El primer cap de setmana d’octubre, enguany 1 i 2 d’octubre, a Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, celebren la 16ª Fira Internacional de Bruixeria.
BALL DE BRUIXES.
El escenari principal de la Fira es El Clot del Infern, prop de la zona esportiva, dividit en els espais del Foc, l’Aire,l’Aigua i la Terra; allà estarà instal·lat el mercat esotèric, i es faran diferents activitats i espectacles, com tir amb arc, un taller de destil·lació, ball de bruixes i gegants, màgia, un espectacle màgic el dissabte al vespre…i rituals com el d’obertura, el dissabte al mati; o la salutació al sol, el diumenge.
UNA BRUIXA AMB VISITANTS.
Un altre escenari, es el Castell de Juvinyà, on tindran lloc xerrades i conferencies sobre màgia i bruixeria.
Per mes informació, podeu dirigir-vos a l’oficina municipal de turisme, telèfon: 972290507, o per mail turisme@santjoanlesfonts.cat
Llegenda de la Pesanta:
La Pesanta, originària de la Garrotxa perquè “sembla ser que es va despertar dels terratrèmols que va haver-hi allí en l’Edat mitjana”. Aquest geni “pervertit”, relata l’autor, es colava a les cases a la nit i es posava sobre el pit dels que dormien per a alimentar-se de les seves angoixes, la qual cosa els provocava terribles malsons.
Afortunadament, la llegenda conta que existeix una manera per a evitar-la: deixar unes llavors de mill en l’ampit de la finestra. “La Pesanta té les mans foradades, com els follets, i vol recollir el mill, però li cau de les mans, d’aquesta manera, la hi té entretinguda i no entra a casa”.
Se la sol representar com una espècie de gos negre molt gros, o, també, amb aspecte de dona monstruosa.
Entre els dies 8 i 13 de febrer, es celebra, a Centelles, la festa del Cau de bruixes, creat el 1998, encara que la majoria d’activitats seran el dissabte 12.
Des de fa segles, tota la zona del Montseny, i el poble mateix, tenien fama de ser zona de bruixes, d’aquí les dites: “de Centelles bruixes totes elles”, o “Centelles terra de bruixes”; fins i tot, des del 2007, els gegants del poble són la Cent, una Bruixa jove i maca, i el Teies, un home amb cap de boc.
LA CENT EL TEIES I LES BRUIXES.
Aquesta festa es recolza en la tradició de les Bruixes Blanques o Dones Sàvies; en ella sol haver-hi un mercat màgic, conferències d’esoterisme, màgia, carrers temàtics, espectacles de carrer, música…i el dissabte, a partir de mitja tarda, es pot veure nens i grans disfressats de bruixes i bruixots, fins i tot hi ha tallers de maquillatge, alguns amb treballs realment impressionants; es faran diversos concursos, com el de carrers guarnits, el de racons embruixats; el de fotos per Instagram….
UNA BRUIXA MODERNA.
El dijous 10, a les 7,30 de la tarda, conferència Les dones sàvies a Catalunya. El divendres 11, a les 7,30 de la tarda, Xerrada La bruixa de dins, la màgia de fore; i a les 9 de la nit tindrà lloc el Sopar Embruixat i ritual. El dissabte 12, a partir de les 10 del matí, el Mercat Màgic, i una activitat dirigida als nens i joves, el Sketchcrawl, un recorregut pels carrers dibuixant la festa (hi haurà un concurs de dibuix); a partir de les 11, l’escola de bruixeria, cercaviles i espectacles ( la venjança de la bruixa, i Temps de revoltes); a la tarda s’obriran els carrers temàtics; i a la nit es proclamarà la Bruixa de l’Any, entre les dones del poble.
Durant tot el cap de setmana hi haurà un espectacle interactiu, d’esglais i sobresalts, titulat la Payrona, amb freqüents sessions cada dia.
Amb el tema del Covid, l’any passat no es va celebrar, i aquest es farà amb les restriccions que marqui el Procicat, en principi, aforament limitat, mantenir distàncies i ús de mascareta.. Abans d’anar-hi recomano trucar a l’ajuntament per a informar-se, tel 938810375, o consultar a http://www.centelles.cat/caudebruixes
Tot seguit os deixo una versió de la llegenda de les Cent teies; extret de:
Revisant els arxius, els geganters van trobar una llegenda que diu que totes les dones de Centelles, sols pel fet d’haver nascut a la població, tenen més facilitat que d’altres per aprendre a conèixer les herbes remeieres i las seves propietats, per això, en altre temps eren anomenades bruixes.
.
Una altra proposta fou estudiar llegenda d’on provenia el nom de Centelles. Estant ocupat el castell de Sant Martí pels moros, una nit els habitants de las rodalies lligaren una teia encesa a cada banya de 50 moltons o bocs i els enviaren muntanya amunt fent molt de soroll. Els moros, pensant que els atacava un gran exèrcit, fugiren deixant el castell abandonat. I el nom del poble ve precisament de les cent teies que duien aquests bocs.
I així fou com el gegant triat seria un boc.
S’encarregà del disseny dels gegants el centellenc Marc Morera. Un cop fets els esbossos, els artistes d’Alma Cubrae van confeccionar els motlles per tal d’acabar d’escollir la forma definitiva.
El gegant porta calça vermella i va amb el tors un; llueix una trinxa i cinturó negre rematat amb l’escut de Centelles, mentre que a les mans porta una teia encesa.
La geganta té una figura juvenil i esvelta, amb cabell llarg fins a mitja esquena; no és una bruixa dolenta d’encanteris i maleficis, sinó que és una bona remeiera que sap d’ungüents i pomades, del poder de les herbes medicinals per guarir els mals d’amor i desencisos; porta faldilla i brusa blava ajustada al cos, força escotada i sense mànigues. A la mà dreta porta una serp, símbol del seu poder sobre els rèptils, i a la mà esquerra una bossa d’herbes medicinals collides la nit de St. Joan, tal com diu la tradició.
Els gegants són fets de poliester i el disseny de la roba va anar a càrrec de l’Alba Aiz; la confecció dels vestits la varen fer les dones de la colla, sota la direcció de la modista Dolors Mas.
A finals de 2006 els gegants gairebé estaven enllestits. La primera idea fou estrenar-los el 31 de Desembre, diada de Santa Coloma que és la patrona del poble.
Però no va ser fins el 21 d’abril de 2007 que es van presentar a la plaça Major de Centelles. Per votació popular se’ls posaren els noms de Cent a la geganta i Teies al gegant, recordant la llegenda del nom del poble.
Entre el 29 d’octubre i l’1 de novembre, a Sant Feliu Sasserra, es celebra la Fira de les Bruixes; fira que es celebra en aquesta vila del Lluçanes des de l’any 2001, en substitució de l’anterior Fira de Tots els Sants.
AKELARRE DE LES BRUIXES I EL MASCLE CABRÓ.
Amb aquesta fira es commemora la caça de bruixes, que va tenir lloc el segle XVII, en la que 400 dones catalanes van ser ajusticiades; entre 1618 i 1648; a Sant Feliu, per mitjà del caçador de bruixes, Cosme Soler “Tarragó””, van ser processades 23 dones per bruixeria, 6 de les quals van ser penjades en el Serrat de les Forques, (al Lluçanes aquests processos els duia a terme la justícia ordinària, en lloc de la Inquisició, per això es qu’eren penjades en comptes de cremades).
Enguany estan previstos els següents actes: el dia 29, a les 18 hores, una sessió de lectura de contes i llegendes de bruixeria, a la biblioteca de Sant Pere; el dia 30, una visita guiada a la casa del consell i els jurats, i un concert al carrer Països Catalans; el 31, a la tarda, teatre de titelles Bruxinel-lis, i a la nit, entre les 18 i les 22 h, es celebra la Festa Bruixa, amb diverses actuacions; i el dia 1, en el nucli antic, es munta la Fira de les Bruixes, pròpiament dita, amb parades de productes artesans, esotèrics, del comerç local, i com no… BRUIXES!!!
AMBIENTACIO DELS VEINS PER LA FIRA.
Aquest dia es podrà fer una visita guiada, prèvia reserva, al Centre d’Interpretació de la Bruixeria, completada amb un passeig pel nucli antic de la vila, acabant en el Serrat de les Forques; i també es podrà veure alguna de les recreacions teatrals que es duran a terme al carrer Països Catalans, des de les 11 fins a les 18 hores.
REPRESENTACIO A LA FIRA, Foto de Josep M. Montaner.
Les mesures anti-covid previstes, seran les habituals, control d’aforament, reserva prèvia per a actuacions i espectacles, màscareta…; de tota manera, davant canvis d’última hora, aconsello consultar amb el Centre d’Interpretació de la Bruixeria, al telèfon 697463076 o per e-mail : firabruixes@gmail.com . (També per a reservar)
Badia, és una casa situada al municipi de Sant Feliu Sasserra, actualment en runes. Es diu que fa molts anys hi vivia una bruixa. La seva jove, deia que quan se’n anava de casa i passava tot el dia a fora es moria una bèstia que hi havia a la casa, però cada cop una de diferent. Era molt misteriosa i per on passava sempre hi havia animals que emmalaltien o morien.
Un dia, la bruixa Badia, va sortir quan despuntava per anar a visitar el poble de la Torre d’Oristà. A mitja tarda ja tornava cap a casa. Quan passava per la casa de la Farigola (Sant Feliu – Torre d’Oristà), es va parar a parlar amb la mestressa de la casa i paral·lelament va començar a garrinar una truja. Després d’una bona estona de xerrameca, va reprendre un altre cop el camí. Al cap de deu minuts, la truja va començar a mossegar els garrins acabats de néixer. La mestressa de la Farigola es va esverar, ja que allò no ho havia fet mai, i ja va sospitar que allò era cosa de la bruixa que havia passat. La pagesa va anar a buscar uns escapularis beneïts el dia del novenari i aigua beneïda del salpàs. Els va penjar al coll de la truja i la va ruixar amb aigua beneïda. Automàticament, la bèstia ja no va matar a cap més garrí ja que l’aigua beneïda era una protecció contra les bruixes.
Va morir a Sant Feliu Sasserra, els seus familiars en tenien cura però vivia sola. El dia en que es va posar molt malalta i els seus familiars van veure que li quedava poc, la van abandonar, ja que la creença era que quan moria una bruixa, els seus poders passaven al familiar més proper, però si no havia estat al costat en la seva mort, passava a la següent i així successivament, començant per les noies. En cas que ningú agafi els poders, es moren amb la bruixa. La seva mort, va ser assistida per uns veïns que en veure que es moria, van avisar al capellà. Aquest va socórrer la dona amb el sagrament de l’extreumació. Quan va arribar, va fer la cerimònia d’imposició dels sants olis. Per fer-li la unció als peus, s’havia de treure les mitges, però no hi va haver manera perquè no es movia, només repetia: Qui el vol? El mossen va recomanar als assistents que ningú pronunciés: jo el vull, ja que si algú ho feia, es convertiria en bruixa. El capella només contestava: Torneu-lo a qui us el va donar. Després d’unes hores, la dona va dir: el qui el vulgui és a la xemeneia. Va morir.
El gat de la bruixa:
Aquesta, tenia un gat negre molt gros i amb pelatge fi i lluent. Sempre estava al costat de la porta i mai menjava. Un dia un veí li va dir: Ja veuràs aquest com marxa d’aquí. Li va tirar una galleda d’aigua al damunt, però aquest no es va immutar ni se li va mullar el pèl. El dia que la mestressa va morir, ell va desaparèixer, era un ésser molt estrany. Es deia que el gat i la bruixa eren el mateix ésser. Deien, també, que la dona va créixer com tothom però que un dia va fer un pacte amb el dimoni i li va donar poders per fer malifetes i perquè la gent no sabés que era ella, agafava la forma de gat. La gent es preguntava com ho feia per ser als dos llocs alhora i la resposta era simple: el gat era el mateix dimoni. Des del moment de la mort, el dimoni havia perdut tots els poders sobre el cos sense vida i ningú va agafar-los, en canvi si algú hagués dit: Jo el vull, llavors el gat hauria estat el costat d’aquesta persona.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 