El primer cap de setmana d’octubre, enguany 1 i 2 d’octubre, a Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, celebren la 16ª Fira Internacional de Bruixeria.
BALL DE BRUIXES.
El escenari principal de la Fira es El Clot del Infern, prop de la zona esportiva, dividit en els espais del Foc, l’Aire,l’Aigua i la Terra; allà estarà instal·lat el mercat esotèric, i es faran diferents activitats i espectacles, com tir amb arc, un taller de destil·lació, ball de bruixes i gegants, màgia, un espectacle màgic el dissabte al vespre…i rituals com el d’obertura, el dissabte al mati; o la salutació al sol, el diumenge.
UNA BRUIXA AMB VISITANTS.
Un altre escenari, es el Castell de Juvinyà, on tindran lloc xerrades i conferencies sobre màgia i bruixeria.
Per mes informació, podeu dirigir-vos a l’oficina municipal de turisme, telèfon: 972290507, o per mail turisme@santjoanlesfonts.cat
Llegenda de la Pesanta:
La Pesanta, originària de la Garrotxa perquè “sembla ser que es va despertar dels terratrèmols que va haver-hi allí en l’Edat mitjana”. Aquest geni “pervertit”, relata l’autor, es colava a les cases a la nit i es posava sobre el pit dels que dormien per a alimentar-se de les seves angoixes, la qual cosa els provocava terribles malsons.
Afortunadament, la llegenda conta que existeix una manera per a evitar-la: deixar unes llavors de mill en l’ampit de la finestra. “La Pesanta té les mans foradades, com els follets, i vol recollir el mill, però li cau de les mans, d’aquesta manera, la hi té entretinguda i no entra a casa”.
Se la sol representar com una espècie de gos negre molt gros, o, també, amb aspecte de dona monstruosa.
El 16 i 17 de juliol, a la vila de Bagà, capital històrica del Alt Berguedà, celebren un Mercat Medieval, que retorna la vila als seus orígens, al segle XIII, en que va ser construïda per els Barons de Pinós.
IMATGE DEL MERCAT MEDIEVAL A LA PLAÇA PORXADA.
De aquella època son, el nucli antic, amb la Plaça porxada, el pont, romànic, sobre el riu Bastareny, i el Palau dels Barons de Pinós, també conegut com Castell de Bagà, que era el centre administratiu de les possessions dels Pinós; el castell com a tal va ser destruït per les tropes de Felip V, i reconstruït com a palau per el baró d’Ur, al segle XVIII; actualment es la seu de la oficina de turisme i del centre d’interpretació medieval i dels Càtars.
MURALLA I TORRE DE PONENT.
Entre els segles XIII i XIV, es va construir l’església de Sant Esteve, en transició del romànic al gòtic.
Aquest mercat medieval, també vol posar de relleu la relació de la vila amb l’ordre del Temple, i per això es farà un homenatge al darrer Gran Mestre de l’ordre, Jacques de Morlay, i una desfilada templera; a mes, també, s’hi faran espectacles de lluites medievals, conferencies, concerts i visites guiades per el nucli antic.
I per la mainada jocs infantils i xocolatada.
La vila de Bagà, des de el segle XVII al XX, vivia de l’industria tèxtil i de les mines de carbó; amb dues coses van fer fallida a la segona meitat del segle passat; i actualment viu del turisme, per la seva situació al Parc del Cadí-Moixeró,(a la vila esta l’oficina central del parc); a la seva rodalia es pot pescar, caçar bolets, practicar senderisme i excursionisme; esquiar al Coll de Pal, i esta a nomes 6 kilòmetres de la boca sud del Túnel del Cadí, que comunica amb la Cerdanya i Andorra.
A mes d’aquest mercat medieval, també es celebren d’altres festes, com la Fia Faia per Nadal, la Festa de l’arròs al febrer, l’Aplec del Paller al setembre, etc…
Os podeu informar a l’Oficina de Turisme, a telèfon: 619746099, o per mail: turismebaga@gmail.com
Llegenda recollida de la tradició oral en acta notarial a Bagà el 1431, a petició dels freners de Barcelona que tenien sant Esteve per patró.
Segons aquesta, Galceran de Pinós, almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria (1147) i hi caigué presoner. Els sarraïns demanaren pel seu rescat 100 000 dobles d’or, 100 peces de brocat, 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades i 100 donzelles. El rescat fou reunit, i es va formar una comitiva per anar a embarcar al port de Salou, però, abans que fos tramès, sant Esteve i sant Genís salvaren Galceran de Pinós i el seu company de la presó, Santcerní, i els deixaren miraculosament en terres catalanes a la platja prop de Vilaseca, on es van trobar amb la comitiva del rescat.
La llegenda, fou inclosa per Tomic a les Històries e conquestes, així com pel pintor Tramulles a les pintures de la capella de Sant Esteve de la catedral de Barcelona.
Entre el 16 (Corpus) i el 22 de Juny, a Sallent, es celebren Les Enramades; una festa d’orígens medievals, en la que, des de fa mes de 600 anys, es guarnien els carrers de la vila amb branques de boix i olivera, per la processó del Corpus.
CARRER D’AMBIENT PERSA.
Actualment, es una festa tradicional d’interès nacional; en la que ja no es fa la processó, però els veïns guarneixen els carrers, amb decoracions temàtiques, al estil dels carrers del barri de Gracia de Barcelona; complementats per els “embotits”, uns personatges farcits de palla, amb cap de drap i careta; que, segons la llegenda, deriven dels ninots que , van fer els vilatans, un cop que la vila estava en perill de ser atacada, col·locant-los a les muralles, armats amb tota mena d’eines del camp, i van aconseguir fer passar de llarg l’enemic, que va pensar que hi havia molts defensors; avui en dia, els col·loquen sobre un portal de fusta instal·lat al carrer de Sant Bernat, i a sota s’hi fan les “balladetes”, amb els gegantons i els grallers.
ELS EMBOTITS.
Per informació es pot trucar a l’ajuntament: 938370200 , o al mail: sallent@sallent.cat
Llegenda de Maria Freixau, heroïna de la llibertat: Un poema de Joan Vilaseca “Juanito Català”el 1888:
Tinc com una glòria el de recordar-vos la història d’un aguerrida donzella que avui ningú no en fa memòria. Vaig a contar-la perquè vegeu amb quina fe els nostres avantpassats lluitaven, quan veien que perdien ses llibertats. Hi havia una donzella, d’uns disset a divuit anys, filla d’uns honrats paraires tan honrats com liberals que a més de molt hermosa franca i depresa en tot cas posseïa per a la guera un do sobrenatural. Quan d’algú a parlar li anava d’amor, quan algun aimant per obtenir la mà d’ella cec i sens descansar mai, enfron se li presentava li sabia contestar: «Ans que l’amor és la pàtria, ans que tot la llibertat. Quan la patria serà lliure de dèspotes i de tirans, mon amor serà peral jove que més mèrits contraurà en la lluita que al llancar-nos tots junts venim obligats, ensems honra i dignitats, nostres costums, nostres ossos i nostres lleis prinipals. Era una nit, trista nit, ni la lluna, ni una estrella brillava per l’infinit i sols se sentia el cri d’alerta del sentinella. De sobte, per un dels nous portals que van obrir unes mans criminals, quan tot estava quiet, va entrar amb llurs punyals les tropes de Mossèn Benet. Quan aquí se m’adonaren ja no hi havia temps per res, però per això no desmaiaren i a la defensa es llançaren tal com havia promès. Com salvatges esfereíts van lluitar aquells maleïts contra tota humana llei deixant la plaça del Rei plena de morts i de ferits Les cases incendiades feien veure retratades les villanies comeses: pertot criatures malmeses i mares assassinades. L’endemà, entre un feix de morts i al costat de la bandera amb què ella alenava els cors vares trobar els opressors la donzella altanera Aquella dona aguerrida que amb valor i gran lleialtat i un heroisme sens mida va sacrificar sa vida per la santa llibertat.
Font d’informació: Ramon Camprubí ANGLE EDITORIAL 1996
Entre el 26 i el 27 d’abril, a L’Arboç del Penedès, celebren la Fira Modernista del Penedès.
Aquesta vila malgrat no ser molt gran, conta amb mes d’una vintena d’edificis modernistes, com ara : l’edifici Les Amèriques, Cal Gallart, la pastisseria la Confiança, o el Castell Bellesguard.
SENYORES D’EPOCA.
Duran la fira, pel nucli antic, principalment al carrer Major, es podran veure personatges vestits d’època, com els Amics del rei Josep o “Las chicas de oro”; i també las puntaires, que son tota una institució d’aquesta vila, on conten amb l’escola de puntaires i el Museu de puntes de coixí; a mes, es farà una gimcana per els edificis modernistes, i a la casa de cultura es podran visitar dues exposicions del col·leccionista local Josep Plana; una il·lustracions de Ramón Mir, i l’altre de cartells i segells de les fires de Barcelona i Sevilla del 1929.
El dissabte 26, al mati, es podrà veure una exposició de cotxes i motos antics a la Rambla Gener.
El diumenge 27 de maig, al mati, es podran fer visites guiades a La Giralda, i a la Masia de Cal Gallart (escola Joliu), a carreg dels alumnes del Camp Joliu, que també presentaran el projecte “racons de L’Arboç”.
LA GIRALDA DEL ARBOÇ.
Duran els dos dies, es faran, el mercat modernista, tallers infantils, i una marató d’espectacles al carrer, amb, concerts, exhibicions de dansa, números musicals, titelles, màgia i teatre de carrer, amb la participació de La Baldufa, Xarop de Canya, L’Elenc i L’embruix, entre d’altres.
Per informacio podeu trucar a l’ajuntament: 977670083, o per e-mail a: turisme@arbocenc.cat
La introducció de la punta al coixí al nostre país es pot afirmar amb certesa que fou en el transcurs del segle XIII-XIV, segurament al cap de poc temps d’iniciar-se a França o Itàlia.
De ben segur fou també en aquest segle XIV en el qual es va iniciar la confecció de les puntes al coixí a l’Arboç; les primeres referències escrites que trobem de la confecció de punta al coixí a l’Arboç daten del l’any1498, on trobem en uns capítols matrimonials que la núvia deixa com a dot uns “llançols randats”, és a dir, fets de punta al coixí; la qual cosa es fa suposar que si al segle XV la punta al coixí va assolir prou rellevància econòmica com per a generar referències escrites, significa que en aquell moment ja hi havia una tradició i ja feia temps que aquest art es practicava a l’Arboç. Per tant, per deducció històrica, es por afirmar que aproximadament durant el segle XIV, es va iniciar a l’Arboç la pràctica i perfeccionament d’aquesta artesania.
També es desconeix de quina manera va arribar i qui va portar aquest art a l’Arboç; pel context històric i pels moviments migratoris succeïts durant els segles XIV i XV es de suposar que a l’Arboç hi arribés una o varies famílies procedents de Flandes (actual Bèlgica) o de Venècia, (actual Itàlia) que el practicaven. En veure la població local que les puntes al coixí podien ser una font d’ingressos amb una certa importància, de seguida molts arbocencs van aprendre aquest art.
Durant els segles XVII i XVIII la punta al coixí, poc a poc, va esdevenint una font d’ingressos cada cop més important per a moltes famílies arbocenques. De fet, ja a finals del segle XVIII es pot afirmar que la punta al coixí s’havia consolidat com a una indústria artesana i una font d’ingressos molt important per a molts nuclis familiars.
Així, la indústria de la punta al coixí a l’Arboç, que ja es troba plenament consolidada a finals del segle XVIII, es professionalitza i s’internacionalitza durant el primer quart del segle XIX; tant es així que l’any 1827 una delegació d’arbocencs van anar a l’exposició de Paris a mostrar les seves puntes amb una clara intenció d’obrir mercats.
Va ser així, superant les circumstàncies, amb molt esforç i fent les coses molt ben fetes des del punt de vista estratègic, econòmic i artesà que la indústria de la randa arbocenca esdevé un referent a nivell nacional.
Durant tot el segle XIX i fins al primer terç del segle XX l’Arboç es converteix en un centre de distribució de puntes i els randers de l’Arboç venen el seu gènere arreu.
L’any 1920 es considera un dels punts àlgids de la indústria de la randa a l’Arboç, ja que s’organitza al poble la “I Exposició Local de Puntes alCoixí”, on els randers més importants del moment (p.e. Casa Rosa Cinta, Vives, etc) hi van exposar els seus productes com un aparador que va atraure a nombrosos empresaris del sector.
Les puntes de l’Arboç eren conegudes pertres qualitats bàsiques, la seva finor, la seva delicadesa i la originalitat dels seus motius ornamentals.
A l’Arboç es feien les peces més difícils i complicades que només les mans més expertes podien teixir. La fama que van agafar les puntes de l’Arboç va fer que avui es pugui afirmar que no hi ha cap casa reial europea ni cap governant del segle XX que no tingui una punta al coixí feta a l’Arboç; moltes puntes fetes a l’Arboç decoren encara molts palaus i estan incorporades als tresors nacionals de molts països.
Els dies 26 i 27 d’abril, a Piera, es celebra la Fira del Sant Crist, que forma part dels actes de les Festes del Sant Crist de Piera, que se celebren entre el 22 d’abril i l’1 de maig.
Aquesta fira es celebra des els anys 30s i 40s, en aquella època, en un format mes de pagès… fins que el 1989 es va començar a celebrar amb el format modern, com una fira multi sectorial, amb l’objectiu de potenciar el comerç local.
PARADETES DE LA FIRA.
Es una gran mostra de productes i serveis del poble, i amb participació de mes de 200 expositors, locals i d’arreu de Catalunya, que ocupen mes d’un kilòmetre del carrer principal; amb parades i estands de productes de tota mena i mercat d’artesania.
BRUIXA RECLAM A UN FORN DE PA.
En el àmbit de la fira, es faran exhibicions esportives( zumba, bodi combat…);exhibicions de dansa ( hip-hop, sevillanas…) concerts i balls; diverses exposicions, concursos, tallers i jocs infantils, també titelles.
A mes al Parc del Gall Mullat, s’instal·laran les atraccions i el Piera Motor Festival, un festival amb concerts i barbacoa d’ambient “biker”
Per informació, podeu trucar a l’ajuntament : 937788200.
Aquesta llegenda ens explica com un dia de primavera, un pel·legrí va trucar a la porta de la casa de la Maria Llopart.
La Maria Llopart era una senyora vídua que vivia a Santa Creu de Creixà i que era molt i molt pobre, no tenia ni un rosegó de pà.
El pel·legrí quan va veure a la Maria va dir:
– Bon dia, em podria donar una mica de pà? – va demanar el pel·legrí.
– Jo no tinc pà. Com vols que tinguem pà si estem en sequera? – li va dir Maria Llopart.
– Mireu bé a la pastera que segur que tens pà! – va contestar el pel·legrí.
I li Maria Lleopart li va tornar a contestar:
– És impossible, jo no tinc pà! – I la Maria es va ficar a plorar.
Llavors el pel·legrí, que diuen que era un àngel, li va dir:
– Tot té remei, la sequera s’acabarà si feu una processó amb la imatge del Sant Crist. Així que, si trobes pà, vés al convent del poble, trenca la paret i allà trobaràs un Sant Crist, treu-lo a passejar i aleshores plourà i s’acabarà la sequera.
La Maria Llopart va mirar a la pastera i es va trobar pà, un pà acabat de fer, i va cridar:
– MIRACLE!, Tinc pà! – però quan va sortir a donar-li el pà al pel·legrí, aquest ja no hi era.
La Maria i altra gent del poble van anar al convent, van tirar la paret i van trobar el Sant Crist. Després van demanar permís al Bisbe de Barcelona per treure el Sant Crist i ell els hi va dir que podíen fer la processó el dia 28 d’abril. Molta gent de la comarca es va assabentar i va anar ràpidament cap a Piera a veure el Sant Crist.
Van treure a passejar al Sant Crist el dia 28 d’abril i, llavors, van començar a sortir núvols negres, a caure gotes grosses i ben grosses i aviat la sequera es va acabar de tant que va ploure.
Des d’aquell 28 d’abril de l’any 1688, cada 28 d’abril es celebren les festes del Sant Crist de Piera i cada 100 anys el treuen a passejar per la vila.
Del 18 al 20 d’abril, es a dir, del Divendres Sant fins el Diumenge de Pasqua, a Hostalric, celebren la seva fira Medieval.
Amb aquesta fira, es recrea l’època de quan la vila era cap i casal del vescomtat de Cabrera, amb un gran mercat, i personatges i activitats d’aquells temps.
Aquesta fira esta dividida en dos espais:
PORTAL DE BARCELONA.
El Nucli antic emmurallat, on estarà el mercat d’artesania, (ceràmica, orfebreria, confecció…) i alimentació, (embotits, dolços, caramels, formatges…), mostra de cuina medieval, musica medieval i atraccions; ocupant el carrer Major, entre la porta de Barcelona i la torre dels Frares, i el carrer Raval; també es podrà passejar per el camí de ronda de la muralla.
I la Fortalesa, al cap de munt del poble, amb un campament medieval, i un altre de templers, exposició d’estris i armes medievals, combats de cavallers, ambientacions històriques, mostres d’oficis antics, visites guiades per la fortalesa, demostracions i torneig d’arqueria, i als vespres, espectacle de foc al fossar.
ELS GEGANTS D’HOSTALRIC.
També es faran, tallers infantils, com el de malabars o l’escola de cavallers; cercaviles musicals amb bufons, ball de gegants, teatre de carrer (Etili el soldat, el carro dels matasans, el Vescomtat de Cabrera…), titelles (El cavaller d’Hostalric, la llegenda de Sant Jordi, el fantasma del castell…) i circ.
El començament de la fira, el marcarà la desfilada dels vescomtes de Cabrera i el seu seguici, des del convent fins el castell; i el punt i final, serà un espectacle de clausura a la plaça de la Vila.
Per informar-vos podeu trucar a l’oficina de turisme : 972874165, o al mail: turisme@hostalric.cat.
Sembla que el nom d’Hostalric va tenir el seu origen en un hostal testimoniat des del segle XI, però no és fins al 1106 que veiem documentat el nom de la vila, i al 1145 ja es parla del castell.
Al 1242 Jaume I el Conqueridor atorga al vescomte de Cabrera la llicència per a la celebració del mercat setmanal i un any més tard la vila obté la carta de poblament amb l’objectiu d’afavorir la creació d’un nucli de població estable prop del castell.
A Bernat I de Cabrera se li deu el primer emmurallament de la vila i amb els seus descendents, Hostalric es va convertir en la capital administrativa dels extensos territoris del vescomtat.
El recinte emmurallat, segueix el traçat de l’antic camí Ral i data del segle XIV. Se’n conserven uns 600 metres i va ser construït amb la pedra basàltica extreta del turó del castell.
La muralla és alta i acaba amb merlets quadrats. Darrera d’aquesta hi havia el camí de ronda que comunicava les torres (200 metres de muralla passejable). Les torres són cilíndriques i semicilíndriques i se’n conserven deu, incloses la del Convent i la dels Frares. El Portal de Barcelona és una de les quatre entrades a la vila emmurallada.
La Torre dels Frares és una de les construccions medievals més importants d’Hostalric, amb una alçada i un volum major respecte a la resta de les torres. La torre fa uns33 metres d’alçada, té tres plantes museïtzades i unmirador. L’estructura es fonamenta sobre la roca, amb una base més ampla que el mur superior.
Cronològicament data del segle XIII i es troba fora del recinte emmurallat. Rep el seu nom del convent de Pares Mínims que tenia davant, l’actual ajuntament. Pel que fa a les característiques constructives s’utilitzà la pedra basàltica de l’aflorament del castell i la calç extreta de les muntanyes del Montnegre.
Aquesta torre de defensa militar estava dividida en 3 plantes i una terrassa; la primera planta era la cisterna, la segona on estaven els soldats i la tercera el magatzem de queviures i armament.
Les lluites feudals van tenir ressó a la vila d’Hostalric i l’any 1462 laguerra delsRemences deixava la seva empremta quan els habitants de la vila es resistien a obrir les portes a les tropes de la Generalitat, que tallant vinyes i camps de blat amenaçaven per entrar al recinte emmurallat.
En conseqüència es decidí modernitzar les fortificacions de la vila, i durant la guerra dels Segadors es dugueren a terme les primeres obres de campanya, amb terraplens de terra i feixines que protegien el castell i les muralles medievals.
Els dies 12 i 13 d’abril, a Navarcles, celebren la Fira del Abad, Monacalia, que recrea l’historia de la relació (no gaire bona a partir del s XVII) entre el poble i el monestir de Sant Benet, de qui depenia des de la fundació del poble al segle XI, fins a mitjans del XIX.
Els fets es recreen en diferents representacions teatralitzades, com la de la prohibició dels carnavals, per part de l’Abad, en el segle XVII, o el desig de la vila de passar a dependre de la Corona, en comptes del Monestir, del XIX.
BALL DE LES BUGADERES.
També es faran diferents balls, com el de zíngares, el de les bugaderes, el de la verema, i de gegants.
A la plaça de Sant Valentí, les bugaderes, ens mostraran feines de casa d’abans, com: fer: bugada, lleixiu, sabó, perfum, melmelada, o mitja, i desgranar blat de moro.
PREPARANT MENJAR.
Per tot el nucli antic podrem veure, parades d’artesania: figures religioses, bijuteria, ceràmica, heràldica…; de llaminadures: xocolata, fruita confitada, licors… i també mostres d’oficis antics: fer ceràmica amb torn, bufar vidre , fer cistells o sabates d’espart.
També es podrà anar a la Taverna Monacal, a la plaça de la Cervesa, amb vermuts i musica en directe, gastronomia i cervesa a dojo; y a la plaça del Vi, mostra, venda, i degustació de vins, no en va el poble esta a la D.O. Pla de Bages.
Per els menuts, també tindran diverses activitats, com un trenet dels Amics del Ferrocarril, o una tirolina i tallers de circ, a la plaça Aguilar, i el dia 2 al vespre, un gran espectacle de circ a la plaça de l’Església.
Per mes informació, podeu trucar al Ajuntament: 938310011.
Una curiosa peça de relíquia per contacte ja desapareguda estava relacionada amb sant Valentí, venerat antigament al monestir de Sant Benet de Bages. Era l’anomenat, precisament, el “cristall” de Sant Valentí, format per una bola semiesfèrica transparent degudament engalzada amb filigrana d’orfebreria i pedres precioses.
Joan Amades explicava l’origen llegendari d’aquest objecte: en una època de secada molt forta que un frare, que no semblava gaire entenimentat, va prometre acabar amb una relíquia. Així, es va apropar a Tolosa (França) on va robar les relíquies de sant Valentí; els habitants del lloc el van empaitar fins a trobar que un riu barrava el pas al lladre; aleshores, les aigües es van obrir i el van deixar passar; després d’aquest prodigi ja no el van seguir més; camí enllà, cap al seu destí, el frare va passar pel Pont de Cabrianes on, al molí que hi havia, la molinera anava de part i estava a punt de morir; aleshores, deia Amades, “el monjo va omplir un vas d’aigua del riu, va posar-hi al damunt les relíquies i l’aigua al punt va convertir-se en un vidre transparent i cristal·lí”.
El monjo va ensenyar aquest cristall a la partera que va poder infantar ràpidament. “Aquell vidre –seguia el folklorista-, fet d’aigua, únic al món, posat en un ric reliquiari, ha obrat grans miracles, sobretot en el sentit d’afavorir els parts, i diverses vegades, quan la reina havia d’infantar, l’havien portat al palau reial junt amb moltes d’altres relíquies”.
Aquest devia ser un costum ben arrelat ja que el periòdic Eco de la Montaña del darrer dia de 1863, editat a Vic, apareix la notícia que mossèn Blas Preciado, familiar del bisbe de Vic, havia anat a Madrid a dur el ‘cristall’, amb motiu d’un altre part d’Isabel II que es preveia en les setmanes següents. La notícia assenyala que “el cristal de S. Valentin se veneraba de muy antiguo en la iglesia de los monjes Benedictinos de S. Benito de Bages, habiendo sido posesor de dicha preciosa alhaja el M. R. Padre Guerrich, último Abad del antiguo é histórico monasterio de Bages, que entendemos la legó al Ilmo. Sr. Obispo de Vich en su testamento.
Vino á esta ciudad tan venerada joya en el dia de la solemnisima fiesta de S. Miquel de los Santos del pasado año [1862] llevada por dicho sacerdote, que la entregó, ignorando todavía a la sazon todo el aprecio que de ella se hacía por nuestras Soberanas”.
La relíquia devia fer el seu efecte ja que el 12 de febrer de 1864 va néixer l’infanta María Eulalia de Borbón amb una llarga vida: va viure 94 anys. D’aquest cristall en parlaven, també els goigs. Els més antics diuen:
“Aquell cristall miraglós que formàreu de aigua pura fins entre ls’ Reys assegura quan ab Déu sou poderós; puig per Ell ajudau Vos á las donas en son part…”
I els de 1945 relataven:
“Si us reclama la partera l’escolteu benignament sia reina o molinera té de vostre ajut esment. El cristall és la senyal d’estar vós atent allí”
En la biografia del bisbe vigatà Josep Torras i Bages es recull una referència a aquesta relíquia: “Relacionada amb sant Valentí hi ha l’altra relíquia coneguda per ‘Cristall de sant Valentí’, objecte ovalat, de la mida d’un ou de gallina […]
Ens temps passats era portat devotament a les dones parteres de la comarca, i àdhuc per al mateix fi fou presentat a la Casa Reial.
Foragitats els monjos de Sant Benet, el Cristall, per desig del darrer abat, és confiat al bisbe de Vic, i al palau el troba el Doctor Torras.
I en ocasió que la família propietària del Pont de Cabrianes desitja utilitzar-lo en la forma dita, Sa Senyoria no té inconvenient a fer-li’n cessió, acompanyat d’una carta, en la qual diu al senyor Joaquim Bertran [propietari de la masia] que confia de la seva prudència que no ha de fer-ne un ús indiscret”.
Com ja vaig comentar fa uns dies, enguany alguns carnavals s’han enrederit al mes de març, un Com ja vaig comentar fa dies, un d’aquests es el Carnaval de Terra endins de Torelló, que, enguany es celebra del 24 al 30 de març, tot i que, el passat dia 11 es va fer la presentació al teatre Cirvianum
El dijous 24, al vespre, es farà, EL PULLASSU, que tradicionalment es fa el Dijous Llarder; es un cercavila amb un ritual màgic i ludiuc-sexual, amb coral, cobla, grallers, diables, capgrossos, gegants i el rei Carnestoltes; amb uns personatges com, en Xapot el Bruixot, el gegant Margalef, la Geganta Fortiana, el Botxí i la Guita-Tita, entre d’altres.
EL PULLASSU.
Bàsicament, l’historia va de que, en Xapot necessita la tita d’en Margalef, per engreixar la Guita-Tita i aconseguir l’Apozema, per el que envia a na Fortiana per enredar-lo, i al Botxí per que l’hi talli la tita.
El divendres 25, serà la nit de les Senyoretes i Homenots, que des de mitjans els 80, en que un grapat de pesca-llunes, que no volien esperar a la rua, van agafar robes de les seves mares o germanes i van sortir a fer gresca vestits de dones, començant així la nit de les Senyoretes, que es una de les icones de la festa; des de el 2009, també hi participen les dones, disfressades d’home; uns i altres desfilaran per la passarel·la de la plaça Nova.
CARROSSA DE LA RUA.
El dissabte 26 serà la festa grossa, amb la celebració de la Rua, en la que participen mes de 20 carrosses, amb les seves respectives colles, a mes de que també poden desfilar els qui van disfressats per “lliure”, doncs no hi ha tanques per separar el públic de la desfilada; la rua travessa tot el poble, des d’el Camp Montserratí fins acabar a la zona esportiva, on es celebrarà el Terra Endins Festival, una festa amb DJ que durarà fins la matinada; allí, també es lliuraran els premis; l’organització facilitarà un servei de bus nit, entre les 4 i les 5’30 de la matinada per poder tornar a casa amb seguretat, a pràcticament tots els pobles de la comarca.
Finalment, el dimecres 30, serà l’Enterrament de la Sardina ( que normalment es fa el dimecres de cendra); en el que munten la capella ardent del Rei Carnestoltes al teatre Cirvianum, des on sortirà una comitiva, encapçalada pel Bisbe Nicolau, l’alcalde i d’altres autoritats, per acompanyar el cadàver en un carro tirat per quatre cavalls, fins a la plaça Vella on serà cremat, i desprès… sardinada popular¡¡¡
Per mes informació, podeu trucar al ajuntament: 938591050, o per mail torello@ajtorello.cat.
Tot seguit es deixo un petit resum de la temàtica.
El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat pels vilatans de Torelló. Els seus poders màgics l’han convertit en un objecte de culte, misteriós per qui no l’hagi conegut de prop però indispensable pels qui n’han comprovat els efectes. Sense ell, la vida a la Vall del Ges no seria ni de bon tros la mateixa.
Temàtica i capítols:
1er.Una visita inesperada durant la presentació del Carnaval de Terra Endins portarà a tres integrants de l’autoanomena’t Kumandu Barrila a iniciar una lluita contra els poders municipals i eclesiàstics per recuperar el Falatell i proclamar la República de la Barrila. La història ens convoca, per on comencem a buscar?
2on.El Kumandu Barrila avança determinat cap a la recerca del Falatell i s’endinsa al subsòl de Torelló, on una xarxa de túnels secrets els conduirà fins a les entranyes de la història del Carnaval de Terra Endins. Mentrestant, la Guàrdia Sueca, custodis del bàcul màgic, no defalleixen en la seva tasca de protegir el Falatell que reposa en una cambra blindada de l’Ajuntament de Torelló. Accedir-hi no serà fàcil, només una por els farà febles…
3er. L’any 937 Xapot el Bruixot forjà el Falatell amb l’ajuda del Diable. Durant més de tretze segles la vara màgica s’ha encès amb abundant lluentor reconeixent els descendents de Carnestoltes, malgrat els reiterats intents d’aturar-lo dels poders municipal i eclesiàstic, el Falatell segueix passant de mà en mà fins a arribar als nostres dies. Poseu-vos en fila! A la primera persona que se li encengui serà Carnestoltes 43è!
4at. El Vampir de Vic ha aconseguit apropiar-se del Falatell i celebra la seva particular victòria al mig de la plaça Major de la Ciutat del Sants. El Bisbe Nicolau i l’alcalde de Torelló faran mans i mànigues per recuperar-lo, però un dilema aborda a Nicolau… què passaria si en comptes d’un poca-solta, qui activés el Falatell fos una bona persona, de moral cristiana, que sabés portar el ramat pel bon camí i que detesta la barrila? Vine Xapot i que la llum del Falatell el reconeix-hi el nou sobirà!
5e. El Bisbe Nicolau ja té el Falatell i ara necessita aconseguir que aquest el reconegui com a nou sobirà per tal de proclamar la República de la Penitència. Per fer-ho, Nicolau i la Guàrdia Sueca s’endinsaran fins allà on no ha arribat mai ningú, l’amagatall del Cavaller del Gran Pullassu. D’altra banda, l’alcalde s’ha fet construir una rèplica de la gaiata i també té els seus propis plans pel futur del Carnaval de Terra Endins.
6e. Arriba el Dimecres de Cendra i encara no hi ha rei ni reina. Les Profecies del Germà Malaquies diuen que hi ha temps fins a les 12 de la nit per a proclamar un nou sobirà. L’alcalde convoca tothom a la plaça de la Vila. Sembla que podria tenir el Falatell però ningú ho sap del cert…
Els dies 26 i 27 de febrer, de 10 a 20,30 h, a Manresa, celebren la Fira de l’Aixada, quès el mercat medieval de les festes de la Llum, que van començar el dia 12.
La Fira de l’aixada es ve celebrant des del 1997, i ens trasllada al any 1345, en que, el 21 de febrer, va ocórrer el misteri de la llum, que provinent de Montserrat, va penetrar a l’església del Carme; posant fi a la polemica de la construcció de la Sèquia de Manresa, per dur l’aigua del Llobregat.
GUARDIA REIAL
Aigua i llum son els símbols d’una festa que retorna el barri antic de Manresa al segle XIV, entre la Basílica de Santa Maria y la muralla del Carme, amb l’ambientació dels carrers, que s’omplen d’artesans d’oficis antics, funambulismes, joglars, cavallers, tornejos i altres atraccions, duran tot el cap de setmana.
Enguany, el acte central de la Fira, la representació teatralitzada dels fets, tindrà lloc a la plaça Major, en dues parts, la primera, titulada L’inici de tot, a les 12,30, i la segona, L’aigua es llum, a las 19,30; a mes es representarà l’obertura de portes als Portals del Carme, de Sobrerroca i de Sant Miquel, a les 10’30; 11’00 i 11’20 respectivament; i el canvi de guàrdia, als mateixos portals , a les 17’35, 16’45 i 19’00.
ESPECTACLE MEDIEVAL.
També es podran veure espectacles de dansa al Parc de la Seu, i ales places de Sant Ignasi, Major, Puig mercadal, d’Europa i de L’om; duels víkings a la plaça del Milcentenari; esgrima a la plaça Gispert; teatre a la Casa Amigant, i es muntaran punts d’informació al Parc de la Seu, la Plaça Major i la de L’om.
Tant mateix estarà obert el carrer del Balç, un carrer semi-soterrani, on es faran actuacions a la Sala Quinti; i es podran fer visites teatralitzades a la Seu.
Al final de la festa es reviu el mite de la Llum amb la projecció d’un laser que travessa la rosassa de l’església del Carme.
També, el 6 de març, te lloc la Transèquia, un recorregut resseguint la sèquia, des de Balsareny fins el Parc de l’Agulla, a Manresa, passant per Sallent, Santpedor i Sant Fruitós del Bages. (Es pot fer caminant o corrent).
En principi las restriccions per Covid, seran mínimes, però millor informar-se a www.aixada.cat , o al Ajuntament tel: 938753423.
Història de la Séquia y llegenda de la misteriosa llum, extret de:
Cap a l’any 1333 “lo Mal Any Primer” i següents, hi va haver una manca de pluges que ocasionà males collites. La misèria i l’esterilitat de les terres del terme i la comarca de Manresa durant l’any 1337, porta a la necessitat de desviar l’aigua del riu Llobregat per fer-la arribar a Manresa.
Els consellers de la ciutat de Manresa l’abril de 1339 (Jaume d’Artés, Bertran de Castellbell, Bernat de Sallent, Pere Vilella, Jaume Amergós i Berenguer Canet), demanen una Reial Autorització a Pere III per prendre aigua del Llobregat, al terme de Balsareny, i conduir-la a Manresa. Així començaren l’octubre de 1339 les obres per construir una séquia, -avui un transvasament-, al terme municipal de Balsareny.
Però hi va haver un problema amb les terres que el bisbatde Vic tenia al termedeSallent. La idea que aquest transvasament passés per les seves possessions no va ser ben vista pel bisbe de Vic, Galcerà Sacosta. L’oposició del Prelat feia referència als grans prejudicis que provocaria als seus súbdits i a l’església, per què el bisbat tenia molts molins, a la zona del castell i terme de Sallent, moguts per la força de l’aigua que disminuiria, deixant inútils els molins propietat del bisbe de Vic.
L’any 1341, Galcerà Sacosta imposa penes canòniques molt greus als consellers i a la ciutat de Manresa. Així doncs, Manresa durant cinc anys es quedà amb els temples sense culte a causa de l’entredit episcopal i s’aturen les obres per construir la séquia. Finalment, el 19 de novembre de 1345 arriba la signatura de la concòrdia entre la ciutat i el nou bisbe de Vic, Miquel de Ricomà (havent mort l’anterior, Galcerà Sacosta). Aquesta concòrdia serà ratificada pel rei i el Sant Pare. Aquell mateix any es reprenen les obres de construcció de la séquia que acabaran el 1383.
El mite i la llegenda
Segons explica la primera relació de la Llum “el dia 9 de les calendes de març (21 de febrer) de dit any, vigília de la Cadira de Sant Pere, després de la sortida del sol, vegeren a la capella de dit altar (de la Santíssima Trinitat, al convent del Carme de Manresa) una flama o signe clar i fulgent, semblant a una estrella, que sortí de dita capell i pujà suaument i sense precipitació fins a la volta de dita capella”.
La segona relació de la Llum parla de què: “21 de Febrer era hora de tersia (que serien les nou de la matinada) […], veuen tots generalment venir una molt maravellosa llum donant tant de claror que sobrepujava lo claror del Sol, la qual venia de las partidas de Nostra Sra. de Montserrat […], passà per demunt del mitj de la Ciutat entre dos ayres, cobrint los raigs del Sol i tirant la via de la Berge Maria del mont del Carme que està cituada dintre la Ciutat en una montanya prop la muralla. La gran multitud de gent qui anava qui homens, donas y minyos seguint la sua via; y com la llum estigué devant de la Iglesia comensà a tocar la campana per ella mateixa.”
Entre els dies 8 i 13 de febrer, es celebra, a Centelles, la festa del Cau de bruixes, creat el 1998, encara que la majoria d’activitats seran el dissabte 12.
Des de fa segles, tota la zona del Montseny, i el poble mateix, tenien fama de ser zona de bruixes, d’aquí les dites: “de Centelles bruixes totes elles”, o “Centelles terra de bruixes”; fins i tot, des del 2007, els gegants del poble són la Cent, una Bruixa jove i maca, i el Teies, un home amb cap de boc.
LA CENT EL TEIES I LES BRUIXES.
Aquesta festa es recolza en la tradició de les Bruixes Blanques o Dones Sàvies; en ella sol haver-hi un mercat màgic, conferències d’esoterisme, màgia, carrers temàtics, espectacles de carrer, música…i el dissabte, a partir de mitja tarda, es pot veure nens i grans disfressats de bruixes i bruixots, fins i tot hi ha tallers de maquillatge, alguns amb treballs realment impressionants; es faran diversos concursos, com el de carrers guarnits, el de racons embruixats; el de fotos per Instagram….
UNA BRUIXA MODERNA.
El dijous 10, a les 7,30 de la tarda, conferència Les dones sàvies a Catalunya. El divendres 11, a les 7,30 de la tarda, Xerrada La bruixa de dins, la màgia de fore; i a les 9 de la nit tindrà lloc el Sopar Embruixat i ritual. El dissabte 12, a partir de les 10 del matí, el Mercat Màgic, i una activitat dirigida als nens i joves, el Sketchcrawl, un recorregut pels carrers dibuixant la festa (hi haurà un concurs de dibuix); a partir de les 11, l’escola de bruixeria, cercaviles i espectacles ( la venjança de la bruixa, i Temps de revoltes); a la tarda s’obriran els carrers temàtics; i a la nit es proclamarà la Bruixa de l’Any, entre les dones del poble.
Durant tot el cap de setmana hi haurà un espectacle interactiu, d’esglais i sobresalts, titulat la Payrona, amb freqüents sessions cada dia.
Amb el tema del Covid, l’any passat no es va celebrar, i aquest es farà amb les restriccions que marqui el Procicat, en principi, aforament limitat, mantenir distàncies i ús de mascareta.. Abans d’anar-hi recomano trucar a l’ajuntament per a informar-se, tel 938810375, o consultar a http://www.centelles.cat/caudebruixes
Tot seguit os deixo una versió de la llegenda de les Cent teies; extret de:
Revisant els arxius, els geganters van trobar una llegenda que diu que totes les dones de Centelles, sols pel fet d’haver nascut a la població, tenen més facilitat que d’altres per aprendre a conèixer les herbes remeieres i las seves propietats, per això, en altre temps eren anomenades bruixes.
.
Una altra proposta fou estudiar llegenda d’on provenia el nom de Centelles. Estant ocupat el castell de Sant Martí pels moros, una nit els habitants de las rodalies lligaren una teia encesa a cada banya de 50 moltons o bocs i els enviaren muntanya amunt fent molt de soroll. Els moros, pensant que els atacava un gran exèrcit, fugiren deixant el castell abandonat. I el nom del poble ve precisament de les cent teies que duien aquests bocs.
I així fou com el gegant triat seria un boc.
S’encarregà del disseny dels gegants el centellenc Marc Morera. Un cop fets els esbossos, els artistes d’Alma Cubrae van confeccionar els motlles per tal d’acabar d’escollir la forma definitiva.
El gegant porta calça vermella i va amb el tors un; llueix una trinxa i cinturó negre rematat amb l’escut de Centelles, mentre que a les mans porta una teia encesa.
La geganta té una figura juvenil i esvelta, amb cabell llarg fins a mitja esquena; no és una bruixa dolenta d’encanteris i maleficis, sinó que és una bona remeiera que sap d’ungüents i pomades, del poder de les herbes medicinals per guarir els mals d’amor i desencisos; porta faldilla i brusa blava ajustada al cos, força escotada i sense mànigues. A la mà dreta porta una serp, símbol del seu poder sobre els rèptils, i a la mà esquerra una bossa d’herbes medicinals collides la nit de St. Joan, tal com diu la tradició.
Els gegants són fets de poliester i el disseny de la roba va anar a càrrec de l’Alba Aiz; la confecció dels vestits la varen fer les dones de la colla, sota la direcció de la modista Dolors Mas.
A finals de 2006 els gegants gairebé estaven enllestits. La primera idea fou estrenar-los el 31 de Desembre, diada de Santa Coloma que és la patrona del poble.
Però no va ser fins el 21 d’abril de 2007 que es van presentar a la plaça Major de Centelles. Per votació popular se’ls posaren els noms de Cent a la geganta i Teies al gegant, recordant la llegenda del nom del poble.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 