Categoría: VISITES RECOMENABLES

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA CULTURAL A IGUALADA

Aquí os comentaré una visita cultural a Igualada, la capital de l’Anoia; ubicada al centre de la depressió de la conca d’ Òdena, a la riba esquerre del riu Anoia; fundada, sobre l’any 1000, a la cruïlla del Camí Ral ( actual NII a, i el camí militar de Manresa a Tarragona; ha estat un important centre de producció tèxtil tant de teixits com de gènere de punt, i sobre tot d’adoberia del cuir, activitat que encara segueix vigent.

Un bon lloc per començar la visita es la Plaça de la Creu, en ple centre del casc antic, on trobareu la oficina d’informació turística, ubicada a Cal Maco, un edifici modernista del 1917; per arribar hi, si aneu en cotxe, en la mateixa plaça teniu un pàrking , i dos mes, a prop, un a la plaça de Cal Font, a tocar del Passeig Mossèn Cinto Verdaguer; i l’altre  a la Ronda del Rec, darrera el Museu de la Pell;  si arribeu en tren (FGC) o autobús interurbà, podeu agafar el bus urbà LC1, que te parada a les estacions de tren i bus, i a la plaça de la Creu.

Podeu començar visitant els museus dels Traginers i el de la Pell; situats de  cara a la oficina de turisme, aneu cap el carrer que baixa per el costat dret del edifici (baixada de Sant Nicolau), i arribareu a la cruïlla amb el carrer del Sol,(a la cantonada esta el restaurant Somiatruites, amb una original presentació de alguns plats), si agafeu aquest carrer cap a la dreta arribareu al Museu dels Traginers ubicat en una masia del segle XVIII, per anar al Museu de la Pell, teniu que tornar a la cruïlla amb el carrer Dr Joan Mercader i baixar cap a la dreta i arribareu a l’entrada del museu instal·lat a l’antiga fabrica tèxtil de Cal Boyer de 1897; l’entrada inclou una visita guiada al Museu de Cal Granotes, una antiga adoberia del segle XVIII, situada a la zona del Rec.

PORTAL DE LA FONT MAJOR.

Desprès podeu tornar cap al casc antic, pujant per el carrer de Sant Faust, que esta entre el Museu de la Pell i el de Cal Granotes, sortireu al Carrer de Santa Anna, que sortint de la Plaça de la Creu, ressegueix l’antiga muralla del segle XV, de fet, agafant aquest carrer cap a la dreta, podreu veure dos del portals de la muralla, primer el d’en Vives i, una mica mes enllà, el de la Font Major, amb merlets que l’hi van incorporar en una restauració posterior; entreu per aquest últim, i sortireu a la Plaça de Sant Miquel, presidida per un mural de la Colla de Diables, i als peus d’aquest l’escultura de Prometeu encadenat de 1903, al costat mateix veureu unes arcades que son el que resta d’una casa del 1676; per l’esquerra ve el carrer de Sant Roc, on veureu Cal Monets, una casa modernista del 1914, torneu a la plaça i, al extrem de la plaça veureu un passatge per l’esquerra, el carreró de Sant Miquel, agafeu-lo i sortireu a la Plaça de Pius XII, on veureu Ca la Mamita, un edifici modernista del 1905, i la part del darrera de la Basílica  de Stª Maria;  gòtica, del segle XVII sobre una església del 1004, en el seu interior es pot admirar la Capella del Sant Crist i el gran retaule barrocs del XVII; sortiu de la basílica, a la plaça del Bruc i veureu Cal Ratés, modernista del 1909, i al altra costat veureu el Ajuntament,un edifici neoclàssic del XIX, davant seu esta la Plaça del  Ajuntament, sortiu de la plaça per els porxos que donen al passatge del Forn, que surt al carrer Nou, gireu a la dreta i anireu a parar a la Plaça del Pilar, on veureu una escultura d’Hèrcules i Eton.

RETAULE DE LA BASILICA.

Si seguiu recte per el carrer Nou sortireu a la Rambla del General Vives, cap a la dreta esta la Plaça del Rei amb la font de Neptú, neoclàssica del XIX;… i en sentit contrari, els diferents trams de la Rambla, que van canviant de nom, Rambla de Sant Isidre, i Rambla Nova, en aquesta ultima, al nº 27, esta la casa modernista de Aleix Gabarró del 1902.

Continueu en el mateix sentit, i passareu a Rambla de Sant Ferran i Av. Angel Guimerà, agafeu la segona travessia a la dreta, carrer Prat de la Riba, i al nº5, veureu l’antic escorxador, edifici modernista de 1903; reculeu un carrer, tombeu a l’esquerra per el carrer Milà i Fontanals, on al nº8 veureu l’entrada al pati del Asil del Sant Crist, un exòtic edifici modernista / eclèctic , començat al 1931 i acabat al 1941.

Seguiu per el carrer Milà i Fontanals i arribareu a la Plaça de Cal Font, presidida per una gran xemeneia, record del antic vapor que ocupava el lloc; també hi veureu la Biblioteca Central, instal·lada en unes antigues naus, de la mateixa fabrica, i El Teatre de l’Aurora, instal·lat en una antiga cooperativa,pel costat del teatre passa el carrer Sant Magí ple de botigues, i que desemboca a la Plaça de la Creu, on podeu donar per acabada la visita.

Encara, però, hi ha un altre lloc interessant, lluny del centre, el Museu del Tren, Railhome BCN, al carrerd’Alemanya, al polígon industrial, amb 500m2 d’exposició i una maqueta de 200m2. 

Podeu informar-vos a l’Oficina de Turisme: 935164016, info@albergcalmaco.com

Categorías
CATALA VISITES GUIADES VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

PASSEIG PER LA ROMA BARROCA

Vull recomanar vos una visita a peu per la Roma barroca, que, penso, os agradarà; si be os aconsello fer la visita amb un guia local, (hi han varis recorreguts possibles), també es pot fer per lliure, al vostre ritme, seguint aquestes indicacions.

Un bon lloc per començar es la Piazza del Popolo, una gran plaça als peus del turo Pincio, al nord del casc antic, en aquest turo esta la Villa Borghese uns grans jardins de 80 hectàrees, creats el 1605, i que inclouen diversos museus i la Villa Medici, edifici renaixentista que acull l’academia de Franca a Roma;  l’entrada nord de la plaça es la Porta del Popolo, la antiga Porta Flaminia de la muralla Aureliana, reformada en estil renaixentista al segle XVI ; al seu costat esta la Basilica di Stª Mª del Popolo, data del 1099, reconstruïda al renaixement (1477) i amb façana barroca de Bernini al 1660; el centre de la plaça s’aixeca l’Obelisc Flaminio de 36 metres, costat est la Fontana Dea di Roma (Deesa Roma) i al oest la Fontana di Nettuno, les dues neoclàssiques del segle XIX; i al costat sud, dues esglésies “bessones”, la Chiesa di Stª Mª dei Miracoli, barroca de 1675 de Rinaldi amb planta circular i 4 capelles laterals, i la Basilica di Stª Mª in Montesanto, barroca de 1679 de Bernini, amb planta el·líptica i 6 capelles laterals, l’hi diuen l’església dels artistes, doncs esta molt lligada al mon del art i la cultura.

Sortiu de la plaça per la Via del Babuino, i arribareu a la Piazza de Spagna, regal de Ferran el Catòlic al Papa, aquí estan la seu de l’ambaixada espanyola al Vaticà i la seu dels Cavallers de l’Ordre de Malta; i la Fontana de la Barcaccia, barroca de Bernini 1624, i l’escalinata barroca de 1725 que puja cap a la Chiesa de la Trinita dei Monti Pincio, d’estil renaixentista del XVI; tot seguit s’arriba a la Piazza Minganelli presidida per la Colonna della Immaculata del 1857.

FONTANA DE TREVI I PALAZZO POLI.

Des d’aquí agafeu la Via della Propaganda, que surt en diagonal per la dreta, i arribareu a la Basilica de Sant’Andrea delle Fratte, barroca de Borromini, sobre una església del XI, i façana refeta el 1862; continueu per el mateix carrer que acaba a la Via Pozzetto, tombeu a la dreta i la primera a l’esquerra, Via Poli, on veureu el Palazzo Poli edificat el 1573 sobre el Palazzo del Monte, va ser remodelat el segle XVIII, actualment acull sales de exposicions i conferencies, adossada a la façana sud d’aquest palau veureu la famosa Fontana di Trevi, barroca de Salvi 1735; davant de la font esta la Chiesa di Santi Vincenzo e Anastasio a Trevi, barroca de Longhi 1650, conserva els cors embalsamats de 25 papàs, des del 2002 va ser cedida als ortodoxos búlgars.

Sortiu de Trevi per la Via Sabini, i a la cruïlla amb la Via del Corso, veureu la Galleria Alberto Sordi, l’antiga Galleria Colonna un edifici eclèctic de 1922 que acull un centre comercial i la presidència del Consell de Ministres; al altre costat de la Via del Corso, s’obra la Piazza Colonna, que deu el nom a la Colonna di Marco Aurelio, de 30 metres d’alçada aixecada l’any 193 , al costat nord de la plaça esta el Palazzo Chigi ,renaixentista del 1580, actualment es la seu del Govern italià; i al costat oest, el Palazzo Wedekin, neoclàssic del XVII, seu del d’el diari Il Tempo; passat el Palazzo Wedwkin, entrareu a la Piazza Montecitorio, presidida per el Obelisco Solare, egipci del 589 a.c. de 33metres, va se portat a Roma per August el 10 a.c., juntament amb l’obelisc Flaminio; també hi veureu el Palazzo Montecitorio, barroc del 1653 de Bernini, actualment es la Cambra dels Diputats.

Agafeu la Via de Burro, entre les dues places, i arribareu a la Piazza Sant’Ignazio, davant de la Chiesa Sant’Ignazio de Loyola a Campo Marzio, barroca del 1650 de Grassi; seguiu per la Via del Seminario i sortireu a la Piazza Rotonda, davant del Pantheon di Agripa, temple roma del 27 a.c.  reconstruït per Adrià el 125 d.c., de planta rodona, per el que li diuen la Rotonda, esta molt ben conservat i el sostre es una meravella d’enginyeria amb un “oculo” central que l’hi proporciona una llum molt especial, va ser convertit en església cristiana: Santa Maria Rotonda; al mig de la plaça esta la Fontana Rotonda, barroca de Barigioni 1711, coronada per l’obelisc Macuteo de 14,5 metres.

Sortiu de la plaça per la Salita di Crescendi, arribareu a la Via della Scrofa, gireu a la dreta i arribareu a la Chiesa di Sant Luigi dei Francesi, església de Sant Lluis dels Francesos, barroca de Domenico Fontana, 1589; per el carreró que passa al costat de l’església, sortireu a la Piazza Navona, una gran plaça el·líptica, construïda al segle XVII ocupant el terreny del Stadio Domiciano, estadi per competicions atlètiques del 86 a.c, del que es poden visitar unes restes al extrem nord oest de la plaça; la plaça esta presidida al seu centre per la Fontana dei quattro fiumi, barroca de Bernini representació dels principals rius de quatre continents amb el Danubi, el Ganges, el Nil i el Rio de la Plata, sobre la que s’aixeca l’obelisc ; als extrems nord i sud de la plaça hi ha dues altres fonts barroques, la Fontana de Nettuno, de Zappala i la Fontana del Moro, de Dellaporta; al costat de ponent, al davant de la font dels 4 rius, esta la Chiesa de Santa Agnese in Agone, església de Santa Agnes en agonia, barroca de Borromini, 1657, construïda sobre un antic prostíbul on es diu que van tancar,i  van martiritzar a la santa; al costat sud esta el Palazzo Pamphili, barroc de Rinaldi, 1650, actualment seu de l’ambaixada del Brasil.

PIAZZA NAVONA, FONTANA 4 FIUMI, I STªAGNESE IN AGONE.

Sortiu de la plaça per les restes del Stadio, i agafeu la Via Coronari, al cap de pocs metres arribareu al Chiostro del Bramante Claustre de Bramante, renaixentista de 1504, ara es museu multi funcional , reunions, exposicions…; torneu enrere fins a la Via Giuseppe Zanarelli i agafeu-la cap a l’esquerra (direcció al Tiber), i en una plaça a la dreta veureu el Palazzo Altemps, del segle XV, una de les seus del Museo Nazionale Romano.   

Seguin per el mateix carrer arribareu al Ponte de Umberto I, davant mateix, al altre riba del Tiber, veureu l’edifici de la Corte Suprema di Casazione, el Palau de Justícia,del segle XIX; sense travessar el pont, podeu seguir en aquest costat de riu, tornant cap el nord per la Via Clementini, que surt per la dreta en diagonal al riu, fins a la Via Ripetta, cap a l’esquerra,  per on arribareu al Palazzo Borghese, manierista dels segles XVI-XVII, seu de l’ambaixada espanyola, el Mausoleo de Augusto,  seguint per la mateixa Via Ripetta, passant dues esglésies, arribareu al Mausoleo di Augusto, una construcció romana circular que va fer construir August l’any 28 a.c, desprès de tornar d’Egipte per enterrar a membres de la seva família i a ell mateix (14 d.c), hi ha enterrats diferents emperadors fins a Claudi.

En aquest punt podreu triar, seguir per la Via Ripetta cap el nord i tornar cap a la Piazza del Popolo, donant per acabat el recorregut, o tornar cap el sud fins a la Via Tomacelli, girar a la dreta passant el riu per el Ponte Cavour, i seguir cap el sud (esquerra) per el Lungotevere Prati, passareu per davant del Palau de Justícia, i arribareu al Castel di Sant’Angelo, un altre edifici roma circular que es va construir el 135 d.c. com a Mausoleu d’Adrià, que el 405 va se reconvertit en fortalesa integrant-lo en la Muralla Aureliana que el separa del carrer, esta coronat per un gran àngel que l’hi dona el nom actual, actualment fa funcions de museu; davant seu esta el Ponte di l’Angelo,  d’origen romà reconstruït varies vegades i amb nombroses escultures d’àngels; des del castell teniu el Vaticà a 800 metres seguint recte, de fet existeix un passadís “il Passetto” que comunica el Vaticà amb el castell.   

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA A PALERM.

Aquí descriure una visita de Palerm,(Palermo en italià i castellà, Palermu en sicilià) capital de Sicília; però  primer veurem la seva historia, per situar-nos una mica.

 Sicília, com totes les illes de la mediterrània, ha estat colonitzada per totes les civilitzacions que hi navegaven, primer van ser els fenicis que hi van establir una colònia, a la zona de Palerm, de la que no se sap segur el nom,  però que podria ser Machanat; desprès van ocupar l’illa els grecs, però no Palerm, al que l’hi deien Panormos; al segle VI a.c. amb la caiguda de Fenícia a mans dels perses, va passar a mans dels cartaginesos, i al segle II, en la primera guerra púnica, va ser conquerida, amb el reste de l’illa, per els romans que l’hi van dir Panormus; al segle V van arribar els Ostrogots, i el VI la van conquerir els bizantins,fins al IX que va passar a mans dels musulmans aglàbides primer i fatimites mes tard, fins que a principis del XI s’hi va instaurar un emirat república, i a finals del mateix segle va se conquerida per els normands, passant a mans catalanes el segle XIII, integrant-se a la corona catalanoaragonesa; i al segle XVII a la hispano austríaca; al XVIII a la España dels Borbons i finalment al XIX a Itàlia.

Palerm esta situada al nord del extrem occidental de l’illa, en la badia a la que dona el nom; el recorregut (circular) que aquí proposo, es fa a peu aprofitant que la ciutat es molt plana; el punt de sortida es a la entrada del port, i agafant la Via (carrer) E.Amari, que desprès de creuar la Via Roma, du a la Piazza Ruggero Settimo, just davant del Teatro Politeama Garibaldi, un edifici neoclàssic, del s.XIX, de forma circular amb una gran portalada frontal, en forma d’arc triomfal.

Al altre extrem de la plaça, esta el carrer del mateix nom, agafeu-lo cap a l’esquerra, i arribareu a la plaça de Giuseppe Verdi, on podreu veure el Teatro Massimo Vittorio Emanuelle, el teatre mes gran d’Itàlia i el tercer d’Europa, un edifici neoclàssic de finals del XIX.

TEATRO MASSIMO.

La continuació de la Via Ruggero Settimo, passada la plaça G.Verdi, es la Via Maqueda, continueu per ella i a la primera travessia agafeu a l’esquerra, es la Via Orologio, un carreró amb establiments de restauració, que os dura a la Piazza Olivella, on a l’esquerra veureu el Museu Arqueòlogic Antonio Salinas, (Tot i que sobre la porta diu Museo Nazionale), instal·lat en el antic convent de Sant Filippo Neri; al costat mateix, en front de la Via Orolgio, veureu la chiesa de Sant Ignazio all Olivella, barroca del 1622; i al costat, a la Via Monteleone, el Oratorio de Santa Caterina d’Alessandria, també barroc del 1638.

Gireu a l’esquerra per Via Epicarmo, que  passant pel costat del Palazzo della poste, dels anys 20 i estil racionalista, us dura a la Via Roma, agafeu-la cap a la dreta, i arribareu a la Piazza Sant  Domenico, al mig de la plaça veureu la Colonna della Inmaculata, i al fons de la plaça, la chiesa de Sant Domenico, barroca del 1726, es l’església mes gran, desprès de la catedral, i, a mes, es el panteó dels sicilians il·lustres; mirant cap a l’església, a la dreta de la plaça surt un carreró, la Via Macheronai, que baixa fins il Mercato della Vucciria, un dels populars mercats al aire lliure que hi ha a Palerm, aquest era un antic mercat de carn (bucheria), d’origen àrab, actualment encara s’hi pot comprar carn, però també tota mena de comestibles; allí agafeu la Via Argenteria, direcció al port, i arribareu a la Loggia dei Catalani (Llotja dels Catalans), actualment es la seu del Instituto Cervantes a Palerm, al seu interior esta el que queda de la Chiesa di Santa Eulalia dei Catalani, dessacralitzada, però que conserva dues capelles dedicades a la Verge de Montserrat.

Torneu a la Vucciria, i veureu una escala, (Discesa caracciolo ingreso Vucciria) que puja a la Via Roma, per un lateral de la chesia di Sant’Antonio Abate, del segle XIII i estil gòtic; aneu a la Via Roma, i agafeu-la cap a l’esquerra, creuareu la Via Vittorio Emanuelle, i al cap d’un tros, per la dreta, arribareu a un carreró, la Discesa dei Giudici, agafeu-lo i arribareu a la Piazza Bellini, on estareu envoltats per, el teatro Bellini, la chiesa Santa Maria dil Almiraglio, del 1143, on es barregen els estils bizantí, normand i barroc (d’aquest últim es la façana del 1740), es una parròquia italoalbanesa de ritus ortodox;  al costat mateix, la chiesa di Sant Cataldo, d’estil àrab normand del segle XII, amb tres curioses cúpules vermelles, esta dessacralitzada; i al altra costat de la plaça,veureu el Monestir de Santa Caterina d’Alessandria, del 1311, amb l’exterior renaixentista i el interior barroc; es pot visitar; separat del monestir per un carreró, veureu la façana posterior del Palazzo Pretorio, o Palazzo delle Aquile, del 1463 però reformat el 1875 en estil neo-renaixentista, actualment acull l’ajuntament.

Tot seguit pugueu per el carreró i sortireu a la Piazza Pretoria, davant de la façana principal del palazzo/ajuntament, el centre de la plaça, esta ocupat per una gran font monumental, la Fontana Pretoria o de Florència, feta construir per Don Pedro de Toledo, virrei de Nàpols, per el jardí de la seva casa de Florència; però el 1552 va ser portada a Palerm, la font te nombroses escultures, d’animals i dones nues (per aquest motiu la plaça va rebre el renom de plaça de la vergonya); els altres tres costats de la plaça estan ocupats per el monestir de Santa Caterina; el Palazzo Bonocore, neoclàssic del XVI, enfront del ajuntament; i, separat de la plaça per la Via Maqueda, la Chiesa di Sant Giuseppe Padri Teatini, barroca del 1645.

Si torceu a la dreta per la Via Maqueda, arribareu al encreuament d’aquesta amb la de Vittorio Emanuelle, que forma una petita placeta octogonal, la Piazza Villena o Quattro Canti, la façana de cada un d’aquests “canti”, en estil barroc, te estàtues en tres nivells, el nivell inferior dedicat a les quatre estacions; el nivell entremig, als reis Carles V, Felip II, Felip III i Felip IV; i el nivell superior a les quatre verges palermitanes; torceu a l’esquerra per la Via Vittorio Emanuelle, també coneguda com il Cassaro, es el carrer mes antic de Palerm, de origen fenici, i que, en aquest tram, es per vianants, i esta farcit de botigues, bars i restaurants.

Al cap d’uns metres, al costat esquerra veureu la Piazza Bologni, perfectament quadrada, i presidida per una estàtua de bronze del emperador Carles V de 1566, i flanquejada per dos palaus; una mica mes enllà, veureu la Chiesa del Santissimo Salvatore, del 1682 en barroc sicilià; i desprès veureu el Palazzo Castrone Santa Ninfa, del segle XVI i estil renaixentista, amb el portal barroc i un bonic pati interior; finalment arribareu als jardins davant la Catedral, amb una barreja d’estils, doncs, inicialment, al segle VI, va ser una basílica amb estil romà d’orient, amb la dominació musulmana va passar a mesquita, i al segle XII, amb l’arribada dels normands, es comença  la catedral en estil àrab (fatimita)i normand, passant per el gòtic i el classicisme.

DETALL DE LA CATEDRAL CAMPANAR I PALAU EPISCOPAL.

Per la mateixa Via Vittorio Emanuelle, passada la catedral, travesseu la piazza Vittoria i arribareu davant la porta de ponent o Porta Nuova, una espècie d’arc del triomf barroc aixecada el XVI per la visita del emperador Carles V, reconstruïda el 1669; cap a l’esquerra veureu el Palazzo dei Normandi, del XII, va ser el palau reial, el primer d’Europa; en el seu interior es troba la Capella Palatina, d’estil àrab normand i bizantí; actualment acull l’Assemblea Regional.  

Retorneu fins la Catedral, i aneu a la part del darrera , a la Piazza Sett’Angeli, des on es poden veure els absis amb ceramiques arabs; i en el carrer que baixa per el lateral de la catedral veureu la façana de la església i convent  de clarisses de la Madonna di Monte Oliveto, barroca del 1512; continueu per la Via Santa Agata alla Guilla, que mes enllà canvia de nom a Via Beati Paoli, i arribareu al Mercato dil Capo, on torna a canviar el nom per Via Carini, es un mercat al aire lliure, sobre tot de productes alimentaris, sobre tot peix i marisc, també pasta i especies, i s’hi troben bastants restaurants i llocs per picar; al final del mercat esta la Porta Carini, refeta en seu aspecte actual el 1782, fa cantonada amb la Via Volturno, una avinguda amb arbres, que, a l’esquerra, mena al Palazzo de Justicia, i, a la dreta, al Teatro Massimo, on podeu acabar la visita;  un altra opció: la via Carini, al seu començament, fa cantonada amb la Via Sant’Agostino, on, en direcció mar, estan las parades de roba i teixits, que arriba fins la Via Maqueda, que, cap a l’esquerra os porta al Teatro Massimo.    

Categorías
CATALA FETS HISTORICS VACANCES VISITES RECOMENABLES

MALTA, VALLETTA i les TRES CIUTATS

 Per parlar-vos de l’actual capital de Malta, La Valeta (Valletta), tinc que parlar-vos primer  del Gran Port de Malta (Il-Port il-Kbyr) i de les Tres Ciutats.

La zona del Gran Port, es un port natural que ja van aprofitar els fenicis, grecs i, sobre tot, els romans; el marge esquerra d’aquest port , format per petites penínsules i badies, es conegut com Las Tres Ciutats o Kottonera, que son, Il-Birgu (Vittoriosa), Bormla o Bir-Mula (Cospicua) i Isla (Senglea); Valletta esta al marge dret, davant de les tres ciutats.

D’aquestes tres ciutats, la mes antiga es il-Birgu; on ja s’hi van establir els fenicis, i mes tard els romans, que ja hi van aixecar un castell, com demostren las restes d’una torre; però el creixement mes important va ser a partir del 1530 amb la arribada dels Cavallers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers), que mes tard serien coneguts com  de l’Ordre de Malta, que van traslladar la capital de Mdina a Birgu, que van fortificar, amb el Fort de San Angel ( San Anglu), conjuntament amb Isla, amb el Bastió de Sant Miquel (San Michelle)(1551), i també van aixecar el Fort de Sant Elm (1533), a la punta nord de la península de Scebberras, al lloc on havia una antiga torre de vigilància;  cosa que els va permetre resistir el  setge a que els van sotmetre el turcs l’any 1565, tot i que Sant Elm va caure, va fer perdre molt de temps als turcs, cosa que va permetre l’arribada de la ajuda de la marina catalana-aragonesa; havent derrotat als turcs, el gran mestre Jean Parrisot de la Valette, l’any 1566 va fer construir la nova capital a l’altra banda del Gran Port, a la península de Scebberras, de 56 mts d’altura, entre el Gran Port  i Marsamxett, completament fortificada, i refent el Fort de Sant Elm; en el seu honor la van batejar com a Valletta, traslladant-hi el l govern l’any 1571.

Van rebatejar a Il-Birgu com a Vittoriosa i a L’Isla com a Citta Invicta o Senglea; i, ja en el segle XVII, van ampliar Bormla i la van rebatejar com a Senglea, tot i que els autòctons les continuen dient per el se nom original; també en el segle XVII,  es va aixecar una línea defensiva per la part  terrestre per protegir les tres ciutats anomenada Línea Cottonera; i al embocament del port , enfrontat amb el Fort de Sant Elm, van aixecar el Fort Rikasoli (Forti Rikazli in Karkala)(1670); i ja en el 1723, el Gran Mestre Manoel de Vilhena, va fer construir una fortalesa a la Illa Manoel per controlar l’accés al port de Marsamxett: el Fort Manoel.

Desprès del “rollo” històric que vos he clavat, faré la descripció de la visita a La Valeta (Valletta); esta construïda a la meitat nord de la península de Scebberras, a llevant esta el Gran Port (IL-Port IL-Kbir), a ponent el port de Marsamxett, i la meitat sud (la que connecta amb la resta de l’illa), esta ocupada per un suburbi anomenat Floriana (Il-Furjana), per tant per arribar-hi amb vehicle s’ha de travessar aquest suburbi, i agafar el Triq(carrer) Sarria, que arriba prop de la entrada a Valetta, a la dreta d’aquest carrer veureu l’església de Sant Publi (Publiju)(1768), i a l’esquerra el passeig il-Mall i el parc de la independència, al final del carrer veureu el monumet a l’Independència, i la plaça de la font dels Tritons, (il- Funtana tat-Tritoni), una font monumental amb tres tritons de bronze, del 1955; a prop estan diversos aparcaments, l’estació d’autobusos i l’oficina de turisme; i en línea recte, passada la font, esta el accés a la Bieb il Belt (Porta de la Ciutat) d’entrada a La Valetta, situada a la cortina de muralla de la Porta Real; traspassant la porta estareu al Triq Republika, el carrer mes important, que arriba fins el Fort de Sant Elm; a la dreta veureu un edifici modern que es el Parlament de Malta, com a curiositat comentar-vos que els panells decoratius del sostre estan fets a Torelló; al costat del Parlament, veureu la plaça del Teatre Real (Pjazza Teatru Rjal), on podreu veure les restes del teatre de l’Opera, bombardejat a la segona guerra mundial, actualment s’hi fan actuacions al aire lliure al estiu; al costat esquerra davant mateix de la plaça del teatre, veureu un gran palau, d’estil venecià, amb balconades verdes, es il Palazzo Ferreria, del XIX, aixecat on estava l’antiga ferreria dels cavallers.

PARLAMENT DE MALTA.

Seguiu pel mateix carrer i a l’esquerra veureu el Museu Arqueòlogic,(1959) instal·lat al antic il-Berga ta’Provenza (alberg de Provença)(1574, refet en estil barroc el XVII) un dels 8 albergs que tenien els Cavallers segons la llengua que parlaven.

Uns metres mes enllà, a la dreta trobareu la Kon-Katidral ta’San Gwan (cocatedral de Sant Joan)(1577) que, a mes era l’església conventual dels Cavallers, es un edifici barroc amb exterior bastant sobri, però, per amb un interior del barroc mes recarregat, amb parets folrades d’or, compta amb una capella per cada grup lingüístic dels Cavallers,(8 en total) i amb un Oratori no menys ornamentat, on s’exposen dues obres de Caravaggio, la Decapitació de Sant Joan Baptista i Sant Jeroni escrivint; la catedral te la façana principal a la Pjazza ta’Katidral, a la dreta del Triq Republika, però l’acces, (de pagament i amb controls de seguretat) es fa per una porta lateral, al mateix carrer  Republika.

Seguint per el mateix carrer, arribareu a una gran plaça al bell mig de la ciutat, es la Misrah San Gorg (Plaça Sant Jordi), a la dreta veureu el Palazz tal’Gran Mastru (Palau del Gran Mestre), (1574) d’estil manierista; actualment es la seu del President del Govern; i a l’esquerra en un altre gran edifici del XVII, Il Istituto Italiano di cultura del XX.

Una mica mes avall, a l’esquerra veureu l’església i Monasteru santa Katerina del XVIII; i davant mateix, un altre palau, conegut com Casa Rocca Piccola, del 1580, actualment es un museu; prop del final del carrer, guireu a la dreta per el North Street fins al Triq it Tramuntana, on podreu veure la Sacra infermeria, el antic hospital dels Hospitalers de 1574 , actualment es el Palau de congressos Mediterrani.

Des de allà, a l’esquerra, agafeu el carrer Saint Elmo Place, passareu per davant del  Fort San Elmo , ( 1533, 1567)on es pot visitar el museu de la guerra; actualment es l’acadèmia de policia; davant del fort esta la  Misrah San Elmo (plaça Sant Elm); seguiu per el mateix carrer i  passareu pel costat de la French Courtain (cortina francesa (muralla)) just on comença la Saint Elmo Bay; al altre costat de la badia el carrer gira a la dreta i pren el nom de San Bastjan, i allà, a ma esquerra podreu veure Il-Berga ta’Bavaria (Alberg de la llengua Anglo-Bavara)1696, actualment es la Lands Autority.

El Triq San Bastjan acaba a Marsamxett Road, amb bones vistes del port de Marsamxett i la illa Manoel; en aquest carrer, al costat esquerra, trobareu la House of Catalunya (no es un error es així, mig angles mig català); un conjunt de tres cases, per acollir el Priorat de Catalunya, a part del Alberg d’Aragó, des d’el 1692, actualment acull el Ministeri d’economia; per el lateral del edifici, passa un carreró, el Triq l’Arcisqof, que surt a la Misrah Independenzia, on veureu il Berga ta’Aragón,(alberg de la llengua d’Aragó, Navarra i Catalunya)( sona curiós que els aplegessin per la llengua, per que ara a l’Aragó es parla castellá i a Navarra eusquera, pero a l’edat mitjana eran aragones medieval i navarres medieval, amb dos molt similars al catalá i el occitá), es  el mes antic, del 1571, i l’únic que conserva l’estil manierista; actualment es la seu del ministeri per l’ igualtat; al costat, ja en el Triq Punent, es pot veure l’església del Pilar.  

Seguiu per el Triq Punent en sentit sud, i a la cantonada amb Old Theatre street, veureu la Katidral ta’San Pawlu (Catedral (anglicana) de Sant Pau) de 1844; edificada sobre el terreny que ocupava el Berga ta’Germania (Alberg d’Alemanya) de 1575; continueu el carrer Old Theatre cap a llevant, i de seguida veureu la Basílica del Karmel del 1570, en estil neoclàssic; i mes endavant el Manoel Teatru, del que agafa el nom el carrer, barroc de 1731; una mica mes endavant sortireu a la Misrah San Gorg, passeu el Palau del Gran Mestre, i sortireu al Triq Il Merkanti (carrer dels Mercaders).

En el carrer Merkanti, cap a l’esquerra (sentit nord) trobareu moltes botigues i parades de tot tipus; cap a la dreta (sentit sud) desprès de passar per les terrasses de diversos bars i restaurants, arribareu davant del il Berga ta’Italja (alberg d’Itàlia) del 1571, reformat  el XVIII en estil barroc, i actual seu del Museu Nacional de Belles Arts, i davant mateix esta il Palazzo Parisio , barroc del 1740; a continuació del alberg d’Itàlia, i fen cantonada amb la plaça Jean de la Vallette, esta la Knisja santa Katerina tal Iltalja (l’església de santa Caterina d’Itàlia); al final del carrer esta la Knisja tal Vittorja (església de la Victoria) la mes antiga de 1570; al seu costat (a la dreta) esta la seu de l’Associació de l’Ordre de Malta.

A la cantonada esquerra del final del Triq Merkanti, esta il Berga ta’Kastilja (alberg de la llengua de Castella, Lléo i Portugal) del 1573 reformat en estil Barroc el 1740, actualment acull l’oficina del primer ministre; davant del alberg esta la Misrah Kasilja (plaça Castella), si la travesseu cap a llevant, arribareu als Upper Barrakka Gardens, creats el 1661 per els cavallers italians, pero no van ser d’us public fins el 1864; alli veureu el Mirador new Huevones, i davant d’aquest la Saluting Battery , una bateria amb vuit canons, que cada dia a les 12 fan una salva de salutació; des d’aquest mirador es te una magnifica vista del Gran Port  i de la Cottonera; a la part dreta del mirador hi ha un ascensor (de peatge), que baixa fins a l’entrada del port.

VISTA DEL GRAN PORT DESDE UPPER BARRAKKA GARDENS.

Un cop a baix, veureu l’entrada al moll del ferry i el de creuers, i una mica mes a l dreta el accés a Valletta water front, uns edificis repartits en tres blocs las Pinto Stores, l’església d’Egipte i las Furni Stores, actualment son restaurants i llocs d’esbarjo;  malgrat el seu nom estareu en el terme de Floriana.

Del Port surten ferrys per anar a la Cottonera, amb preus econòmics, (també s’hi pot anar amb el bus línea 1, que surt de l’estació d’autobusos  davant de l’entrada a la ciutat i va fins a Senglea),  las tres ciutats estant juntes com si fossin una sola, allí podreu visitar: la Basílica de Maria Bambina, els Gardjolas Gardens, i el Fort Sant Michelle a Senglea; l’església de la Immaculada, la St Helen’s Gate i la Línea Margherita a Cospicua; i el Fort de San Anglu, l’alberg de França, el palau del inquisidor, i el War museum a Birgu.

Categorías
CATALA FETS HISTORICS VACANCES VISITES GUIADES VISITES RECOMENABLES

MALTA, VISITA A MDINA

Malta es un país de la Unió Europea, situat en un arxipèlag al sud de l’illa de Sicília; l’illa principal, amb el nom del país, ha estat habitada des de la prehistòria, i ocupada per quasi totes les civilitzacions que van navegar per la mediterrània: fenicis, grecs, cartaginesos, romans, bizantins, àrabs, normands, sicilians, catalano-aragonesos, que el 1530 la van cedir als cavallers de l’ordre de Sant Joan (hospitalers), que mes tard seria l’ordre de Malta, fins el 1798 en que Napoleó la va espoliar i incorporar a França, fins el 1800 que va ser alliberada per els britànics, que el 1814 la van incorporar al seu imperi, fins que el 1964 l’hi van concedir la independència.

De resultes d’aquesta barreja de civilitzacions, el idioma maltès esta basat en l’àrab amb quelcom d’italià i d’angles.

La ciutat de Mdina (Medina) esta situada a la part central de l’illa, i va ser fundada pels fenicis l’any 770 a.c. amb el nom de Maleth (refugi), va ser la capital de l’illa fins el 1530, en que els hospitalers van traslladar la capital a Birgu, a la costa; l’any 1693 va ser parcialment destruïda per un terratrèmol, i els hospitalers van reconstruir la ciutat, amb edificis barrocs, van reforçar la muralla que l’envolta i van eixamplar el fossar.

PORTA DE VILHENA, CARA INTERIOR, escut de vilhena i figures de Sant Pau, Sant Publi i Santa Agatha.

Per visitar aquesta ciutat, s’ha de travessar la ciutat veïna de Rabat (Suburbi en àrab), i passant una rotonda amb una estàtua de Sant Pau (san Pawl) arribem als jardins Howard, davant l’entrada a la ciutat emmurallada, travessem el fossar (enjardinat), per un pont de pedra, que abans era un pont llevadís, i arribem a la porta de Vilhena o dels cavallers, doncs nomes ells estaven autoritzats a entrar o sortir per aquesta porta, (la resta tenien que fer-ho per la Brama Grecka (porta greca), que esta dins del fossar, i que podríem considerar com la porta de servei).

Passada la porta de Vilhena, a la dreta veureu l’entrada al Palazzo Vilhena o Palazzo Pretorio, que es va fer construir aquest gran mestre d’origen portugues, al fer reformar la muralla i la porta d’acces; actualment es la seu del museu nacional d’història natural, i també disposa d’una oficina de turisme; al seu costat estan les dependencies de la policia, i l’ajuntament.

Davant de la policia s’ha de girar a la dreta i la primera a l’esquerra, agafant el Triq (carrer) il Villegaignon, a la cantonada veureu la capella de santa Agatha de S. XV, anexa al St. Peter’s monastery, un convent de monges benedictines; passat el convent , a la dreta esta el Palazzo Testaferratta, actualment seu d’un banc, i a l’esquerra el Palazzo Prelato, seu d’un hostal; i novament a la dreta el Palazzo Magisteriale o casa del Magistrat.

Al costat de la Casa del Magistrat s’obre la Pjazza San Pawl (plaça Sant Pau), i al fons d’aquesta veureu la Kon Katidral’ta San Pawl (con catedral de Sant Pau), edificada entre 1697 i 1702, amb dues torres, estil barroc,  (com tots els edificis rellevants de la vila), i un interior esplèndid amb nombroses pintures a sostres i parets, unes ornamentades capelles laterals, un preciós orgue del segle XVIII, i un terra format per acolorides lapides de cavallers i prelats.

CAPELLA DE SANT PUBLI , CATEDRAL DE S. PAWL.

Al costat dret de la plaça veureu el Museu de la Catedral, en un antic seminari jesuïta, amb una important col·lecció d’art religiós; i al costat esquerre, el Palazzo Gourgion i el Bishops Palace, (palau episcopal); al altre costat del Triq il Villegaignon esta el Palazzo Santa Sofia; seguiu per el mateix carrer i, a la següent travessia, veureu, a la dreta la capella de San Rokku (sant Roc), i a l’esquerra, una escultura de la Madonna del Carmel col·locada a la cantonada de la Knisja ta Lonzjata Madona ( església de la Anunciació de la Verge).

Seguiu per el mateix carrer, i a la dreta veureu el Palazzo Falzon, un edifici medieval de dos pisos, que acull la fundació Gollcher; a l’esquerra esta la Casa Tesoriere amb una petita plaça, si seguiu endavant arribareu al final del carrer i la muralla, resseguiu-la cap a l’esquerra i estareu al Triq l’Imhazen que va paral·lel al carrer per el que havíeu vingut, però arran de la muralla, on trobàreu el Museu d’Història dels Cavallers de Malta;  a l’esquerra veureu la Casa Isabella, i uns metres enllà el Triq San Pietru, agafeu-lo i, desprès el primer a la dreta, que es el Triq San Nikola, seguiu-lo fins arribar a la capella de San Nikola, que esta a la cantonada amb el Triq Mesquita, agafeu-lo cap a l’esquerra i sortireu a la Pjazza Mesquita, una plaça amb palmeres, seguin per el mateix carrer, sortireu a la cantonada amb el carrer principal (Triq il Villegaignon), tombeu a la dreta i tornareu a la Porta de Vilhena.

Per la part exterior de la ciutat, podeu visitar el jardins Howard, on podeu llogar carruatges de cavalls per visitar l’entorn, o passejar per ells fins arribar a la rotonda de l’estàtua de sant Pau, i al altre banda, ja en el terme de Rabat, podreu visitar les restes d’un Domus Roma, pertanyent a la vila romana de Melite, que també era el nom de la illa en aquells temps; també es pot visitar Rabat amb una gran quantitat de esglésies i catacumbes.  

Categorías
CATALA NATURA VISITES GUIADES VISITES RECOMENABLES

EL ZOO DEL PIRINEU

Perdut en la serra de Campelles o d’Odèn , en el terme municipal d’Odèn, al Solsonès, estan les instal·lacions del Zoo del Pirineu, una lloable iniciativa d’uns joves que, sense cap ajuda de les administracions, es dediquen a la recuperació de animals salvatges, principalment aus, ferits o lesionats, orfes i discapacitats.

NEN AGUANTANT L’OLIBA.

Intenten retornar tots els que poden a la natura, (enguany uns 300), però els que, per algun motiu, no podrien sobreviure en llibertat, es queden al refugi, alguns d’aquests son els que utilitzen en las exhibicions que es poden veure en la visita, guiada, al parc, i els altres resten en tancats i gàbies, que també es veuen en la visita guiada, en la que expliquen les histories de com van arribar molts d’aquests animals al refugi, la majoria per causa dels humans.

ALIGA DAURADA EN VOL RAS.

Com ja he dit mes amunt, no reben ajudes de les administracions; el finançament el aconsegueixen mitjançant la venda d’entrades i marxandatge, cursos de cetreria, donatius, socis i apadrinament d’animals.

Per informació podeu contactar per e-mail : zoopirineu@gmail.com , o trucar al 610750224.

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

LLIVIA

Llívia es un bonica vila de la Cerdanya, que te la particularitat de que esta situat en territori francès, però que pertany a Espanya, l’explicació d’aquest fet la trobem al segle XVII, quan es va firmar el tractat dels Pirineus, per el que Espanya cedia a França, el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya (el que anomenem l’Alta Cerdanya), en el tractat parlava de pobles (villages) i Ciutats (cites), però Llívia es va poder escapar adduint que era una vila (ville), que no s’esmentaven en el tractat.

VISTA PARCIAL DE LA VILA I EL PUIG DEL CASTELL.

El poble actual esta als peus del Puig del castell, on havia estat el castell, des d’el segle IX fins el XV , tot i que, des de l’època romana, en que van fortificar un castrum (Castrum Libyae), que hi van haver fortificacions allí dalt, se sap de un castell roquer, visigòtic del segle VII, que van reforçar  i ampliar el musulmans en la seva curta estada de 50 anys, i van canviar el nom per Medinet el Bab; al segle XIII va ser, novament, ampliat i reformat;  i al segle XV, va ser destruït per ordre del rei de França; actualment nomes queden restes de muralles i les bases d’alguna torre.

El nucli antic de la vila esta qualificat com Conjunt Històric, amb carrers empedrats i costeruts; esta presidit per l’església, fortificada de Nostre Senyora dels Àngels, d’estil gòtic tarda d’entre els segles XVI i XVII, al exterior disposa de dues torres rodones a banda i banda de la façana; i a l’interior te 5 capelles laterals, dues a la dreta i tres a l’esquerra; el recinte de l’església estava, també, fortificat, encara resta part de la muralla i la torre de Bernat de So, del XIV, i refeta el XVI.

ESGLESIA, MUR EXTERIOR I TORRE DE BERNAT DE SO.

Davant de l’església esta la Casa de la Vila, seu del Museu Municipal, i també del Museu de la Farmàcia, a la que va ser la Farmàcia Esteve, que va funcionar des de finals del segle XIV o principi del XV, fins el 1926, essent una de las mes antigues d’Europa, conté una col·lecció de pots de ceràmica, blaus i blancs, dels segles XVI i XVIII, i caixes renaixentistes.

A l’esplanada de l’església, es veu una creu de ferro sobre una base de pedra, es la Creu de Toret, una creu de terme del segle XVIII, que estava a les afores de la vila, sobre una columna de pedra.

La part moderna de la vila esta bastant orientada al comerç de cara als francesos, amb botigues de licors i altres productes que a França son mes cars.   

Categorías
CATALA VISITES RECOMENABLES

EL NIU DE L’ÀLIGA.

El refugi del Niu de l’Àliga esta situat a 2520 metres, a la Tosa d’Alp, de 2536 metres, al extrem est del Moixeró, al Parc Natural Cadí-Moixeró entre la Cerdanya i el Berguedà; pertany al terme municipal de Baga.

INTERIOR RESTAURANT.

Es el refugi guardat mes alt del Pirineu Oriental, i en ell, a mes, de 27 places per dormir-hi (en lliteres), trobem servei de bar i restaurant; i des dels miradors, que estan a pocs metres de distancia, es pot gaudir d’unes bones vistes del Berguedà i la Cerdanya; i si pugeu fins el cim, gaudireu de vistes 360º del Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès.

ESTACIO SUPERIOR DEL TELECABINA.

S’hi pot pujar a peu des de la Molina, en 2’30 hores; o des de Alp o Baga, en 3,30; però nosaltres vam triar una manera mes còmode, el telecabina des de la Molina, amb el que es fa un transbord a la cota 2350, agafant el que puja fins el mateix refugi; un cop a dalt es pot triar, tornar amb el telecabina o a peu (o esquiant al hivern). 

Categorías
CATALA FESTES POPULARS VISITES RECOMENABLES

FESTA MAJOR DE GRACIA.

Com cada any, del 15 al 21 d’agost, se celebra la Festa Major de Gracia, una festa major, de les mes populars de Catalunya, que requereix 6 mesos de preparació, amb la implicació majoritària dels veïns, sobre tot, amb la decoració de 23 carrers del barri, i la preparació de 900 activitats.

CARRER GUARNIT DEL FONS DEL MAR.

La festa te mes de 200 anys de historia; va ser l’any 1817 que, amb el creixement de la, a les hores, poble de Gracia, va passar a celebrar-se pels vols del 15 d’agost, en comptes del 15 de maig (Sant Isidre); i va anar perdent el caire religiós, passant a ser mes lúdic, amb balls i jocs tradicionals.

L’any 1850, amb la proclamació com a Vila, es va guarnir la façana del ajuntament, a partir de les hores, les societats gracienques, guarnien els seus jardins per la festa.

El 1877 s’estrenen el concurs de guarnir botigues, i els jocs florals, també es col·loquen arcs florals als carrers mes populars; el concurs de carrers guarnits, no es va incorporar fins els anys 20 del segle passat, en que també s’hi van afegir els castellers i activitats per a la mainada; el 1935 es va fer el concurs de cartells.

Desprès de la Guerra Civil es va reprendre la celebració, i es va arribar a guarnir fins 70 carrers i 5 places; però, cap a finals dels 60s, es va anar perdent empenta i cap a meitat dels 70s nomes es van guarnir 5 carrers; per sort, amb la arribada de la democràcia, l’Organització va passar a mans dels veïns del barri, recuperant la seva esplendor. 

ENTRADA CARRER BERGA, DECORAT COM A GRANJA. Edicio 2015.

Podeu informar-vos, trucant a la Fundació Festa Major de Gracia, tel: 934593080; o per e-mail : info@festamajordegracia.cat.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS VISITES RECOMENABLES

CATIFES DE FLORS A LA GARRIGA.

Per Corpus, a la Garriga, com en d’altres poblacions, es tradició guarnir els carrers amb catifes florals, enguany la aquesta celebració tindrà lloc el dissabte de 21 de juny, (el dia de Corpus es el dijous 19).

Tot i el significat religiós de la celebració, les catifes florals son una exaltació a la primavera, i ja se’n feien en temps dels romans i pot ser abans i tot.

CARRER CARDEDEU.

A la Garriga,se celebra des de 1816, i enguany, a mes dels 28  carrers “alfombrats” amb flors, es fan d’altres activitats, com aixecada  de 3 altars de flors, un mural floral al barri de dalt, i l’ou com balla a la plaça de l’Església, i a mes, aixecada de castells, ballades de sardanes i el Ball de Corpus, a la plaça de Can Dachs; i la processo, que, a mes del seguici religiós, també i van els gegants, els nans, els Diables i els balls de bastons i de cintes.

CARRER BANYS.

Aquesta diada, també es fan “portes obertes” a nombrosos llocs de la vila:     com Can Raspall, el Jardí de la Casa Barbey, la Fundació Mauri, Hotel Balneari Termes Blancafort, Hotel Balneari Termes la Garriga, Hotel Boutique Edelweiss, el Refugi antiaeri de l’Estació, o l’església de la Doma.

La festa finalitza amb la tradicional “Clavellada”. 

Podeu informar-vos a info@visitalagarriga.cat o al telèfon 610477823.

Origen de les catifes de flors, extret de:   https://www.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/catifes-de-flors

Les catifes són obres d’art efímer que tradicionalment s’elaboren amb pètals de flors, flors senceres i herbes, per bé que ja fa uns quants anys que s’experimenta amb més materials, com ara llavors, serradura o marro de cafè. Poden representar motius molt diversos, però els més freqüents solen anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a la primavera, a temes locals o simplement representar motius geomètrics.

De la mateixa manera que les enramades, en trobem l’origen més remot en les decoracions amb flors i herba que es feien a les llars romanes en època primaveral. També cal assenyalar que les decoracions florals són un tret molt comú a totes les cultures.

Les catifes no són exclusives de la festa de Corpus, per bé que és en aquesta data quan la manifestació es fa més visible. A la primeria, tenien la funció de transformar l’espai festiu i, al mateix temps, servien per a perfumar l’ambient, sobretot quan les flors eren trepitjades per la processó.

Algunes poblacions han aconseguit molt de renom gràcies a les catifes. És el cas de Sitges, la Garriga o Arbúcies, però n’hi ha moltes més on n’elaboren.

Normalment els catifaires s’organitzen en agrupacions locals, de carrers i places que a més competeixen entre elles. L’any 2005 va constituir-se la Federació d’Entitats Catifaires de Catalunya amb l’objectiu d’unir esforços per mantenir i difondre la tradició i alhora avançar en la millora d’aquest art.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar