Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

SANT JULIÀ DE VILATORTA

Avui vull parlar-vos de un  altre poble amb encant, aquesta vegada a Osona, es Sant Julià de Vilatorta, situat al límit de la Plana de Vic amb las Guilleries; al costat de Calldetenes i de Folgueroles.

Antigament, també era conegut com Sant Julià de les Olles, doncs era un important centre de fabricació de ceràmica vidriada; en el segle XVII hi havia 27 forns d’aquesta ceràmica; avui dia, el mes de maig s’hi celebra la Fira del Tupí, (un tupí, era una olleta en la que s’escalfava el vi)

MONUMENT AL TERRISSAIRE.

En el seu terme abunden les fonts, la mes coneguda es la font de la Noguera, mes coneguda com Set Fonts, pels set brocs que hi ragen, la font original del segle XVIII, tenia 5 brocs, els altres dos es van afegir el 1933,  quan es va construir el parc de las 7 Fonts, un lloc ideal per passejar o anar a prendre alguna cosa a l’ombra dels nombrosos arbres, també s’hi poden veure els safarejos on, antigament, les dones del poble rentaven la roba.

La vila esta documentada des del segle X; per sobre de les Set Fonts, estan les ruïnes del casal fortificat dels Bellpuig,  del segle XII, conegut com el Castell dels Moros ; ja en el nucli antic del poble, carrers d’aires medievals, sobretot a la Sagrera, i l’església de Sant Julia d’estils romànic i barroc, construïda el segle XI sobre una anterior del X, i amb modificacions en els segles, XVI, XVII i XIX.

CASAL NURIA.

Entre finals del XIX i principi del XX, va ser un lloc d’estiueig per a famílies benestants, per el que es poden veure nombroses cases senyorials, moltes d’elles modernistes i noucentistes; del mateix segle XIX, es el col·legi del Roser, propietat de la Fundació Puig i Sunyer, en un gran edifici modernista que inclou una torre i una capella; o prop del centre, el Casal Nuria, un casalot del segle XVIII, reformat el XX, per el arquitecte local, Josep Pallàs, en estil noucentista, a la façana principal te uns grans balcons de fusta d’estil alpí o nòrdic, amb les galeries decorades amb pintures al fresc; i las façanes laterals amb esgrafiats.

Dins del terme de la vila, destaquen, la  Masia l’Albareda, del segle XIII, inclosa en el patrimoni de Catalunya; i al seu costat esta la capella de Sant Roc; també el Castell de Sant Llorenç del Munt, del segle IX, que el segle XI va passar a ser un monestir fortificat; va ser refet en el segle XX .

A tocar de Vilalleons, en el turo de Montagut, o de Puig l’Agulla, s’aixeca el santuari de la Mare de Deu de Puig l’Agulla, del segle XVIII, d’estil barroc, construït en el lloc on la llegenda situa la troballa de la Mare de Deu.

Per Pasqua Florida, es fan les caramelles del Roser, tradició des de 1590, i declarades patrimoni d’interès nacional.

LLEGENDA DE LA MARE DE DEU DE PUIG L’AGULLA, extret de:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-de-puig-lagulla

El document més antic que recull la llegenda de la Mare de Déu de Puig-l’agulla és un manuscrit de l’any 1584, escrit per Joan Antoni Marfà, rector de Vilalleons, que explica que va copiar-la d’uns antics documents, dels que no precisa la cronologia.

Segons la llegenda, un ermità de Montagut anomenat Ramon Ferrer, va tenir una revelació al veure, de nit, baixar del cel una intensa claror a la muntanya. Se li va aparèixer un vellet que li va dir que si l’acompanyava li indicaria el lloc on trobaria un gran misteri diví. En arribar a aquest indret, on avui hi ha el santuari, va veure a cinc pacífics lleons que van cavar a terra fins a arribar a un mur de pedra, però no va trobar res. Temps després, Ramon Ferrer va tornar al mateix lloc després de somiar-hi; els lleons van enderrocar el mur de pedra i van trobar la imatge de la Mare de Déu.

Categorías
CATALA LLEGENDES VISITES RECOMENABLES

FESTIVAL DEL COMTE ARNAU – SANT JOAN DE LES ABADESSES.

Sant Joan de les Abadesses, que ja he esmentat en algun relat anterior, es una vila del Ripollès, creuada per el riu Ter entre Camprodòn i Ripoll; entre el 9 de juliol i el 25 d’agost, celebren el Festival del Comte Arnau.

Els dissabtes 9, 16, 23 i 30 de juliol, al vespre, es faran concerts al claustre del Palau de l’Abadia; els 10.11,17,18, 24 i 25 d’agost, “Els desitjos del comte Arnau”, unes visites, nocturnes, dramatitzades, partint de l’oficina de turisme; i el 20 d’agost, “Cercant les petjades del comte Arnau”, una caminada nocturna pel voltant de la vila.

La vila de Sant Joan es va formar al redós del monestir de Sant Joan del Ter, fundat el segle IX per Guifre el pilós, que va posar-hi a la seva filla, Emma de Barcelona, com abadessa del que va ser el primer monestir femení de la Gòtia, per això, en passar el temps va ser mes conegut amb el nom actual de Sant Joan de les Abadesses, que també va passar al poble.

El segle XI, degut a unes denuncies presentades davant del Papa, les monges van ser expulsades del monestir, per “meretrius de Venus”, fet que donaria peu al naixement de la llegenda del Comte Arnau, però es mes que possible que els motius reals fossin politics.

Al segle XII s’hi van instal·lar uns canonges agustinians, i es va construir l’església romànica actual, en la que si exposa un important conjunt escultòric romànic: el Davallament de Jesús, del XIII; mes endavant va tornar a acollir monges, i el segle XV es va reformar el claustre en estil gòtic; al segle XVIII es fa afegir la capella barroca.

EL PONT VELL I EL RAVAL.

El primer nucli urbá de la vila, conegut com el Raval, estava situat entre el monestir i la riba del Ter, creuat per el Pont Vell, tot i que el que podem veure ara es una reconstrucció del Gòtic del XIV , que va ser destruït el 1939, havia un d’anterior, del segle XII; l’Església de Sant Pol, també del XII, en va ser l’església parroquial, dedicada a San Joan i Sant Pau; va ser ampliada el segle XVIII en estil barroc, i destruïda a la guerra civil del 36, nomes resten en peus el frontis romànic i la capçalera romànica amb un campanar barroc, esta al costat de la carretera de Ripoll a Camprodon, a tocar de la plaça Clavé, que esta presidida per una font amb una escultura del Comte Arnau.

LA PLAÇA CLAVE I LA FONT DEL COMTE ARNAU.

El segle XIII es va fer una ampliació, emmurallada, de la vila, el que avui dia es coneix com la Vila Vella, amb la Plaça Major porticada i el entramat de carrers, tot i que les cases ja son del segle XVII; de la muralla resten dues torres i un tram de mur. 

El Palau de l’Abadia,  gòtic del XIV-XV, es al costat del Monestir, i es la seu de l’oficina de turisme, del centre d’interpretació del Comte Arnau i de l’espai Art l’Abadia, també disposa de sales polivalents per exposicions i conferencies.

Als afores, per darrera el monestir, esta el Moli Petit, l’antic moli fariner del monestir, de, aproximadament, el segle X, actualment es un eco museu i Centre d’interpretació dels molins hidràulics.

Prop del monestir, també trobem l’Escola de les Carmelites, en un bonic edifici noucentista.

A finals del segle XIX, amb l’explotació de les mines de carbó d’ Ogassa, va  arribar el ferrocarril a la vila, que la comunicava amb Barcelona; també es va desenvolupar la industria tèxtil a la riba del Ter, que va deixar colònies com, Llaudet, el Pagès i Espona; a la segona meitat del segle XX, va desaparèixer la línia de ferrocarril entre Ripoll i Sant Joan, actualment es pot seguir el seu recorregut, de 12 quilometres, a peu o en bicicleta, per la Via Verda anomenada la Ruta del ferro i el carbó; que te una continuació amb mes desnivell, de 9 quilometres, fins arribar a Ogassa; també hi ha dues vies verdes mes, la que ressegueix el camí vora Ter, fins a Sant Pau de Seguries i Camprodon; i un altre, inacabada, que va fins a Olot. 

Os podeu informar a l’Oficina de Turisme, 972720599, o al mail: turisme@santjoandelesabadesses.cat

Adjunto un fragment del poema de Joan Maragall, sobre el Comte Arnau; si el voleu veure sencer el trobareu a:

https://poeteca.cat/ca/poema/2048

V

Nit!… Tota l’hermosura d’Adalaisa 
jeu adormida als peus del Cristo nu.

Arnau segueix pacient un camí negre 
per dins de les muntanyes silencioses. 
Per damunt de la volta hi passa un riu 
una estona… Després se perd i calla… 
L’Arnau de sota terra surt al porxo.

Va cercant Adalaisa entre les celdes 
i la veu que adormia sa hermosura 
tota ajaguda als peus del Cristo nu, 
sense vels, sense toca, sense manto, 
sens gesto ni defensa… Allí, adormida.

Té una gran cabellera molt frondosa.

«Quins cabells més sedosos, Adalaisa!» 
pensa Arnau. Però calla i se la mira.

Ella dorm, ella dorm, i a poc a poc 
se li amoroseix tota la cara 
com reflectant el pas serè d’un somni, 
fins que mig riu molt dolçament. Li vola 
una estona el somrís entorn dels llavis.

«Quins llavis amorosos, Adalaisa!», 
pensa Arnau. Però calla i se la mira.

Un gran sospir travessa el dormir d’ella 
com onada del mar, i s’aquieta. 
«Quin pit sospirador tens, Adalaisa!», 
pensa Arnau. Però calla i se la mira.

Mes, quan ella obre els ulls, ell desencanta’s 
la pren amb un braçat i se l’emporta.

Quan surten a camp ras se fa de dia.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS FIRES I MERCATS LLEGENDES VISITES RECOMENABLES

MERCAT MEDIEVAL DE BAGÀ

El 16 i 17 de juliol, a la vila de Bagà, capital històrica del Alt Berguedà,  celebren un Mercat Medieval, que retorna la vila als seus orígens, al segle XIII, en que va ser construïda per els Barons de Pinós.

IMATGE DEL MERCAT MEDIEVAL A LA PLAÇA PORXADA.

De aquella època son, el nucli antic, amb la Plaça porxada, el pont, romànic, sobre el riu Bastareny, i el Palau dels Barons de Pinós, també conegut com Castell de Bagà, que era el centre administratiu de les possessions dels Pinós; el castell com a tal va ser destruït per les tropes de Felip V, i reconstruït com a palau per el baró d’Ur, al segle XVIII; actualment es la seu de la oficina de turisme i del centre d’interpretació medieval i dels Càtars.

MURALLA I TORRE DE PONENT.

Entre els segles XIII i XIV, es va construir l’església de Sant Esteve, en transició del romànic al gòtic.

Aquest mercat medieval, també vol posar de relleu la relació de la vila amb l’ordre del Temple, i per això es farà un homenatge al darrer Gran Mestre de l’ordre, Jacques de Morlay, i una desfilada templera; a mes, també, s’hi faran espectacles de lluites medievals, conferencies, concerts i visites guiades per el nucli antic.

I per la mainada jocs infantils i xocolatada.

La vila de Bagà, des de el segle XVII al XX, vivia de l’industria tèxtil i de les mines de carbó; amb dues coses van fer fallida a la segona meitat del segle passat; i actualment viu del turisme, per la seva situació al Parc del Cadí-Moixeró,(a la vila esta l’oficina central del parc); a la seva rodalia es pot pescar, caçar bolets, practicar senderisme i excursionisme; esquiar al Coll de Pal, i esta a nomes 6 kilòmetres de la boca sud del Túnel del Cadí, que comunica amb la Cerdanya i Andorra.

A mes d’aquest mercat medieval, també es celebren d’altres festes, com la Fia Faia per Nadal, la Festa de l’arròs al febrer, l’Aplec del Paller al setembre, etc…

Os podeu informar a l’Oficina de Turisme, a telèfon: 619746099, o per mail: turismebaga@gmail.com

Llegenda recollida de la tradició oral en acta notarial a Bagà el 1431, a petició dels freners de Barcelona que tenien sant Esteve per patró.

Segons aquesta, Galceran de Pinós,  almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria (1147) i hi caigué presoner. Els sarraïns demanaren pel seu rescat 100 000 dobles d’or, 100 peces de brocat, 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades i 100 donzelles. El rescat fou reunit, i es va formar una comitiva per anar a embarcar al port de Salou, però, abans que fos tramès, sant Esteve i sant Genís salvaren Galceran de Pinós i el seu company de la presó, Santcerní, i els deixaren miraculosament en terres catalanes a la platja prop de Vilaseca, on es van trobar amb la comitiva del rescat.

La llegenda, fou inclosa per Tomic a les Històries e conquestes, així com pel pintor Tramulles a les pintures de la capella de Sant Esteve de la catedral de Barcelona.

Categorías
CATALA LLEGENDES VISITES RECOMENABLES

LA POBLA DE LILLET I ELS JARDINS ARTIGAS.

La Pobla de Lillet, es un bonic poble de Alt Berguedà, en el curs alt del Llobregat, i es pas quasi obligat per anar a Castellar de N’Hug.

D’origen medieval, en aquest poble podrem visitar diferents llocs singulars, com: 

A dos quilometres del poble esta el Monestir de Santa Maria de Lillet, romànic del segle XI amb remodelacions del XV, (gòtic), al exterior i del XVIII, (barroc), al interior; per sobre del monestir, estan las restes del Castell de Lillet, romànic del IX-X, del que nomes resta una paret; i prop del Monestir, també trobem la Rotonda de Sant Miquel, una església romànica de planta circular.

EL PONT VELL, AL FONS EL PEDRAFORCA.

Ja en el poble esta el Pont Vell o Pont Gran, d’estil gòtic del XIV, que creua el Llobregat, uneix el barri del Regatell, al marge esquerra amb el nucli urbà i la carretera Berga-Ripoll,  es va construir sobre el fonaments d’un d’origen roma.

I en el casc antic esta lo que resta del Castell de la Pobla de Lillet, aixecat per els barons de Mataplana el Segle XIII, al voltant seu va néixer el poble; al segle XVIII va ser destruït i es va aprofitar per fer-hi l’església i la rectoria.

A mes també tenen el Tren del Ciment, un tren turístic que travessa el poble per arribar a la fabrica Asland, ja en el terme de Castellar de N’Hug, que també es pot visitar; no massa lluny de la fabrica Asland, però en terme de la Pobla, esta el Xalet del Catllaràs, un edifici modernista construït per Gaudi per allotjar el tècnics de les mines de carbó.

JARDINS ARTIGAS, PONT COIX I L’AGUILA.

Entre la Pobla i la fabrica Asland, estan els Jardins Artigas, que inclús tenen una parada del Tren del Ciment; van ser dissenyats per Gaudi, mentre va estar a casa dels Artigas, durant la construcció del Xalet, es van construir entre 1905 i 1906, seguint el congost del Llobregat, evidentment en estil modernista; en ells podrem admirar, a mes de la vegetació autòctona, i alguna incorporació que no ho es, (com els pollancres), diversos elements de pedra i morter, com parterres, places, fonts, cascades, miradors, baranes, bancs, dos ponts, (el de pèrgola i el coix), i diverses escultures, entre les que destaquen l’àguila, l’home i la dona amb un cistell al cap. 

A la Pobla de Lillet, també es pot fer senderisme, pesca, excursions….

Per informació es pot trucar a l’oficina de turisme, 687998541, o per mail a: tur.lillet@diba.cat

Tot seguit os deixo la llegenda del Pare Llop, extreta de:

http://www.altbergueda.cat/ca/pl12/id444/Llocs_dinteres/Cultura/el-pare-llop.html

 EL PARE LLOP


Feia molt de fred aquell hivern.

Quan en Joan de la Panella sortida de donar menjar al bestiar de l’estable va trobar-se davant per davant del pare Llop.

El pare Llop era un home amb qui ningú no volia tractes. Vivia a la cova dels Orriols, prop de Castellar de n’Hug, i es deia que tots els ramats de llops d’aquelles muntanyes l’obeïen com si fos el seu amo.

– Fa molt fred, Joan. No m’hi puc estar, a la cova dels Orriols. Deixa’m passar aquesta nit a casa teva- va demanar el pare Llop. En Joan no en va voler saber res i el va fer fora de males maneres. Des d’aquella mateixa nit, els llops van començar a atacar als seus remats i, gairebé cada matí, en Joan es trobava amb alguna ovella morta o estimbada. Al mercat de la Pobla no es parlava d’altre cosa.

– Si no fem una batuda per aturar els llops aviat no hi haurà cap ramat segur- deien els pagesos.

Així doncs, van reunir els millors caçadors de la contrada i van sortir a empaitar els llops. Però moltes vegades passa que dir les coses no és el mateix que fer-les: els ramats de llops es passejaven pel davant dels caçadors sense que aquests en poguessin batre ni un de sol. Tan bon punt prenien l’arma, els llops es feien fonedissos i apareixien un tros més enllà, fora del seu abast. I les poques vegades que disparaven erraven el tret.

– Això ha de ser cosa del pare Llop- deien.

En Joan va acabar convençut que d’aquella manera no aconseguirien res. Va desar l’escopeta i va prendre una determinació:

-Hauré de fer les paus amb el pare Llop. Si em faig amic seu, potser a la fi estarem tranquils.

Des d’aquell dia, cada vegada que el pare Llop passava prop de la Penella, era convidat a entrar i se’l tractava d’allò més bé.

Quan feia massa fred, hi havia neu o tempesta, el pare Llop sabia que a casa d’en Joan seria ben rebut.

I com que ningú no és tan dolent de tornar mal per bé, ben aviat els llops van deixar d’escometre els ramats d’en Joan.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar