per el carrer del Portal Nou, que ens porta davant de la Casa Gran, un casal gòtic del XIV de una família de la baixa noblesa.
Des d’aquí anem a l’esquerra per el carrer Consol, que seguim fins el carrer Comalac, on veurem el Convent de Sant Bartomeu, fundat el segle XIII per Sant Pere Nolasc, per el frares mercedaris; seguim per el Comalac fins arribar al carrer Verge on girem a l’esquerra, i en arribar al carrer Prat de la Riba l’agafem girant a la dreta, fins arribar a la plaça dels Homes, on veurem l’oficina d’informació turística, instal·lada a la Casa del Consell i Llotja del mar, un edifici gòtic del XIII al XIV, que havia estat seu del Ajuntament fins el 1987; anem fins el fons de la plaça i agafem cap a la dreta per el carrer de Comas Sola per on arribem a la plaça de la Moneda i seguint tot recte agafem el carrer del Call jueu, al Puig Mercadal, en arribar al carrer de les Peixateries Velles, girem a la dreta i arribarem davant la antiga Sinagoga, que va funcionar entre els segles XIII i XV.
Continuem per el carrer Peixateries fins arribar a la plaça de Jaume I, lloc on s’aixecava el antic castell comtal del que no queda res; anat a la dreta, al final de la plaça trobem la Cúria, edifici gòtic del XIV, que era el equivalent als tribunals actuals, i que encara conserva la Presó medieval, amb algun grafit dels presos de l’època, actualment, des el 2009 es el Museu d’Història Medieval; seguim per el carrer de la presó, uns metres fins la primera travessia, carrer de la Moneda, on girem a l’esquerra, i seguim dues travessies fins a la plaça del Joc de la Pilota, on trobem el Convent de Sant Domènec, d’estil barroc d’entre el XVI i XVIII, va ser utilitzat com Palau Comtal, actualment es la seu del Ajuntament, cal destacar el pati porticat, antic claustre del convent; sortim cap a la dreta per el carrer Catalunya fins arribar a la plaça Curtidors, on veurem un campanar, que pertany al Convent de Sant Agustí, possiblement aixecat el XIV i reformat el XVII, actualment tancat , la part del claustre esta habilitada com a piscina terrassa del Hotel Canet que esta al costat del ajuntament.
PATI DEL PALAU COMTAL.
Aquest convent esta al carrer Calabro, que agafarem fins arribar al final, a la intersecció amb el carrer de Santa Clara, on girarem a la dreta, poc abans d’arribar al riu ( Muga), trobem, a la dreta, la Torre Carlina, una torre militar del segle XIX; seguim fins el pont, on tornarem a girar a la dreta per el carrer de Joan Güibas, paral·lel al riu, y arribarem al Pont Vell, un pont gòtic de set ulls destruït y reparat diverses vegades des del segle XIII, al XVIII va ser reconstruït totalment; aquí podem donar per acabada la visita, podem tornar a entrar a la vila per el carrer del pont que ens dura al costat del ajuntament, o recular fins el carrer de Santa Clara i resseguir-lo fins a la intersecció amb el carrer del rentador on havíem començat la visita.
Per mes informació podeu dirigir-vos a l’oficina d’informació turística : 972156233 turisme@castello.cat
Aquí, vull proposar-vos una ruta per conèixer l’Alta Ribagorça, una petita comarca del Pirineu de Lleida, al marge esquerra de la Noguera Ribagorçana, que fa de límit amb l’Aragó; constituïda el any 1988, segregant-la del Pallars Jussà, nomes te tres municipis: Pont de Suert, Vall de Boí i Vilaller, que estan compostos per petits poblets.
S’hi pot accedir des de Lleida per la N230, passant per la Franja de Ponent, des de Vielha també per N230 i Túnel de Vielha o des de la Pobla de Segur, al Pallars, per la N260 “Eix Pirinenc”, jo proposo aquest ultima ruta.
Entrant per la N260, entrem en el terme municipal del Pont de Suert, el primer poble que trobem es VIU DE LLEVATA, en trobem l’església romànica de Santa Mª de Viu, del XII, i las restes del Castell i l’església de Stª Llúcia.
Passant un túnel, trobem el trencant cap a MALPÁS, un antic poble miner;tornant a la N260, arribarem a CASÓS, amb les esglésies Sant Roma de Casós, romànica del XII, i la de Sant Salvador de Casós del XVII.
En arribar a la confluència de la N260 amb la N230, al extrem nord del pantà d’Escales, entrem a PONT DE SUERT cap de municipi i capital comarcal; te un bonic casc antic amb cases de pedra, amb pòrtics i porxades, i l’església de Santa Mª romànica del XII amb parts barroques del XVIII; al centre del poble, al costat de la carretera trobem l’església de l’Assumpció, de meitats del XX, del arquitecta Torroja ( avi de l’Ana Torroja de Mecano), també trobem una piscifactoria i la fabrica Dies, de peçes de llana de finals del XIX; al altre costat de la Noguera Ribagorçana, esta el barri de les cases d’Aragó, dit així per que a tot el llarg de la comarca el marge dret del riu pertany al Aragó, excepte en el tros de Pont de Suert; cap a la sortida nord del poble, trobem la Colònia ENHER, aixecada a meitats del XX per aquesta empresa per allotjar els treballadors de les centrals hidroelèctriques.
Sortint de Pont de Suert, per la N230/N260 direcció nord, al cap de pocs quilometres, a la dreta, trobem el trencall cap a la Vall de Boí, per la L500,que remunta la Noguera de Tor, primer, arribem a CASTILLÓ DE TOR, que també pertany al municipi de Pont de Suert, aquí podrem veure l’església de Sant Esteve , de origen romànic popular, i un pont medieval.
Seguint per la mateixa L500, arribarem, a l’esquerra, a un altre poble que pertany a Pont de Suert, LLESP, on destaca l’església de Sant Marti de Llesp, romànica del XII, però modificada el XIX en neoclàssic.
Seguint la mateixa L500 entrem en el terme municipal de Vall de Boí, creat com a tal el 1996, el primer poble que trobem es BARRUERA, cap del municipi, on podrem veure l’església de Sant Feliu de Barruera, romànica del XI, i, dalt d’un turo, l’església de Sant Salvador, també romànica però no e te documentació del any que va ser edificada.
De Barruera, a la dreta, surt una pista que ens dura a DURRO I SARAIS, on veurem l’església de la Nativitat de Durro, i la de Sant Quric de Durro, romàniques del XII, i las restes de la de Sant Llorenç de Sarais.
Tornem a Barruera i seguim a la dreta per L500, uns quilometres mes enllà, a l’esquerra, trobem el trencant cap a ERILL LA VALL, on podrem visitar l’església de Santa Eulalia d’Erill, romànica del XI .
Tornem a la L500, i tot seguit trobem, a la dreta, el trencant cap a BOÍ, que, des de 1996 dona nom a la vall i al municipi, aquí podrem visitar l’església de Sant Joan Baptista, romànica del XI, el nucli emmurallat, on esta la Casa del Parc, centre d’interpretació del Parc Nacional d’Aigüestortes i llac de Sant Maurici, el portal i la font de la muralla, davant del portal hi ha la parada i l’oficina dels taxis 4X4, per anar visitar el Parc; i també hi ha un pont medieval.
REPRODUCCIO PINTURES SANT CLIMENT DE TAÜLL.
Una mica mes amunt esta TAÜLL, amb les esglésies romàniques de Sant Climent de Taüll, una mica separada del poble, on es pot veure un interessant audiovisual, i al centre del poble, la de Santa Maria de Taüll, les dues del XII, i també l’ermita de Sant Quiric de Taüll, també del XII.
Tornem a la L500, que arriba fins a CALDES DE BOÍ, abans d’arribar, a la dreta, veurem la pista que puja fins al PARC NACIONAL D’AIGÜES TORTES I LLAC DE SANT MAURICI, amb vehicle privat nomes es pot pujar fins a l’entrada del parc, els taxis si poden entrar fins el aparcament que hi ha al Pla del Sant Esperit, a 1800 mts d’alçada, i allà agafar la senda que va paral·lela al riu de Sant Nicolau, fins l’Estany Llong, envoltats de cims d’entre 2500 i mes de 3000 mts.
PLA DEL SANT ESPIRIT, AIGËSTORTES.
A CALDES DE BOÍ, veurem el santuari i la caseria del XVIII, un balneari i una planta embotelladora d’aigua.
Tornem enrere, cap a la N230/N260, que agafarem cap a la dreta (nord), entrant a la VALL DE BARRAVÉS, on encara trobarem dos petits poblets pertanyents a Pont de Suert; al cap de poc, a la dreta, trobem el trencant cap a SARROQUETA DE BARRAVÉS, de 14 habitants;, i, on es tornen a separar la N260 de la N230, LES BORDES, amb 12 habitants, aquí la N260 entra al Aragó, i nosaltres seguim per la N230 cap el nord entrant al terme municipal de Vilaller.
A VILALLER, fundada l’any 1118, podrem veure l’església de Sant Climent de Vilaller, del XI però reconstruïda el XVIII en estil barroc, també un pont gòtic , les cabanes troglodítiques de les Comes, i les tombes antropomòrfiques, medievals de Riu Pedrós.
Mes amunt, passant un túnel, a la dreta trobem el trencant a SENET DE BARRAVÉS, que pertany al terme de Vilaller, i esta a la confluència de la Vall de Besiberri amb la de Barravés, aquí trobem l’església de Santa Cecilia de Senet, del IX reformada a romànic el XI.
Senet es l’últim poble abans d’arribar al Túnel de Viella, però, entre aquest i Senet hi ha un bon tram de carretera, amb alguns túnels , el Pantà de Senet, i unes bones vistes del Pirineu Axial.
LLEGENDA DE LES BRUIXES DE VILALLER.
Les bruixes de Vilaller vivien als Carantos, unes escletxes de roca a la muntanya de davant del poble pel costat de llevant, molt a prop d’on els xicots abans baixaven les falles la nit de Sant Joan. Quan plovia, les bruixes treien la roba bruta de dintre de les coves i l’estenien a fora perquè s’eixarravés. Feien com les formigues, que després de ploure estenen tot el menjar que han emmagatzemat fora del formiguer, perquè s’eixugui i no se’ls grilli. Un cop havia passat el sol, les bruixes s’afanyaven a amagar el seu tresor dintre del forat.
A la mitjanit, quan tot el poble dormia, les bruixes dels Carantos baixaven a la plaça de Vilaller i ballaven la Bolangera. No es deixaven sorprendre mai per ningú: tan aviat com ensumaven que algú s’atansava per espiar-les, tocaven el dos cap als seus foradots. Només un home del poble, el fuster Xep de Veleta, les havia enxampades una vegada ballant a la plaça.
La cosa va anar així. Un dia, Josep de Pepe va encarregar una reu al fuster: – No tinc fusta –es va excusar l’arreuaire-. Ja saps que es necessita un tronc especial, que faci corba per un cap. – Això rai, home! A les Vinyasses, sota mateix dels Carantos, hi ha un freixe molt bo. Fa dies que me’l tinc mirat. Hi vas, el talles i me’n fas l’arreu. – I l’amo? Bé deu tenir amo, suposo… – Vés-hi de nit i no ho sabrà ningú. Només et poden veure les bruixes, però no els en facis cas… Després de sopar, Xep de Veleta va agafar la destral i cap a les Vinyasses. Com que hi havia un bon tall de lluna, no li va costar gaire trobar el freixe. El talla, esporga les branques, el neteja de la pela i es carrega el tronc al coll. Arriba al poble sense fer soroll i, al tombar la cantonada de la plaça, es troba amb les bruixes que feien les seues ballarugues. El pobre Xep es va quedar sense sang a les butxaques. Ell que llença el tronc al mig del ball i gira cua cap amunt, pel camí dels Escamps. Al veure’s sorpreses, les bruixes ho van donar a la cama darrere l’arreuaire. Durant una estona el pobre Xep es pensava que el perseguien i ja s’encomanava a tots els sants. En realitat, però, les donotes l’estalonaven perquè fugien, pel mateix camí, cap als seus amagatalls dels Carantos. Xep de Veleta, doncs, va ser l’única persona del poble que va veure ballar les bruixes dels Carantos a la plaça de Vilaller. El fuster explicava que aquelles dones feien molt de goig: duien una cabellera fins a mitja esquena i vestien unes faldilles bigarrades. Altres persones de Vilaller havien tingut tractes amb les bruixes. A casa Marieta, van estar uns quants anys desesperats ja que se’ls morien les criatures poc després de batejar-les. Se’ls va morir tres nens seguits, un darrere l’altre. Una nit van anar a demanar consell a les bruixes dels Carantos. La més vella els va dir: – Quan en tingueu un altre i el porteu a batejar, no el baixeu per l’escala. Fiqueu-lo dins d’un cistell i traieu-lo per la finestra. Ho van fer així i la criatura va campar. Al cap de poc, van tornar a visitar les bruixes: – Que hi tenim alguna cosa dolenta, a l’entrada de casa? –van preguntar els de Marieta. – I ben dolenta! –va dir la bruixa més vella. A l’indret on comença el primer esglaó, hi veureu una pedra més grossa que les altres. Doncs bé, estoveu-la i trobareu a sota una metxa de cabells. Cremeu-los i no tingueu por que us passi cap més desgràcia. Efectivament, en arribar a casa, van trobar el metxot de cabells on els havia indicat la bruixa i el van tirar al foc. Amb els anys, els hereus de Marieta van tenir més fills, i els van poder recuperar tots.»
Font de la informació:Les Bruixes del Carantos de Pep Coll
Cotlliure es un preciós poble costaner del Rosselló, a la sub-comarca de la Marenda, mes coneguda com la Costa Vermella, entre Argelers sur Mer i Port Vendres ; el seu origen es remunta al segle VI a.c., amb la fundació, per els ibers Sordons, del Castrum Caucoliberi (Port de Illiberis (Elna)); tot i que s’hi ha trobat restes prehistòriques i de la segona edat del ferro; i també de grecs i romans.
Actualment la seves principals fonts d’ingressos, son, la pesca i les conserves, sobre tot d’anxoves, la viticultura,(els seu vi te denominació d’origen Collioure), una mica de oliveres, i el turisme, també es un lloc molt visitat per els pintors, seguint l’estela de Picasso, Dalí, Matisse, i d’altres.
S’hi pot arribar amb cotxe, per la AP7,(a França A7), sortint al Volo, i agafant la D618 direcció Argelers, i allà la D114 ens conduirà fins al centre de la vila; també s’hi pot anar per la costa des de Portbou, es una carretera amb moltes corbes, però amb vistes magnifiques de la costa Vermella; un altra opció es el tren, des de Portbou-Cervere.
ESGLESIA SANTA MARIA DELS ANGELS.
Si hi anem amb el cotxe, podrem aparcar al pàrquing de Le Glacis, amb accés des de Boulevard General Charles Degaulle ( D114 ), situat al costat del castell Reial; iniciem el recorregut al Boulevard General Charles Degaulle, a l’entrada del pàrquing, pugem fins a la rotonda, a l’esquerra veurem un Sant Crist molt gran al cap damunt d’un esglaons, al costat de l’església Luterana Reformada; tombem a la dreta i baixem per la rue de la Republique, i passem al cantó esquerra per agafar la rue du Jardins Navarro, per anar al cementiri, on hi ha tombes de caiguts a la II guerra mundial i las de Antonio Machado, i la del novel·lista Patric O’Brian; retornem a la rue de la Republique, fins al cap d’avall, estarem davant l’ajuntament, a la place 8 de mai du 1945, on els diumenges celebren el mercat setmanal, envoltada de botigues ; cap a l’esquerra arribaríem a l’estació de ferrocarril, i a la dreta esta el Moll del Almirall( Quai de l’Almiraute); per el voral de la dreta arribarem a l’entrada del Castell Reial, les primeres referencies d’aquest castell son del segle VII, els segles XII i XIII va passar dels Comtes de Rosselló a la Corona d’Aragó i després a la de Mallorca, que al segle XIV va integrar-se, de nou, a la Corona d’Aragó, al segle XVI va canviar un parell de vegades de mans, francesos, catalans, passant definitivament a mans franceses al XVIII amb el tractat dels pirineus; els francesos van reformar i reforçar totalment el castell.
Sortint del castell creuem el Moll de l’Almirall, i arribarem al Boulevard Boramar, entre la muralla de la vila i la platja del Port d’Amunt que descriu un arc, cap al mig del bulevard veurem un antic canó d’artilleria, i al extrem de la platja l’Església de Santa Maria dels Àngels, del segle XVII, edificada sobre una anterior romànica, el campanar es una torre de la muralla que fa de far, i esta sobre el aigua, conté un retaule barroc; darrera l’església, en una petita península, que havia estat un illot, veurem la Capella de Sant Vicenç de Cotlliure, del segle XVIII; reculem i entrem a la Vila Vella, que encara conserva els carrerons de traçat medieval, amb recons molt bonics; encara conserva 3 portals de l’antiga muralla, sobre un d’ells, en un balcó, es pot veure la Capella de la Mare de Deu del Bon Succés; sortim de la vila vella, tornem cap el mar, per el Boulevard Camille Pelletan, al costat esquerra del Moll de l’Almirall, que esta farcit de restaurants; a l’alçada de l’entrada al castell creuem al altre costat i seguim el camí vora mar als peus del castell, que ens porta al altra costat del mateix, fins al Port i platja d’Avall, a tocar del Boulevard Charles Degaulle; entre la platja i la Rue Democratie, (que es la continuació del Bv. Charles Degaulle), està l’Esplanade François Bernadi, cap a la meitat d’aquesta veureu el Carroussel de Cotlliure, i la Tour d’Avall, una antiga torre de guaita, des d’aquí es veu una bonica panoràmica del castell, la Vila vella i l’església; a l’altre costat del carrer esta el Raval el barri al sud del castell.
PLATJA D’AVALL, EL RAVAL, FORT S. ELM I MOLI.
La Rue Democratie, acaba en una corba a l’esquerra on comença la Route de Port Vendres, si seguim recte, entrem al Impasse du Musée, un carreró on, a dreta tenim l’antiga església del Convent de Sant Domingo, gòtica, dels segles XIII-XIV, que al segle XVIII va ser utilitzada com arsenal, i actualment com a celler; al costat esquerra, veurem les restes del claustre gòtic del convent; avui integrat a Vila Pams, seu del museu d’art modern; si seguim el carreró cap al final, arribarem a unes escales que ens duran fins el Moli de Cotlliure, o Moli de la Cortina, del segle XIV, es el moli de vent mes antic del Rosselló , originàriament era moli fariner fins al segle XVIII que va deixar de funcionar, al 1990 va ser restaurat i ara funciona com a moli d’oli, des de la seva ubicació, (les Cortines), es gaudeix de molt bones vistes de la zona; per darrera el moli passa el camí del Fort de Sant Elm, fortalesa de vigilància, originada en una torre medieval de guaita, circular, que es va fortificar amb muralles el segle XVI; es una bona caminada, també s’hi pot arribar amb cotxe, el camí arrenca de la carretera de Port Vendres; al tornar a baix, a la rue Democratie, podem visitar el Raval; i tornar al pàrquing de Le Glacis.
Per la rodalia de la vila hi ha altres llocs interessants, com les Bateries, de la II Guerra Mundial, que estan a la costa a tocar de Port Vendres; o la Tour Madaloc, també dita del Diable, una torre de guaita romànica del XIII, al la falda nord del Pic Tallferro, al límit amb Port Vendres; o els diferents masos repartits al voltant de la vila.
Podeu demanar mes informació a l’oficina de turisme : tel (França) 33468821547, o a contac@collioure.com
Avui proposo un passeig per el Baix Ter, al Baix Empordà, es una plana entre el Montgrí i les muntanyes de Begur i les Gavarres i la Badia de Pals, acull el Parc Natural del Baix Ter, el massís del Montgrí i el de les Illes Medes, en aquesta plana coincideixen els últims trams dels rius Ter i Daró, que desguassen en un delta conjunt a la Badia de Pals, la part propera a la costa havien estat aiguamolls “els Aiguamolls del Baix Empordà” però, la major part, ara son camps d’arròs.
CARRERO DE PALS.
El començament d’aquesta ruta seria arribant des de Palafrugell o de la Bisbal, en direcció Torroella de Montgrí, el primer que trobem, a la dreta, es el poble de Regencós on podrem veure l’església de Sant Vicenç de Regencós, del segle XIX, i restes de la muralla amb dues torres, reprenem la carretera de Torruella i tot seguit trobem, a l’esquerra, el trencall a Pals, poble, medieval, al que ja l’he dedicat un article, però remarcarem els punt mes interessants, començant per la Torre de les Hores, del s. XI-XIII, dalt de tot del poble, la muralla, amb quatre torres quadrades del XIV, l’Església de Sant Pere, romànica del XII, el Barri Gòtic , ( tot el nucli antic), les Tombes medievals del carrer Major, i els Masos de les rodalies.
Reprenem la carretera de Torroella, i al cap de poc trobarem un trencall, a l’esquerra, cap a Peratallada, però primer passem per Palau-Sator, un petit nucli medieval que inclou Fontclara i Boada; aquí trobem, el Castell de Palau-Sator, del segles X i XI, l’Església de Sant Pere, romànica, del XII-XIII, el Monestir de Sant Pau, a Fontclara, romànic del XI, l’església mossàrab de Sant Julia de Boada, del X , l’església de Sant Feliu de Boada, del gòtic tarda del XVI, però amb origen romànic, i al Mas Pou el Museu d’estris del camp; seguim fins a Peratallada, integrada, al 1977, a Vulpellac, Fonteta i Forrallac; amb un bonic Conjunt Històric medieval, on destaquen, les restes del Castell de Peratallada, romànic i gòtic, d’entre el X i el XVII, amb la Torre mestre, rectangular, restes de les muralles i el Palau, que es pot admirar des de la Plaça del Castell; l’església romànica de Sant Esteve, del XII i la de Sant Climent, barroca, es molt agradable passejar per els seus carrerons estrets entre cases de pedra i porxades.
Seguim per la mateixa carretera, que acaba al petit nucli de Canapost, que pertany a Forrelac; anirem cap a la dreta fins a Ullastret, amb un nucli medieval originat al segle IX, del seu castell no queda res, però si resten muralles dels segles XII i XIII i una llotja gòtica; però el mes important son les dues viles ibèriques, Indicetes, una al Puig de Sant Andreu, i l’altre a l’Illa d’en Reixach; seguim en la mateixa direcció i arribem a Serra d’Aró, amb l’Església de Santa Maria, del segle XI refeta el XIX; a aquí trobem la carretera que ve de Torruella (a la dreta), anirem en direcció contraria (esquerra) fins a Parlavà, amb l’Església gòtica de Sant Feliu, del XV; i també diversos masos dels segles XVI-XVII i XVIII; aquí girem a l’esquerra, direcció a Verges, passant per Ultramort, amb l’Església romànica de Santa Eulalia, dels XIII i XIV, i també la masia fortificada el Castell de Finestres, dels segles XVI i XVII; finalment arribem a Verges, amb l’Església de Sant Julia i Santa Basilissa, que conserva un absis romànic del XII, la resta es neogòtica del XVII i el campanar neoclàssic del XIX; del castell romànic del segle XI, nomes resta la paret nord; si que podrem veure part de les muralles i 6 torres, de la vila d’entre els segles XII al XIV, un abeurador i un rentador medievals; també destaca el moli arrosser de Can Punton, neoclàssic del XIX; però el poble es famós per la DANSA DE LA MORT, que es representa per Setmana Santa.
Deixarem Verges per anar fins a Torroella de Montgrí, situada als peus del Montgrí i del Castell de Montgrí, dels segles XIII i VIV, restaurat recentment; al poble destaca la Vila Vella, amb el Palau Reial, (La Cellera)gòtic del XIV, que acull un Hotel, l’església de Sant Genis Gòtica del XVI amb elements barrocs del XVIII i el campanar inacabat, també queden restes de la muralla i 2 torres; la Capella de Sant Antoni , amb elements romànics del XIII, gòtics del XIV i barrocs del XVIII, un parrell de casalots, el Palau Solterra, gòtic del XV-XVI, i la Casa Galibern, modernista del XIX; i no oblidem el Museu Mediterrani a Can Quintana; tot seguit anirem fins l’Estartit, que depèn de Torruella, fundat al segle XVII, aquí destaquen l’església parroquial de Santa Anna del XX, el port i les Illes Medes, que formen part del Parc Natural; al voltant de la població es troben bastants càmpings; seguint la llarga Platja del Estartit, podem arribar fins a la Gola del Ter la desembocadura del Ter.
Tornem cap a Torroella i agafem la carretera direcció Pals i Begur, mes o menys a l’alçada del trencall cap a Peratallada, a l’esquerra, veurem un trencall cap a Serra de Pals i el Golf, que entra cap els Arrossars de Pals, prop dels que esta el Moli de Pals o Castell de Sant Miquel del segle XV, per aquest lloc també veurem les Basses d’en Coll, que son el curs final del riu Daró; al costat esta el Càmping Platja Brava, i arribem a la llarga platja de Pals, de 2,8 kilòmetres de sorra fina, delimitada per dunes; seguint per el Carrer del Golf, mes al sud passa a dir-se carretera de la platja del Reco, semi- urbana, als afores de Begur, amb 326 metres de llarg; una mica mes enllà esta la platja de l’illa Roja, o cala Moreta, es una platja nudista; seguim en la mateixa direcció, i arribarem a Sa Riera, una preciosa cala amb un poblet de pescadors; continuem resseguint la costa per el carrer S’Antiga, i arribarem a la urbanització Sa Nau Mar, i al antic i bonic Hotel Cap Sa Sal, que va funcionar entre 1969 i 1973; seguim per la mateixa ruta, que ara es diu carrer Cap Sa Sal, i arribarem al accés a la Cala d’Aiguafreda, reprenem la ruta i arribem al Camí vell de Sa Tuna, un altre preciosa cala en el barri de pescadors de Begur.
VISTA DEL POBLE I EL CASTELL DE BEGUR.
Tornem a la cruïlla, agafarem la Carretera de Sa Tuna, que ens dura fins a Begur, enfilada al turó del mateix nom, que ha estat habitat des de la prehistòria, i pels ibers, el segle XI es va construir el Castell de Begur, reconstruït el segle XV, va estar actiu fins el 1810 en que va ser destruït, el segle XX ha estat reformat; al segle XIV es va crear la Baronia de Begur, a la vila queden cinc Torres de defensa, dels segles XVI i XVII, i també es poden veure nombroses Cases d’indians, moltes en estil modernista, edificades per els que van emigrar a Cuba i van fer fortuna; a principis de setembre es celebra la festa dels indians; podem sortir de Begur per la carretera de Palafrugell, fins al trencall a Aiguablava, passarem primer per l’accés a la Platja Fonda, que es per escales; després arribarem a Aiguablava, que te una platja poc fonda que la fa ideal per el bany; allà, sobre la Punta des Mut esta el Parador d’Aiguablava, inaugurat el 1966 i renovat l’any 2000.
Aquí acabem aquest itinerari, podem tornar seguint fins a Palafrugell, direcció Barcelona, o tornar a Begur i anar cap a la Bisbal i Girona, passant per Pals.
LLEGENDA DELS GEGANTS DEL MONTGRÍ
De Jaume Bassa Pasqual, extret de Emporion, diari digital.
Diu la llegenda que tota la muntanya del Montgrí és un gran monument funerari, on es varen erigir els tres elements màgics de les cultures antigues: el triangle a la muntanya d’Ullà, el cercle a la de Santa Caterina i el quadrat a la Muntanya Gran. La intenció va ser que els tres símbols es veiessin de ben enllà tant si es mirava de la banda de tramuntana com de migdia. També diu que tot el monument és travessat per multitud de túnels laberíntics a l’estil de les piràmides d’Egipte, i que és més o menys d’aquella mateixa època. Segons sembla, el varen construir uns homes gegantins que habitaven les vores del Ter. Gegantins, però senzills i amants de la pau. I diu que aquells colossos varen veure amb estupor com s’acostaven a les seves terres, venint del sud, unes gents desconegudes que s’establien a Ullastret i que tot ho dominaven al seu voltant, i que per mar unes altres arribaven en estols de grans velers a Empúries, al nord, disposades a quedar-s’hi i a fer-hi una gran ciutat. Els gegants i gegantesses, pacífics com eren, veient venir que anirien maldades, varen decidir de construir el gran mausoleu de les muntanyes del Montgrí, ple de passadissos i de cambres mortuòries, i s’hi varen enterrar tots abans de deixar-se subjugar.
A prop de Tàrrega, al Urgell, enfilant-se per un turo a tocar del riu Corb trobem la vila de Guimerà, que rep el malnom de nou de copes per que, vista des de l’altra costat del riu es un amuntegament de cases unes damunt les altres, als peus del castell i l’església; el nucli del poble es una bona mostra de vila medieval, amb carrers entortolligats, porxades, portalades, cases-pont, passadissos; moltes cases tenen portes i finestres renaixentistes.
VISTA DES DE EL APARCAMENT MUNICIPAL.
Per visitar-lo, venint de Tàrrega, cal creuar el pont sobre el riu i, tot seguit, a la dreta, esta l’aparcament municipal, en un descampat, des d’on es veu una bona panoràmica del poble; tornem a creuar el pont, a peu, agafarem el carrer de la dreta, que va paral·lel al riu, i girem a l’esquerra per el pas de la Capella, arribarem al carrer de la Capella, una mica cap a l’esquerra trobarem un edifici que sobresurt cap el carrer, es la Capella de Sant Esteve, del segle XIV que conté dues taules de retaule gòtic; al costat mateix hi ha un edifici renaixentista, Cal Manseta, delsegle XVI-XVII, antiga Casa Hospital; seguim en la mateixa direcció i arribarem a una cruïlla, a la dreta tindrem una porxada d’on surt una escala, a l’esquerra el carrer de la Font, que surt a la carretera i davant veurem el portal que dona a la Plaça Major, entrem a la plaça, just a la dreta veurem l’entrada al petit Museu de Guimerà la Cort del Batlle, petit però interesant, el encarregat es molt amable i si no hi ha mes gent os farà una petita visita guiada, hi veureu fragments de capitells romànics i gòtics, de creus de terme, alguns sarcòfags i escultures de la que destacaria la de un cavaller jacent, informació sobre les excavacions al Monestir de Vallsanta, uns audiovisuals sobre el poble, l’església i el castell; tornem a la plaça on hi ha una botiga de queviures amb embotits de la terra, i un forn de pa i coques de poble; per sobre del forn veurem unes porxades els Aubalços, per on passa el carrer de la Goleta, al que accedim al final de la plaça Major girant a la dreta; el carrer va pujant fins arribar a un revolt a l’esquerra i som al carrer Cendra, al final del mateix veurem un dels portals de la muralla, el Portal de Tàrrega, reculem fins agafar el passatge d’Angel Guimerà, esquerra, cap amunt, fins al carrer del Estudi, dreta, amunt fins a la bifurcació del carrer del Nord, esquerra, fins a un passadís a l’esquerra, que puja fins el carrer de l’Església, cap a la dreta arribarem a la Plaça de l’Església, aquí podrem visitar l’Església de Santa Maria, gòtica de transició amb elements romànics, del segle XIV, amb ampliacions i reformes els XVIII-XIX i XX, te un retaule gòtic del XV i un de modernista del XX de Jujol.
ELS AUBALÇOS.
Sortim de l’església i passem per el Portal dels senyors d’Évol, sortirem fora la muralla, davant veurem la Carretera de dalt i una Creu de Terme de Pedró, a l’esquerra veurem les restes del Castell de Guimerà, originaris del segle XI, a partir d’una torre de guaita, al voltant de la que es van anar aixecant las diferents dependències del castell, que primer va ser una Baronia, fins a arribar a ser capçalera del Comptat de Guimerà, el segle XVI va ser transformat en palau residencial; actualment el títol de compte de Guimerà esta en mans del Duc d’Hixer, des d’el segle XVII; l’únic del castell que es manté mitjanament dempeus, es la torre, a la que es pot pujar fins dalt de tot per una escala exterior.
Aquí podrem donar la visita per acabada, si no volem tornar sobre les nostres passes, podem baixar o be seguint la carretera de dalt extramurs, cap a l’esquerra, o recular fins el carrer del Nord i seguir-lo passant per sota l’església, on gira cap avall per el carrer Pere Vila fins al Carrer Cendra (un altre tram), esquerra, baixant fins a carrer de la Capella, dreta, i tot seguit a l’esquerra per el carrer de les Piques, que baixa cap el riu tot passant per el Moli de Baix, antic moli d’oli del segle XIX, actualment seu del Casal de Guimerà; arribarem al carrer del riu que surt a la carretera.
Fora el poble, encara hi tenim dos llocs d’interès, les restes del Monestir de Santa Maria de Vallsanta, romànic del segle XIII, que va acollir una congregació de monges, a tocar de la carretera de Tàrrega a uns dos kilòmetres del poble; i el Santuari de Santa Maria de Bovera, del segle XV però que conserva el claustre d’un antic monestir del Cister del XII; i al costat una ermita del segle XVIII, que estan situats per damunt de Vallsanta, al altre costat de la carretera, per accedir i s’ha d’agafar el camí de Bovera ; des de la Creu de Terme del Pedró surt un camí fins a la Creu de terme de Bovera, i, cap a l’esquerra, per el camí de la Boverafins al santuari hi han dos kilòmetres.
També es un bon lloc per comprar oli, s’hi fa oli verge d’olives arbequines, tant a la cooperativa com a Olis Cal Jan, tots dos a peu de la Carretera de Tarrega.
LLEGENDA DE LA TROBALLA DE LA MARE DE DEU DE LA BOVERA.
Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Deu va ser trobada per un pastor de Cal Duard, que pasturava els bous per el lloc on ara esta l’ermita, va veure que un bou sempre anava sota una alzina i no es movia d’allí, encuriosit va anar a mirar i va trobar la imatge de la Verge, la va embolicar i la dur a casa, però quan volia ensenyar-la a la família i veïns, havia desaparegut; l’endemà va tornar a mirar sota l’alzina i la va tornar a trobar, però es va tornar a repetir la desaparició en arribar a casa, i així fins a tres vegades, fins que van decidir aixecar una ermita en aquell paratge.
Santa Margarida i els Monjos, al Penedès, a tocar de Vilafranca; a priori sembla que no sigui un lloc interesant per visitar, però, a mes de l’església, neoclàssica, i un petit jardí botànic, te un parell de llocs molt interesants per visitar: el CIARGA, i el Castell de Penyafort.
El Ciarga (Centre d’Interpretació de l’aviació republicana i la guerra aèria) és una construcció que imita els antic hangars de la Guerra Civil espanyola; esta situat al parc de la memòria, davant la Masia del Serral, on, a la Guerra Civil hi havia un aeròdrom militar; acull un espai museogràfic de referència a Catalunya sobre el paper de l’aviació republicana durant la Guerra Civil Espanyola i l’empremta del conflicte sobre la població civil.
HANGAR DEL CIARGA, RESPIRADORS DEL REFUGI I MASIA DEL SERRAL.
Al costat del Ciarga, es troba també el refugi del Serral, un dels refugis antiaeris de la Guerra Civil lligats a l’aeròdrom; el del Serral és el més gran dels refugis que es conserven, està situat a uns 10 metres sota terra i té capacitat per acollir un centenar de persones.
Es una visita molt recomanable, les guies ofereixen una visita guiada molt ben explicada, al espai museístic que acull fotografies, maquetes i també uniformes dels aviadors, també es pot veure un audiovisual, i es complerta amb una visita al refugi.
El Castell de Penyafort és un conjunt arquitectònic del s.XI. El complex inclou elements d’origen medieval, barroc i neoclàssic. Els seus inicis es troben al voltant d’una torre de defensa circular, amb algunes dependències annexes, on va néixer sant Raimon de Penyafort, al s.XIII.
CASTELL I CONVENT DE PENYAFORT.
Aquest fet provocà que tot just començar el segle XVII l’ordre dels dominics hi fundà un convent; a partir de l’any 1836, amb la desamortització de Mendizábal, l’edifici passà a mans de la família Puig i poc després fou heretat pel fill de la família, Josep Puig i Llagostera, qui va reformar l’edifici completament fins a donar-li la imatge que presenta actualment.
Durant la Guerra Civil Espanyola, l’edifici acollí una presó per els aviadors del bàndol franquista, les cel·les estaven ubicades a les capelles laterals de l’església;( es pot incloure en la visita del Ciarga). Després de la guerra civil, passà per diverses mans privades, incloses les de un Yanquee, que la va espoliar i es va endur els objectes a Estats Units, fins que l’any 2002 fou adquirit per l’Ajuntament, actualment s’hi estan fent obres de restauració.
Els elements més remarcables del complex són les dimensions excepcionals del conjunt arquitectònic: el pati d´accés davant la façana principal, l´església d´una sola nau i les sis capelles laterals amb el seu portal de frontó trencat amb fornícula, la torre de planta circular, amb les parets de més d´un metre i mig de gruix i les dependències conventuals, també es visitable independentment del Ciarga; disposa d’una oficina d’informació en el edifici residencial.
Part d’aquesta informació esta extreta de la web de Penedès turisme.
EL MIRACLE DE SANT RAIMON DE PENYAFORT
A sant Raimon de Penyafort se li atribueix una de les gestes més sobrenaturals de les descrites en totes les llegendes àuries. Segons el relat hagiogràfic, sant Raimon de Penyafort va creuar la Mediterrània des de l’illa de Mallorca fins a Barcelona agenollat damunt de la seva capa. D’aquest fenomen se’n diu transfretació. El diccionari Alcover-Moll el descriu com «passar a l’altra vorera de la mar». Per a aquesta virtut, alguns graciosos han atribuït a sant Raimon de Penyafort el patronatge del windsurf.
Camprodon, situat al cor dels Pirineus Orientals, a la vall del Alt Ter, mes coneguda com la Vall de Camprodon; es un bon lloc per visitar un cap de setmana o un pont; ofereix varies rutes de senderisme, bonics pobles i paisatges de muntanya, ermites i esglésies romàniques, bona gastronomia…
La vila de Camprodon esta al mig de la Vall, a la confluència del Ter i el Ritort, el seu origen es remunta al segle X, amb la fundació del Monestir de Sant Pere, al seu entorn va créixer la “Vila de dalt”; al segle XII, al Puig de les Relíquies, es va edificar el Castell, i al seu abric s’hi va instal·lar un mercat i “la Vila de baix”; actualment es un municipi compost per diversos nuclis urbans, la vila de Camprodon, la Colònia Estebanell, el suburbi de Font Rubí, el poblat de Rocabruna i el poble de Beget, aquest últim a l’Alta Garrotxa.
Arribant per la C38, passat Sant Pau de Seguries, i el pont sobre el Ter, arribareu a la Ral i un xic mes enllà, a la dreta, esta el accés al Càmping Vall de Camprodon, per darrera seu, al altre costat del riu, passa el Camí Ral, del què, uns quants metres cap a la dreta, surt una pista per l’esquerra que puja fins el Santuari del Remei, edificat el segle XIX; tornant a la carretera, tot seguit s’arriba a la Colònia Estebanell, una antiga colònia textil edificada al 1870 al costat de la Fabrica Matabosc, que el 1923 va passar a ser Estebanell, actualment, restaurada, continua habitada; tot just passar la Colònia, esta la nova fabrica de Galetes Birba, i poc després s’entra a Camprodon.
Entrant a Camprodon, a la dreta, teniu el Parc de la Mare de la Font, amb places d’aparcament gratuïtes, un estany, zona de pic nic i una font; es un bon lloc per deixar el cotxe per anar a visitar la vila, que te molta cosa per oferir, l’Oficina de Turisme, suggereix tres rutes segons temàtica; Ruta medieval, Ruta Modernista, i la Ruta de la retirada; (també hi ha una ruta de les fonts; jo, aquí, plantejo una ruta que arreplega las tres temàtiques i alguna font.
Des de la zona d’aparcament del parc, veureu un pas per sota de la C38, que surt a l’estació d’autobusos, i a un altre zona d’aparcament gratuït, el Camp de la Vila, des d’aquí , una mica cap a la dreta, surt el Carrer Catalunya, per on arribareu a la Plaça de Carme, on, a la dreta, veureu el Convent del Carme, gòtic del XIV, i just al seu costat, un palau, Cal Marques, gòtic tardà del XVII, actualment acull un restaurant, un espai cultural, petit museu, exposició permanent de la Retirada, i una biblioteca; seguin per el mateix carrer arribareu a la Plaça de Vila, on tombant a l’esquerra veureu l’Hotel Güell, modernista del XIX, durant las guerres carlines va funcionar com a presó, i durant la retirada com hospital de campanya, i com es lògic , a la mateixa plaça esta la Casa de la Vila, gòtic civil XIV, i al seu costat Can Rigordosa, modernista de 1914, continueu amunt per el carrer Sant Roc, on trobareu la Oficina d’informació turística, i en el mateix edifici, el Museu Albeniz, dedicat a compositor nascut a la vila; aquí tindreu una bona prespectiva del emblema de Camprodon, el Pont Nou, gòtic del XIV, sobre un de romànic del XI; el carrer passa per sota del pont, tot canviant a carrer Isaac Albeniz, que passa en mig de dos establiments emblemàtics de la vila, el Forn Sant Roc del segle XVIII, amb els porquets de massapà i uns “panellets” de pinyons gegants, a mes del pa de poble, això si es car; i la carnisseria cal Campaner, amb embotits de pagès, vins en botes de fusta i les Galetes Birba; un xic mes amunt creua el pont sobre el Ritort, desembocant a la Plaça Cesar August Torras, on a la dreta, enganxada al edifici que toca al pont, veureu la Font dels Quatre Cantons.
EL TER I EL PONT NOU, JARDINS HOTEL CAMPRODON.
Continueu tot dret, pel carrer Ferrer Bàrbara, passareu per davant del Forn Sala, un forn dels antics amb un pa i unes coques de forner boníssims, també els croissants; mes endavant el carrer s’eixampla, hi podreu veure l’antiga fabrica de Galetes Birba, del 1910, va ser parcialment cremada a la Retirada; poc després sortireu a una rotonda, seguiu recte per l’Avinguda Maristany (direcció Llanars), fins arribar a la següent rotonda, tombeu a l’esquerra per el Passeig Maristany, creat el 1924, amb mes de 500 arbres, i entre el Passeig i l’Avinguda podreu veure una important quantitat de torres modernistes, com Can Maristany, Can Oliveda, Can Torrent, Can Conde , Can Guasch, l’Hotel Maristany o El Niu de l’Aliga entre d’altres.
Quan arribeu al final del Passeig, sortireu, altra vegada, a la rotonda on havíeu encetat l’Avinguda Maristany, tombeu a la dreta per la carretera de Llanars, fins al primer carrer a l’esquerra , carrer Nou, per on arribareu al cor de la Vila, la Plaça Doctor Robert, on el diumenge es fa el mercat setmanal, allí veureu l’Hotel de Camprodon, modernista/romàntic del 1914, a la retirada es va habilitar com a hospital de sang, al altre costat del riu, disposa uns magnífics jardins romàntics als que s’hi accedeix per un pont privat; i just al costat Casino / Casal, també modernista del 1881, actualment acull el cinema i un bar; mes avall tornareu a passar per la plz. Cesar A. Torres, seguiu recte i entrareu al Carrer Valencia, el carrer comercial de la vila, just a la cantonada teniu un altre establiment emblemàtics, la Pastisseria Pujol, com a producte estrella tenen els carquinyolis; mes endavant, a la dreta veureu una farmàcia en un edifici modernista de pedra i ceràmica, Can Suris, també conegut com Les Monges, de 1912, amb arquitecte sabadellenc (J.Renom); separada per un carreró, veureu una casa aixamfranada amb balcó de fusta, Art Decó Can Blanch, de principi de segle XX; també trobareu dues pastisseries modernistes mes, la Antiga Casa Sala, i Can Travesa, de on destaquen el xuixos; i també un altre font en un carreró arran del Ritort, la Font de la Cordera, d’origen medieval que incorpora un petit safareig a tocar del riu; i al final del carrer a la dreta encara podreu veure una petita exposició de materials militars abandonats a la retirada.
Estareu a la Plaça de Santa Maria, on, entre els seus arbres, podreu veure l’Arbre Cremat, que encara conserva part del tronc cremat a conseqüència de un vehicle incendiat duran la retirada; a l’esquerra de la plaça esta l’Església de Santa Maria, gòtica del XIV, amb origen romànic del XI, al seu interior es conserven les relíquies de Sant Patllari, i es pot visitar l’exposició d’orfebreria religiosa del XV al XX; mes retirat, esta el Monestir de Sant Pere, romànic del X, als jardins que l’envolten esta la Font del Monestir, al costat del monestir, esta L’Escola Doctor Robert, del 1937, va ser utilitzada com hospital de campanya a la retirada, continua funcionant com escola.
Tombeu a l’esquerra per el carrer Freixenet, on també trobareu cases modernistes, primer Can Cabot , un xaletdel 1900, cap a mig carrer, el Mas de Xaxas, convertit en hotel, i cap el final de carrer, Can Roig, de 1901, a la retirada va ser hospital de campanya, i va ser molt malmesa per els bombardejos, recentment ha estat reconstruïda; arribareu a la rotonda de la Plaça de la Vall, a la Carretera de Molló, tombeu a la dreta, al cap d’uns metres, passareu el pont del Ritortell, i un tros mes enllà, a la dreta trobareu la Font Nova i el passeig del mateix nom, on, a la segona meitat del XIX, es van instal·lar las primeres residencies d’estiuejants, moltes d’elles modernistes, com a curiositat, veureu que algunes baranes del passeig son somiers, degut als danys del aiguat del 1940, es van aprofitar els somiers dels hospitals de campanya de la retirada per refer la barana; arribareu al carrer de Sant Antoni, gireu a l’esquerra, el primer que veureu seran els Jardins de Can Vinke, del 1920, tot seguit arribareu al Passeig de la Muralla, i a la dreta, la pujada al Puig de les Relíquies, on esta el Castell del segle XII i adossada a la muralla, la Torre del rellotge, del XVIII.
Reculeu fins al Passeig de la Muralla, i tombeu a la dreta fins al carrer de Cal Marques, i altra vegada a la dreta , arribareu a la Plaça de la Fia
Seguiu per l’antic Carrer Major, que passa per sota del Castell, fins, que a l’esquerra, veureu l’accés al Pont Nou i la Porta de la Cerdanya, passeu per el pont fins a l’altra costat del riu, on podreu veure l’Espai 1 d’Octubre, una zona verda a tocar del Ter, als peus del pont; tombeu a l’esquerra per el Carrer Cerdanya, tornareu a creuar el Ter, des d’aquest pont, (de on surten els trenets turístics), tindreu una bona vista del Pont Nou i la resclosa; finalment sortireu a la Plaça de la Vila, des de on podreu tornar fàcilment al aparcament de l’entada de la vila.
Fins aquí la ruta a peu pels recons de la vila de Camprodon, ara un parell de rutes amb cotxe per la vall; la primera en realitat serien dues però es poden fer conjuntament, primer anirem fins a Beget, des de la C38 direcció Molló, a la Plaça de la Vall, gireu a la dreta, seguint el Ritortell direcció Font Rubí, una urbanització passat el camp de golf, seguiu fins a la carretera GIV5223, i tombeu a la dreta, arribareu primer a Rocabruna, un petit poblet romànic, amb l’església de Sant Feliu del XII i las restes de Castell de Rocabruna, del X, que, a mes ofereix unes magnifiques vistes sobre l’Alta Garrotxa; seguin per la carretera baixareu fins a Beget un poble medieval on destaca l’església de Sant Cristòfol, romànica del XII, on es pot veure un impressionant Crist Majestat romànic, (la Majestat de Beget); també val la pena un passeig pels carrer empedrats entre les cases de pedra i creuar el seu pont que sembla el dels pessebres.
Des de aquí podeu començar l’altra ruta, cap a Molló, torneu per la carretera passant Rocabruna fins a la carretera C38, gireu a la dreta i arribareu a Molló, municipi compost per set veïnats, a la capçalera del Ritort; a Molló podreu visitar l’Església de Santa Cecilia romànica d’entre el XI i XII, la Capella votiva de Sant Sebastià, a l’entrada del poble, possiblement del XVIII;podeu seguir fins a Espinavell, on podreu visitar l’Església de la Mare de Deu de les Neus, del XVII en estil rústic popular; torneu a la C38, cap a l’esquerra, al cap de poc, a la dreta veureu l’entrada al Molló Park, un parc d’animals que val la pena visitar, el recorregut es d’entre 2 o 3 hores; després podeu seguir la carretera fins al Coll d’Ares de 1513 metres d’alt, on esta la frontera francesa, i per on van entrar a França els fugitius a la retirada de la gerra civil; fins i tot, si voleu, podeu entrar a França, i visitar Prats de Molló la Presta, a la Vall del Tec, al Vallespir, i donar una ullada al Fort la Garde, l’antiga fortalesa fronterera dels francesos.
VALLTER 2000, PLA DE MORENYS.
L’altre ruta, es fins a Vallter 2000, sortiu de Camprodon per la GIV5264, direcció Llanars-Vallter, de seguida arribareu a Llanars, un poblet amb boniques cases de pedra amb balcons de fusta, i l’Església de Sant Esteve, romànica del XII; una mica mes endavant, a l’esquerra veureu el trencall què du a La Roca de Pelancà, un peculiar poblet enfilat damunt d’una roca, amb l’Església de la Mare de Deu de la Pietat, romànica del XI; mes amunt, a 1250 metres d’alt, esta el poble d’Abella, amb l’Església de Santa Llucià , romànica del XII, i unes antigues mines d’antimoni; (en dos poblets pertanyen al municipi de Vilallonga de Ter); torneu a la GIV5264 i seguiu camí fins a Vilallonga de Ter, també amb cases de pedra i fusta, i l’Església de Sant Marti, romànica del XII, i a la sortida el càmping Conca de Ter, i mes amunt las restes del Castell de la Sala, també veureu el trencall, a l’esquerra, que du fins als petits nuclis de Tregurà de Baix i de Dalt, enfilats a la falda de la muntanya; finalment entrareu a Setcases, bonic poble de muntanya, fundat al segle X, amb cases de pedra; hi podreu veure l’Església de Sant Miquel, del segle XII, però reformada el XVII en estil gòtic tarda, conté un interesant retaule barroc; també destaca el rec obert que passa pel mig del poble, uns quants bons restaurants i la Casa de la Mel, on trobareu tota mena de productes, tant derivats de la mel com d’altres com embotits, o records, també es pot accedir a diversos miradors de la vall.
Continueu carretera amunt, i arribareu a l’estació d’esquí de Vallter 2000, que inclou el Refugi de Ulldeter, on, a part dels lògics esports d’Hivern, a l’estiu també esta operatiu com a sortida de rutes de senderisme de muntanya, i el telecadira Jordi Pujol Panella, que puja fins al naixement del Ter, a 2525 metres d’alt, allà dalt teniu el restaurant Les Marmotes, i es pot arribar amb relativa facilitat al Coll de la Marrana, a 2530 m.per on s’accedeix al alt Fresser, o pujar al Bastiments de 2881m o al Gra de Fajol, de 2714m.
Des de el mateix Camprodon, també es poden fer diverses rutes de senderisme, aquí os deixo cinc amb diferents nivells de dificultat: Camprodon-Llanars-Camprodon, 5’4km. Nivell baix. Ruta circular. Les fonts de Camprodon, rodalia del poble i Font Rubí, inclou visita a l’Ermita del Roure, al costat de la Font de Llandrius; 5’3km. Nivell baix. Pujada Ermita Sant Antoni, 7,2km. Nivell mig, ruta circular. Camprodon-Obaga d’Espinalba-Torre Cavallera-Llanars-Camprodon, 8’1km, nivell mig, ruta circular. Beget-Rocabruna-Beget,( per camins de contrabandistes), 13’14km, nivell alt, ruta circular.
A mes també teniu els Trenets turístics Tricu-Tricu, que tots els dissabtes tarda fa una ruta comentada, de 40 minuts, per la vila, i un altra a demanda per l’entorn de Camprodon, Font Rubí i las Fonts, de 1h 15min. i 7 rutes mes de 3’5h, al estiu: a Sant Pau de Seguries; Llanars, La Roca, Abella; Molló Espinavell; Vilallonga de Ter, Tregurà; Font Rubí, Rocabruna; Setcases; i el Camí de Retirada, Coll d’Ares.
Un bon lloc per visitar en una escapada de cap de setmana o un pont, el trobareu al costat d’un tram de la Noguera Pallaresa, entre Sort i Tremp repartit entre els dos Pallars, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà; entre Tremp i Sort.
Començarem pel sud, per Tremp, la capital del Pallars Jussà i “porta del Pirineu”; s’hi pot accedir per la C74 per Isona, o per la C13 per Balaguer, hi trobareu el Centre de Visitants Epicentre, centre d’informació turística per les dues comarques; també s’hi troba l’Institut Geològic de Catalunya i el Museu Comarcal de Ciències Naturals , podreu visitar el nucli antic amb els carrers de traçat medieval, la Basílica de Stª Maria de Valldeflors del segle XII, però que poc conserva del romànic, es va reformar en gòtic i barroc; i, al seu entorn, tres Torres de l’antiga muralla del XII; també veureu l’antic Hospital dels pobres, renaixentista, del segle XVI, actualment seu dels jutjats; i el pont de Sant Jaume, romànic però reformat el segle XVIII.
Sortint de Tremp, per la C13, cap el nord, a l’esquerra, dalt d’un turó, esta la vila de Talarn, la antiga capital del Pallars Jussà, encara conserva restes del castell i de la vila medieval; es coneguda per la Acadèmia Militar de sotsoficials,( on, per cert, podria haver anat en acabar la “mili”, si m’agrades el rotllo militar, i m’hagués volgut re-enganxar).
A la dreta de la C13, a l’alçada de Talarn, es pot veure la presa del Pantà de Sant Antoni, també anomenat de Talarn; des de la carretera es pot anar veient el pantà, al que es pot accedir en diferents punts, i practicar esports d’aigües manses, com piragüisme, surf de vela, esqui aquàtic, i banyar-se; al cap d’uns quilometres, a l’esquerra, trobareu el trencall cap a Salàs de Pallars, un poblet d’origen medieval que conserva portals, torres rodones y altres restes de la muralla medieval; però el seu reclam turístic son les 9 Botigues /Museu, amb una important col·lecció de productes i objectes comercials de principi i meitat del segle XX.
BOTIGA MUSEU DE SALAS DE PALLARS.
Continuant camí per la C13, cap el nord, tot just passat la cua del Pantà, arribareu a la Pobla de Segur, 2ª ciutat del Pallars Jussà, i estació final de la línia fèrria de Lleida a la Pobla i el Tren dels llacs, esta partida en dos per el Riu Flamisell, que allà desemboca en el Noguera Pallaresa; té bastant patrimoni visitable, com la Torre Mauri un conjunt modernista del 1907, seu de l’Ajuntament, la fabrica de Licors Portet, també modernista del 1883, on encara es fabrica ratafia, la Fabrica de cerveses C13, els Refugis antiaeris, y el casc antic, medieval que encara conserva dos portals; i també podeu visitar el Espai Raier, museu dedicat a aquesta feina lligada al riu.
EL PONT I EL GALL FER, GERRI DE LA SAL.
A la sortida de la Pobla la C13 passa a la N260, (l’eix Pirinenc); al cap de poc passareu per el Congost de Collegats, lloc on es pot practicar diversos esports, com rafting, canyoning, hidrospeed, kaiak, o via ferrata; esta situat en el límit dels dos Pallars, sortint del Congost, ja en el Pallars Sobirà, entrareu al terme municipal de Baix Pallars, que té com a cap i casal la vila de Gerri de la Sal, es una vila d’arrels medievals del segle XII cosa que es pot veure al casc antic que es una vila closa que encara conserva tres portals, en el Pont medieval , romànic del XI-XII; el Monestir de Santa Maria de Gerri, també romànic del XII, que acull la tomba de Sant Ot d’Urgell,( al seu pati esta el cementiri del poble); també podreu veure la Torre de la Presó, del XIII; i el Alfolí de la Sal, del XVI-XVII, que es la seu del Museu de la sal, i es pot visitar juntament amb las Salinas, arran de riu conegudes des el IX; el poble també es la seu de l’associació de criadors d’ovella Xisqueta també ; i per els voltants es poden fer diverses rutes de senderisme.
Seguin la C13/N260 cap el nord, entrareu en el Congost d’Arboló, després de passar Baró, un petit poblet, arribareu a la vila de Sort, capital del Pallars Subirà, on, a mes de la famosa administració de loteria, podreu veure i visitar, el Castell dels Comptes de Pallars, romànic del X-XIII; la Vila Comtal, l’Església de Sant Feliu i la Presó / museu Camí de la Llibertat; es poden fer visites guiades; en pla esportiu, teniu l’Estadi d’aigües Braves, l’Escola de Piragüisme, i un rocòdrom.
Aquí es pot donar el recorregut per acabat, es pot desfer camí tornant cap a Tremp, o seguir per la N260 , cap a Adrall i la Seu d’Urgell; o, si voleu continuar explorant el Pallars, seguir per la C13 cap a la Vall d’Aneu i la Vall de Cardós, Espot, Vall d’Aran….
En aquesta zona no tindreu problema per pernoctar, trobareu molts hotels, hostals, pensions, càmpings, i cases rurals.
Tortosa es la capital del Baix Ebre, riu que travessa la vila; esta a tocar de dos Parcs naturals, el Delta del Ebre i els Ports de Tortosa-Beseit.
Històricament, es creu que podria ser la Hibera dels ibers; el que si es segur que va ser la Dertosa romana i al 714 la Tortusha àrab, va ser conquistada per Ramon Berenguer IV l’any 1148, va ser molt important duran el renaixement; i duran la guerra civil va ser parcialment destruïda per els bombardejos de l’aviació franquista.
Si arribeu per la AP7, entrareu cap el centre ciutat i seguiu l’indicador de la oficina d’informació turística, al costat de l’oficina trobareu un pàrquing, i podreu continuar la visita a peu; l’oficina d’informació esta instal·lada en l’antic Escorxador, un edifici modernista, que també acull el Museu Arqueològic.
Sortiu del Escorxador tot recte i anireu a la Plaça Sant Jaume, gireu a l’esquerra per el carrer Major de Sant Jaume, estareu al barri de la Moreria, arribareua la plaça de la Inmaculada presidida per l’església del mateix nom, i les dependències de la policia local; continueu recte i el carrer ara es Major de Remolins, estareu el barri de Remolins antic Call jueu, segles XII al XV, al final del carrer trobareu l’antiga sinagoga, i Hospital de Sant Jordi; gireu a la dreta per la Travessia del Mur que os dura fins a la Torre del Celio, gòtica del XIV, cap a la dreta podreu resseguir la Muralla de Remolins i arribareu al Portal dels jueus, per accedir a la part superior dels Jardins del Princep, on veureu un museu d’escultures al aire lliure i un punt d’informació, la visita costa 3€.
CASTELL DE LA SUDA.
A la part de baix dels jardins esta el carrer del Castell de la Suda, comenceu a pujar, uns metres mes amunt, a l’esquerra, veureu un camí que puja en ziga zaga, si voleu pujar, porta a la Fortificació de la Avançada de Sant Joan, renaixentista del XVI – XVII; seguiu pujant cap el castell, passareu un arc i veureu que el camí es mes estret, a partir d’aquí aneu amb compte amb els cotxes que passin, arribant a la porta del castell, a l’esquerra veureu les restes del cementiri andalusí, passeu la porta (de fet un portal), i arribareu al pati del Castell de la Suda, edificat sobre un castrum romà arrels musulmanes IX, ampliat com a Palau Reial al 1294, i modificat al renaixement XVIII, novament amb fins militars, actualment es el Parador Nacional de Tortosa; el centre del pati esta presidit per la Suda, un pou de grans dimensions, també podreu passejar per els jardins i les muralles des de on tindreu unes magnifiques vistes del poble i l’entorn, i anar a prendre quelcom a la terrassa del bar de parador.
Torneu a baixar i just arribar al arc o portal inferior, tombeu a la dreta i anireu als Reials Col·legis, edifici renaixentista del XVI, actualment seu del Arxiu Comarcal, es pot visitar per 3€; baixeu per el carrer de Sant Domènec, on veureu els antics Jutjats, Ajuntament i l’Hospital de la Santa Creu, tots ells renaixentistes del XVII, sortireu a la plaça Estudis, continueu per el carrer de la Mercè, on trobareu unes restes àrabs al costat de la Biblioteca, l’Església de la Reparació, modernista de principis del XX, i la Casa Grego, també modernista de principis del XX, al costat del Portal de Romeu, gòtic del XIV, tombeu a la dreta per el carreró dels capellans i arribareu a la plaça del Absis de la Catedral, torneu enrere i, a la dreta veureu l’Arc del carreró dels Capellans també gòtic, gireu a la dreta per el carrer de les Taules Velles, i novament a la dreta veureu l’accés a la Canònica de la Catedral, romànic del XII, que es, al hora, l’entrada a la Catedral i el seu museu, amb estils que van des d’el gòtic al Barroc i el Renaixentista, cal comentar que la façana barroca resta inacabada.
CLAUSTRE DE LA CATEDRAL.
Sortint de la Catedral aneu a la dreta, passareu davant la façana, i arribareu al Portal de Tamarit, gòtic del XV, i al Palau Montagut, renaixentista del XVII, doneu mitja volta i passeu arran de riu per la Rambla Felip Pedrell, passat la Catedral , a l’esquerra veureu el Palau Episcopal, gòtic del XIV, després gireu a l’esquerra per el carrer Jaume i Ferran Clua, per on arribareu al Palau Oliver de Boteller, gòtic del XV, que serveix de suport a la Font de la Ciutat, de la mateixa època, tombeu a la dreta per el carrer de la Ciutat, i a la dreta, podreu veure el Passatge Franquet, un record del renaixement; continuant per el mateix carrer de la Ciutat, a l’esquerra veureu el Palau Capmany, renaixentista del XVII, i al darrera d’aquest, al carrer de la Rosa, estan els palaus Despuig i Oriol, ambdós gòtics del XV; tombant a la dreta sortireu a la plaça del Pont de Pedra, on a l’esquerra, pugeu per el carrer Bonaire fins a la plaça Montserrat, i novament a l’esquerra, per el carrer del Cec arribareu a l’església de Sant Antoni, renaixentista del XVII, seu del centred’interpretació de la Setmana Santa.
Esteu en el Barri de Santa Clara, darrera l’església esta el carrer Montcada aneu a l’esquerra i veureu la Casa Climent, modernista; mes enllà, a l’esquerra, veureu el Palau Abaria, renaixentista del XVII, acull dependències de la Generalitat; a la dreta veureu el Reial Monestir de la Puríssima Concepció Victoria, també renaixentista del XVII; gireu a la dreta, pel carrer del replà fins a la plaça de Sant Joan, on veureu el Convent de Sant Joan, renaixentista, i una mica mes amunt, el Convent de Santa Clara, gòtic del XIII; (des de aquí teniu la opció de continuar pujant per la pujada de Santa Clara cap el Baluard de la Victoria i el Portal de Tarragona, i seguint la muralla cap a la dreta, al Baluard del Carme, per damunt del Hospital); baixeu per el carrer de Santa Clara fins al Pujada de Sant Francesc ( realment seria baixada), on veureu l’Església de Sant Francesc iel Calvari, renaixentistes del XVIII; seguiu baixant per Pujada de Sant Blai, ja en el barri del Garrofer, i tombeu a l’esquerra per el carrer de Sant Blai on, a la cantonada de Teodor Gonzalez, veureu la Casa Facundo Segarra, modernista del XX, al seu davant esta la Casa Brunet, també modernista; seguiu per el carrer Miguel de Cervantes, i arribareu al Convent de les Serves, i al seu costat la Casa Albacar, amb dos edificis modernistes; doneu mitja volta, i a carrer Genovesos, tombeu a l’esquerra, i veureu la Casa de les Torretes, també modernista; seguiu fins al carrer Ramón Berenguer IV i tombeu a l’esquerre fins a la Plaça d’Alfons XII, on veureu la Clínica Sabaté , modernista, al altre costat de la plaça veureu dos edificis modernistes mes, las Cases Joan Ballester i Josep Ballester, baixeu per el carrer Argentina i trobareu la Casa Bernardo Grego, també modernista.
Seguiu per el mateix carrer fins l’Avinguda Generalitat, i tombeu a l’esquerra, arribareu davant el Parc Municipal Teodor Gonzalez, de principis de segle XX, amb estructures modernistes, bars, restaurants, la maquina de vapor “el Carrilet” , i la Llotja i Casa dels gegants, d’estil gòtic del XIV, aneu cap el riu i agafeu l’Avinguda Lleida cap a la dreta, passareu per sota l’Antic Pont del Tren, d’estructura metàl·lica on actualment comença una via verda cap els Ports; seguiu l’avinguda i arribareu darrera del Mercat Municipal, en un edifici modernista de final del XIX; envolteu el Mercat i tornareu a la Avinguda Generalitat, aneu a l’esquerra i arribareu a la Plaça Constitució, on, a l’esquerra teniu el Pont del Estat, passeu per ell, tindreu unes bones vistes del riu i del monument Franquista de la Batalla del Ebro, que està plantat al mig del riu, i que ja fa temps que es va decretar que tenia que ser retirat; al altre costat del riu teniu, l’Església del Roser , Barroca, reconstruïda al segle XX, acull el Crist de la Sang; darrera l’església, agafeu el carrer Llarg de Sant Vicens cap a la dreta, i la2ª ( Rambla Catalunya) també a la dreta, on veureu la Casa Llorca modernista; aneu fins el Riu, i a l’esquerra teniu un mirador amb vistes del casc antic, i un muntatge que permet veure la façana de la Catedral acabada.
Aquí podem donar per acabada la visita a Tortosa.
Per mes informació podeu dirigir-vos a l’Oficina de Turisme : 977449648 o www.tortrosaturisme.cat
Aquí os presento una bonica ruta, a peu, per la ciutat de Reus, capital del Baix Camp de Tarragona, i ciutat natal d’en Gaudi (i d’en Buenafuente), veient gran part dels nombrosos edificis modernistes (i algun altre que no ho es).
Lo normal es començar visitant l’oficina de turisme i demanar un planell, però seguint aquest itinerari estalviareu recorregut; anant amb el cotxe privat, entrareu per la carretera de Salou, sortint de la AP7, i entrareu a la vila per una avinguda,Av. Macià, que mes endavant passa a ser Av. Mª Fortuny, arribareu a una rotonda passat un pàrking, davant del Centre Comercial La Fira, agafeu la avinguda a l’esquerra, Av. Sant Jordi, que va paral·lela al Parc Sant Jordi (a la dreta), arribareu a un altre rotonda on veureu l’entrada al Pàrking de la Plaça de la Llibertat, podeu aparcar allà, ( a Reus es pot aparcar tot el dia per 4,50 €).
A la sortida del pàrking, a la dreta, agafeu el carrer Ample que os dura a la Casa RamónVendrell del 1912, reculeu per tornar a la Plaça de la Llibertat; i al límit d’aquesta veureu la Placeta del Pintor Fortuny amb una estàtua del pintor, i presidida per un bonic edifici neoclàssic; tombeu a la dreta tot agafant la Av. Prat de la Riba on passareu per davant de l’església de Sant Joan, d’estil neogòtic, de 1931;mes enllà veureu la Casa Sarda, del 1896; finalment arribareu a les Escoles Prat de la Riba,del 1911,que fan cantonada amb el Passeig Sunyer.
Agafeu el Passeig Sunyer cap a l’esquerra, passareu per la Plaça de les Oques, amb una font rodona coronada per l’escultura del “Nen de les oques”, continueu per el passeig i a la banda dreta, a la cantonada amb el carrer Doctor Ferran, trobareu l’Estació enològica, un espai de descoberta de vermuts i vins en un edifici modernista del 1906; entreu per el carrer Dt Ferran, tombeu per el primer carrer a l’esquerra (carrer de l’Escorxador) hi trobareu l’Escorxador, del 1889, actualment es la biblioteca central de Reus, tombeu a l’esquerra per el carrer Doctor Frias, i sortireu a l’estació d’autobusos Reus centre.
CASA NAVAS, PL. MERCADAL.
Des de l’estació d’autobusos aneu a l’esquerra, de nou per el Passeig Sunyer i torneu a la Plaça de les Oques, gireu a la dreta per el carrer de Sant Joan, on primerament veureu la Casa Gasull del 1911 i tot seguit la Casa Rull, del 1900, que te uns jardins visitables; gaire be al davant esta la Oficina d’informació turística i tot seguit el Dispensari Antituberculós del 1926; seguida de la Casa Grau, del 1910 , la Casa Tarrats del 1892 i la Casa Sagarra del 1908; i arribareu a la plaça Prim, presidida per una estàtua eqüestre del General, allà podreu veure el Teatre Fortuny i el Casino, avui un Viena; seguiu per el Raval de Jesús (que seria la continuació del carrer San Joan), i a la cantonada del Carrer Jesús (esquerra), veureu la Casa Munné de 1904, contínua per el carrer Jesús on veureu la Casa Iglesias del 190; desembocareu a la Plaça Mercadal, on, a la cantonada, hi trobareu la Casa Navàs, del 1901, molt ben conservada, visitable amb reserva prèvia; doneu la volta a la plaça en sentit horari, i a la següent cantonada veureu un modern edifici de formes quadrades, es el Gaudi Centre, un centre d’interpretació de la vida i l’obra del geni modernista, i també oficina d’informació turística; seguiu donant la volta i a l’altre cantonada esta la Casa Piñol de 1910; acabeu la volta i torneu a la Casa Navàs.
Continueu per el carrer Major, i veureu el Centre de Lectura, ubicat en Casal dels Marquesos de Tamarit, es visitable; tot seguit arribareu a la plaça de Sant Pere, on veureu l’entrada a l’església i el campanar de la prioral de Sant Pere gòtica del 1569, es visitable(el campanar de pagament); rodejant l’església, al costat de l’escultura el Vent, veure un pòrtic que dona accés a la Plaça de les Peixateries Velles, porticada i ocupada totalment per bars i restaurants, ideal anar-hi a l’hora del vermut; sortiu per l’altre pòrtic al Raval de Sant Pere, i aneu a l’esquerra, al cap de poc estareu davant de la Casa Homdedéu del 1893, esta una mica deixada; uns metres mes enllà veureu la Casa Anguera del 1905 “la casa de les roses”.
CASA ANGUERA , LA DE LES ROSES.
Una mica mes enllà el carrer gira a l’esquerra i passa a dir-se Raval de Pallol, just en aquest punt, a la dreta, veureu la Plaça de la Sang davant de l’Església de la Sang, barroca del XVIII; seguiu per el Raval de Pallol i, a l’esquerra veureu el Passeig del Camp, al començament d’aquest, al terra veureu uns vidres a traves dels que es pot veure les restes de la muralla medieval de la ciutat, el perímetre de la muralla, avui el marquen els ravals; seguiu per el Raval de Pallol i, desprès d’un altre gir a l’esquerra, arribareu a la Plaça de Catalunya, on, a l’esquerra, a la cantonada amb el carrer Vallroquetes, veureu l’edifici de la Fabrica J. Rius i Gatell del 1918, seu del museu del vermut; i just al darrera esta el museu arqueòlogic de Salvador Vilaseca, torneu al davant de la plaça Catalunya i agafeu el carrer Galanes que os dura, de nou, a la plaça Mercadal, al Gaudi centre, tombeu a la dreta per el carrer Monterols, i veureu la Casa Laguna del 1904; seguiu el carrer i arribareu a la Plaça Prim, tombeu a la dreta per el Raval de Santa Anna, on veureu la figura satírica del Jueu del Raval, i al davant el Banc de Reus, mes endavant el raval gira a la dreta i, la següent cantonada a l’esquerra, veureu la Casa Serra del 1924, torneu enrere, i a la cruïlla amb el carrer de Santa Anna veureu la Casa Marco del 1926.
Continueu per el carrer de Santa Anna i a la següent cruïlla (carrer la Selva) veureu l’escultura Gaudi nen, continueu recte per el carrer Sant Vicenç i trobareu la Casa natal d’en Gaudi, seguiu fins el següent carrer i trobareu les Bodegues Rofes, reculeu fins a la cruïlla, i a la dreta del carrer de Santa Anna, agafeu el Carreró Nolla, del 1799; sortireu al Raval de Santa Anna, tombeu a la dreta fins a la Plaça Prim, i novament a la dreta per el carrer Llovera, on veureu el Palau Bofarull barroc del 1770, que acull l’escola de musica, i es visitable; la Casa Bartoli del 1903, a l’esquerra entreu al carrer Boule on veureu l’Espai Boule en unes antigues cotxeres de diligencies de finals del XIX ; torneu al carrer Llovera on encara veureu tres cases modernistes mes, la Casa Querol 1901, la Casa Tomas Jordi 1909 i la Casa Punyed de 1900, finalment arribareu a la plaça Llibertat, on encara podreu veure las Columnes del Kursaal al costat del accés del pàrquing.
Per mes informació: Oficina de Turisme de Reus: infoturisme@reus.cat tel 977010670.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 