Etiqueta: FESTES POPULARS

Categorías
CATALA FESTES POPULARS LLEGENDES

FIRA DE NADAL DE CALDES DE MONTBUI

Els dies 26-27 i 28 de novembre, i 3-4-5-6-7 i 8 de desembre, a Caldes de Montbui, celebran la Fira de Nadal, que és la primera celebració nadalenca en el nostre territori, tradicionalment vènia celebrant-se el primer cap de setmana de desembre, però enguany s’estén des de l’últim cap de setmana de novembre, fins al pont de la Puríssima; la fira comença amb l’encesa de l’arbre de nadal el divendres 26 a la tarda.

L’OLLA GEGANT DEL BROU.


Paral·lelament també es celebra un mercat d’artesans, tots dos esdeveniments es celebren en el marc dels carrers del centre històric de la vila i a l’emblemàtica plaça de la Font del Lleó, amb la seva aigua a 74º; en aquesta plaça es duu a terme el fet més singular d’aquesta fira, la preparació del brou de Nadal amb carn d’olla en una gran olla de 1,5 metres de diàmetre i 1600 litres de capacitat, amb aigua termal i en foc de llenya; per a la seva elaboració, col·laboren diversos restaurants, carnisseries, xarcuteries i botigues de verdures locals; enguany està previst fer dues olles de brou, per la qual cosa seran més de 3000 litres de brou; tots els dies de la fira es podrà degustar i comprar brou, fins a la fi d’existències, es recomana portar got propi.

PARADETES DE CARRER.


Repartides pel centre històric es trobaran unes 150 parades amb objectes nadalencs, artesania, antiguitats, alimentació i cuina sobre rodes.
També hi haurà activitats dedicades a la quitxalla, com fer cagar el tió (els diumenges a mig dia), diversos espectacles i tallers nadalencs.
També es podran visitar diverses exposicions, com la de diorames de pessebres, a l’espai l’Olla.


En principi les mesures anti-Covid, seran les que dicti el Procicat, segurament  l’ús de la màscareta i algun tipus de control d’aforament.
Per a més informació, podeu consultar a l’oficina de turisme, (tel 938654140) o al mail: fires@caldesdemontbui.cat

Llegenda del Fort Farell, extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fort_Farell

En Fort Farell, conegut també amb el nom del Gegant del Pi, és el més popular gegant de la mitologia catalana. Això es deu principalment a la fama que va assolir, puix que va anar absorbint llegendes que originàriament pertanyien a altres gegants.


Diuen que era nascut a Caldes de Montbui, a una masia que es deia CanFarell però de tan fort que era tothom li deia Fort Farell; era tan alt i gros que de vegades feia servir un pi com a bastó per caminar, d’aquí li vingueren els sobrenoms.

Era pagès i un dia, mentre sembrava, una persona li demanà per un camí i, de tan gros i fort com era, va aixecar els bous i l’arada per assenyalar-li’l.

S’explica que quan en Colom va anar a Barcelona de tornada del seu viatge de les Amèriques ho va fer acompanyat d’uns indis negres enormes que van deixar meravellats els Reis Catòlics; la gent catalana, però, va dir que no estava pas tan impressionada, ja que ben a la vora hi havia un home que era més gros que tots aquells indis. Com que els presents no s’ho creien, el van avisar i en arribar volien que pagués la taxa de llenya, atès que no hi havia deixat el pi, però ell se’n va desempallegar llençant-lo per sobre de la muralla sense cap esforç. Per demostrar com n’era de superior al negre portat per en Colom, el va agafar tot cridant: «Aparteu-vos, gent d’Amèrica, que allí on caurà tot ho aixafarà!», i a força de músculs el va llançar amb tanta força que el negre va arribar fins a les Amèriques.

Una altra llegenda explica que en assabentar-se que Barcelona, havia caigut sota el poder dels moros es va enrabiar tant que va arrencar un pi de soca-rel i amb unes poques passes es va plantar davant de la ciutat; tot seguit va demanar al moro que governava la ciutat, popularment conegut com el Gegant de la Ciutat, de lluitar-hi, i ho varen fer; el va guanyar d’un cop de pi ben clavat, i així va quedar alliberada la ciutat.

Hi ha una cançó molt popular que ho narra, la primera estrofa explica com s’acosta el Gegant del Pi a la ciutat i la segona com el Gegant de la Ciutat se n’escapa corrents per les teulades de Barcelona:

El Gegant del Pi,

ara balla, ara balla,

el Gegant del Pi,

ara balla pel camí.

El Gegant de la Ciutat,

ara balla, ara balla,

el Gegant de la Ciutat,

ara balla pel Terrat.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS LLEGENDES

FESTA DE LA RATAFIA, SANTA COLOMA DE FARNERS

Entre els dies 6 al 14 de novembre, en Santa Coloma de Farners, se celebra la 40a edició de la Festa de la Ratafia, amb tota una sèrie d’actes i mostres de productes al voltant d’aquest licor de nous i herbes.

La ratafia és un licor tradicional de les terres catalanes amb més de mil anys d’antiguitat. Reconeguda com a denominació geogràfica, es diu popularment que, com que cada casa de pagès feia la seva, n’hi ha una multitud de receptes.

Aquest licor s’elabora a partir de nous tendres mesclades amb diverses plantes aromàtiques. La mescla macera durant almenys dos mesos; després es decanta el líquid resultant, i s’hi afegeix sucre, alcohol i aigua, per envellir en bótes de fusta tres mesos més. El resultat final és una beguda alcohòlica amb una graduació propera a trenta graus, de coloració de caramel, de gust dolç però amb un toc lleugerament amargant.

Sobre l’origen del nom, diu la llegenda, segons mossèn Cinto Verdaguer, que la ratafia fou inventada per un pagès català que la va oferir a tres bisbes en un brindis per segellar un pacte. «Rata fiat» és una expressió llatina que significa «queda firmat».

VISTA DE LA VELA, AMB L’EXPOSICIO DE PRODUCTES.


Els dies 6 i 7 de novembre, en la vela de la plaça Farners, tindrà lloc la mostra de Ratafias de Santa Coloma, amb la presentació de la “Ratafia Volem”, elaborada especialment per a commemorar aquesta 40a edició; el dia 6, a més, s’efectuara la presentació de la Festa, i la primera fase del concurs de Ratafias casolanes, on 45 experts jurats triaran, entre més de 200 ratafías, les 3 millors de Catalunya i una nominació per a la millor d’elaboració local; també hi haurà una visita guiada, prèvia inscripció, a l’obrador de la Sobirana Cooperativa ; un concert-vermut al migdia, i a la nit…castanyada!!!.


Els dies 10 i 11 s’inauguran les diverses exposicions, entre elles la “Volem Ratafia”, a la Casa de la Paraula, on s’explica la relació de Santa Coloma amb la ratafia, i es presentara la col·lecció de 40 postals commemoratives de les 40 edicions, que estaran a la venda, individualment en 40 establiments de la vila.


El dia 11 tindrà lloc l’inici oficial de la festa, amb la processó de la Confraria de la Ratafia per anar a buscar el pendó, seguit d’un acte litúrgic del Llibre de la Ratafia , i la Ruta de la Ratafia, amb l’acompanyament dels gegants, capgrossos , una batucada, trabucaires i circ de carrer; acabant amb un concert.


El dia 12 es celebrara la Gala de la Ratafia, i la final del concurs, en el pavelló de la Noria, també es nomenara el confrare d’honor d’enguany.
I els dies 13 i 14, en la vela de la Plaça Farners, es celebrara la Fira de les Ratafias i productes artesans, on es podran comprar i degustar totes les ratafias comercials, (per a degustar cal comprar ticquet i un got a l’estand oficial); també es farà una demostració de la destil·lació del licor.


A la Plaça Firal, estarà el Ratafiarium, una fira d’aliments preparats amb ratafia: Xuxos, bunyols, xocolates, coques, melmelades…
També, el dia 13, hi haurà un taller de cuina amb ratafia, una cercavila amb els gegants, i actuació del ball de diables; a més, en el casal d’avis, tindrà lloc el V congrés de licors i aiguardents casolans, reservat a productors i elaboradors.

BUNYOLS DE RATAFIA.


El dia 14, una plantada de castells, un taller de rebosteria amb ratafia, i a la nit, a la plaça Farners, es celebrara la litúrgia de clausura de la festa.
També, durant el cap de setmana, tindran lloc diversos espectacles infantils, jocs, visites guiades a exposicions, xerrades, activitats esportives i concerts; els restaurants oferiran, en la seva carta, plats elaborats amb ratafia, i les pastisseries xocolates i pastissos amb ratafia.


En principi les restriccions pel Covid, seran el control d’aforament, reserva prèvia per a espectacles, visites guiades i xerrades, màscareta i desinfecció de mans; de tota manera l’última paraula la té el PROCICAT; per a més informació o consultas podeu contactar amb la Confraria de la Ratafia en la seva web www.ratafia.cat/contacte/

O amb l’ajuntament de la vila, Tel. 972840808, o el mail ajuntament@scf.cat  

  Adjunto una llegenda de Santa Coloma:

LLEGENDA DEL FILL DEL CASTELL, extreta de: http://www.xtec.cat/serveis/crp/b7990112/llegend/coloma1.htm.

Conten que una noia de Cal Sobirà de Santa Creu, va tenir una relliscada amb el seu promès, motiu pel qual els seus pares la van fer fora de casa. D’amagat, però, els promesos es van casar a l’ermita de Sant Miquel de Cladells, i el matrimoni es quedà a viure amb l’ermità. Tos tres eren feliços. Van transcórrer uns mesos i, sense saber-se mai com va anar, un dia la noia trobà assassinats el marit i el bon ermità. La jove vídua no pogué tornar a casa seva, ja que l’únic testimoni del seu matrimoni no existia ja i els seus pares no l’haurien acollida. Així és que optà per marxar d’aquells indrets.                                              Li faltava ben poc perquè el fill del seu amor li naixés i, per por que la gent malpensés de la seva virtut, davant la impossibilitat de testificar el seu casament, s’adreçà envers el castell de Farners per reposar i arrecerar-se a les seves ruïnes. Un cop hi arribà, mirà envers l’ermita de la Mare de Déu de Farners, erigida als peus de la fortalesa, demanant ajut a la Verge en el seu infortuni. Al punt succeí un prodigi : Els murs del castell quedaren il·luminats amb una potent resplendor i tot seguit se li acostà una dama bellíssima envoltada de claror, que l’ajudà a desocupar i es féu càrrec de la criatura que acabava de néixer. En aquell moment, va passar un bon home, i la Mare de Déu (que no era altra la bella dama) li preguntà on anava. Ell va respondre que la seva muller havia tingut un infant mort, i cercava una criatura per a alletar. Llavors la Verge li lliurà el nen de la vídua, dient-li que passats dos anys el tornés allí mateix i li seria pagat el didatge.

Aquell matrimoni es féu càrrec del nin, al qual crià amorosament, i al cap de dos anys tornaren al castell de Farners amb la criatura.

Para la falda (digué la Mare de Déu a la dona). I la hi ompli de quelcom molt pesant. -No mireu què és fins que arribeu a casa vostra. Sereu rics per sempre més.

Dit això, va desaparèixer amb el nen.

La dida i el seu home se’n tornaren a casa seva força amoïnats; però la dona no va tenir espera i, pel camí aixecà una punta del davantal. Amb gran sorpresa i ràbia comprovà que era sorra, i la llençà allà mateix. Molt disgustats arribaren a casa i, en treure’s el davantal, li va caure a terra una engruna de la sorra que havia quedat en un doblec del voraviu, la qual es convertí de sobte en una unça d’or.                     Si haguessin fet cas del que els havia dit la Senyora, haurien estat rics per tota la vida.

La filla del Sobirà es va fer monja. El seu noi va créixer fort, valent i caritatiu, i fou conegut arreu pel sobrenom de «El fill del Castell».

Categorías
CATALA FESTES POPULARS FETS HISTORICS LLEGENDES

FIRA DE BRUIXES SANT FELIU SASSERRA.

Entre el 29 d’octubre i l’1 de novembre, a Sant Feliu Sasserra, es celebra la Fira de les Bruixes; fira que es celebra en aquesta vila del Lluçanes des de l’any 2001, en substitució de l’anterior Fira de Tots els Sants.

AKELARRE DE LES BRUIXES I EL MASCLE CABRÓ.


Amb aquesta fira es commemora la caça de bruixes, que va tenir lloc el segle XVII, en la que  400 dones catalanes van ser ajusticiades; entre 1618 i 1648; a Sant Feliu, per mitjà del caçador de bruixes, Cosme Soler “Tarragó””, van ser processades 23 dones per bruixeria, 6 de les quals van ser penjades en el Serrat de les Forques, (al Lluçanes aquests processos els duia a terme la justícia ordinària, en lloc de la Inquisició, per això es qu’eren penjades en comptes de cremades).


Enguany estan previstos els següents actes: el dia 29, a les 18 hores, una sessió de lectura de contes i llegendes de bruixeria, a la biblioteca de Sant Pere; el dia 30, una visita guiada a la casa del consell i els jurats, i un concert al carrer Països Catalans; el 31, a la tarda, teatre de titelles Bruxinel-lis, i a la nit, entre les 18 i les 22 h, es celebra la Festa Bruixa, amb diverses actuacions; i el dia 1, en el nucli antic, es munta la Fira de les Bruixes, pròpiament dita, amb parades de productes artesans, esotèrics, del comerç local, i com no… BRUIXES!!!

AMBIENTACIO DELS VEINS PER LA FIRA.


Aquest dia es podrà fer una visita guiada, prèvia reserva, al Centre d’Interpretació de la Bruixeria, completada amb un passeig pel nucli antic de la vila, acabant en el Serrat de les Forques; i també es podrà veure alguna de les recreacions teatrals que es duran a terme al carrer Països Catalans, des de les 11 fins a les 18 hores.

REPRESENTACIO A LA FIRA, Foto de Josep M. Montaner.


Les mesures anti-covid previstes, seran les habituals, control d’aforament, reserva prèvia per a actuacions i espectacles, màscareta…; de tota manera, davant canvis d’última hora, aconsello consultar amb el Centre d’Interpretació de la Bruixeria, al telèfon 697463076 o per e-mail : firabruixes@gmail.com . (També per a reservar)

-LA BRUIXA DE BADIA, DE SANT FELIU SASSERRA: Extret de, https://sites.google.com/site/bruixesosona/llegendes-de-bruixes-d-osona/bruixa-de-badia

Badia, és una casa situada al municipi de Sant Feliu Sasserra, actualment en runes. Es diu que fa molts anys hi vivia una bruixa. La seva jove, deia que quan se’n anava de casa i passava tot el dia a fora es moria una bèstia que hi havia a la casa, però cada cop una de diferent. Era molt misteriosa i per on passava sempre hi havia animals que emmalaltien o morien.

Un dia, la bruixa Badia, va sortir quan despuntava per anar a visitar el poble de la Torre d’Oristà. A mitja tarda ja tornava cap a casa. Quan passava per la casa de la Farigola (Sant Feliu – Torre d’Oristà), es va parar a parlar amb la mestressa de la casa i paral·lelament va començar a garrinar una truja. Després d’una bona estona de xerrameca, va reprendre un altre cop el camí. Al cap de deu minuts, la truja va començar a mossegar els garrins acabats de néixer. La mestressa de la Farigola es va esverar, ja que allò no ho havia fet mai, i ja va sospitar que allò era cosa de la bruixa que havia passat. La pagesa va anar a buscar uns escapularis beneïts el dia del novenari i aigua beneïda del salpàs. Els va penjar al coll de la truja i la va ruixar amb aigua beneïda. Automàticament, la bèstia ja no va matar a cap més garrí ja que l’aigua beneïda era una protecció contra les bruixes.

Va morir a Sant Feliu Sasserra, els seus familiars en tenien cura però vivia sola. El dia en que es va posar molt malalta i els seus familiars van veure que li quedava poc, la van abandonar, ja que la creença era que quan moria una bruixa, els seus poders passaven al familiar més proper, però si no havia estat al costat en la seva mort, passava a la següent i així successivament, començant per les noies. En cas que ningú agafi els poders, es moren amb la bruixa. La seva mort, va ser assistida per uns veïns que en veure que es moria, van avisar al capellà. Aquest va socórrer la dona amb el sagrament de l’extreumació. Quan va arribar, va fer la cerimònia d’imposició dels sants olis. Per fer-li la unció als peus, s’havia de treure les mitges, però no hi va haver manera perquè no es movia, només repetia: Qui el vol? El mossen va recomanar als assistents que ningú pronunciés: jo el vull, ja que si algú ho feia, es convertiria en bruixa. El capella només contestava: Torneu-lo a qui us el va donar. Després d’unes hores, la dona va dir: el qui el vulgui és a la xemeneia. Va morir.

El gat de la bruixa:

Aquesta, tenia un gat negre molt gros i amb pelatge fi i lluent. Sempre estava al costat de la porta i mai menjava. Un dia un veí li va dir: Ja veuràs aquest com marxa d’aquí. Li va tirar una galleda d’aigua al damunt, però aquest no es va immutar ni se li va mullar el pèl. El dia que la mestressa va morir, ell va desaparèixer, era un ésser molt estrany. Es deia que el gat i la bruixa eren el mateix ésser. Deien, també, que la dona va créixer com tothom però que un dia va fer un pacte amb el dimoni i li va donar poders per fer malifetes i perquè la gent no sabés que era ella, agafava la forma de gat. La gent es preguntava com ho feia per ser als dos llocs alhora i la resposta era simple: el gat era el mateix dimoni. Des del moment de la mort, el dimoni havia perdut tots els poders sobre el cos sense vida i ningú va agafar-los, en canvi si algú hagués dit: Jo el vull, llavors el gat hauria estat el costat d’aquesta persona.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS LLEGENDES

FIRA DE FIRES DE CASTELLTERÇOL

El diumenge 17 de 0ctubre, de 9 a 15 hores, a Castellterçol, celebren la Fira de Fires, en la qual conflueixen quatre fires diferents lligades a la manera de viure del poble:


La Fira Ramadera, amb una mostra d’animals del poble; cavalls, rucs, vedelles, ovelles, porcs, aviram, conills i abelles; amb demostracions d’algun treball antic, com el de ferrer, esquilador de mules, bufador de vidre o filadora de llana amb roda i fus mecanics;  un concurs d’allioli, degustació de mels, i una rua amb ruc per als més petits.

FIRA DE BOLETS. ANY 2016.


La Fira de Bolets, amb exposició de les diferents espècies de bolets i plantes remeieres de la zona, venda de bolets i degustació de plats elaborats amb ells, butifarra, cansalada, pa i aigua; també demostracio de fer cistells de vimec.


La Fira d’Artesania, exposicio i venda de productes de proximitat, pa, coques, embotits, formatges, olives, roba, complements, sabates, joies i decoració; i una zona amb jocs infantils tradicionals.

ZONA DE JOCS.


La Fira de Brocanters, tot un carrer dedicat a la compra i venda d’objectes usats.


Aquestes fires estaran repartides entre, la plaça Prat de la Riba, plaça Vella i plaça dels Estudis.
Com en les fires comentades anteriorment, a causa de la Covid, hi haurà restriccions d’aforament, i les mesures cautelars que dicti el PROCICAT; per a més informació d’última hora, recomano dirigir-se a l’Ajuntament de la vila, al telèfon 938666188, o per e-mail, castelltersol@diba.cat.

Una llegenda de Castellterçol, extret de:  https://blocs.xtec.cat i https://diablesdecastelltersol.org

Fa molt temps hi havia un poble que tenia un castell imponent que dominava tota la contrada. Un estiu va començar una llarga sequera.

Un bon dia va trucar a les portes del castell una dona que portava un estrany recipient de vidre amb quatre brocs a les puntes i un de més gruixut al mig. A dins hi havia un líquid transparent que, per l’agradable olor que desprenia, recordava talment un perfum. Aquella dona no era pas una desconeguda per a la gent de la contrada. Tothom sabia que vivia no gaire lluny del poble, en una casa al mig del bosc, on, segons alguns, cultivava males arts i, segons uns altres, es dedicava a curar persones greument malaltes. Sigui com sigui, els vilatans es malfiaven de la seva incòmoda presència. Aquell objecte que portava tampoc no era desconegut del tot per la gent més gran del poble; alguns recordaven haver-ne vist de semblants a casa dels avis. Els havien explicat que en els balls de festa major s’omplien amb aigua de roses per a festejar les noies i convidar-les a ballar. En deien almorratxa.

.La dona assegurava que el contingut de l’almorratxa era la solució a la greu sequera,.però no se la van creure i la van tancar a les masmorres del castell i l’almorratxa que portava se la va quedar el mossèn. La dona va ser condemnada a morir i la situació anava empitjorant ja que darrera el castell van aparèixer tres sols i de tanta calor i secada el terra semblava brases.

 El senyor va obligar als pagesos a treballar de nit i van veure aparèixer un mussol que volva pel cel del poble. El pare Fruitós va ser l’encarregat d’anar-lo a buscar. L’ocell el va portar fins al graner del castell i va veure que era ple de tots els fruits cultivats amb la suor i l’esforç dels pagesos. En Fruitós ho va explicar al poble i el poble es va revelar contra el senyor del castell.

 El mussol, des de la torre, esguardava la multitud amb una mirada penetrant. De sobte, va girar el cap a banda i banda i va desplegar les ales. Volia que els vilatans el seguissin. Va volar fins a la part més alta de l’església, al campanar, just allà on el mossèn havia amagat l’almorratxa. La va prendre amb les urpes i, de nou volant, va fer que els vilatans tornessin a les terres properes al castell.

Començava a clarejar… Tothom es va adonar, amb sorpresa i alegria, que els tres sols havien desaparegut i que al cel, com per art de màgia, només n’hi apareixia un darrere de la torre del castell, com sempre s’havia vist.   El mussol va començar a escampar el líquid de l’almorratxa per tots els camps i els cultius de la zona, talment com a símbol d’allò que perfuma la vida.

Els vilatans, bocabadats, observaven com tot rebrotava i com els núvols començaven a créixer per darrere del coll de Sant Fruitós. Una pluja generosa regava els camps i, de nou, rieres, rierols, fonts i pous s’omplien d’aigua; gràcies a aquell mussol i a l’almorratxa el poble va tornar a tenir aigua i fruits

Com a agraïment, la gent de la contrada va batejar aquell poble amb el nom de Castellterçol, en record del castell que tantes vegades els havia protegit d’atacs enemics i dels tres sols que havien estat a punt de destruir-los. I des de llavors, els pagesos i les seves famílies no van tornar a passar gana i sempre es van repartir amb justícia i generositat els aliments que la terra els proporcionava..

Categorías
CATALA FESTES POPULARS

FESTA DEL PORC I LA CERVESA, MANLLEU

Els dies 3, 4 i 5 d’octubre, a la Plaça Fra Bernardi de Manlleu, s’hauria de celebrar la Festa del porc i la cervesa, una fira gastronòmica que es celebra des de l’any olímpic, 1992.


Aquesta fira gira al voltant d’aquests dos productes, amb mostres i degustacions de productes elaborats amb carn de porc, i exposició i tast de cerveses artesanes, tant nacionals com importades.

ROSTINT ELS PORCS A LA PLAÇA.


A part de les degustacions, l’acte més vistós és la matança (realment  escorxat, perquè per llei cal sacrificar-los en un escorxador regulat) i el rustit en foc de llenya, de porcs de qualitat, que després se serveixen per a dinar o sopar, en una carpa habilitada com a menjador, prèvia compra del corresponent tiquet; així com l’elaboració d’embotits, sobretot botifarra del perol, a la vista del públic; al costat de l’obrador d’embotits, s’instal·la un mercat d’embotits i productes de proximitat, a càrrec de paradistas del mercat municipal, i algunes xarcuteries emblemàtiques del poble, com Can Cerilles.


També es duen a terme diverses activitats gastronòmiques, com a tallers de cuina per a grans i petits, concursos de receptes, concurs de la llonganissa de la fira, concurs de la cervesa artesana de la fira, concurs d’Instagram…


Al voltant de la plaça hi ha un bon numero d’estands on comercialitzen cerveses, que també es poden degustar acompanyant entrepans de botifarra, xistorra, cansalada viada….; també podem trobar zones de joc per als nens, espectacles i concerts gratuïts.

LA FESTA DEL PORC I LA CERVESA, 2018.


La primera Festa del Porc i la Cervesa

Per Joan Arimany, publicat a El Ter, portal d’Osona, el 2017.

L’any que ve s’escauran els 25 anys de la celebració de la Festa del Porc i la Cervesa. El 1992 se’n va celebrar la primera edició. Per a Manlleu, aquell va ser un any de contrastos…

Sortíem d’un estiu imbuïts de l’exaltació olímpica de Barcelona, que tot el país va sentir en més o menys mesura, però estàvem en un angoixant i descarnat procés de desindustrialització que acabaria amb la desaparició de les empreses locals dedicades al tèxtil. Aquells mesos van ser un cop dur per a moltes famílies. La gent de Manlleu es va mobilitzar col·lectivament com poques vegades, públicament, amb una manifestació multitudinària. Enmig d’aquest procés, com una petita llum que espurnejava tot mirant el futur, va sorgir la festa que encara celebrem.

Si cal recordar i esmentar algú, amb agraïment, pel mèrit de provocar la gestació i el naixement de la Festa del Porc i la Cervesa –i crec que cal- aquest és Pau Portús i Parés. Empleat municipal que va dedicar gran part de la seva vida a l’Administració pública local,  va impulsar diverses activitats de tipus cultural, esportives i lúdiques –recordem el cinema que, precisament, duia el seu nom-, i va manllevar de l’Oktoberfest costaner una proposta diferent. Transportada a Osona, terra d’embotits, la cervesa que regava la festa d’origen alemany també havia de ser-hi ben present. No es tractava del beure per beure, sinó del tast mesurat que combina beguda i els productes elaborats a partir de la carn de porc. Havien de passar alguns anys per viure l’esclat de la cervesa artesana, però l’art d’elaborar llonganisses i altres productes del mateix origen animal ja formava part de l’essència de la nostra terra. Per tant, porc i cervesa, van fer una excel·lent parella.

El primer cartell, obra de Ramon Paracolls, insinuava plenament el sentit de la festa. Lluny dels dissenys digitals posteriors, transmetia la frescor del dibuixant de rotring sobre paper.

Un fet que pocs coneixen, i que va estar a punt d’esborrar la festa abans de néixer, és la tensió que el mateix dia de l’estrena va viure l’equip de govern d’aquell moment. La referència explícita a la cervesa en el mateix nom de la festa, va fer témer que fos anul·lada per instàncies superiors. Alguna notícia s’havia rebut sobre el tema, però, per alleujament dels organitzadors, la notificació no es va emetre. I al vespre, al punt de les 9 del 16 d’octubre de 1992, es va procedir a la protocol·lària punxada del primer barril.

Recordo les primeres edicions en les quals les atraccions envoltaven de gresca, llum i color, les parades de cervesa i embotits. Gairebé sempre, dalt d’un entarimat, alguna actuació artística reclamava les mirades dels presents. Sens dubte, la imatge que sempre associaré a aquella etapa inicial de la festa és l’actuació, el 1993, de la banda bavaresa de Fred Köhler, vinguda de Tirol. El seu ritme transportava els presents al lloc originari de la festa.

La fórmula va arrelar. Fins i tot, quan se li va canviar el nom per “Festa de tardor”, els mateixos promotors del canvi es van adonar de l’error. En poques edicions, la Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu havia assolit entitat pròpia. 

Amb els anys, ja en són vint-i-quatre, la festa ha canviat i s’ha transformat d’acord amb els temps. La festa va esdevenir popular en ser capaç d’adequar-se a noves sensibilitats i acollir nous al·licients per convertir-la en una fira gastronòmica de primer nivell. A dia d’avui –que no en el moment de crear-se-, sorgeix una reflexió que fa d’aquesta festa –o fira- una paradoxa: Com persisteix quan gairebé una quarta part dels manlleuencs tenen prescrit no ingerir alcohol ni carn de porc? Aquesta pregunta comporta llargues reflexions que, en qualsevol cas, s’haurien de tenir en compte…

Podria haver esperat a fer aquest article coincidint amb el quart de segle, d’aquí a un any, però m’ha semblat més adequat fer-ho ara. I la raó és perquè m’agradaria –un desig ben personal- que en escaure’s l’efemèride, a l’edició de 2017, es tingui un fugisser –o no tan fugisser- record per a Pau Portús. Si no hagués estat per ell, ho puc ben assegurar, aquests dies no estaríem de festa, sinó que Manlleu entraria, com cíclicament pertoca, a la melangiosa tardor.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS LLEGENDES

FESTES DEL TURA

A Olot, entre el 4 i el 8 de setembre, es celebren les Festes del Tura, que son la Festa Major de la població; en elles es commemora la troballa, segons la llegenda, de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, per un bou (tura en català antic), prop del Mas Caritat en el S XIV; precisament el 8 de setembre se celebra el dia de les Mares de Déu trobades.

LA MARE DE DEU DEL TURA.


Aquesta festa es celebra des de l’any 1636; i el seu plat fort és l’actuació, el dia 8, de la Faràndula olotina, a la plaça Major; aquesta Faràndula està composta per els gegants, sense noms, simplement El Gegant, documentat des del XVI, i La Gegantesa (no Geganta), des del XVII; els Nans o “capgrossos”, comandats pel Cap Lligamosques, que potser és el nan més antic de Catalunya, del XVII, antigament untaven aquest cap amb mel, per a atreure les mosques que així deixaven en pau a la resta de participants; i els Cavallets o Cavallins, també del XVII (els actuals daten de 1904), unes figures de cavalls sense potes, amb un forat al mig , on es col·loca el “genet”, que al seu torn fa de “potes”; a més també s’uneixen a la festa els gegants i capgrossos dels diferents barris de la ciutat.

ELS CAVALLETS D’OLOT.


Normalment, repartides durant els dies que duren les festes, també es celebren altres activitats, com: Les Barraques, on prendre begudes i fer algun mos; el Corre focs; els Castellers; el concurs de paelles; diferents Cercaviles, com la Batalla de les Flors, un cercavila de carrosses engalanades amb flors, seques o de paper, amb una gran batalla de confeti; La Turinada, una festa-rua, que travessa la ciutat fins a acabar a l’església del Tura, on té lloc el Ball de l’hora; i, a més, els clàssics concerts i competicions esportives.


Però enguany, amb el rotllo del Covid, només es faran, La Faràndula, a la Plaça Major; alguns concerts, repartits entre la Plaça de Braus i el Parc Nou; i algunes competicions esportives, tot amb aforament limitat, entrades anticipades (gratuïtes) i havent de romandre asseguts.

Llegenda de la Mare de Deu del Tura, extret de la Vikipedia.

L’origen del topònim Tura es vincula a una tradició del segle xv, segons la qual un bou anava cada dia a rascar el terra, prop del Mas Caritat, encara existent a la vora d’Olot, fins que un dia el llaurador, amo del bou, estranyat de la insistència de l’animal va cavar al lloc i va trobar la imatge de la Mare de Déu. D’aquesta llegenda àuria (comú, amb petites variants, a altres marededeus trobades importants, com la de Montserrat o Núria), en prové el nom actual, ja que tura, en català antic, significa bou i el nom, per tant, equival a Mare de Déu del bou. Des del segle xvi, el nom de Tura és comú, entre les dones, a Olot i rodalia.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS LLEGENDES

EL SERPENT DE MANLLEU

Amb aquest relat, estreno una nova categoria, en la que explicare coses sobre fires i festes populars, de les que he pogut gaudir; unes seran conegudes de tots, unes altres, no tant; intentare publicar, cadascuna, poc abans de les dates en què se celebrin, per si us ve de gust anar a gaudi d’alguna.


La FESTA DEL SERPENT, es celebra la nit del 14 d’agost, des de l’any 2006, inclosa entre els actes de la Festa Major de Manlleu (del 12 al 15 d’agost); és una representació festiva de la Llegenda del Serpent, qu’adjunto al final d’aquestes línies.

Manlleu. Festa del Serpent. Foto: GFM – Xevi Vilaregut.


L’espectacle consisteix en una espècie de corre foc, en el qual els diables porten una enorme serp articulada, comencen a la Devesa i creuen el Ter a l’alçada del embarcador, passan per davant del Museu del Ter, on comença la pirotècnia, pugen pel Torrent de la Borina, per a girar pel carrer Cavalleria, fins al carrer de la Font, la Plaça Dalt Vila i baixan, finalment, a la Plaça Fra Bernardí, on se celebra l’apoteosi final; però enguany, pel rotllo del Covid, es farà de forma restringida, en el Pla del Rocòdrom, amb aforament limitat i reservant entrada (gratuïta) per endavant.


També, des del 2007, el mateix dia 14, a la tarda, es celebra la versió infantil de la festa, “El Serpent dels Menuts”, organitzada per animadors infantils, amb una serp més petita i amb gran participació de la quitxalla, que a més poden participar en nombrosos tallers de pintura i manualitats; tradicionalment es celebra al Passeig del Ter, però enguany, també s’ha restringit, i sera als Jardins de Can Puget.

LA LLEGENDA DEL SERPENT, de http://www.serpentmanlleu.cat:

 El Serpent de Manlleu és un relat llegendari propi de la ciutat de Manlleu
que descriu com, en temps reculats, un serpent vivia al bosc de la devesa, prop del nucli urbà, al altre banda del Ter; un serpent no es pas una serpota qualsevol. Ai ca! Un serpent es una bestiasa gran com una casa de pagès, proveïda d’una abundosa cabellera qu corona un diamant gros i lluent, que només es treia per anar a beure al riu.
Un vailet que volia aconseguir el diamant va estudiar els costums de
l’animal i quan el serpent va deixar el diamant, el va agafar i va sortir corrents.
Veient que el serpent el perseguia va entrar dins d’una casa; el serpent no trigà a arribar devant el portal, i començà a pocar la porta amb la inmensa cua.                                                L’animalas va aconseguir esbotzar la porta, mentrestant el sagal va amagar
el diamant sota d’un morter,perquè el serpent no el pogués agafar.
Llavors l’animal va entrar a la casa i es va enrotllar al morter estrenyent-lo
fins que va morir exhaust per l’esforç.                                  Com a penitencia, el diamant va ser ofert a la Mare de Deu de la Font, i restà allí fins que els francesos el van robar.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar