Etiqueta: CATALA

Categorías
CATALA LLEGENDES VISITES RECOMENABLES

FESTIVAL DEL COMTE ARNAU – SANT JOAN DE LES ABADESSES.

Sant Joan de les Abadesses, que ja he esmentat en algun relat anterior, es una vila del Ripollès, creuada per el riu Ter entre Camprodòn i Ripoll; entre el 9 de juliol i el 25 d’agost, celebren el Festival del Comte Arnau.

Els dissabtes 9, 16, 23 i 30 de juliol, al vespre, es faran concerts al claustre del Palau de l’Abadia; els 10.11,17,18, 24 i 25 d’agost, “Els desitjos del comte Arnau”, unes visites, nocturnes, dramatitzades, partint de l’oficina de turisme; i el 20 d’agost, “Cercant les petjades del comte Arnau”, una caminada nocturna pel voltant de la vila.

La vila de Sant Joan es va formar al redós del monestir de Sant Joan del Ter, fundat el segle IX per Guifre el pilós, que va posar-hi a la seva filla, Emma de Barcelona, com abadessa del que va ser el primer monestir femení de la Gòtia, per això, en passar el temps va ser mes conegut amb el nom actual de Sant Joan de les Abadesses, que també va passar al poble.

El segle XI, degut a unes denuncies presentades davant del Papa, les monges van ser expulsades del monestir, per “meretrius de Venus”, fet que donaria peu al naixement de la llegenda del Comte Arnau, però es mes que possible que els motius reals fossin politics.

Al segle XII s’hi van instal·lar uns canonges agustinians, i es va construir l’església romànica actual, en la que si exposa un important conjunt escultòric romànic: el Davallament de Jesús, del XIII; mes endavant va tornar a acollir monges, i el segle XV es va reformar el claustre en estil gòtic; al segle XVIII es fa afegir la capella barroca.

EL PONT VELL I EL RAVAL.

El primer nucli urbá de la vila, conegut com el Raval, estava situat entre el monestir i la riba del Ter, creuat per el Pont Vell, tot i que el que podem veure ara es una reconstrucció del Gòtic del XIV , que va ser destruït el 1939, havia un d’anterior, del segle XII; l’Església de Sant Pol, també del XII, en va ser l’església parroquial, dedicada a San Joan i Sant Pau; va ser ampliada el segle XVIII en estil barroc, i destruïda a la guerra civil del 36, nomes resten en peus el frontis romànic i la capçalera romànica amb un campanar barroc, esta al costat de la carretera de Ripoll a Camprodon, a tocar de la plaça Clavé, que esta presidida per una font amb una escultura del Comte Arnau.

LA PLAÇA CLAVE I LA FONT DEL COMTE ARNAU.

El segle XIII es va fer una ampliació, emmurallada, de la vila, el que avui dia es coneix com la Vila Vella, amb la Plaça Major porticada i el entramat de carrers, tot i que les cases ja son del segle XVII; de la muralla resten dues torres i un tram de mur. 

El Palau de l’Abadia,  gòtic del XIV-XV, es al costat del Monestir, i es la seu de l’oficina de turisme, del centre d’interpretació del Comte Arnau i de l’espai Art l’Abadia, també disposa de sales polivalents per exposicions i conferencies.

Als afores, per darrera el monestir, esta el Moli Petit, l’antic moli fariner del monestir, de, aproximadament, el segle X, actualment es un eco museu i Centre d’interpretació dels molins hidràulics.

Prop del monestir, també trobem l’Escola de les Carmelites, en un bonic edifici noucentista.

A finals del segle XIX, amb l’explotació de les mines de carbó d’ Ogassa, va  arribar el ferrocarril a la vila, que la comunicava amb Barcelona; també es va desenvolupar la industria tèxtil a la riba del Ter, que va deixar colònies com, Llaudet, el Pagès i Espona; a la segona meitat del segle XX, va desaparèixer la línia de ferrocarril entre Ripoll i Sant Joan, actualment es pot seguir el seu recorregut, de 12 quilometres, a peu o en bicicleta, per la Via Verda anomenada la Ruta del ferro i el carbó; que te una continuació amb mes desnivell, de 9 quilometres, fins arribar a Ogassa; també hi ha dues vies verdes mes, la que ressegueix el camí vora Ter, fins a Sant Pau de Seguries i Camprodon; i un altre, inacabada, que va fins a Olot. 

Os podeu informar a l’Oficina de Turisme, 972720599, o al mail: turisme@santjoandelesabadesses.cat

Adjunto un fragment del poema de Joan Maragall, sobre el Comte Arnau; si el voleu veure sencer el trobareu a:

https://poeteca.cat/ca/poema/2048

V

Nit!… Tota l’hermosura d’Adalaisa 
jeu adormida als peus del Cristo nu.

Arnau segueix pacient un camí negre 
per dins de les muntanyes silencioses. 
Per damunt de la volta hi passa un riu 
una estona… Després se perd i calla… 
L’Arnau de sota terra surt al porxo.

Va cercant Adalaisa entre les celdes 
i la veu que adormia sa hermosura 
tota ajaguda als peus del Cristo nu, 
sense vels, sense toca, sense manto, 
sens gesto ni defensa… Allí, adormida.

Té una gran cabellera molt frondosa.

«Quins cabells més sedosos, Adalaisa!» 
pensa Arnau. Però calla i se la mira.

Ella dorm, ella dorm, i a poc a poc 
se li amoroseix tota la cara 
com reflectant el pas serè d’un somni, 
fins que mig riu molt dolçament. Li vola 
una estona el somrís entorn dels llavis.

«Quins llavis amorosos, Adalaisa!», 
pensa Arnau. Però calla i se la mira.

Un gran sospir travessa el dormir d’ella 
com onada del mar, i s’aquieta. 
«Quin pit sospirador tens, Adalaisa!», 
pensa Arnau. Però calla i se la mira.

Mes, quan ella obre els ulls, ell desencanta’s 
la pren amb un braçat i se l’emporta.

Quan surten a camp ras se fa de dia.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS FIRES I MERCATS LLEGENDES VISITES RECOMENABLES

MERCAT MEDIEVAL DE BAGÀ

El 16 i 17 de juliol, a la vila de Bagà, capital històrica del Alt Berguedà,  celebren un Mercat Medieval, que retorna la vila als seus orígens, al segle XIII, en que va ser construïda per els Barons de Pinós.

IMATGE DEL MERCAT MEDIEVAL A LA PLAÇA PORXADA.

De aquella època son, el nucli antic, amb la Plaça porxada, el pont, romànic, sobre el riu Bastareny, i el Palau dels Barons de Pinós, també conegut com Castell de Bagà, que era el centre administratiu de les possessions dels Pinós; el castell com a tal va ser destruït per les tropes de Felip V, i reconstruït com a palau per el baró d’Ur, al segle XVIII; actualment es la seu de la oficina de turisme i del centre d’interpretació medieval i dels Càtars.

MURALLA I TORRE DE PONENT.

Entre els segles XIII i XIV, es va construir l’església de Sant Esteve, en transició del romànic al gòtic.

Aquest mercat medieval, també vol posar de relleu la relació de la vila amb l’ordre del Temple, i per això es farà un homenatge al darrer Gran Mestre de l’ordre, Jacques de Morlay, i una desfilada templera; a mes, també, s’hi faran espectacles de lluites medievals, conferencies, concerts i visites guiades per el nucli antic.

I per la mainada jocs infantils i xocolatada.

La vila de Bagà, des de el segle XVII al XX, vivia de l’industria tèxtil i de les mines de carbó; amb dues coses van fer fallida a la segona meitat del segle passat; i actualment viu del turisme, per la seva situació al Parc del Cadí-Moixeró,(a la vila esta l’oficina central del parc); a la seva rodalia es pot pescar, caçar bolets, practicar senderisme i excursionisme; esquiar al Coll de Pal, i esta a nomes 6 kilòmetres de la boca sud del Túnel del Cadí, que comunica amb la Cerdanya i Andorra.

A mes d’aquest mercat medieval, també es celebren d’altres festes, com la Fia Faia per Nadal, la Festa de l’arròs al febrer, l’Aplec del Paller al setembre, etc…

Os podeu informar a l’Oficina de Turisme, a telèfon: 619746099, o per mail: turismebaga@gmail.com

Llegenda recollida de la tradició oral en acta notarial a Bagà el 1431, a petició dels freners de Barcelona que tenien sant Esteve per patró.

Segons aquesta, Galceran de Pinós,  almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria (1147) i hi caigué presoner. Els sarraïns demanaren pel seu rescat 100 000 dobles d’or, 100 peces de brocat, 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades i 100 donzelles. El rescat fou reunit, i es va formar una comitiva per anar a embarcar al port de Salou, però, abans que fos tramès, sant Esteve i sant Genís salvaren Galceran de Pinós i el seu company de la presó, Santcerní, i els deixaren miraculosament en terres catalanes a la platja prop de Vilaseca, on es van trobar amb la comitiva del rescat.

La llegenda, fou inclosa per Tomic a les Històries e conquestes, així com pel pintor Tramulles a les pintures de la capella de Sant Esteve de la catedral de Barcelona.

Categorías
CATALA LLEGENDES VISITES RECOMENABLES

LA POBLA DE LILLET I ELS JARDINS ARTIGAS.

La Pobla de Lillet, es un bonic poble de Alt Berguedà, en el curs alt del Llobregat, i es pas quasi obligat per anar a Castellar de N’Hug.

D’origen medieval, en aquest poble podrem visitar diferents llocs singulars, com: 

A dos quilometres del poble esta el Monestir de Santa Maria de Lillet, romànic del segle XI amb remodelacions del XV, (gòtic), al exterior i del XVIII, (barroc), al interior; per sobre del monestir, estan las restes del Castell de Lillet, romànic del IX-X, del que nomes resta una paret; i prop del Monestir, també trobem la Rotonda de Sant Miquel, una església romànica de planta circular.

EL PONT VELL, AL FONS EL PEDRAFORCA.

Ja en el poble esta el Pont Vell o Pont Gran, d’estil gòtic del XIV, que creua el Llobregat, uneix el barri del Regatell, al marge esquerra amb el nucli urbà i la carretera Berga-Ripoll,  es va construir sobre el fonaments d’un d’origen roma.

I en el casc antic esta lo que resta del Castell de la Pobla de Lillet, aixecat per els barons de Mataplana el Segle XIII, al voltant seu va néixer el poble; al segle XVIII va ser destruït i es va aprofitar per fer-hi l’església i la rectoria.

A mes també tenen el Tren del Ciment, un tren turístic que travessa el poble per arribar a la fabrica Asland, ja en el terme de Castellar de N’Hug, que també es pot visitar; no massa lluny de la fabrica Asland, però en terme de la Pobla, esta el Xalet del Catllaràs, un edifici modernista construït per Gaudi per allotjar el tècnics de les mines de carbó.

JARDINS ARTIGAS, PONT COIX I L’AGUILA.

Entre la Pobla i la fabrica Asland, estan els Jardins Artigas, que inclús tenen una parada del Tren del Ciment; van ser dissenyats per Gaudi, mentre va estar a casa dels Artigas, durant la construcció del Xalet, es van construir entre 1905 i 1906, seguint el congost del Llobregat, evidentment en estil modernista; en ells podrem admirar, a mes de la vegetació autòctona, i alguna incorporació que no ho es, (com els pollancres), diversos elements de pedra i morter, com parterres, places, fonts, cascades, miradors, baranes, bancs, dos ponts, (el de pèrgola i el coix), i diverses escultures, entre les que destaquen l’àguila, l’home i la dona amb un cistell al cap. 

A la Pobla de Lillet, també es pot fer senderisme, pesca, excursions….

Per informació es pot trucar a l’oficina de turisme, 687998541, o per mail a: tur.lillet@diba.cat

Tot seguit os deixo la llegenda del Pare Llop, extreta de:

http://www.altbergueda.cat/ca/pl12/id444/Llocs_dinteres/Cultura/el-pare-llop.html

 EL PARE LLOP


Feia molt de fred aquell hivern.

Quan en Joan de la Panella sortida de donar menjar al bestiar de l’estable va trobar-se davant per davant del pare Llop.

El pare Llop era un home amb qui ningú no volia tractes. Vivia a la cova dels Orriols, prop de Castellar de n’Hug, i es deia que tots els ramats de llops d’aquelles muntanyes l’obeïen com si fos el seu amo.

– Fa molt fred, Joan. No m’hi puc estar, a la cova dels Orriols. Deixa’m passar aquesta nit a casa teva- va demanar el pare Llop. En Joan no en va voler saber res i el va fer fora de males maneres. Des d’aquella mateixa nit, els llops van començar a atacar als seus remats i, gairebé cada matí, en Joan es trobava amb alguna ovella morta o estimbada. Al mercat de la Pobla no es parlava d’altre cosa.

– Si no fem una batuda per aturar els llops aviat no hi haurà cap ramat segur- deien els pagesos.

Així doncs, van reunir els millors caçadors de la contrada i van sortir a empaitar els llops. Però moltes vegades passa que dir les coses no és el mateix que fer-les: els ramats de llops es passejaven pel davant dels caçadors sense que aquests en poguessin batre ni un de sol. Tan bon punt prenien l’arma, els llops es feien fonedissos i apareixien un tros més enllà, fora del seu abast. I les poques vegades que disparaven erraven el tret.

– Això ha de ser cosa del pare Llop- deien.

En Joan va acabar convençut que d’aquella manera no aconseguirien res. Va desar l’escopeta i va prendre una determinació:

-Hauré de fer les paus amb el pare Llop. Si em faig amic seu, potser a la fi estarem tranquils.

Des d’aquell dia, cada vegada que el pare Llop passava prop de la Penella, era convidat a entrar i se’l tractava d’allò més bé.

Quan feia massa fred, hi havia neu o tempesta, el pare Llop sabia que a casa d’en Joan seria ben rebut.

I com que ningú no és tan dolent de tornar mal per bé, ben aviat els llops van deixar d’escometre els ramats d’en Joan.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS

LES ENRAMADES DE SALLENT.

Entre el 16 (Corpus) i el 22 de Juny, a Sallent, es celebren Les Enramades; una festa d’orígens medievals, en la que, des de fa mes de 600 anys, es guarnien els carrers de la vila amb branques de boix i olivera, per la processó del Corpus.

CARRER D’AMBIENT PERSA.

Actualment, es una festa tradicional d’interès nacional; en la que ja no es fa la processó, però els veïns guarneixen els carrers, amb decoracions temàtiques, al estil dels carrers del barri de Gracia de Barcelona; complementats per els “embotits”, uns personatges farcits de palla, amb cap de drap i careta; que, segons la llegenda, deriven dels ninots que , van fer els vilatans, un cop que la vila estava en perill de ser atacada, col·locant-los a les muralles, armats amb tota mena d’eines del camp, i van aconseguir fer passar de llarg l’enemic, que va pensar que hi havia molts defensors; avui en dia, els col·loquen sobre un portal de fusta instal·lat al carrer de Sant Bernat, i a sota s’hi fan les “balladetes”, amb els gegantons i els grallers.

ELS EMBOTITS.

Per informació es pot trucar a l’ajuntament: 938370200 , o al mail: sallent@sallent.cat

Llegenda de Maria Freixau, heroïna de la llibertat: Un poema de Joan Vilaseca “Juanito Català”el 1888:


Tinc com  una glòria
el de recordar-vos la història
d’un aguerrida donzella
que avui ningú no en fa memòria.
Vaig a contar-la perquè
vegeu amb quina fe
els nostres avantpassats
lluitaven, quan veien que
perdien ses llibertats.
Hi havia una donzella,
d’uns disset a divuit anys,
filla d’uns honrats paraires
tan honrats com liberals
que a més de molt hermosa
franca i depresa en tot cas
posseïa per a la guera
un do sobrenatural.
Quan d’algú a parlar li anava
d’amor, quan algun aimant
per obtenir la mà d’ella
cec i sens descansar mai,
enfron se li presentava
li sabia contestar:
«Ans que l’amor és la pàtria,
ans que tot la llibertat.
Quan la patria serà lliure
de dèspotes i de tirans,
mon amor serà peral jove
que més mèrits contraurà
en la lluita que al llancar-nos
tots junts venim obligats,
ensems honra i dignitats,
nostres costums, nostres ossos
i nostres lleis prinipals.
Era una nit, trista nit,
ni la lluna, ni una estrella
brillava per l’infinit
i sols se sentia el cri d’alerta
del sentinella.
De sobte, per un dels nous portals
que van obrir unes mans criminals,
quan tot estava quiet,
va entrar amb llurs punyals
les  tropes de Mossèn Benet.
Quan aquí se m’adonaren
ja no hi havia temps per res,
però per això no desmaiaren
i a la defensa es llançaren
tal com havia promès.
Com salvatges  esfereíts
van lluitar aquells maleïts
contra tota humana llei
deixant la plaça del Rei
plena de morts i de ferits
Les cases incendiades
feien veure retratades
les villanies comeses:
pertot criatures malmeses
i mares assassinades.                                                                                        L’endemà, entre un feix de morts
i al costat de la bandera
amb què ella alenava els cors
 vares trobar els opressors
la donzella altanera
Aquella dona aguerrida
que amb valor i gran lleialtat
i un heroisme sens mida
va sacrificar sa vida
per la santa llibertat.

Font d’informació: Ramon Camprubí
ANGLE EDITORIAL 1996

Categorías
CATALA FESTES POPULARS FETS HISTORICS FIRES I MERCATS

MERCAT MEDIEVAL DE PALAU SOLITÀ I PLEGAMANS.

Els dies 10 i 11 de maig, a Palau Solità i Plegamans, celebren el mercat medieval.

Tindrà com escenari central el Castell de Plegamans i els seus voltants, el parc de Plegamans i el carrer de Sant Lluis.

EL CASTELL DE PLEGAMANS.

Per tot el mercat es podran veure personatges amb vestits medievals; s’hi faran demostracions d’oficis antics, com treballar el cuir o el forn de pa; i tallers, com el de forja, la cota de malla d’anelles o el de vestir a la dama i al cavaller; també demostracions i explicacions de d’utilització d’eines, armes i armadures; i explicacions de com eren els combats i la vida medievals; a mes d’espectacles com, el Torneig de Cavalls o la lluita de cavallers.

PARADETES DEL MERCAT.

També es faran visites guiades al castell; i activitats per la quitxalla, com l’Escola de Cavallers, el “Soft Combat” i els cavallets gronxadors.

Per informació, podeu trucar a l’Ajuntament : 938648056, o per e-mail: info@palauplegamans.cat.

Els Templers a Palau Solità i Plegamans, extret de:

https://www.catalunyamedieval.es/capella-de-santa-magdalena-palau-solita-i-plegamans-valles-occidental

Santa Magdalena forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya, la de Palau del Vallès. Al 1163, Berenguer de Sant Vicenç signava com a mestre i preceptor de la comanda del Palau del Vallès i també de la vigatana, on també hi tenia cases i béns que depenien de la comanda de Palau.

 En aquest temps i ja a l’any 1171 era considerada com a una de les comandes més poderoses, fins i tot en algun moment més que la de Barcelona, tot i que aquesta ja era documentada al 1150.

Prova del seu renom i poder fou comptar entre els seus consellers o assessors amb Jaume I.

El 22 de març de 1312, cedint a les pressions del rei de França Felip IV el Formós, el Papa Climent V declarà una Butlla per la supressió de l’ordre dels Templers. Com a conseqüència d’això, l’any 1319, el Palau del Vallès passà a l’àmbit dels Hospitalers del Gran Priorat de Catalunya.

 A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a Santa Magdalena, li dediquen l’ermita.

L’església, amb la desamortització de Mendizabal de 1835, passà a mans de l’Estat. Al 1870 serà adquirida per un particular (Arxiu Diocesà de Barcelona, Carpeta Doc. Palau Solitar).

 Al 1879 és comprada de nou. A partir d’aleshores hi va desaparèixer el culte juntament amb els objectes més preuats, com eren el retaule de la Santa (cremat en 1936), la taula de l’altar i la campana, que passaren a la parròquia de Santa Maria (1846).”

Categorías
CATALA FESTES POPULARS FETS HISTORICS FIRES I MERCATS

FIRA MODERNISTA DEL PENEDÈS.

Entre el 26 i el 27 d’abril, a L’Arboç del Penedès, celebren la Fira Modernista del Penedès.

Aquesta vila malgrat no ser molt gran, conta amb mes d’una vintena d’edificis modernistes, com ara : l’edifici Les Amèriques, Cal Gallart, la pastisseria la Confiança, o el Castell Bellesguard.

SENYORES D’EPOCA.

Duran la fira, pel nucli antic, principalment al carrer Major,  es podran veure personatges vestits d’època, com els Amics del rei Josep o “Las chicas de oro”; i també las puntaires, que son tota una institució d’aquesta vila, on conten amb l’escola de puntaires i el Museu de puntes de coixí; a mes, es farà una gimcana per els edificis modernistes, i a la casa de cultura es podran visitar dues exposicions del col·leccionista local Josep Plana; una il·lustracions de Ramón Mir, i l’altre de cartells i segells de les fires de Barcelona i Sevilla del 1929.

El dissabte 26, al mati, es podrà veure una exposició de cotxes i motos antics a la Rambla Gener.

El diumenge 27 de maig, al mati, es podran fer visites guiades a La Giralda, i a la Masia de Cal Gallart (escola Joliu), a carreg dels alumnes del Camp Joliu, que també presentaran el projecte “racons de L’Arboç”.

LA GIRALDA DEL ARBOÇ.

Duran  els dos dies, es faran, el  mercat modernista, tallers infantils, i una marató d’espectacles al carrer, amb, concerts, exhibicions de dansa, números musicals, titelles, màgia i teatre de carrer, amb la participació de La Baldufa, Xarop de Canya, L’Elenc i L’embruix, entre d’altres.

Per informacio podeu trucar a l’ajuntament: 977670083, o per e-mail a: turisme@arbocenc.cat

Les puntes de coixí i L’Arboç, extret de:

https://larbocturistic.cat/museu-de-puntes-al-coixi

La introducció de la punta al coixí al nostre país es pot afirmar amb certesa que fou en el transcurs del segle XIII-XIV, segurament al cap de poc temps d’iniciar-se a França o Itàlia.

De ben segur fou també en aquest segle XIV en el qual es va iniciar la confecció de les puntes al coixí a l’Arboç; les primeres referències escrites que trobem de la confecció de punta al coixí a l’Arboç daten del l’any 1498, on trobem en uns capítols matrimonials que la núvia deixa com a dot uns “llançols randats”, és a dir, fets de punta al coixí; la qual cosa es fa suposar que si al segle XV la punta al coixí va assolir prou rellevància econòmica com per a generar referències escrites, significa que en aquell moment ja hi havia una tradició i ja feia temps que aquest art es practicava a l’Arboç. Per tant, per deducció històrica, es por afirmar que aproximadament durant el segle XIV, es va iniciar a l’Arboç la pràctica i perfeccionament d’aquesta artesania.

També es desconeix de quina manera va arribar i qui va portar aquest art a l’Arboç; pel context històric i pels moviments migratoris succeïts durant els segles XIV i XV es de suposar que a l’Arboç hi arribés una o varies famílies procedents de Flandes (actual Bèlgica) o de Venècia, (actual Itàlia) que el practicaven. En veure la població local que les puntes al coixí podien ser una font d’ingressos amb una certa importància, de seguida molts arbocencs van aprendre aquest art.

Durant els segles XVII i XVIII la punta al coixí, poc a poc, va esdevenint una font d’ingressos cada cop més important per a moltes famílies arbocenques. De fet, ja a finals del segle XVIII es pot afirmar que la punta al coixí s’havia consolidat com a una indústria artesana i una font d’ingressos molt important per a molts nuclis familiars.

Així, la indústria de la punta al coixí a l’Arboç, que ja es troba plenament consolidada a finals del segle XVIII, es professionalitza i s’internacionalitza durant el primer quart del segle XIX; tant es així que l’any 1827 una delegació d’arbocencs van anar a l’exposició de Paris a mostrar les seves puntes amb una clara intenció d’obrir mercats.

Va ser així, superant les circumstàncies, amb molt esforç i fent les coses molt ben fetes des del punt de vista estratègic, econòmic i artesà que la indústria de la randa arbocenca esdevé un referent a nivell nacional.

Durant tot el segle XIX i fins al primer terç del segle XX l’Arboç es converteix en un centre de distribució de puntes i els randers de l’Arboç venen el seu gènere arreu.

L’any 1920 es considera un dels punts àlgids de la indústria de la randa a l’Arboç, ja que s’organitza al poble la “I Exposició Local de Puntes al Coixí”, on els randers més importants del moment (p.e. Casa Rosa Cinta, Vives, etc) hi van exposar els seus productes com un aparador que va atraure a nombrosos empresaris del sector.

Les puntes de l’Arboç eren conegudes per tres qualitats bàsiques, la seva finor, la seva delicadesa i la originalitat dels seus motius ornamentals. 

A l’Arboç es feien les peces més difícils i complicades que només les mans més expertes podien teixir. La fama que van agafar les puntes de l’Arboç va fer que avui es pugui afirmar que no hi ha cap casa reial europea ni cap governant del segle XX que no tingui una punta al coixí feta a l’Arboç; moltes puntes fetes a l’Arboç decoren encara molts palaus i estan incorporades als tresors nacionals de molts països.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS LLEGENDES

FIRA I FESTES DEL SANT CRIST DE PIERA.

Els dies 26 i 27 d’abril, a Piera, es celebra la Fira del Sant Crist, que forma part dels actes de les Festes del Sant Crist de Piera, que se celebren entre el 22 d’abril i l’1 de maig.

Aquesta fira es celebra des els anys 30s i 40s, en aquella època, en un format mes de pagès… fins que el 1989 es va començar a celebrar amb el format modern, com una fira multi sectorial, amb l’objectiu de potenciar el comerç local.

PARADETES DE LA FIRA.

Es una gran mostra de productes i serveis del poble, i amb participació de mes de 200 expositors, locals i d’arreu de Catalunya, que ocupen mes d’un kilòmetre del carrer principal; amb parades i estands de productes de tota mena i mercat d’artesania.

BRUIXA RECLAM A UN FORN DE PA.

En el àmbit de la fira, es faran exhibicions esportives( zumba, bodi combat…);exhibicions de dansa ( hip-hop, sevillanas…) concerts i balls; diverses exposicions, concursos, tallers i jocs infantils, també titelles.

A mes al Parc del Gall Mullat, s’instal·laran les atraccions i el Piera Motor Festival, un festival amb concerts i barbacoa d’ambient “biker”

 Per informació, podeu trucar a l’ajuntament : 937788200.

LA LLEGENDA DE LA MARIA LLOPART, extret de :

http://www.xtec.cat/crp-anoia/anoiaguapa/creixa/titol1.htm

Aquesta llegenda ens explica com un dia de primavera, un pel·legrí va trucar a la porta de la casa de la Maria Llopart.

La Maria Llopart era una senyora vídua que vivia a Santa Creu de Creixà i que era molt i molt pobre, no tenia ni un rosegó de pà.

El pel·legrí quan va veure a la Maria va dir:

– Bon dia, em podria donar una mica de pà? – va demanar el pel·legrí.

– Jo no tinc pà. Com vols que tinguem pà si estem en sequera? – li va dir Maria Llopart.

– Mireu bé a la pastera que segur que tens pà! – va contestar el pel·legrí.

I li Maria Lleopart li va tornar a contestar:

– És impossible, jo no tinc pà! – I la Maria es va ficar a plorar.

Llavors el pel·legrí, que diuen que era un àngel, li va dir:

– Tot té remei, la sequera s’acabarà si feu una processó amb la imatge del Sant Crist. Així que, si trobes pà, vés al convent del poble, trenca la paret i allà trobaràs un Sant Crist, treu-lo a passejar i aleshores plourà i s’acabarà la sequera.

La Maria Llopart va mirar a la pastera i es va trobar pà, un pà acabat de fer, i va cridar:

– MIRACLE!, Tinc pà! – però quan va sortir a donar-li el pà al pel·legrí, aquest ja no hi era.

La Maria i altra gent del poble van anar al convent, van tirar la paret i van trobar el Sant Crist. Després van demanar permís al Bisbe de Barcelona per treure el Sant Crist i ell els hi va dir que podíen fer la processó el dia 28 d’abril. Molta gent de la comarca es va assabentar i va anar ràpidament cap a Piera a veure el Sant Crist.

Van treure a passejar al Sant Crist el dia 28 d’abril i, llavors, van començar a sortir núvols negres, a caure gotes grosses i ben grosses i aviat la sequera es va acabar de tant que va ploure.

Des d’aquell 28 d’abril de l’any 1688, cada 28 d’abril es celebren les festes del Sant Crist de Piera i cada 100 anys el treuen a passejar per la vila.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS FETS HISTORICS FIRES I MERCATS

FIRA MEDIEVAL D’HOSTALRIC

Del 18 al 20 d’abril, es a dir, del Divendres Sant fins el Diumenge de Pasqua, a Hostalric, celebren la seva fira Medieval.

Amb aquesta fira, es recrea l’època de quan la vila era cap i casal del vescomtat de Cabrera, amb un gran mercat, i personatges i activitats d’aquells temps.                   

Aquesta fira esta dividida en dos espais:

PORTAL DE BARCELONA.

El Nucli antic emmurallat, on estarà el mercat d’artesania, (ceràmica, orfebreria, confecció…)  i alimentació, (embotits, dolços, caramels, formatges…), mostra de cuina medieval, musica medieval i atraccions; ocupant el carrer Major, entre la porta de Barcelona i la torre dels Frares, i el carrer Raval; també es podrà passejar per el camí de ronda de la muralla.

I la Fortalesa, al cap de munt del poble, amb un campament medieval, i un altre de templers, exposició d’estris i armes medievals, combats de cavallers, ambientacions històriques, mostres d’oficis antics, visites guiades per la fortalesa, demostracions i torneig d’arqueria, i als vespres, espectacle de foc al fossar.

ELS GEGANTS D’HOSTALRIC.

També es faran, tallers infantils, com el de malabars o l’escola de cavallers; cercaviles musicals amb bufons, ball de gegants, teatre de carrer (Etili el soldat, el carro dels matasans, el Vescomtat de Cabrera…), titelles (El cavaller d’Hostalric, la llegenda de Sant Jordi, el fantasma del castell…) i circ.

El començament de la fira, el marcarà la desfilada dels vescomtes de Cabrera i el seu seguici, des del convent fins el castell; i el punt i final, serà un espectacle de clausura a la plaça de la Vila.

Per informar-vos podeu trucar a l’oficina de turisme : 972874165, o al mail: turisme@hostalric.cat.

Origens d’Hostalric, extret de: https://www.turismehostalric.cat/ca/hostalric/historia.

Sembla que el nom d’Hostalric va tenir el seu origen en un hostal testimoniat des del segle XI, però no és fins al 1106 que veiem documentat el nom de la vila, i al 1145 ja es parla del castell.

Al 1242 Jaume I el Conqueridor atorga al vescomte de Cabrera la llicència per a la celebració del mercat setmanal i un any més tard la vila obté la carta de poblament amb l’objectiu d’afavorir la creació d’un nucli de població estable prop del castell.

A Bernat I de Cabrera se li deu el primer emmurallament de la vila i amb els seus descendents, Hostalric es va convertir en la capital administrativa dels extensos territoris del vescomtat.

El recinte emmurallat, segueix el traçat de l’antic camí Ral i data del segle XIV. Se’n conserven uns 600 metres i va ser construït amb la pedra basàltica extreta del turó del castell.

La muralla és alta i acaba amb merlets quadrats. Darrera d’aquesta hi havia el camí de ronda que comunicava les torres (200 metres de muralla passejable). Les torres són cilíndriques i semicilíndriques i se’n conserven deu, incloses la del Convent i la dels Frares. El Portal de Barcelona és una de les quatre entrades a la vila emmurallada.

La Torre dels Frares és una de les construccions medievals més importants d’Hostalric, amb una alçada i un volum major respecte a la resta de les torres. La torre fa uns 33 metres d’alçada, té tres plantes museïtzades i un mirador. L’estructura es fonamenta sobre la roca, amb una base més ampla que el mur superior.

Cronològicament data del segle XIII i es troba fora del recinte emmurallat. Rep el seu nom del convent de Pares Mínims que tenia davant, l’actual ajuntament. Pel que fa a les característiques constructives s’utilitzà la pedra basàltica de l’aflorament del castell i la calç extreta de les muntanyes del Montnegre.

Aquesta torre de defensa militar estava dividida en 3 plantes i una terrassa; la primera planta era la cisterna, la segona on estaven els soldats i la tercera el magatzem de queviures i armament. 

Les lluites feudals van tenir ressó a la vila d’Hostalric i l’any 1462 la guerra dels Remences deixava la seva empremta quan els habitants de la vila es resistien a obrir les portes a les tropes de la Generalitat, que tallant vinyes i camps de blat amenaçaven per entrar al recinte emmurallat.

En conseqüència es decidí modernitzar les fortificacions de la vila, i durant la guerra dels Segadors es dugueren a terme les primeres obres de campanya, amb terraplens de terra i feixines que protegien el castell i les muralles medievals.

Categorías
CATALA FIRES I MERCATS

MERCAT DEL RAM, VIC.

Els dies 11,12 i 13 d’abril, a Vic, celebraran el Mercat del Ram, “Orgull d’Osona”.

Es una mostra anual que, en els seus orígens estava dedicada al sector agro-ramader, però que, actualment, inclou d’altres camps, resultant una fira de mostres comarcal.

EXPOSICIO BOVINA.

Un any més la ciutat de Vic té la seva cita anual amb el Mercat del Ram, un punt de trobada pel sector agropecuari i una gran festa per a la ciutadania.

Hi trobareu exhibicions i concursos ramaders, productes agrícoles, activitats lúdiques, esportives, culturals i comercials, exhibicions i un ampli espai destinat a la gastronomia.

La casa de pagès: un espai per conèixer el dia a dia de les masies 

A l’interior del Recinte Firal, una zona dedicada a mostrar l’origen de la indústria agroalimentària de la comarca. A través de diferents àrees com el camp i l’hort, el graner, la cabanya, l’estable i el mercat, els visitants poden conèixer de prop el dia a dia d’una masia i els processos agroalimentaris que s’hi porten a terme. Un espai adreçat, principalment, a un públic familiar amb tallers, exposicions i activitats didàctiques.

Espai Terra i Cuina, productes de proximitat al teu abast 

Una mostra agroalimentària, amb un espai on hi participen expositors amb oferta de vins, verdures, embotits, carns fresques, olis, pastisseria, pa i bolets, entre d’altres, i una àmplia oferta de tapes de degustació.

Els cavalls, protagonistes a la zona esportiva 

Al llarg de tot el cap de setmana, la zona esportiva acull exhibicions eqüestres, concursos de doma clàssica, salts obstacles o horseball, entre les més destacades d’un ampli programa d’activitats. Com a novetat aquesta edició, s’oferiran també activitats destinades exclusivament al públic professional del sector.

Jornades tècniques, una aposta pel coneixement 

Al llarg de la setmana del Mercat del Ram, entitats i institucions organitzen conferències sobre temes d’interès per al sector professional.

Altres mostres i activitats lúdiques 

El visitant també hi trobarà mostres dels sectors turisme, maquinària agrícola i vehicles industrials, horticultura, jardineria, energies renovables i automòbils. El Mercat del Ram és també una gran festa per a la ciutadana i la ciutat s’omple d’ofertes lúdiques que complementen la vessant comercial, com concursos, exhibicions castelleres o competicions esportives, entre moltes altres.

LA PROCESSÓ DELS ARMATS: extret de:    https://www.vic.cat/events/processo-dels-armats

  La tradicional Processó de Penitència, popularment coneguda com “Processó dels Armats”, sortí per primera vegada l’any 1750, i és l’acte més conegut que realitza la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic.

Reglamentada per un recull de costums o Consueta de l’any 1883, està formada en l’actualitat per: dos cossos d’armats, llargues fileres de congregants amb vesta i atxa; al mig, els portadors d’improperis, sibil·les o inscripcions; els portants del Sant Crist i els de la Mare de Déu, dos cors de cantors i un seguici de devots. Hi poden assistir tant homes com dones.

En l’actualitat són més de cinc-centes les persones que anyalment realitzen tan singular manifestació de pietat popular.

La participació és oberta a totes les persones devotes de la Mare de Déu dels Dolors, no cal ser membre de la Congregació. Els interessats en llogar o comprar una vesta poden adreçar-se al local del costat de l’Església dels Dolors el dimarts i dijous anteriors al dia de la processó, o bé el mateix diumenge de Rams, a partir de les 7 de la tarda. 

Categorías
CATALA FESTES POPULARS FETS HISTORICS LLEGENDES

FIRA DEL ABAD, MONACALIA.

Els dies 12 i 13 d’abril, a Navarcles, celebren la Fira del Abad, Monacalia, que recrea l’historia de la relació (no gaire bona a partir del s XVII) entre el poble i el monestir de Sant Benet, de qui depenia des de la fundació del poble al segle XI, fins a mitjans del XIX.

Els fets es recreen en diferents representacions teatralitzades, com la de la prohibició dels carnavals, per part de l’Abad, en el segle XVII, o el desig de la vila de passar a dependre de la Corona, en comptes del Monestir, del XIX. 

BALL DE LES BUGADERES.

També es faran diferents balls, com el de zíngares, el de les bugaderes, el de la verema, i de gegants.

A la plaça de Sant Valentí, les bugaderes, ens mostraran feines de casa d’abans, com: fer: bugada, lleixiu, sabó, perfum, melmelada, o mitja, i desgranar blat de moro.

PREPARANT MENJAR.

Per tot el nucli antic podrem veure, parades d’artesania: figures religioses, bijuteria, ceràmica, heràldica…; de llaminadures: xocolata, fruita confitada, licors… i també mostres d’oficis antics: fer ceràmica amb torn, bufar vidre , fer cistells o sabates d’espart.

També es podrà anar a la Taverna Monacal,  a la plaça de la Cervesa, amb vermuts i musica en directe, gastronomia i cervesa a dojo; y a la plaça del Vi, mostra, venda, i degustació de vins, no en va el poble esta a la D.O. Pla de Bages.

Per els menuts, també tindran diverses activitats, com un trenet dels Amics del Ferrocarril, o una tirolina i tallers de circ, a la plaça Aguilar, i el dia 2 al vespre, un gran espectacle de circ a la plaça de l’Església.

Per mes informació, podeu trucar al Ajuntament: 938310011.

La llegenda de: El ‘cristall de Sant Valentí’, extret de:https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-sant-benet


Una curiosa peça de relíquia per contacte ja desapareguda estava relacionada amb sant Valentí, venerat antigament al monestir  de Sant Benet de Bages. Era l’anomenat, precisament, el “cristall” de Sant Valentí, format per una bola semiesfèrica transparent degudament engalzada amb filigrana d’orfebreria i pedres precioses.

Joan Amades explicava l’origen llegendari d’aquest objecte: en una època de secada molt forta que un frare, que no semblava gaire entenimentat, va prometre acabar amb una relíquia. Així, es va apropar a Tolosa (França) on va robar les relíquies de sant Valentí; els habitants del lloc el van empaitar fins a trobar que un riu barrava el pas al lladre; aleshores, les aigües es van obrir i el van deixar passar; després d’aquest prodigi ja no el van seguir més; camí enllà, cap al seu destí, el frare va passar pel Pont de Cabrianes on, al molí que hi havia, la molinera anava de part i estava a punt de morir; aleshores, deia Amades, “el monjo va omplir un vas d’aigua del riu, va posar-hi al damunt les relíquies i l’aigua al punt va convertir-se en un vidre transparent i cristal·lí”.

El monjo va ensenyar aquest cristall a la partera que va poder infantar ràpidament. “Aquell vidre –seguia el folklorista-, fet d’aigua, únic al món, posat en un ric reliquiari, ha obrat grans miracles, sobretot en el sentit d’afavorir els parts, i diverses vegades, quan la reina havia d’infantar, l’havien portat al palau reial junt amb moltes d’altres relíquies”.

 Aquest devia ser un costum ben arrelat ja que el periòdic Eco de la Montaña del darrer dia de 1863, editat a Vic, apareix la notícia que mossèn Blas Preciado, familiar del bisbe de Vic, havia anat a Madrid a dur el ‘cristall’, amb motiu d’un altre part d’Isabel II que es preveia en les setmanes següents. La notícia assenyala que “el cristal de S. Valentin se veneraba de muy antiguo en la iglesia de los monjes Benedictinos de S. Benito de Bages, habiendo sido posesor de dicha preciosa alhaja el M. R. Padre Guerrich, último Abad del antiguo é histórico monasterio de Bages, que entendemos la legó al Ilmo. Sr. Obispo de Vich en su testamento.

 Vino á esta ciudad tan venerada joya en el dia de la solemnisima fiesta de S. Miquel de los Santos del pasado año [1862] llevada por dicho sacerdote, que la entregó, ignorando todavía a la sazon todo el aprecio que de ella se hacía por nuestras Soberanas”.

 La relíquia devia fer el seu efecte ja que el 12 de febrer de 1864 va néixer l’infanta María Eulalia de Borbón amb una llarga vida: va viure 94 anys.
D’aquest cristall en parlaven, també els goigs. Els més antics diuen:

“Aquell cristall miraglós
que formàreu de aigua pura
fins entre ls’ Reys assegura
quan ab Déu sou poderós;
puig per Ell ajudau Vos
á las donas en son part…”

I els de 1945 relataven:

“Si us reclama la partera
l’escolteu benignament
sia reina o molinera
té de vostre ajut esment.
El cristall és la senyal
d’estar vós atent allí”

En la biografia del bisbe vigatà Josep Torras i Bages es recull una referència a aquesta relíquia: “Relacionada amb sant Valentí hi ha l’altra relíquia coneguda per ‘Cristall de sant Valentí’, objecte ovalat, de la mida d’un ou de gallina […]

 Ens temps passats era portat devotament a les dones parteres de la comarca, i àdhuc per al mateix fi fou presentat a la Casa Reial.

Foragitats els monjos de Sant Benet, el Cristall, per desig del darrer abat, és confiat al bisbe de Vic, i al palau el troba el Doctor Torras.

 I en ocasió que la família propietària del Pont de Cabrianes desitja utilitzar-lo en la forma dita, Sa Senyoria no té inconvenient a fer-li’n cessió, acompanyat d’una carta, en la qual diu al senyor Joaquim Bertran [propietari de la masia] que confia de la seva prudència que no ha de fer-ne un ús indiscret”.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar