Categoría: VISITES RECOMENABLES

Categorías
CATALA VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

RUTA MODERNISTA PER TERRASSA.

Desprès de la fira modernista de Terrassa, vull proposar-vos una ruta per els edificis modernistes d’aquesta ciutat.

Com a punt inicial, proposo el Parc de Sant Jordi, doncs trobareu lloc per deixar el cotxe en el pàrquing de la propera plaça del Progrés, o en algun carrer dels voltants.

El Parc de Sant Jordi, en ple centre de Terrassa, es un espai enjardinat, amb un estany, un amfiteatre, glorietes, un xiringuito i la Masia Freixa, del 1905-1910, d’inspiració gaudiniana, sobre la fabrica tèxtil d’en Josep Freixa, que hi va fixar la seva residencia familiar; actualment  es la seu del Síndic de Greuges de Terrassa i de la Oficina de Turisme.

Sortiu del parc per el carrer de Volta, fins a la Rambla, i tombeu a l’esquerra, arribareu al Vapor Aymerich, del 1907; actualment seu de Museu Nacional de la Ciència i la Técnica de Catalunya.

Reculeu per la Rambla, per l’esquerra, dues travessies, i pugeu per el carrer de la Rasa, en pocs metres veureu la Quadra i la xemeneia de la fabrica Izard, aquesta Quadra,del 1921, era la nau de tints de la fabrica, actualment, acull la Sala Moncunill; seguint per el mateix carrer de la Rasa, arribareu a la fabrica i magatzem Marcet i Poal, de 1914 i 1920, que acull l’escola Lanapa; i un xic mes enllà, la Quadra del Vapor Ventalló, del 1897, l’única que resta en peus de les tres que havia.

Sortireu a la plaça Saragossa, on veureu el magatzem de Joaquim Alegre, del 1904, que acull el arxiu Tobella; seguiu per el carrer del Camí Fondo, fins a la plaça Verdaguer, on veureu el Magatzem Corcoy, del 1900, reformat el 2019.

Reculeu fins la plaça Saragossa, i a la cantonada del carrer de Sant Pere, veureu el magatzem Torras o Cal Sastre d’Olesa, com es coneixia popularment, del 1914; a la vorera contraria del carrer Sant Pere, una mica mes avall, veureu l’Hotel Peninsular, també dit Hotel Pompidor, per el nom els propietaris, del 1903, i al costat  el Círcol Egarenc, antic casino de 1887, que compartia alguns salons amb l’hotel.

Torneu a la plaça Saragossa, i agafeu el carrer del Teatre (a la dreta), i veureu el Teatre Principal, l’edifici es de 1911, reformat el 2011, però el original era del 1866; i una mica mes enllà la Casa Jacint Bosch, del 1912, actualment seu dels Minyons de Terrassa.

Al final del carrer del Teatre esta la cruïlla amb el de Sant Pau, tombeu a la dreta, i veureu el magatzem de Pasqual Sala, de 1893, actualment seu del Institut Industrial; mes avall veureu el magatzem d’Emili Matalonga, del 1904.

CASES CONCEPCIÓ MONTSET I BALTASAR GORINA.

Sortireu al carrer de la Font Vella, gireu a l’esquerra, i, a la vorera de dreta, veureu el Gran Casino del Foment, del 1920, actualment ocupat per una botiga d’Abacus; a davant esta la Casa Concepció Montset, del 1907, i just al costat la Casa Baltasar Gorina del 1902, que actualment es la seu d’una empresa de seguretat.

Aneu cap a la Mutua de Terrassa, i passeu per el pont del Passeig, des on podreu veure part del parc de Vallparadis, just passat el pont, a l’esquerra de l’ Avinguda Jacquard, veureu la Casa Baumann, del 1913, seu del Servei de Joventut i Lleure Infantil; darrera seu podreu veure la Cartoixa de Vallparadis, gòtica i romànica; seguiu per l’Avinguda Jacquard, i al final, a la confluència amb carrer Colom i Carretera de Castellar, esta l’edifici de l’Escola Industrial, del 1907, també conegut com el Palau d’indústries, actualment es l’escola d’enginyeria de la UPC. 

GALERIA VITRALLADA, CASA ALEGRE DE SAGRERA.

Torneu a recular fins al carrer de la Font Vella, i aneu en direcció a la Plaça Vella, aproximadament a la meitat del carrer, a la dreta, veureu la Casa Alegre de Sagrera, de principis del XIX, però reformada al modernisme el 1911, actualment forma part del Museu de Terrassa.

Seguiu fins a la Plaça Vella i tombeu a la dreta per el carrer dels Gavatxons, sortireu a la plaça de la Font Trobada, on veureu el Magatzem Cortés i Prat del 1897, d’estil eclèctic, actualment els baixos estan ocupats per botigues; aneu a l’esquerra cap el Raval de Montserrat, a l’esquerra, fent cantonada amb el carrer Cremat, esta l’edifici, neoclàssic, del antic Ajuntament, original del 1835, i reformat els 1901 i 1904, mes tard va ser institut industrial i seu de l’associació excursionista de Terrassa.

Per el mateix carrer Cremat , gireu a la dreta al carrer Joan Corominas, i sortireu davant d’un Viena que esta instal·lat en l’edifici de la Societat General d’Electricitat, del 1908; torneu cap el Raval de Montserrat , davant del actual Ajuntament, un edifici neogòtic del 1900-1902; en el mateix Raval, en direcció a la Rambla, veureu el Mercat de la Independència, del 1903-1906, que separa el Raval del carrer de la Goleta, i que encara esta en funcionament; en el mateix Raval, davant del mercat estan la Casa Joaquim Freixa de 1894, d’estil Historicista, i la Confiteria de la Vídua Carné, del 1908, que actualment es la Farmàcia Albinyana; seguin el carrer una mica mes avall, sortireu a la Rambla, on podreu donar per acabat el “tour”.   

Categorías
CATALA FIRES I MERCATS VISITES RECOMENABLES

FIRA MODERNISTA DE TERRASSA

Els propers dies 9,10 I 11 de Maig, a Terrassa, celebren la fira Modernista, que, enguany arriba a la vintidosena edició; es una de les mes importants de la seva temàtica, i amb gran nombre d’activitats.

PARELLA EN UNA PARADETA.

Enguany estarà especialment dedicada a la dansa; però també es faran diferents espectacles, tant itinerants, com localitzats, (alguns d’ells amb reserva prèvia); musica, recreacions històriques, conferencies, exposicions, tallers d’arts aplicades, visites guiades (amb reserva prèvia);  també activitats esportives, mostra i desfilada d’autos i motos d’època, mostres gastronòmiques, activitats i tallers infantils, el clàssic mercadet de paradetes d’artesania i gastronomia; tot amb personatges amb vestits com els d’aquella època.

ELS AUTOS D’EPOCA.

Podeu infirmar-vos a l’oficina de turisme, tel: 937397019, o al e-mail : turisme@terrassa.cat

 Aquí os deixo el enllaç per veure el programa.

Fira Modernista de Terrassa 2025
Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

EL CASC ANTIC DE VIC

Al mig de la Plana de Vic, trobarem la ciutat  que li dona nom, i que, a mes,  es la capital de la comarca d’Osona; segons el seu propi lema, es ciutat de fires i mercats; i també com la ciutat dels sants, segons la novel·la homònima.

Havia estat l’Àusa Iberoromana, i mes tard l’Àusona visigòtica, sobre el segle VIII, va estar destruïda per els musulmans i nomes es va reconstruir un barri “vicus” en llatí, i va rebre el nom de Vicus Ausonensis, d’aquí deriva el nom de Vic; també va ser la seu d’un dels primers bisbats, que al principi depenia del de Tarragona; el bisbe mes conegut va estar l’Abad Oliba; a l’època medieval, la part alta de la vila estava sota control dels comtes, i la part baixa dels bisbes.

De tot això a resultat un interessant casc antic, que podreu visitar deixant el cotxe en algun dels aparcaments de la zona universitària o dels voltants de l’estació, podeu entrar cap el centre vila, per el carrer Arquebisbe Alemany, per el que arribareu davant del museu de l’Art de la Pell, (entrada 3’50€), instal·lat en el antic convent del Carme, barroc del XVII; des d’allí tombeu la cantonada del carrer de Gurb, on, en un carreró lateral, veureu l’estàtua del Carquinyoli, un personatge local, desprès   sortireu a la Rambla del Carme, just a la cantonada, a la vostra dreta, esta l’entrada a l’església, barroca, del Carme. La Rambla del Carme, es un tram de las rambles que envolten el casc antic de la vila, tot resseguint el perímetre de l’antiga muralla medieval, (sota de la Rambla del Carme i de la del Passeig, hi ha un pàrquing de pagament).

LA PLAÇA MERCADAL, A LA DRETA, L’AJUNTAMENT.

Creuant la Rambla del Carme, entrareu a la part alta de la vila medieval per el carrer de la Mare de Deu de les Neus, que dona a la Plaça Mercadal, on es celebra des de “sempre” el mercat del dissabte; es una gran plaça porxada sense pavimentar, en una cantonada de la plaça esta el Ajuntament en un edifici gòtic, amb campanar, del XIV; tanmateix, la plaça esta envoltada de casals importants de diferents èpoques i estils: la Casa Beuló, gòtica i barroca del XVI; la Casa Moixó, renaixentista; la Casa Tolosa, barroca, del XVIII; la Casa Cortina, modernista, del XIX, o la Casa Costa, modernista, del XX; en un reco de la plaça, el que dona accés al carrer Argenters, esta la estàtua del Cap de Llúpia, un dels cap grossos festius de la vila, també conegut com el Merma.   

Entreu als carrerons medievals sortint de la plaça per el costat de l’ajuntament, sortireu a la Plaça del Pes, on esta l’Oficina de Turisme; seguiu cap a l dreta fins a la Plaça de Sant Felip, davant de l’església Barroca de Sant Felip, del XVIII; si seguiu avall per el carrer de Corretgers passareu davant de la Casa del Veguer Sala i Saçala, un personatge destacat en la guerra dels nou anys, contra els francesos el segle XVII, i que també va ser batlle; el edifici barreja elements gòtics del XV i barrocs del XVIII; gireu a l’esquerra, i arribareu a la Plaça de la Pietat.  

Estareu davant de la façana barroca de l’església de la Pietat, del XVII, que en el seu lateral de ponent, (carrer Sant Sadurní), conserva els portals de Sant Sadurní, romànic del XII, i de Sant Liborí, barroc del XVII; si continueu per aquest carrer, sortireu a la Plaça Paradís on podreu veure la Casa Domènech, modernista, del XX; seguiu cap a la dreta per el carrer Argenters, i torneu a girar a la dreta al carrer Pare Xifre, i arribareu davant del Temple Romà, del segle II, on, actualment, s’hi fan exposicions d’art; aquest temple va estar molt de temps amagat al interior del Palau, romànic, dels Montcada, del XI-XII; i va sortir a la llum al enderrocar aquest palau, del que es poden veure unes restes al costat nord del temple.

Davant del Temple Romà esta la part posterior de la casa Puigsec i Masferrer, del XIX , modernista,eclèctica i historicista; si l’envolteu cap a l’esquerra, veureu els esgrafiats de la façana a la plaça Miquel Clariana; en aquesta ombrejada plaça, també podreu veure l’estàtua del Estudiant de Vic; al costat de l’estàtua, esta la casa Clariana,, barroca amb elements gòtics, del XVI-XVII, va ser residencia de la cort del veguer, actualment son habitatges; gairebé davant esta la casa Plantalamor, renaixentista amb elements romànics, del XVII.

Continueu per el carrer Dues soles, i sortireu al extrem de llevant de la Rambla del Passeig, i a la plaça de Santa Teresa, girant cap a la Rambla dels Montcada, on, a l’esquerra veureu el Convent de clausura de Santa Teresa, barroc, del XVII; per banda dreta, podreu resseguir un bon tram de la Muralla de Pere III el cerimoniós, del XIV, en la que s’obre el portal dels Montcada, mes conegut com el Portalet, flanquejat per una torre del XIV.

Cap el final de la Rambla dels Montcada,  ja a la part baixa de la vila, a l’esquerra, veureu un carreró que baixa cap el riu, es el carrer de les Adoberies, que travessa aquest barri  entre el Meder i la Rambla, on, en el segle XVIII, es van concentrar els adobers i d’altres artesans de la pell; avui dia s’està treballant per recuperar-lo; al costat podreu veure el Pont romànic de Queralt del XI, que creua el riu.

Tornant al costat dret de la Rambla que, a partir del pont, ja es la Rambla del Bisbat, veureu la Plaça de Santa Elisabet, per on s’agafa el carrer dels Dolors, on, a la dreta podreu veure l’església barroca dels Dolors, que, a mes del seu propi retaule barroc, n’alberga un quants, provinents d’altres esglésies; i al costat esquerra podreu veure un edifici romànic adossat al darrera de la Catedral, es l’Albergueria, edificada el segle XI com hospital pels pobres.

Al final del carrer dels Dolors, veureu la paret sud del Museu Episcopal (MEV), amb una important mostra d’art medieval, romànic i gòtic; tombant a l’esquerra arribareu a la plaça del Bisbe Oliba, presidida per una moderna estàtua d’aquest bisbe, i per la façana i entrada al Museu, que va ser fundat el 1891 per el bisbe Morgades al claustre de la catedral; l’any 1949 va se traslladat a l’actual ubicació, i el 1995 es va començar la remodelació actual, que va durar fins el 2002.

CAMPANAR DE LA CATEDRAL.

Al cantó sud de la plaça, s’aixeca el imponent campanar romànic de la Catedral de Sant Pere, amb 46 metres d’alt, del segle XI; la Catedral de Sant Pere, va ser refeta el segle XIX en estil neoclàssic, conserva, però, a mes del campanar, el claustre gòtic del XIV, i diverses capelles barroques, en el seu interior es poden veure 22 murals pintats per Josep Mª Sert; davant la façana esta la Plaça de la Catedral, on,  al paviment, veurem marcat el contorn de l’antiga catedral romànica de Santa Maria la Rodona, del IX, ampliada el XI, i enderrocada el XIX ; al costat sud de la plaça, al carrer de Santa Maria, esta la Casa Ricart, modernista del XX; te una capella adossada, que han convertit en el restaurant La Ciutat dels Sants; el seu pati dona a la Rambla de Sant Domènec.

Al altra banda de la rambla, estan el convent i claustre de Sant Domènec, del XVII, actualment es la seu de l’escola d’art; la seva església barroca es la mes gran, desprès de la catedral; i tornant a travessar la rambla, al carrer de Sant Antoni Maria Claret, esta el temple/sepulcre de Sant Antoni Maria Claret, d’estil academicista del XX, annexa esta el museu Claretià.

Pujant per la rambla arribareu davant de l’església del antic Hospital de la Santa Creu, barroca, del XVIII, (a partir d’aquí, la rambla es la Rambla del Hospital); a continuació, i fen cantonada amb el carrer del Doctor Junyent, esta el que resta del antic edifici del hospital, gòtic del XIV, actualment acull l’escola doctoral; davant veureu el edifici dels jutjats, al començament del carrer Bisbe Morgades, si avanceu per aquest carrer, a l’esquerra veureu l’edifici, modernista, de La Farinera, del XIX, va començar com a fabrica d’embotits, al llarg del temps ha tingut múltiples usos, actualment es el Centre d’Arts Visuals.

Continueu per el carrer Morgades, fins arribar al carrer de Jacint Verdaguer, on si aneu a la dreta, tornareu a la Plaça Major, i a l’esquerra, sortireu davant l’estació del tren.

Per mes informació, o per fer visites guiades, podeu contactar amb l’oficina de turisme: 938862091, o al mail turisme@vic.cat

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

CALATAYUD

Un altra vila interessant de la província de Saragossa, es Calatayud, que per habitants, es la segona ciutat de la província, a uns 80 quilometres de Saragossa, en direcció a Madrid, a la riba del riu Jalón.

Si bé a prop estan las restes ibero romanes de Bilbilis, la ciutat va néixer al voltant del castell musulmà, aixecat per el emir Ayyub Ibn Habib Al Lajmi, de fet el nom deriva de Qal at Ayyub ( castell d’Ayyub); aquest castell es coneix avui amb el nom de Castillo de Doña Martina.

Sortint de la A2, entrareu per l’antiga NII, passant per davant de la Academia de Logistica de exercit de terra, un cop entreu a la vila, veureu, a la dreta, la plaça de braus, el Coso de Margarita, del segle XIX; uns metres mes endavant, a la dreta, podeu girar per el Paseo San Nicolas de Francia, que passa per davant del Hotel Monasterio, que com es pot endevinar per el nom, esta instal·lat en un antic monestir; i una mica mes enllà veureu el pàrquing públic del Sepulcro, un bon lloc per deixar el cotxe.

Seguint a peu per el mateix passeig, s’arriba  a la Puerta de Zaragoza, una de les portes de la muralla del segle XIX, quan tenia el nom de Puerta de Sonajas;  passant per aquesta porta, s’entra a la plaça del Sepulcro, davant de la Colegiata del Santo Sepulcro, barroca del XVII, però que encara conserva part del claustre mudèjar del XIV; seguint cap el sud oest, arribareu a la plaça del Carmen, i agafant el carrer Sancho y Gil, arribareu a la plaça de los Mesones, on veureu el famós Mesón de la Dolores, fundat el 1800 com a posada de San Anton, en un edifici del XVI.

MESON DE LA DOLORES.

Seguiu uns metres mes i sortireu a la Plaça de España, i seguint per el carrer Vicente de la Fuente, arribareu a la plaça de Santa Maria, davant la Colegiata de Santa Maria la Mayor, de estil mudèjar d’entre els segles XII i XIV, amb una portada renaixentista del XVI; a la part del darrera, on esta el claustre mudèjar, al 2006, es va instal·lar el museu de la Colegiata, (entrada 2€); una mica mes amunt, per el carrer Desamparados, arribareu a l’església mudèjar de San Andres, del XV; una mica mes enllà veureu el Teatro Capitol, que també es cinema.

Des de allà arrenca el carrer de la Cuesta de San Andres, que es l’accés al antic barri jueu, que es correspon amb l’actual barri de la Consolación; aquest barri  va creixa al voltant de castell d’ Ayyud o de Doña Martina, doncs els jueus es van arribar junt amb els musulmans, d’aquí neix un altre teoria sobre l’origen del nom de la vila: (Qal at yahud vol dir castell dels jueus);  no es va constituir en Aljama fins el segle XI, i va ser la segona “juderia” en importància de l’Aragó, nomes superada per la de Saragossa, va arribar a tenir fins 7 sinagogues, de las que queden restes de tres; la Sinagoga Mayor, es va reconvertir en la ermita de la Consolación; la part alta del barri estava delimitada per la muralla amb la porta d’accés al castell de Torremocha.

PUERTA DEL TERRER.

Si baixeu per la Ronda Puente Seco, arribareu a la plaça de la Fuente de los 8 caños del XVI i d’estil renaixentista, davant mateix de la Puerta del Terrer, també renaixentista, de finals del XVI, amb dues torres cilíndriques unides per un arc de mig punt, actualment es la seu del Centro de estudios Bilbilitanos; estareu, novament, a la antiga NII, i, al altra banda veureu el Museu de Calatayud, instal·lat, des del 2007, en el convent de las Carmelites, un edifici barroc del XVII.

Per la mateixa NII antiga, una mica mes avall veureu una benzinera, passada aquesta, al altra banda, desemboca el carrer Barazar, si l’agafeu , tornant a entrar al casc antic de la vila, passareu dues places, Marcial i Dario Perer, i estareu a l’Avenida de San Juan el Real, on davant del jutjat de 1ª instancia, veureu la església barroca de San Juan el Real, d’entre el XVII i el XVIII; darrera de l’església, esta la plaça del Fuerte, amb un bonic quiosc al mig; travessant-la arribareu a la NII, reconvertida en passeig; si l’agafeu cap a l’esquerra, passant la plaça Del Justicia de Aragón, arribareu al Monasterio de la Inmacualda, i ja estareu a la cantonada del Paseo de San Nicolas de Francia,  prop del punt de sortida.

Per informació podeu trucar a la Oficina de Turismo de Calatayud, 976886322.

Informació sobre la famosa Dolores: 

María de los Dolores Peinador Narvión (Calatayud, 13 de mayo de 1819-Madrid 12 de agosto de 1894), fue una mujer española convertida en mito popular y protagonista de novelas y dramas teatrales, zarzuelas, operetas y algún poema sinfónico, y películas cinematográficas.

La Dolores fue hija de Blas Peinador (gallego y teniente de los Reales Ejércitos) y de Delfina Manuela Narvión; por su parte, María Dolores, descrita en su mocedad «alta, rubia, de ojos azules, que más por el señorío de su porte y su gentileza, atraía por la sugestión de su mirada».​

Citan a un ciego (‘Pascualón’) como autor o al menos cantor-recitador de la primitiva copla popular. Aunque algunos autores relatan el episodio del ciego cuando «una guapa moza, donairosa y alegre» le preguntara en tono cariñoso por la causa de su ceguera y le diera una limosna, los versos equívocos de la copla popular eran: «Si vas a Calatayud, pregunta por la Dolores, que es una chica muy guapa, y amiga de hacer favores» (y el equívoco era ‘qué tipo de’ favores). La versión del texto que recogió Iribarren se publicó en El Español del 13 de octubre de 1945 con el título «Cómo nació la canción de La Dolores», artículo firmado por Gregorio García Arista. ​ Los estudiosos del tema sitúan la aparición de la copla anónima en el Calatayud de mediados del siglo xix, y la consideran responsable de que Dolores Peinador se trasladase a Madrid. ​

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT Sin categoría VACANCES VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

EL CASCO, SARAGOSSA.

Imagino que molts de vosaltres heu estat a Saragossa mes d’una vegada, però que, com jo fins fa poc, os heu limitat a visitar El Pilar i seu entorn, o fins i tot el “Tubo”; aquí vull proposar-vos una ruta per conèixer millor el seu casc antic, el que anomenen “El Casco”, que, pràcticament, queda dins del perímetre de la antiga muralla de la Cesaraugusta romana.

La ruta que aquí proposo, comença al extrem N.O. de la Plaça del Pilar, amb el supòsit de que, desprès d’arribar per la A2 o la AP2, heu entrat per el Puente de Santiago, i aparcat al aparcament del Pilar; deixarem la plaça i la Basílica per el final; molt a prop de la sortida del pàrquing, dalt d’una escalinata, veureu l’església barroca de San Juan de los Panetes del XVI; just al costat esta el Torreón de la Zuda, única resta del palau/alcàsser musulmà de la Zuda, edificat sobre una torre romana, i que, actualment, es la seu de l’oficina de turisme, on, si voleu, es pot agafar un planol de la ciutat.

Davant de la Zuda, esta la Av. de César Augusto, i seguint-la cap a l’esquerra, (en sentit anti-horari), de seguida veureu les restes de la Muralla Romana un tram de 80 metres, de la part nord-oest, es va aixecar entre els segles I i III, i tenia uns 3 quilometres i 120 torres; com a contrast amb la seva antiguitat, davant esta una parada del modern tramvia que circula per l’avinguda; al final d’aquest pany de muralla, podreu veure una estàtua d’August.

MERCADO DE LANUZA.

Uns metres mes endavant esta el Mercado Central o de Lanuza, un bonic edifici modernista del 1903; si gireu a l’esquerra del mercat, arribareu a la Plaça del Justicia presidida per la font de la Samaritana, i que est pot considerar el epicentre de la Setmana Santa de Saragossa, com ho demostra el monument als Cofrades, en aquesta plaça podreu veure la treballada façana barroca de l’església de Santa Isabel de Portugal, del XVII.

Sortiu de la plaça per la Calle del Temple, per arribar a la plaça de San Felipe, on podreu veure el Torreón Fortea, gòtic del XV, actualment acull una sala d’exposicions; el palau renaixentista de los Condes de Arguillo, del XVII, seu del Museu Pablo Gargallo; i l’església barroca de San Felipe y Santiago el Menor, del XVII.

Agafeu la Calle Perea per tornar a l’Avenida Cesar Augusto, tombant a l’esquerra,(seguint les vies del tramvia) estareu a la Calle del Coso, o veureu un altre palau renaixentista, el de los Luna o Condes de Morata, del XVI, destaca la portalada flanquejada per dos gegants, Hèrcules i Gerió, actualment es la seu del Tribunal Superior de Justicia.

EDIFICIO BANTIERRA.

Seguint per la calle del Coso, uns metres mes enllà, al altra vorera, veureu la plaça del Carmen, on podreu veure l’església barroca de La Manteria, del XVII;  una mica mes endavant, esta el Palacio de Sástago, renaixentista del XVI; i davant, a l’altra vorera, el antic Casino Mercantil, al Edificio Bantierra, del XX, actualment teatre de arts escèniques; just al costat, ja a la Plaça  España, un modern edifici del XXI, anomenat Puerta Cinegia , per l’antiga porta de la muralla romana en el mateix lloc, que acull el centre comercial  Puerta Cinegia Gastonomica, amb varis locals dedicats a la restauració i la gastronomia, tant mateix acull en el seu interior un pati gòtic de XV i una gegantina estàtua d’August,(aquesta moderna), també es una porta d’accés al popular “Tubo”.

Podeu explorar els intricats carrerons del Tubo, plens de tascas i locals on  menjar o anar de copes o tapes, també hi ha el primer cabaret d’Espanya, El Plata, que encara funciona; allí mateix, si os arribeu a la Plaça Santa Cruz, podreu veure l’església barroca del XVIII, de la Exaltación de la Santa Cruz, seguiu en direcció nord i arribareu al Museo Goya- Camon Aznar, en el palau renaixentista del XVI de los Pardo (l’entrada al museu val 6€); i darrera seu el palau Montemuzo, que en realitat es un conjunt format per el propi palau renaixentista del XVI, i la casa Artiach, modernista del XX; son la seu,entre d’altres, d’una sala d’exposicions, l’entrada es gratuïta.

Sortiu cap a llevant, i agafeu la Calle Don Jaime I en direcció a la plaça España, (sud), es un carrer ple de botigues, quan arribeu a la Calle Mayor,(esquerra) agafeu-lo fins el primer carrer a la dreta (C. Refugio), i a la següent cantonada gireu a l’esquerra, arribareu al Museo de las Termas Publicas de Cesaraugusta, del I actives fins el IV; torneu al C. Don Jaime I, i quan arribeu a la Plaza Sinues veureu l’església mudèjar de San Gil Abad, del XIV, que va ser reformada al barroc el XVIII;  entre les botigues del C. Don Jaime I, trobareu unes quantes de records a prop de la plaça del Pilar, i la de los Paturros, on fan ànecs de goma personalitzats, també hi ha un parell de pastisseries amb productes amb molt bona pinta; a la mateixa plaza Sinues, veureu la part posterior del Teatro Principal del XIX remodelat el XX, te la façana i l’entrada a la calle del Coso.

Podeu anar al carrer de darrera el teatre (c.Veronica) cap a la dreta i veure el museu de las runes del Teatro de Cesaraugusta, del segle I, vorejant les runes per el carrer de Pedro Soler, arribareu a la plaça de San Pedro Nolasco, on esta l’església del Sagrado Corazón, del XX, seu del museo de los Faroles i el Rosario de Cristal (entrada 5€); sortiu de la plaça per el carrer de San Jorge, en sentit llevant,  i sortíreu a un altra plaça, la de San Carlos, on veureu un palau renaixentista del XVI, anomenat Casa Morlanes, sala d’exposicions i filmoteca de Saragossa; i sortint de la plaça per el mateix carrer esta el Real seminario de San Carlos Borromeo, un edifici barroc, del XVIII, que dona al carrer del Coso.  

Agafeu el carrer del Coso cap a l’esquerra, i en un parell de cantonades,  arribareu a la plaça de la Magdalena, on veureu l’església mudèjar de la Magdalena, del XIV; desprès repreneu el camí per el c. del Coso i arribareu al Monasterio mudèjar del Santo Sepulcro del XIV, construït sobre la muralla, romana, nord est; annexa al monestir, esta l’església Barroca de San Nicolas de Bari, del XVII.

Estareu davant la Glorieta de la Puerta del Sol i del Puente del Pilar, popularment , Puente de Hierro, del XIX, a la cruïlla amb el Paseo Echegaray y Caballero, (el que va arran del Ebre), agafeu aquest passeig cap a l’esquerra i, passades quatre travessies, arribareu a la plaça de San Bruno, on trobareu el museu del Puerto Fluvial de Cesaraugusta i al costat el museu Alma Mater, museu Diocesà instal·lat en el palau Arquebisbal, neoclàssic del XIX; tan mateix, a l’altra banda de la plaça, veureu un lateral, mudèjar, de la Catedral del Salvador, mes coneguda com La Seo, construïda el segle XII (romànic)(entrada 7€), sobre la antiga mesquita major de Saragusa; ampliada el XIV, en gòtic mudèjar i el XVII es va aixecar el característic campanar barroc; la façana i el campanar estan a la plaça de la Seo ( prolongació de la plaça del Pilar, de la que la separa el carrer Don Jaime I), en aquesta mateixa plaça crida l’atenció un edifici cúbic de plaques de pedra vermelloses, que acull el museu del Foro de Cesaraugusta. 

Darrera del museu del Foro, veureu l’Hotel Tibur, agafeu el carrer que passa entre aquest i la Seo ( c.Ramon Cuellar), i seguiu fins el carrer Diego Dormer, on veureu el palau renaixentista de la Real Maestranza de Caballeria, del XVI, (visita 2€); des d’aquí, si voleu, podeu acabar de donar la volta per l’exterior de la Seo, per el carrer Pabostria i passant per sota del Arco del Deán, gotic, del XIII, que uneix la Seo amb la Casa del Deán ; sortint de nou a la plaça de San Bruno i d’aquí a la de la Seo.

L’AJUNTAMENT I EL PILAR.

Travesseu el carrer Don Jaime I, i estareu al extrem est de la Plaça del Pilar, la segona, mes gran d’Europa per vianants, i l’única amb dues catedrals; on veureu el monument a Goya, davant del edifici renaixentista de La Lonja, del XVI, actualment sala municipal d’exposicions; al costat esta l’edifici del Ajuntament , d’estil renaixentista i mudèjar, però construït en el segle XX; i a continuació la Basílica del Pilar, barroca  i rococó del XVII; al altra banda de la plaça, davant mateix del Pilar, on comença el carrer Alfonso I, als baixos de l’edifici de la dreta, esta el Pasaje del Comercio y la Industria, modernista del XIX, unes galeries comercials, al estil de les que hi havia a Paris en aquella època, conegudes popularment com el Ciclón, actualment estan en procés de restauració; a prop de l’entrada al pàrquing del Pilar, al costat d’una bola del mon, veureu la Fuente de la Hispanidad amb la forma de Centre i Sud-americà.

Informació addicional, per 7€ es pot fer la “ruta Romana” que visita els quatre museus romans i la muralla.

Aquí podeu veure que el casc antic de Saragossa no es, nomes, el Ebro, el Pilar, i la seva plaça, sinó que acull nombrosos edificis mudèjars, renaixentistes (l’hi deien la Florència espanyola), i barrocs, a mes de restes romanes, i, també, algunes mostres modernistes.

Podeu informar-vos a Zaragoza Turismo, tel: 976201200, WhatsApp 606655107 o web http://www.zaragozaturismo.es

Categorías
CATALA NATURA VISITES RECOMENABLES

ZONA VOLCANICA DE LA GARROTXA.

Si os agrada la natura, un bon lloc per visitar, , es el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa; a mi m’agrada, sobre tot, a la tardor, per  els colors que agafen les fulles.

LA FAGEDA D’EN JORDÀ.

Aquest parc engloba 11 municipis, i conté 40 cons volcànics i mes de 20 colades de lava; hi ha 26 reserves naturals, la mes coneguda es la de la Fageda d’en Jordà, amb un recorregut pedestre de 1,5 quilometres, es una fageda que creix en una cota molt baixa (550 metres), al damunt d’una colada de lava del volcà Croscat, s’hi pot accedir des de el area de Can Serra; el parc, a mes, conta amb aparcaments senyalitzats (de pagament), amb zona de descans i pic nic, també s’hi pot accedir amb el “Bus dels Volcans”, que fa el recorregut entre Olot i Santa Pau, amb parades a Can Serra i Santa Margarida; també conta amb diversos Espais Museístics, equipats amb material interpretatiu “insitu”.

Aquests espais son : El Volcà Montsacopa, al bell mig d’Olot, entre el Montolivet i la Garrinada, que, al cap de munt, al costat del crater, s’hi troba l’ermita de Sant Francesc, del XVII, i dues torres de guaita.

El Volcà de Santa Margarida, a tocar de la Fageda , i que dona nom a una de les àrees d’aparcament mes concorregudes; al interior del seu crater esta l’ermita romànica de Santa Margarida de la Cot.

El Volcà Croscat, també accessible des de l’àrea de Santa Margarida, i des de Can Passavent; es molt característic degut a les grederes que l’hi van obrir un espectacular tall de 100 metres d’alçària a la cara nord, que permet veure l’interior del con volcànic.

El Volcà de la Roca Negra, a 20 minuts, a peu, de Santa Pau; amb un crater en forma de ferradura, es, possiblement, el volcà mes recent de tota la Zona.

Els Volcans de Sant Marc i del Puig Roig, a Sant Feliu de Pallerols, situats sobre la Falla d’Hostoles, causant del vulcanisme d’aquesta zona; també son dels mes recents.

La Ruta del Boscarró i el Moli Fondo, a Sant Joan les Fonts, una ruta circular que permet visitar 3 colades i una cinglera basàltiques.

ELS VOLCANS ROCA NEGRA I STª MARGARIDA DES DE STª PAU

 Dins el parc hi ha diversos itineraris pedestres, com el ja esmentat de la Fageda d’en Jordà; o la del Volcà Croscat a la Fageda, passant per el Volcà de Santa Margarida…també hi ha diverses empreses que organitzen visites guiades.

Altres indrets del parc, interessants de visitar, son: Castellfollit de la Roca, amb la seva impressionant cinglera basàltica, el poble també es bonic; el Castell de Juvinyà de Sant Joan les Fonts; l’Àrea de Xenacs, a Les Preses, on, des de el mirador del Puig Rodo, es te una bona panoràmica del bona part del Parc;  i no oblidem el casc antic de Santa Pau, medieval; el de Sant Feliu de Pallerols i el d’Olot, on també mereixen una visita el Parc Nou, on fins fa poc havia el Museu dels Volcans, i els aiguamoixos de la Moixina.

Podeu informar-vos a Turisme Garrotxa 972271600; o a l’oficina d’informació de la Fageda d’en Jordà 972268112  

 Estruga maigarda, la bruixa del mallol. Extret de : http://www.vallbas.cat/municipi/festes-populars-2/llegendes/estruga-maigarda-la-bruixa-del-mallol/

Estruga Maigarda, la Bruixa del Mallol, va existir realment i estava casada amb Bernat de Bellsolà, una de les nissagues benestants al Mallol medieval. L’Estruga va ser titllada i acusada de bruixeria, fet que va motivar un procés que va tenir lloc a la Cúria de Bas entre l’1 i el 3 d’agost de 1373, on fou acusada d’exercir la bruixeria des de feia ja 14 anys. L’Estruga, sembla que dedicava la seva habilitat als matrimonis, doncs per mitjà de diners, aconseguia que els esposos s’estimessin o bé s’avorrissin. Per altra banda, també sembla que posseïa i cert art que contribuïa a la seva fecunditat.

Pel què fa referència als mètodes utilitzats, sembla que eren diversos: Fer posar camises embruixades, fer conjurs amb els cabells dels esposos, fer remeis contra els desamors amb petits trossos de roba als subjectats a la bruixeria, i altres mètodes que desoneixem. Durant el procés, va comparèixer i declarar una dona anomenada Elisenda del Mas Isern, encara avui dia existent. En aquesta declaració, l’Elisenda afirma que “estant de sobrepart, va menjar unes sopes de fogaça embruixades, donades per l’Estruga, i que des d’aleshores no va tenir més fills, i per la qual cosa es considerava sotmesa a bruixeria, i que per més vegades que va recórrer a la bruixa del Mallol, no va aconseguir ni la fecunditat ni l’amor del marit que l’havia avorrida”.

El resultat va ser que l’Estruga li va fer gastar molts diners per mitjà de diversos remeis totalment inoperants. Tal com hem dit, Maigarda, va ser jutjada a la Cúria de Bas sense que haguem pogut saber quina sentència li va recaure.

És molt versemblant que, a resultes d’aquest fet i d’algun altre semblant que a voltes desconeixem, derivà el refrany que diu el següent:

De bruixes al Mallol,
n’hi ha un vol.
De bruixes a Sant Privat,
n’hi ha un cabassat.

Categorías
CATALA VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

RUTA MODERNISTA PER SABADELL.

Avui os parlaré d’un altre ruta per el centre de Sabadell, la Ruta Modernista.

L’itinerari, dissenyat per l’oficina de turisme, comença al mig del casc antic, al carrer de la Font Nova cantonada amb les Paus, on estan els Safareigs de la Font Nova, del 1833, van ser refets en estil modernista el 1892, com a curiositat esmentar que el meu sogre m’explicava que ell hi anava a banyar-se de petit.

ESCOLA ENRIC CASASSAS.

Seguint per el carrer de les Paus, a la cantonada següent (carrer Llobet), trobem l’Escola Enric Casassas, del 1897, en la que destaca un gran mural de ceràmica amb l’escut de Sabadell, a la cantonada; curiosament, el meu pare va estudiar en aquesta escola quan van venir a viure a Sabadell.

Continuant per el carrer de les Paus, la següent cruïlla es amb el carrer d’Arimon, que cal seguir cap a la dreta, i poc abans d’arribar al carrer de la Creueta, veurem la Casa Arimon, que també dona a la Gran Via,  la casa original data del 1858, però en Joaquim Arimon la va fer reformar en estil modernista el 1911, actualment es un centre de bellesa i salut.

Seguirem per el carrer d’Arimon fins que cambia a carrer de l’Estació, i a la cantonada del carrer de la Industria veurem el Hotel Suís, del 1913, i del que ja vaig parlar en el post de la ruta industrial.

Seguint el carrer de la Industria, a la cantonada del carrer Concepció, veurem l’edifici de la fabrica Sallares Deu del 1914, actual seu de la companyia d’aigües de Sabadell, i també esmentat en la ruta industrial.

Si bé no esta inclòs en la ruta programada, si en arribar al carrer de Sant Llorenç , l’agafem cap a la dreta, arribarem al carrer de Sant Josep, davant del despatx Genís i Pont, del 1915.

I retornant al carrer de la Industria, cap el final, trobarem el, també esmentat en la ruta industrial, despatx  Lluch del 1908 i seu de l’atenció ciutadana;  just al davant veurem l’Escola Sagrada Família, també de 1908, amb el nom de l’escola fet amb trencadís.

Al final del carrer de la Industria,  girarem a la esquerra fins al carrer de Sant Antoni Mª Claret, on veurem la Farmàcia Argelaguet, de 1883, que te façanes en aquest carrer i en el carrer Pedregar, amb dues portes estan ornamentades, el 1920 i 1921, amb rajoles de ceràmica vidriada, decorades amb motius medic-farmaceutics.

Seguirem aquest carrer fins a la Rambla , que travessarem per anar  a la plaça de Sant Roc, davant de l’Ajuntament i l’església de Sant Feliu, (Sant Felix), on agafarem el carrer de Gràcia, on, en els nº 17 a 29, veurem la seu de la Fundació Caixa Sabadell,(1915), antigament coneguda com “el Palau del Estalvi”, i a la que ja vaig dedicar un post.(s’hi poden fer visites guiades)

CAIXA SABADELL.

Seguirem per el carrer de Gracia fins a la plaça del Pi pi, on girarem a l’esquerra per el carrer de l’Escola Industrial, on els nº 16 i 18 veurem unes cases particulars, construïdes els anys 1904 i 1906, per Juli Batllevell, una te forma de torre i l’altre formes ondulades.

Al final del carrer Escola Industrial arribarem al carrer d’en Font, on, davant mateix del Mercat Central (noucentista), veurem l’edifici de l’antiga Escola Industrial, actualment Espai Cultura de la Fundació Caixa Sabadell.

Malgrat no estar inclòs en la ruta programada, ja que estarem a la plaça del Mercat, podríem anar per el carrer Corominas, i en arribar al carrer Escola Pia, veurem l’església de Sant Agustí, construida entre 1924 i 1932, i que es annexa de “Can Culapi”.

LA TORRE DE L’AIGUA.

Un altre edifici modernista important, no inclòs en aquesta ruta, doncs esta apartat del centre, es la Torre de l’Aigua, de 1918, tot un símbol de la ciutat.

Per mes informació podeu dirigir-vos a Servei de Turisme 937453150, o per mail: turisme@ajsabadell.cat

Per fer visites guiades als dos edificis de la fundació Caixa Sabadell, podeu consultar a la web: www.fundaciosabadell.cat

El Modernisme català, extret de: https://www.xn--renaixena-x3a.cat/literatura/el-modernisme-catala/

El modernisme és un moviment artístic i cultural que neix a finals del segle XIX i afecta a totes les esferes de l’art a conseqüència de la revolució industrial i dels avenços tecnològics que es van derivar d’ella (física quàntica, bombeta, ferrocarril, telèfon…). Arran d’aquests avenços creixen les ciutats, les fàbriques i la seva mirada vers un nou món que tot just s’iniciava. En aquest sentit, apareix arreu d’Europa un nou estil de vida més modern. 

Entre altres motius, el Modernisme apareix a Catalunya perquè molts dels iniciadors i promotors vivien al bell mig de la societat industrial que freqüentment no es trobava dins de la capital catalana, Barcelona. Per aquesta raó, trobem modernisme a ciutats com Reus, Manresa, Terrassa, Sabadell, Sitges i arreu de la Costa Brava, especialment a pobles com Tossa, Lloret i Cadaqués.

Les principals característiques del Modernisme tenen força relació amb el període que el precedeix, la Renaixença, però alhora amb un estil de vida molt diferent que posa la mirada en la modernitat i el món Europeu.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

LA SEU D’URGELL

Un altre vila amb historia, per la, que quasi segur, que hi hem passat per anar a Andorra, però que molts pocs l’hem visitat.

La Seu d’Urgell, (antigament Urgell), seu del Bisbat d’Urgell , cap del antic comtat d’Urgell, i actualment capital de la comarca de l’Alt Urgell.

Segons la tradició va ser fundada l’any 1699 a.c., per Hèrcules l’Egípcia; però l’origen històric el trobem en un assentament de finals de l’edat del bronze al turó de Castellciutat, i posteriorment al poblat ibèric d’Arse d’Urgi, que seria l’Orgellia romana, que va ser destruïda per els sarraïns al VIII, el que va propiciar la construcció de la Vicus Sedis Urgelli, on avui s’aixeca la vila actual; al turó de Castellciutat es va construir i fortificar el Castell de Ciutat (d’aquí el nom), on els comtes d’Urgell van fixar la seva residencia. 

Passejant per la vila, podrem visitar la Catedral romànica de Santa Maria del XII, feta aixecar per el bisbe Sant Ot, es la 4ª de una sèrie de catedrals construïdes entre el segle V i el XII;  en la seva façana sud trobarem el claustre i l’església  romànica de Sant Miquel, del XI.

Plaça dels oms, catedral i casa consistorial.

A tocar de la catedral, esta la plaça dels Oms, on trobem l’antic hospital del segle XV i la Casa Consistorial, sobre unes restes romanes i adossada a l’església de Stª Eulalia, romànica, del segle XI; també val la pena passejar per  els carrers Major i el dels Canonges, amb dos porticats, essent el dels Canonges, que passa pel darrera del Palau Episcopal, es el mes antic; en el carrer Major trobarem el Portal d’Andorra, del XIII, que com el seu nom indica, era la sortida per agafar el camí que duia a Andorra.

Porxos del carrer Major.

També es poden visitar, l’església gòtica de Sant Domènec, del XV, que, actualment, acull una sala d’exposicions; la Biblioteca de Sant Agustí a l’església gòtica del mateix nom del XVI, on es combina l’arquitectura moderna de vidre i acer amb la gòtica; o el  Palau Episcopal, gòtic del XV, residencia del bisbe i copríncep d’Andorra.

La vila, tanmateix,  es la seu de una important industria lletera: la fabrica de formatges i mantegues “Cadí”.

Podeu ampliar informació a la oficina de turisme : 973351511, o per mail info@turismeseu.com

   La llegenda de «La pixarrada del diable» :

Fa molts anys, quan el bisbe Ermengol va prendre possessió del Bisbat d´Urgell a la Seu d´Urgell, es va dedicar a la construcció de camins i ponts per millorar les comunicacions. Va fer arreglar el camí que va des de la Seu a Oliana i va fer construir els ponts del congost que hi ha prop d’Organyà, on una roca té una taca verda que s’accentua els dies d’humitat i que es coneguda com «La pixarrada del diable.» Volia construir tres ponts per poder travessar bé el riu Segre en aquell indret i va portar fusters i mestres d’obra de tots els voltants. Es van beneir els llocs on s’havien de construir les pilastres i van començar a fer feina. Al dia següent de fer-les apareixien enderrocades sense cap motiu explicable. El bisbe va pensar que això podia ser obra del dimoni i juntament amb els canonges de la Seu d’Urgell, una nit van anar a veure que passava. Hi va haver una tempesta forta i després va venir la calma. A mitjanit va aparèixer una figura horrible, vermella com una brasa amb una capa de fum i una barrina de foc. El bisbe Ermengol li ordenà que es rendís en nom de Déu. El diable llençà la barrina i va caure sobre un gingebre. L’agafen i el pengen en una roca al final del congost on moltes persones el van a veure mentre duren els treballs. El dia de Nadal es van inaugurar els ponts amb la presència de molt personatges importants: senyors , canonges… Quan va començar a passar la gent, el diable va pensar que si creixia el riu Segre seria la seva venjança. Per això va fer una gran pixarrada, però solament va quedar una ratlla marcada a la roca com a senyal de la seva ràbia. Ges 2 Temes i Mites tema 3 7 Des d’aquells moments, aquesta ratlla verdosa i humida que es veu a la penya que marca les acaballes del Congost dels Tres Ponts, anant cap a la Seu, es coneguda amb el nom de La Pixarrada del Diable.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

MONTFALCÓ MURALLAT

Si os agraden les viles medievals, no podeu deixar de visitar Montfalcó Murallat, al terme de Les Oluges, comarca de la Segarra; la mostra mes ben conservada de una vila closa medieval a Catalunya.

CARRER PORXAT, AL FONS LA PLAÇA.

S’aixeca sobre un turo per sobre de la confluència del riu Sió i la riera de Vergós; construïda el segle XI, d’estil romànic, el seu nom original era Montfalcó d’Oluja, i junt amb el castell d’Oluja, era part de la Marca de Berga, territori fronterer amb els musulmans, pertanyent al Comtat de Cerdanya, i que el segle XII passa a dependre dels comtes de Barcelona.

La vila, envoltada per la muralla de 8 metres d’alt, te un únic portal d’accés, del que parteix un carrer que dona a la plaça, envoltada per les 15 cases de pedra, i de la que parteixen els altres carrers de la vila,que disposava d’un forn i una cisterna comunitaris; en un extrem de la vila, s’aixeca l’església, romànica, de Sant Pere, del segle XII, molt modificada en el decurs dels anys. 

CUBICOL DEL FORN COMUNAL.

Si voleu mes informació, o sol·licitar una visita guiada, podeu adreçar-vos a l’oficina comarcal de turisme de la Segarra, a Cervera; al tel: 973531303, o per mail:   turisme@ccsegarra.cat

Llegenda del setge de Montfalcó.

Aquest poble té la seva pròpia llegenda. Es diu que els habitants de Montfalcó Murallat van sofrir un setge després de perdre una batalla en camp obert i refugiar-se dins de la fortificació. La població va resistir, per això els assetjadors van optar per enganyar-los amb una curiosa estratègia que consistia a llançar missatges amb els seus catapultes. Aquests missatges subversius anaven lligats a pans, amb l’objectiu de sembrar la discòrdia entre els assetjats, tal com havia fet de manera reeixida el Cid Campeador a València.

No obstant això, la resposta de Montfalcó va ser enviar missatges encara més desafiadors lligats a peixos frescos. Veient això, els assetjadors es van resignar a continuar assetjant i van aixecar el cèrcol sobre la vila. La llegenda conta que aquests peixos havien arribat a la fortificació a través d’un túnel que arribava fins a Les Oluges, amb el qual se subministraven de queviures.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

CALAF I EL SEU MERCAT.

Avui vull parlar-vos de un  altre poble interessant, Calaf, a la sub-comarca de l’Alta Segarra, a l’Anoia.

Calaf es un nom d’origen amazic, amb el que va ser batejat el pla on s’aixeca la vila duran la dominació musulmana; territori que va ser reconquistat, possiblement, per Guifre el Pilós, a finals del segle IX; i va aixecar el castell, termener, de Calaf; durant el segle XI es va anar formant la vila al voltant del castell, i entre el XII i XIII es va anar consolidant el Mercat de Calaf, del que segur heu sentit parlar, i que en el XVII consolida la vila com un important centre de comerç.

Del castell, semi enrunat, queden tres portals de la muralla, tot i que van ser modificats el segle XV.

L’església parroquial, dedicada a Sant Jaume, es d’estil renaixentista, del segle XVII, s’aixeca al centre de la vila, i conte la cripta amb las restes de Santa Calamanda, patrona de la vila; també del segle XVII es la ermita de Sant Sebastià, aixecada al punt mes alt de la vila, per celebrar la fi de la pesta.  

També, a la part alta de la vila, trobem l’antic hospital, gòtic, del XVI, adossat a la muralla de la vila, avui dia reconvertit en centre cívic.

LA PLAÇA GRAN.
  • En el centre del poble trobem la Plaça Gran, porxada, i originaria del segle XIII, on, des del segle XIII fins a meitat del XX, s’hi celebrava el mercat; en la mateixa plaça, en la primera meitat del segle XX, van arribar a obrir fins 40 botigues, de les que, actualment, s’han restaurat i museïtzat 8, que es poden visitar amb visita guiada, prèvia reserva; aquestes son: l’escola infantil, una impremta, una bodega, una pastisseria/colmado » Cal Mestres», dues merceries, «Garriga» i «Cal Cisteller», un “colmado”»Cal Sala» i un “ultramarinos”»Cal Feu».
BOTIGA HISTORICA.

També, en el casc antic, podrem veure algunes cases senyorials, com la Casa Abadal, del XVII, també coneguda com ca la Practicanta, o Can Cortadellas, edifici neoclàssic del XVIII; i, repartides per la vila, diverses escultures de les trobades internacionals d’escultors que van començar a finals de segle XX, com la Twister Seat.

Si voleu informar-vos millor podeu trucar a l’oficina de turisme 938680833, o per mail: calaf.turisme@calaf.cat

Llegenda del Mercat de Calaf, extret de :                           http://www.xtec.cat/crp-anoia/anoiaguapa/altasega/titol4.htm

Han passat bastants segles des que el vescomte de Cardona atorgà a Calaf el «privilegi» de cel·lebrar mercat el dissabte de cada setmana.

Va assolir gran renom per la concorrença de marxants i compradors, però degut a un fet llegendari ha esdevingut conegut a tot el país:

Un dia boirós i fred de l’hivern succeí un fet llegendari…

Ningú sap en quin any s’escaigué, peró la tradició oral s’ha encarregat de fer-ho arribar als nostres dies:

La Plaça Gran de la vila era plena de gom a gom . Era dissabte, dia de mercat i els vilatans parlàven. El fred tan intens que glaçava les paraules tot just sortides de les boques i només es sentia el silenci.

Al migdia, quan el sol va fer acte de presència, totes les paraules es desglaçaren alhora i ompliren tots els racons de la plaça d’una cridòria i un xivarri mai vistos.

Des d’aleshores, s’ha fet popular l’utilització de la següent dita per anomenar els llocs on es produeix un gran xivarri:

«Sembla el Mercat de Calaf!»

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar