Del 6 de desembre al 8 de gener, a la vila osonenca de Manlleu, celebren el Badanadal, que ofereix diverses activitats per gaudir d’aquestes festes, a la plaça Fra Bernadi.
L’edició d’enguany, disposa de dues pistes de gel, una per els principiants i l’altre per els “experts”, amb una superfície total de 1000 metres quadrats; als vespres s’hi faran projeccions de “videomapping”.
PISTA DE L’EDICIÓ 2019.
Es podrà gaudir de moltes activitats en família, tallers, jocs, contes, concerts…; un rètol lluminós de Manlleu i una bola gegant per fer-se “selfies” i també d’exposicions de pintura i fotografia, i la creperia.
LA CARPA, LA PISTA I EL TOBOGAN.
En edicions anteriors, a mes, hi havia una carpa al costat de la pista de gel amb ludoteca per a la quitxalla,(quan ho vaig conèixer, al 2005, amb taules y cadires per que els pares fessin un mos mentre els petits patinaven o jugaven); però sembla que enguany no han posat la carpa; també, els últims anys, hi havia un tobogan de gel, per lliscar amb trineu.
Per informació, podeu consultar a fires@manlleu.cat , o a la OPE 938515022.
Poema de Nadal , d’en Miquel Martí i Pol:
POTSER NADAL
Potser Nadal és que tothom es digui a si mateix i en veu molt baixa el nom de cada cosa, mastegant els mots amb molta cura, per tal de percebre’n tot el sabor, tota la consistència. Potser és reposar els ulls en els objectes quotidians, per descobrir amb sorpresa que ni sabem com són de tant mirar-los. Potser és un sentiment, una tendresa que s’empara de tot; potser un somriure inesperat en una cantonada. I potser és tot això i, a més, la força per reprendre el camí de cada dia quan el misteri s’ha esvanit, i tot torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
El primer cap de setmana d’octubre, enguany 1 i 2 d’octubre, a Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, celebren la 16ª Fira Internacional de Bruixeria.
BALL DE BRUIXES.
El escenari principal de la Fira es El Clot del Infern, prop de la zona esportiva, dividit en els espais del Foc, l’Aire,l’Aigua i la Terra; allà estarà instal·lat el mercat esotèric, i es faran diferents activitats i espectacles, com tir amb arc, un taller de destil·lació, ball de bruixes i gegants, màgia, un espectacle màgic el dissabte al vespre…i rituals com el d’obertura, el dissabte al mati; o la salutació al sol, el diumenge.
UNA BRUIXA AMB VISITANTS.
Un altre escenari, es el Castell de Juvinyà, on tindran lloc xerrades i conferencies sobre màgia i bruixeria.
Per mes informació, podeu dirigir-vos a l’oficina municipal de turisme, telèfon: 972290507, o per mail turisme@santjoanlesfonts.cat
Llegenda de la Pesanta:
La Pesanta, originària de la Garrotxa perquè “sembla ser que es va despertar dels terratrèmols que va haver-hi allí en l’Edat mitjana”. Aquest geni “pervertit”, relata l’autor, es colava a les cases a la nit i es posava sobre el pit dels que dormien per a alimentar-se de les seves angoixes, la qual cosa els provocava terribles malsons.
Afortunadament, la llegenda conta que existeix una manera per a evitar-la: deixar unes llavors de mill en l’ampit de la finestra. “La Pesanta té les mans foradades, com els follets, i vol recollir el mill, però li cau de les mans, d’aquesta manera, la hi té entretinguda i no entra a casa”.
Se la sol representar com una espècie de gos negre molt gros, o, també, amb aspecte de dona monstruosa.
Els dies 26 i 27 d’abril, a Piera, es celebra la Fira del Sant Crist, que forma part dels actes de les Festes del Sant Crist de Piera, que se celebren entre el 22 d’abril i l’1 de maig.
Aquesta fira es celebra des els anys 30s i 40s, en aquella època, en un format mes de pagès… fins que el 1989 es va començar a celebrar amb el format modern, com una fira multi sectorial, amb l’objectiu de potenciar el comerç local.
PARADETES DE LA FIRA.
Es una gran mostra de productes i serveis del poble, i amb participació de mes de 200 expositors, locals i d’arreu de Catalunya, que ocupen mes d’un kilòmetre del carrer principal; amb parades i estands de productes de tota mena i mercat d’artesania.
BRUIXA RECLAM A UN FORN DE PA.
En el àmbit de la fira, es faran exhibicions esportives( zumba, bodi combat…);exhibicions de dansa ( hip-hop, sevillanas…) concerts i balls; diverses exposicions, concursos, tallers i jocs infantils, també titelles.
A mes al Parc del Gall Mullat, s’instal·laran les atraccions i el Piera Motor Festival, un festival amb concerts i barbacoa d’ambient “biker”
Per informació, podeu trucar a l’ajuntament : 937788200.
Aquesta llegenda ens explica com un dia de primavera, un pel·legrí va trucar a la porta de la casa de la Maria Llopart.
La Maria Llopart era una senyora vídua que vivia a Santa Creu de Creixà i que era molt i molt pobre, no tenia ni un rosegó de pà.
El pel·legrí quan va veure a la Maria va dir:
– Bon dia, em podria donar una mica de pà? – va demanar el pel·legrí.
– Jo no tinc pà. Com vols que tinguem pà si estem en sequera? – li va dir Maria Llopart.
– Mireu bé a la pastera que segur que tens pà! – va contestar el pel·legrí.
I li Maria Lleopart li va tornar a contestar:
– És impossible, jo no tinc pà! – I la Maria es va ficar a plorar.
Llavors el pel·legrí, que diuen que era un àngel, li va dir:
– Tot té remei, la sequera s’acabarà si feu una processó amb la imatge del Sant Crist. Així que, si trobes pà, vés al convent del poble, trenca la paret i allà trobaràs un Sant Crist, treu-lo a passejar i aleshores plourà i s’acabarà la sequera.
La Maria Llopart va mirar a la pastera i es va trobar pà, un pà acabat de fer, i va cridar:
– MIRACLE!, Tinc pà! – però quan va sortir a donar-li el pà al pel·legrí, aquest ja no hi era.
La Maria i altra gent del poble van anar al convent, van tirar la paret i van trobar el Sant Crist. Després van demanar permís al Bisbe de Barcelona per treure el Sant Crist i ell els hi va dir que podíen fer la processó el dia 28 d’abril. Molta gent de la comarca es va assabentar i va anar ràpidament cap a Piera a veure el Sant Crist.
Van treure a passejar al Sant Crist el dia 28 d’abril i, llavors, van començar a sortir núvols negres, a caure gotes grosses i ben grosses i aviat la sequera es va acabar de tant que va ploure.
Des d’aquell 28 d’abril de l’any 1688, cada 28 d’abril es celebren les festes del Sant Crist de Piera i cada 100 anys el treuen a passejar per la vila.
Els pròpers dies 6 a 8 de desembre, és a dir el pont de la Puríssima, de 10 a 20 hores, es fará el Mercat Medieval a Vic, en el qu’els carrers del centre històric, la Rambla i la Plaça Major, retrocedeixen en el temps per a transformar-se en un poblat medieval, ple de mercaders, artesans, tavernes, firaires i espectacles de carrer; amb 323 parades i unes 200 actuacions.
CAMPAMENT DE TIR AMB ARC.
A les parades dels mercaders es podrà trobar: bosses i complements, cremes i sabons, mel i herbes medicinals, embotits, formatges, coques i pastissos, xocolates, conserves…i a les tavernes, begudes i menjà, com a pernil, botifarras i xai a la brasa, pop, crepes, xurros, entrepans… També hi haurà mostres d’oficis antics: ferrers, fusters, escrivans, forners…; activitats infantils a la zona de les adoberías, música, balls i espectacles a l’aire lliure, com l’assalt del Altarriba, un recorregut teatral per diversos punts de la ciutat, amb recreació d’alguns fets històrics del segle XV, durant la guerra civil catalana.
ACTORS ITINERANTS.
Aquest any degut, al Covid, hi haurà alguns canvis, a més dels protocols que dicti el Procicat, que en principi seran el control d’aforament i l’ús de màscareta en aglomeracions; les parades es traslladaran a la part exterior del barri antic i fora de muralla, per a evitar les aglomeracions en els carrers estrets; les ubicacions es repartiran pels parcs de Jaume Portell i de Jaume Balmes, les zones de la Atlántida i de les Adoberías, les Rambles, la Plaça del Carbó, el Carrer Soletat i Hospital del Cloquer.
També l’Assalt del Altarriba patirà un canvi de format, passant a dir-se la Trifulga del Altarriba, serà un espectacle de carrer, amb menys actors, que encarneran uns nous personatges, uns comediants que relataran els fets 50 anys després, i que es mouran amb carro des de la Plaça Gaudí fins a l’arbreda de la Atlántida, amb una nova escenografia que inclourà titelles i música en directe. Hi haurà programació cultural a Vic Punt Zero i al Museu Episcopal. Podeu informar-vos millor a l’oficina de Fires i Mercats de l’Ajuntament (OFIM), telèfon 938833100, o per mail a: fires@vic.cat
Adjunt un extracte d’un relat sobre la presencia, a Vic, de la plaga medieval per excel·lència:
Eduard Junyent en la seva obra La ciutat de Vic i la seva història hi dedica un apartat i assegura que “el 1348 fou l’any fatídic de l’aparició de la pesta negra que infestà tot Europa i que, en revingudes successives, deixà la població reduïda als dos terços”.
A Vic, l’epidèmia hi aparegué el mes d’agost d’aquell any i va causar 244 morts fins a finals d’any. L’any següent es produïren 281 defuncions i els rebrots se succeïren fins al 1397.
El descens de la població va fer que el rei Joan I concedís la llibertat d’establir-se a la capital d’Osona a tothom que volgués, per tal de pal·liar aquesta disminució demogràfica. Segons ens explica Junyent, el rei català va autoritzar a venir a Vic a qualsevol persona, fins i tot si aquesta arribava fugint d’algun compte pendent amb la justícia. El municipi, per la seva part, concedia als nouvinguts deu anys de perdó de tributs.
Les conseqüències de la pesta foren catastròfiques no només per a Vic sinó per a tots els pobles de la comarca, perquè es despoblaren i els camps foren abandonats.
En una societat bàsicament agrària i autàrquica, és a dir amb intercanvis comercials limitats, les males collites o la impossibilitat de conrear els sembrats més propers a les zones habitades sovint significaven l’aparició de la fam. Proliferaren, per tant, els robatoris i també el que en aquella època s’anomenava “les bandositats”, això és la presència de grups de persones que es dedicaven a assaltar els pocs viatgers que s’atrevien a circular pels camins.
Malgrat tot, el mateix Junyent diu que a finals del segle XIV, la “vitalitat ciutadana” reprengué el progrés amb la presència de gent vinguda de fora que va dinamitzar els oficis i l’activitat econòmica comarcal. Tanmateix, els episodis epidèmics de pesta s’anaren succeint a Osona fins al segle XVII, amb el seu corol·lari de defuncions, misèria i inseguretat.
El diumenge 17 de 0ctubre, de 9 a 15 hores, a Castellterçol, celebren la Fira de Fires, en la qual conflueixen quatre fires diferents lligades a la manera de viure del poble:
La Fira Ramadera, amb una mostra d’animals del poble; cavalls, rucs, vedelles, ovelles, porcs, aviram, conills i abelles; amb demostracions d’algun treball antic, com el de ferrer, esquilador de mules, bufador de vidre o filadora de llana amb roda i fus mecanics; un concurs d’allioli, degustació de mels, i una rua amb ruc per als més petits.
FIRA DE BOLETS. ANY 2016.
La Fira de Bolets, amb exposició de les diferents espècies de bolets i plantes remeieres de la zona, venda de bolets i degustació de plats elaborats amb ells, butifarra, cansalada, pa i aigua; també demostracio de fer cistells de vimec.
La Fira d’Artesania, exposicio i venda de productes de proximitat, pa, coques, embotits, formatges, olives, roba, complements, sabates, joies i decoració; i una zona amb jocs infantils tradicionals.
ZONA DE JOCS.
La Fira de Brocanters, tot un carrer dedicat a la compra i venda d’objectes usats.
Aquestes fires estaran repartides entre, la plaça Prat de la Riba, plaça Vella i plaça dels Estudis. Com en les fires comentades anteriorment, a causa de la Covid, hi haurà restriccions d’aforament, i les mesures cautelars que dicti el PROCICAT; per a més informació d’última hora, recomano dirigir-se a l’Ajuntament de la vila, al telèfon 938666188, o per e-mail, castelltersol@diba.cat.
Fa molt temps hi havia un poble que tenia un castell imponent que dominava tota la contrada. Un estiu va començar una llarga sequera.
Un bon dia va trucar a les portes del castell una dona que portava un estrany recipient de vidre amb quatre brocs a les puntes i un de més gruixut al mig. A dins hi havia un líquid transparent que, per l’agradable olor que desprenia, recordava talment un perfum. Aquella dona no era pas una desconeguda per a la gent de la contrada. Tothom sabia que vivia no gaire lluny del poble, en una casa al mig del bosc, on, segons alguns, cultivava males arts i, segons uns altres, es dedicava a curar persones greument malaltes. Sigui com sigui, els vilatans es malfiaven de la seva incòmoda presència. Aquell objecte que portava tampoc no era desconegut del tot per la gent més gran del poble; alguns recordaven haver-ne vist de semblants a casa dels avis. Els havien explicat que en els balls de festa major s’omplien amb aigua de roses per a festejar les noies i convidar-les a ballar. En deien almorratxa.
.La dona assegurava que el contingut de l’almorratxa era la solució a la greu sequera,.però no se la van creure i la van tancar a les masmorres del castell i l’almorratxa que portava se la va quedar el mossèn. La dona va ser condemnada a morir i la situació anava empitjorant ja que darrera el castell van aparèixer tres sols i de tanta calor i secada el terra semblava brases.
El senyor va obligar als pagesos a treballar de nit i van veure aparèixer un mussol que volva pel cel del poble. El pare Fruitós va ser l’encarregat d’anar-lo a buscar. L’ocell el va portar fins al graner del castell i va veure que era ple de tots els fruits cultivats amb la suor i l’esforç dels pagesos. En Fruitós ho va explicar al poble i el poble es va revelar contra el senyor del castell.
El mussol, des de la torre, esguardava la multitud amb una mirada penetrant. De sobte, va girar el cap a banda i banda i va desplegar les ales. Volia que els vilatans el seguissin. Va volar fins a la part més alta de l’església, al campanar, just allà on el mossèn havia amagat l’almorratxa. La va prendre amb les urpes i, de nou volant, va fer que els vilatans tornessin a les terres properes al castell.
Començava a clarejar… Tothom es va adonar, amb sorpresa i alegria, que els tres sols havien desaparegut i que al cel, com per art de màgia, només n’hi apareixia un darrere de la torre del castell, com sempre s’havia vist. El mussol va començar a escampar el líquid de l’almorratxa per tots els camps i els cultius de la zona, talment com a símbol d’allò que perfuma la vida.
Els vilatans, bocabadats, observaven com tot rebrotava i com els núvols començaven a créixer per darrere del coll de Sant Fruitós. Una pluja generosa regava els camps i, de nou, rieres, rierols, fonts i pous s’omplien d’aigua; gràcies a aquell mussol i a l’almorratxa el poble va tornar a tenir aigua i fruits
Com a agraïment, la gent de la contrada va batejar aquell poble amb el nom de Castellterçol, en record del castell que tantes vegades els havia protegit d’atacs enemics i dels tres sols que havien estat a punt de destruir-los. I des de llavors, els pagesos i les seves famílies no van tornar a passar gana i sempre es van repartir amb justícia i generositat els aliments que la terra els proporcionava..
Els dies 3, 4 i 5 d’octubre, a la Plaça Fra Bernardi de Manlleu, s’hauria de celebrar la Festa del porc i la cervesa, una fira gastronòmica que es celebra des de l’any olímpic, 1992.
Aquesta fira gira al voltant d’aquests dos productes, amb mostres i degustacions de productes elaborats amb carn de porc, i exposició i tast de cerveses artesanes, tant nacionals com importades.
ROSTINT ELS PORCS A LA PLAÇA.
A part de les degustacions, l’acte més vistós és la matança (realment escorxat, perquè per llei cal sacrificar-los en un escorxador regulat) i el rustit en foc de llenya, de porcs de qualitat, que després se serveixen per a dinar o sopar, en una carpa habilitada com a menjador, prèvia compra del corresponent tiquet; així com l’elaboració d’embotits, sobretot botifarra del perol, a la vista del públic; al costat de l’obrador d’embotits, s’instal·la un mercat d’embotits i productes de proximitat, a càrrec de paradistas del mercat municipal, i algunes xarcuteries emblemàtiques del poble, com Can Cerilles.
També es duen a terme diverses activitats gastronòmiques, com a tallers de cuina per a grans i petits, concursos de receptes, concurs de la llonganissa de la fira, concurs de la cervesa artesana de la fira, concurs d’Instagram…
Al voltant de la plaça hi ha un bon numero d’estands on comercialitzen cerveses, que també es poden degustar acompanyant entrepans de botifarra, xistorra, cansalada viada….; també podem trobar zones de joc per als nens, espectacles i concerts gratuïts.
LA FESTA DEL PORC I LA CERVESA, 2018.
La primera Festa del Porc i la Cervesa
Per Joan Arimany, publicat a El Ter, portal d’Osona, el 2017.
L’any que ve s’escauran els 25 anys de la celebració de la Festa del Porc i la Cervesa. El 1992 se’n va celebrar la primera edició. Per a Manlleu, aquell va ser un any de contrastos…
Sortíem d’un estiu imbuïts de l’exaltació olímpica de Barcelona, que tot el país va sentir en més o menys mesura, però estàvem en un angoixant i descarnat procés de desindustrialització que acabaria amb la desaparició de les empreses locals dedicades al tèxtil. Aquells mesos van ser un cop dur per a moltes famílies. La gent de Manlleu es va mobilitzar col·lectivament com poques vegades, públicament, amb una manifestació multitudinària. Enmig d’aquest procés, com una petita llum que espurnejava tot mirant el futur, va sorgir la festa que encara celebrem.
Si cal recordar i esmentar algú, amb agraïment, pel mèrit de provocar la gestació i el naixement de la Festa del Porc i la Cervesa –i crec que cal- aquest és Pau Portús i Parés. Empleat municipal que va dedicar gran part de la seva vida a l’Administració pública local, va impulsar diverses activitats de tipus cultural, esportives i lúdiques –recordem el cinema que, precisament, duia el seu nom-, i va manllevar de l’Oktoberfest costaner una proposta diferent. Transportada a Osona, terra d’embotits, la cervesa que regava la festa d’origen alemany també havia de ser-hi ben present. No es tractava del beure per beure, sinó del tast mesurat que combina beguda i els productes elaborats a partir de la carn de porc. Havien de passar alguns anys per viure l’esclat de la cervesa artesana, però l’art d’elaborar llonganisses i altres productes del mateix origen animal ja formava part de l’essència de la nostra terra. Per tant, porc i cervesa, van fer una excel·lent parella.
El primer cartell, obra de Ramon Paracolls, insinuava plenament el sentit de la festa. Lluny dels dissenys digitals posteriors, transmetia la frescor del dibuixant de rotring sobre paper.
Un fet que pocs coneixen, i que va estar a punt d’esborrar la festa abans de néixer, és la tensió que el mateix dia de l’estrena va viure l’equip de govern d’aquell moment. La referència explícita a la cervesa en el mateix nom de la festa, va fer témer que fos anul·lada per instàncies superiors. Alguna notícia s’havia rebut sobre el tema, però, per alleujament dels organitzadors, la notificació no es va emetre. I al vespre, al punt de les 9 del 16 d’octubre de 1992, es va procedir a la protocol·lària punxada del primer barril.
Recordo les primeres edicions en les quals les atraccions envoltaven de gresca, llum i color, les parades de cervesa i embotits. Gairebé sempre, dalt d’un entarimat, alguna actuació artística reclamava les mirades dels presents. Sens dubte, la imatge que sempre associaré a aquella etapa inicial de la festa és l’actuació, el 1993, de la banda bavaresa de Fred Köhler, vinguda de Tirol. El seu ritme transportava els presents al lloc originari de la festa.
La fórmula va arrelar. Fins i tot, quan se li va canviar el nom per “Festa de tardor”, els mateixos promotors del canvi es van adonar de l’error. En poques edicions, la Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu havia assolit entitat pròpia.
Amb els anys, ja en són vint-i-quatre, la festa ha canviat i s’ha transformat d’acord amb els temps. La festa va esdevenir popular en ser capaç d’adequar-se a noves sensibilitats i acollir nous al·licients per convertir-la en una fira gastronòmica de primer nivell. A dia d’avui –que no en el moment de crear-se-, sorgeix una reflexió que fa d’aquesta festa –o fira- una paradoxa: Com persisteix quan gairebé una quarta part dels manlleuencs tenen prescrit no ingerir alcohol ni carn de porc? Aquesta pregunta comporta llargues reflexions que, en qualsevol cas, s’haurien de tenir en compte…
Podria haver esperat a fer aquest article coincidint amb el quart de segle, d’aquí a un any, però m’ha semblat més adequat fer-ho ara. I la raó és perquè m’agradaria –un desig ben personal- que en escaure’s l’efemèride, a l’edició de 2017, es tingui un fugisser –o no tan fugisser- record per a Pau Portús. Si no hagués estat per ell, ho puc ben assegurar, aquests dies no estaríem de festa, sinó que Manlleu entraria, com cíclicament pertoca, a la melangiosa tardor.
Entre el 17 i el 19 de setembre, a Canet de Mar, es celebra la Fira-mercat modernista, que ja va per la seva 13a edició, ja que es va començar a celebrar el 2008.
Són uns dies, en què el centre històric es transforma per a rememorar aquella època de principis del segle passat, comptant amb la col·laboració dels comerciants, que es vesteixen d’època, i ambienten els seus establiments; també alguns restaurants ofereixen plats d’aquella època; a més, als seus carrers es celebren diferents activitats lúdiques i artístiques, com a espectacles de carrer a càrrec de grups de teatre itinerant degudament caracteritzats, sobretot dirigits als més petits, però també de recreació històrica; també hi ha un mercat d’artesania, amb mostres d’oficis i costums de l’època; diverses exposicions, i la ruta guiada pel patrimoni arquitectònic modernista.
ESPECTACLE ITINERANT.
Aquesta ruta modernista, que també es fa un dissabte al mes, amb una durada aproximada de 1,30 hores; té el seu punt de reunió a la Casa Museu de Luis Domenech i Montaner, construïda entre 1918 al 19, és museu des de 1998, per a anar cap a la Riera de San Domench, on està la Casa Roura, o Ca La Bianga, construïda per Domenech i Montaner entre 1891 al 92, avui dia alberga un restaurant; a la confluència de la Riera de San Domenech i el carrer Ample, està l’Ateneu Canetenc, construït entre 1885 al 87, també per Domenech i Montaner, ha estat casino i ateneu obrer, actualment alberga una biblioteca pública; la ruta segueix pel carrer Ample, on està l’Ajuntament d’estil historicista, i altres edificis remarcables com a Ca Puxan, modernista de 1913; segueix pel carrer Castañer, la Plaça Macià, les Escales del Sant Crist de 1913, el carrer de l’Església, que desemboca en la plaça de l’Església, gotíca del XVI; la Riera Buscarons, que també té diversos edificis remarcables, com el Mercat i la Casa Renau , noucentistas o la Guarderia de la Fabrica Jover modernista; i tornada a la Casa Museu.
CASA ROURA.
A part d’aquesta ruta, hi ha altres rutes en les que es poden veure altres edificis interessants, modernistes, com la Fabrica Jover, i d’altres estils, noucentistas, historicistas…, perquè compta amb nombroses cases dels “americanos”, les que es van fer construir els que van fer fortuna a Amèrica, especialment a Cuba; també hi ha una ruta que inclou una visita al cementiri, que compta amb diverses tombes modernistes, algunes dissenyades pel propi Domenech i Montaner.
Enguany, amb les mesures Covid, cal fer reserva prèvia per a les rutes i espectacles, tots amb aforament limitat, a l’oficina de turisme, a partir del 3 de setembre.
També és interessant, visitar el Castell de Santa Florentina, situat al nord de la població, construït, sobre les restes d’una fortificació romana, en el segle XI com el Domus de Canet, un casal fortificat d’estil romànic; va ser reformat en el segle XV en estil gòtic, i finalment, a principis del XX, Domenech i Montaner, va fer una nova reforma, incorporant elements modernistes i gòtics; com a curiositat, comentar que s’hi van rodar escenes de Joc de Trons.
El Castell de Santa Florentina és un lloc meravellós amagat entre la verdor del bosc semblant a la descripció que feia George R. Martin en la seva exitosa sèrie “Una cançó de gel I foc”. No és estrany que el castell fos elegit com una de les localitzacions per al rodatge d’una de les series de televisió més exitosa “Joc de Trons”. Poden gaudir de l’episodi a on el castell es converteix en Horn Hill, en el sisè capítol de la sisena temporada.
Gràcies a la feina dels decoradors professionals, el castell es va convertir en el patrimoni familiar de la Casa Tarly en només 9 dies. La decoració era increïble afegint un autèntic estil gòtic al castell.
Molts professionals i creatius van treballar al castell durant els tres dies del procés de filmació, entre ells un director de cinema i televisió americà, el productor de televisió Jack Bender que ha produït series de televisió tan famoses com “Lost”, “Under La Cúpula” i “Los Soprano”. Un guionista americà, productor de televisió i co-creador de Joc de Trons David Benioff també va treballar-hi. Actors famosos com James Faulkner (Randyll Tarly), Samantha Spiro (Melessa Tarly), John Bradley-West (Samwell Tarly), Hannah Murray (Gilly), William & James Wilson (Sam) Freddie Stroma (Dickon Tarly), Rebecca Benson (Talla Tarly) van crear un ambient emocionant i creatiu durant el rodatge. Va ser un plaer tenir un equip tan professional i experimentat. També agraïm a l’ajuntament de Canet de Mar la seva col·laboració en tot el procés de gravació al Castell.
El Castell de Santa Florentina es va convertir en part integral de la historia de la sèrie Joc de Trons. Visiti’ns i descobriran tots els detalls i secrets del procés de gravació , i podrà gaudir també de tots els espais a on es v filmar. Oferim també experimentar l’ambient de Joc de Trons celebrant qualsevol dels seus esdeveniments privats amb l’estil de la sèrie, al Castell.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 