Els propers dies 9,10 I 11 de Maig, a Terrassa, celebren la fira Modernista, que, enguany arriba a la vintidosena edició; es una de les mes importants de la seva temàtica, i amb gran nombre d’activitats.
PARELLA EN UNA PARADETA.
Enguany estarà especialment dedicada a la dansa; però també es faran diferents espectacles, tant itinerants, com localitzats, (alguns d’ells amb reserva prèvia); musica, recreacions històriques, conferencies, exposicions, tallers d’arts aplicades, visites guiades (amb reserva prèvia); també activitats esportives, mostra i desfilada d’autos i motos d’època, mostres gastronòmiques, activitats i tallers infantils, el clàssic mercadet de paradetes d’artesania i gastronomia; tot amb personatges amb vestits com els d’aquella època.
ELS AUTOS D’EPOCA.
Podeu infirmar-vos a l’oficina de turisme, tel: 937397019, o al e-mail : turisme@terrassa.cat
Aquest cap de setmana, 15 i 16 de març, a Caldes de Montbui, se celebra el Mercat de l’Olla, amb l’olla mes gran de Catalunya.
VISTA DEL MERCAT DEVANT LES TERMES.
Durant aquest cap de setmana es repartiran més de 6.000 racions de llegums cuites en aigua termal; enguany, com a novetat, els cigrons s’acompanyaran amb botifarra del perol i llardons.
Aquest Mercat va néixer fa uns anys sota el lema “Fem bullir l’olla” amb l’objectiu de singularitzar i posar en valor els productes de proximitat i de qualitat i els productes típics calderins, cuinats amb aigua termal.
El Mercat és un homenatge a la gastronomia més propera i a l’esforç per la qualitat dels productors catalans; tot plegat sota l’ambient festiu i familiar d’una fira que ofereix parades de productes gastronòmics i productes artesans i activitats i tallers familiars com la de convertir-se en un petit xef de cuina amb l’elaboració de diferents receptes culinàries.
L’OLLA MES GRAN DE CATALUNYA.
L’olla més gran de Catalunya, amb capacitat per a 1.600 litres de caldo, és la protagonista del Mercat de l’Olla; en aquesta edició, està previst que es facin diverses coccions per repartir més de 6.000 racions de llegums cuits en aigua termal; en total, està previst cuinar 265 Kg de llegums, 100 Kg de llenties i 165 Kg de cigrons. A més, com a novetat, aquest any els cigrons s’acompanyaran amb botifarra del perol i llardons, i un bon raig d’oli d’oliva.
Durant tot el cap de setmana el centre històric de Caldes de Montbui s’omplirà amb un centenar de parades de productes gastronòmics i productes artesans, així com també diverses foodtrucks; el programa es completa amb un ampli ventall d’activitats i tallers per a tota la família; les parades s’instal·laran a les places de l’Església, U d’Octubre, de la Font del Lleó i de Can Rius, i pels carrers del Forn, Samsó i del Pont.
Els restaurants de Caldes de Montbui participen al Mercat de l’Olla amb la proposta “Se’ns en va l’olla” amb l’objectiu d’oferir diferents exemples de gastronomia tradicional i termal. Aquesta proposta consisteix en la creació d’un plat estrella a mans dels restauradors calderins que s’inclourà en cada una de les seves cartes. La desena de restaurants que participen de la iniciativa proposaran un plat singular inspirat en la cuina termal i tradicional, que ha de ser un homenatge a la cuina de proximitat i de qualitat.
Entre el 6 i el 14 de desembre, al poble d’Espinelves, celebren la Fira del Avet; que a passat a ser una de les visites “obligades” per el pont de la Puríssima.
Espinelves es un bonic poble situat a les Guilleries, prop del Coll de Revell, per l’autovia C25, des de la que tenim una bonica panoràmica del poble, amb l’església al cap de munt.
AVETS DARRERA L’ESGLESIA DE SANT VICENÇ.
Com ja indica el nom, aquesta fira va començar el 1981, com un mercat d’avets de Nadal, criats a la contrada (Masjoanis i Excelsia), però degut a la elevada concurrència, a anat sumant activitats, i ara també podrem trobar d’altres productes nadalencs, com figuretes de pessebre, i tota mena de guarniments, productes d’alimentació, i una mostra d’artesania i d’oficis.
A mes s’hi faran activitats per els mes joves, com taller de màgia, taller de flors, decoració de galetes, tir amb arc i passejades amb poni.
Es podran visitar exposicions de pintures, de fotos… i de caganers.
Els dies 3, 4, 6, 8, 9, 10 i 11, a les 12 i les 17, es podran veure espectacles itinerants, i el dia 5 cantada de nadales.
La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l’any 943, època en què hi havia una església i parròquia en funcionament, dedicada a Sant Vicenç, i segons sembla, es trobava en una vila o gran explotació rural anomenada Espinelves.
El nom d’Espinelves sembla derivar d’Espines albes, és a dir, Espines blanques.
El poble d’Espinelves va a cavall de la història de l’església. És un dels pocs pobles del romànic que encara es conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l’art d’aquella época i en un perfecte estat de conservació
La silueta del campanar de l’església romànica dóna una fisonomia inconfusible al poble, que enfilat a l’esquerra de la riera se’ns presenta petit i acollidor. La localitat ha guardat amb cura un aspecte net i agradable, amb les cases d’ estructura de pedra, els carrers pavimentats amb lloses i les edificacions més modernes que armonitzen amb el conjunt. La història d´Espinelves gira al voltant de la seva església: Sant Vicenç d´Espinelves.Original del segle XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII
Cal destacar el seu magnífic campanar de planta cuadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoidals, i també la Verge, del S.XV, dedicada al Roser.
El retaule de l´anomenat mestre d´Espinelves és actualment al Museu Episcopal de Vic. Fa pocs anys fou objecte d´una acurada restauració
Els primitius termes parroquials estaven adscrits o assignats a un dels grans termes dels castells amb que es va repartir el país es del moment de la seva restauració pel comte Guifré el Pilós, a partir de 879. El terme d’Espinelves estava adscrit al territori del castell de Sant Llorenç i després, al de Meda.
Un document de 1133 ens diu clarament que s’edificà al Puig de Castellar d’Espinelves una fortalesa amb el seu castell i vivenda, que el cavaller Bertran de Merola, amb la seva muller Beatriu i els seus fills varen cedir a Pere Udalard de Sentfores.
Es tractava d’un castell secundari, sotmès al de Meda, però que comptava amb drets propis i edificacions de les que forçosament n’ha quedat rastre. Desapareixeria molt aviat car no es parla mai d’ell en la documentació a partir dels segles XIII i XIV.
Els Masos i la Jurisdicció d’Espinelves
Coneixem les notícies més antigues sobre els masos gràcies a la domcumentació de Sant Llorenç del Munt. Els priors de Sant Llorenç posseïen a 1337 varis masos d’Espinelves. Es pot dir que el prior de Sant Llorenç del Munt passà a ésser el senyor efectiu del terme. Segons un fogatge del segle XIV, en aquests temps, en ple despoblament, la parròquia d’Espinelves tenia 11 famílies, totes elles de domini eclesiàstic.
En canvi, la jurisdicció de la justícia del lloc va passar a mans dels vescomtes de Cabrera, creats comtes d’Osona, el 1356, quan el rei li va donar tots els drets reials d’Osona.
A finals del segle XV Espinelves s’havia unit a Sant Sadurní d’Osomort i els dos llocs formaven una sola batllia.
A principis del segle XIX es va fer la divisió provisional de Catalunya en províncies. Espinelves es vegé directament afectada en aquest moment car es va incloure a la província de Girona i el partit judicial de Santa Coloma de Farnes, trencant així la seva tradicional adscripció a la vegueria i després al corregiment de Vic.
L’estancament de la població a la primera meitat del segle XX i la forta davallada dels darrers anys són deguts a la manca de mitjans de vida que ofereix la població, sobretot pel jovent.
Els dies 22 i 23 d’octubre, al poble de Viladrau, al Montseny, celebren la FIRA DE LA CASTANYA, que des del 1995 promociona les castanyes del Montseny, que havien estat les preferides de les antigues castanyeres de Barcelona.
LAS PARADETES DE LA FIRA.
A part del típic mercat de paradetes amb productes artesans, no tots relacionats amb les castanyes, es faran diverses activitats; Espectacles sobre Serrallonga, les paitides i les castanyeres; titelles, cercavila amb gegants i bandolers; exposicions: Castells del Montseny; el Montseny, cuina de reserva; y Viladrau 1961.
També un Espai gastronòmic, amb degustacions de plats amb base de productes de tardor i, sobre tot, castanyes, preparats per els restaurants de la zona; i el Espai Montseny on es projectaran audiovisuals sobre les bruixes, les paitides i els bandolers; també estaran disponibles diverses sortides guiades pel Montseny i els boscos de Viladrau.
TORRANT CASTANYES A LA PLAÇA.
A mes, un concurs fotogràfic a Instagram i un trenet turístic.
La nit de Sant Joan varen sortir, cap al torrent de Sant Segimon, tres nois de Viladrau, un de Can Bosc, un de la Sala i l’altre de Can Gat.
Deien els més vells, que en aquell indret i en una nit com la de Sant Joan, sortien les Fades d’aigua a cantar belles cançons com ningú les ha sentides mai.
El tres nois del poble, al punt de les dotze, estant allà ben amagats, veieren sortir del fons d’una balma les encantades, que anaven estenent roba pels marges del torrent que aquí neix.
Tot d’una van sortir a corre-cuita i agafaren una peça de roba.De sobte desaparegueren les encantades i la resta de roba. La roba presa es va anar allargant fins a no poder més, els nois se la repartiren i cada tros es convertí, una vegada arribats a casa en un munt de peces d’or.
Però els entrà l’ambició i decidiren cadascú pel seu cantó tornar-hi al cap d’un any.
Aquesta vegada però, del tros de roba agafat, en sortiren moltes i cantelludes pedres de tarter.És possible que el nom de la font de l’or, faci referència a aquesta llegenda…?
Els dies 15 i 16 d’octubre, a Olot, celebren la Fira de Sant Lluc o Fira de Tardor; es una fira amb solera, amb origen al segle XIV, com a fira ramadera.
Enguany ofereix nombroses activitats repartides per diferents espais de la vila.
Al Firal: l’espai tast, i el mercat d’artesania.
Al Firal Petit: la Fira ramadera, recordant els orígens, tindrà diferents corrals, amb vaques, ovelles, cabres, porcs, ases, cavalls i aviram; i parades amb productes carnis i lactis.
FIRA RAMADERA.
Al Firalet: exposició de tractors antics, i la fira de vehicles d’ocasió.
A la Plaça Clarà: la Fira del Dibuix, a les Voltes, ja que Sant Lluc es el patró dels artistes; també i tindran lloc les puntaires.
FIRA DEL DIBUIX.
A la Plaça Balmes: el Mercat extraordinari de roba, amb una setantena de parades.
Als espais Crater i Sant Esteve, també es faran diverses activitats.
Per a la quitxalla, es faran activitats en diferents espais; com la Grangeta del Gall Zoti, a la plaça 1 d’octubre; atraccions al Passeig de la Muralla; tres espais de Tasta jocs, al Claustre del Carme, a la plaça Clarà, i a la Plaça Campdenmas, on també es farà el ball del porc i el xai, i El Bike Party.
Per informarvos, podeu trucar al Dinamig: 972260152, o per mail, a: fires@dinamig.cat
Llegenda de la gorga dels dimonis, extret de Llegendarium:
La somiadora pubilla de Sant Ferriol no tenia amics, ni família que pogués trobar-la a faltar. I malgrat que una fortíssima tempesta d’agost va escombrar tot Olot, va posar-se les seves botes i va sortir desafiant calor, fang i llamps. Res del món la separaria del seu amor.
Però quan era a prop de la gorga del Fluvià, més enllà del mas Morató, va sentir una estranya flaire entrant fins al moll dels seus ossos. Era com si estiguessin cremant cabell sobre ferro.
I en arribar al lloc convingut, entre les ombres, va veure al seu estimat bocaterrosa amb els braços estesos en creu i la mirada en blanc. Al seu voltant hi havia sis persones, homes i dones, emboçades amb llargues túniques negres i silents màscares blanques. «Què voleu? Qui sou?» S’hi enfrontà la noia, veient que el seu promès era estès i potser ferit.
Les sis ombres no es mogueren. Solament la llàntia que portava la pubilla les il·luminava, somortes.
Quan la ferum es féu més intensa i la gorga començà a remoure’s des de dins, un vent ardent l’envoltà i sentí com el cap començà a fer-li voltes. De dins de l’aigua va sorgir: elegant, ulls totalment negres, guants de pell negra i dits anormalment llargs; de la seva boca regalimava un rajolí fosc i pudent però embriagador; la pubilla va córrer a la vora del seu estimat i intentà reanimar-lo, cridant-lo i sacsejant-lo. Res, era mort?
I una llum que no venia d’enlloc la cegà; tancà els ulls i, quan els obrí, era al damunt d’un cavall roig menat per l’Home Negre. «No t’espantis», va dir-li amb veu llunyana.
No eren sobre terra però tampoc eren al cel; cavalcaven. I les mans de les sis figures l’hi esgarrapaven les cames i el coll. Cavalcaven. «No t’espantis», va repetir-li l’Home Negre amb veu perduda. «Vols venir amb mi?», li preguntà.
Ella cridà dins seu: no! Però, breu carícia a l’espatlla, volia dir que sí. «Vols tenir una vida feliç? Lluny de solituds i tristeses, on solament hi seràs tu i els qui són com tu?» Ella tornà a cridar a dins seu: no! Però aleshores uns llavis freds i càlids alhora la besaren.
El petó li entrà com una suau llança fins al moll de l’ànima; les mans li esgarrapaven el cos amb dolçor. Eren a dalt i eren a baix; volaven trencant aigües fosques; i alguna cosa desconeguda s’obrí com una flor en el seu pit. «Seria tan fàcil dir que sí», pensà. I quan obrí els llavis per dir «sí», escoltà un suau miol que li deia «no». Dormia? Tot era un somni? I quan obrí els llavis per proclamar que sí, el seu cor bategà com una tempesta i cridà fort: «No! Valga’m la Verge dels Desemparats, no!» El cavall roig sotragà i el vol va caure en picat dins l’aigua negra; cavall i genet s’enfonsaren en la gorga i quan ella obrí els ulls, solament hi havia el seu promès, inconscient. El seu vestit esquinçat i els seus llavis vermells, de passió i somnis perduts.
Així els trobaren una bona gent d’Olot, pescadors i bugaderes, que els acompanyaren a la seva casa del carrer de Sant Ferriol. Diuen que les males gents no tornaren a veure’s per aquells encontorns, però la gorga passà a ser coneguda pels olotins com «la gorga dels dimonis».
Els dies 10 i 11 de maig, a Palau Solità i Plegamans, celebren el mercat medieval.
Tindrà com escenari central el Castell de Plegamans i els seus voltants, el parc de Plegamans i el carrer de Sant Lluis.
EL CASTELL DE PLEGAMANS.
Per tot el mercat es podran veure personatges amb vestits medievals; s’hi faran demostracions d’oficis antics, com treballar el cuir o el forn de pa; i tallers, com el de forja, la cota de malla d’anelles o el de vestir a la dama i al cavaller; també demostracions i explicacions de d’utilització d’eines, armes i armadures; i explicacions de com eren els combats i la vida medievals; a mes d’espectacles com, el Torneig de Cavalls o la lluita de cavallers.
PARADETES DEL MERCAT.
També es faran visites guiades al castell; i activitats per la quitxalla, com l’Escola de Cavallers, el “Soft Combat” i els cavallets gronxadors.
Per informació, podeu trucar a l’Ajuntament : 938648056, o per e-mail: info@palauplegamans.cat.
Els Templers a Palau Solità i Plegamans, extret de:
Santa Magdalena forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya, la de Palau del Vallès. Al 1163, Berenguer de Sant Vicenç signava com a mestre i preceptor de la comanda del Palau del Vallès i també de la vigatana, on també hi tenia cases i béns que depenien de la comanda de Palau.
En aquest temps i ja a l’any 1171 era considerada com a una de les comandes més poderoses, fins i tot en algun moment més que la de Barcelona, tot i que aquesta ja era documentada al 1150.
Prova del seu renom i poder fou comptar entre els seus consellers o assessors amb Jaume I.
El 22 de març de 1312, cedint a les pressions del rei de França Felip IV el Formós, el Papa Climent V declarà una Butlla per la supressió de l’ordre dels Templers. Com a conseqüència d’això, l’any 1319, el Palau del Vallès passà a l’àmbit dels Hospitalers del Gran Priorat de Catalunya.
A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a Santa Magdalena, li dediquen l’ermita.
L’església, amb la desamortització de Mendizabal de 1835, passà a mans de l’Estat. Al 1870 serà adquirida per un particular (Arxiu Diocesà de Barcelona, Carpeta Doc. Palau Solitar).
Al 1879 és comprada de nou. A partir d’aleshores hi va desaparèixer el culte juntament amb els objectes més preuats, com eren el retaule de la Santa (cremat en 1936), la taula de l’altar i la campana, que passaren a la parròquia de Santa Maria (1846).”
Entre el 26 i el 27 d’abril, a L’Arboç del Penedès, celebren la Fira Modernista del Penedès.
Aquesta vila malgrat no ser molt gran, conta amb mes d’una vintena d’edificis modernistes, com ara : l’edifici Les Amèriques, Cal Gallart, la pastisseria la Confiança, o el Castell Bellesguard.
SENYORES D’EPOCA.
Duran la fira, pel nucli antic, principalment al carrer Major, es podran veure personatges vestits d’època, com els Amics del rei Josep o “Las chicas de oro”; i també las puntaires, que son tota una institució d’aquesta vila, on conten amb l’escola de puntaires i el Museu de puntes de coixí; a mes, es farà una gimcana per els edificis modernistes, i a la casa de cultura es podran visitar dues exposicions del col·leccionista local Josep Plana; una il·lustracions de Ramón Mir, i l’altre de cartells i segells de les fires de Barcelona i Sevilla del 1929.
El dissabte 26, al mati, es podrà veure una exposició de cotxes i motos antics a la Rambla Gener.
El diumenge 27 de maig, al mati, es podran fer visites guiades a La Giralda, i a la Masia de Cal Gallart (escola Joliu), a carreg dels alumnes del Camp Joliu, que també presentaran el projecte “racons de L’Arboç”.
LA GIRALDA DEL ARBOÇ.
Duran els dos dies, es faran, el mercat modernista, tallers infantils, i una marató d’espectacles al carrer, amb, concerts, exhibicions de dansa, números musicals, titelles, màgia i teatre de carrer, amb la participació de La Baldufa, Xarop de Canya, L’Elenc i L’embruix, entre d’altres.
Per informacio podeu trucar a l’ajuntament: 977670083, o per e-mail a: turisme@arbocenc.cat
La introducció de la punta al coixí al nostre país es pot afirmar amb certesa que fou en el transcurs del segle XIII-XIV, segurament al cap de poc temps d’iniciar-se a França o Itàlia.
De ben segur fou també en aquest segle XIV en el qual es va iniciar la confecció de les puntes al coixí a l’Arboç; les primeres referències escrites que trobem de la confecció de punta al coixí a l’Arboç daten del l’any1498, on trobem en uns capítols matrimonials que la núvia deixa com a dot uns “llançols randats”, és a dir, fets de punta al coixí; la qual cosa es fa suposar que si al segle XV la punta al coixí va assolir prou rellevància econòmica com per a generar referències escrites, significa que en aquell moment ja hi havia una tradició i ja feia temps que aquest art es practicava a l’Arboç. Per tant, per deducció històrica, es por afirmar que aproximadament durant el segle XIV, es va iniciar a l’Arboç la pràctica i perfeccionament d’aquesta artesania.
També es desconeix de quina manera va arribar i qui va portar aquest art a l’Arboç; pel context històric i pels moviments migratoris succeïts durant els segles XIV i XV es de suposar que a l’Arboç hi arribés una o varies famílies procedents de Flandes (actual Bèlgica) o de Venècia, (actual Itàlia) que el practicaven. En veure la població local que les puntes al coixí podien ser una font d’ingressos amb una certa importància, de seguida molts arbocencs van aprendre aquest art.
Durant els segles XVII i XVIII la punta al coixí, poc a poc, va esdevenint una font d’ingressos cada cop més important per a moltes famílies arbocenques. De fet, ja a finals del segle XVIII es pot afirmar que la punta al coixí s’havia consolidat com a una indústria artesana i una font d’ingressos molt important per a molts nuclis familiars.
Així, la indústria de la punta al coixí a l’Arboç, que ja es troba plenament consolidada a finals del segle XVIII, es professionalitza i s’internacionalitza durant el primer quart del segle XIX; tant es així que l’any 1827 una delegació d’arbocencs van anar a l’exposició de Paris a mostrar les seves puntes amb una clara intenció d’obrir mercats.
Va ser així, superant les circumstàncies, amb molt esforç i fent les coses molt ben fetes des del punt de vista estratègic, econòmic i artesà que la indústria de la randa arbocenca esdevé un referent a nivell nacional.
Durant tot el segle XIX i fins al primer terç del segle XX l’Arboç es converteix en un centre de distribució de puntes i els randers de l’Arboç venen el seu gènere arreu.
L’any 1920 es considera un dels punts àlgids de la indústria de la randa a l’Arboç, ja que s’organitza al poble la “I Exposició Local de Puntes alCoixí”, on els randers més importants del moment (p.e. Casa Rosa Cinta, Vives, etc) hi van exposar els seus productes com un aparador que va atraure a nombrosos empresaris del sector.
Les puntes de l’Arboç eren conegudes pertres qualitats bàsiques, la seva finor, la seva delicadesa i la originalitat dels seus motius ornamentals.
A l’Arboç es feien les peces més difícils i complicades que només les mans més expertes podien teixir. La fama que van agafar les puntes de l’Arboç va fer que avui es pugui afirmar que no hi ha cap casa reial europea ni cap governant del segle XX que no tingui una punta al coixí feta a l’Arboç; moltes puntes fetes a l’Arboç decoren encara molts palaus i estan incorporades als tresors nacionals de molts països.
Del 18 al 20 d’abril, es a dir, del Divendres Sant fins el Diumenge de Pasqua, a Hostalric, celebren la seva fira Medieval.
Amb aquesta fira, es recrea l’època de quan la vila era cap i casal del vescomtat de Cabrera, amb un gran mercat, i personatges i activitats d’aquells temps.
Aquesta fira esta dividida en dos espais:
PORTAL DE BARCELONA.
El Nucli antic emmurallat, on estarà el mercat d’artesania, (ceràmica, orfebreria, confecció…) i alimentació, (embotits, dolços, caramels, formatges…), mostra de cuina medieval, musica medieval i atraccions; ocupant el carrer Major, entre la porta de Barcelona i la torre dels Frares, i el carrer Raval; també es podrà passejar per el camí de ronda de la muralla.
I la Fortalesa, al cap de munt del poble, amb un campament medieval, i un altre de templers, exposició d’estris i armes medievals, combats de cavallers, ambientacions històriques, mostres d’oficis antics, visites guiades per la fortalesa, demostracions i torneig d’arqueria, i als vespres, espectacle de foc al fossar.
ELS GEGANTS D’HOSTALRIC.
També es faran, tallers infantils, com el de malabars o l’escola de cavallers; cercaviles musicals amb bufons, ball de gegants, teatre de carrer (Etili el soldat, el carro dels matasans, el Vescomtat de Cabrera…), titelles (El cavaller d’Hostalric, la llegenda de Sant Jordi, el fantasma del castell…) i circ.
El començament de la fira, el marcarà la desfilada dels vescomtes de Cabrera i el seu seguici, des del convent fins el castell; i el punt i final, serà un espectacle de clausura a la plaça de la Vila.
Per informar-vos podeu trucar a l’oficina de turisme : 972874165, o al mail: turisme@hostalric.cat.
Sembla que el nom d’Hostalric va tenir el seu origen en un hostal testimoniat des del segle XI, però no és fins al 1106 que veiem documentat el nom de la vila, i al 1145 ja es parla del castell.
Al 1242 Jaume I el Conqueridor atorga al vescomte de Cabrera la llicència per a la celebració del mercat setmanal i un any més tard la vila obté la carta de poblament amb l’objectiu d’afavorir la creació d’un nucli de població estable prop del castell.
A Bernat I de Cabrera se li deu el primer emmurallament de la vila i amb els seus descendents, Hostalric es va convertir en la capital administrativa dels extensos territoris del vescomtat.
El recinte emmurallat, segueix el traçat de l’antic camí Ral i data del segle XIV. Se’n conserven uns 600 metres i va ser construït amb la pedra basàltica extreta del turó del castell.
La muralla és alta i acaba amb merlets quadrats. Darrera d’aquesta hi havia el camí de ronda que comunicava les torres (200 metres de muralla passejable). Les torres són cilíndriques i semicilíndriques i se’n conserven deu, incloses la del Convent i la dels Frares. El Portal de Barcelona és una de les quatre entrades a la vila emmurallada.
La Torre dels Frares és una de les construccions medievals més importants d’Hostalric, amb una alçada i un volum major respecte a la resta de les torres. La torre fa uns33 metres d’alçada, té tres plantes museïtzades i unmirador. L’estructura es fonamenta sobre la roca, amb una base més ampla que el mur superior.
Cronològicament data del segle XIII i es troba fora del recinte emmurallat. Rep el seu nom del convent de Pares Mínims que tenia davant, l’actual ajuntament. Pel que fa a les característiques constructives s’utilitzà la pedra basàltica de l’aflorament del castell i la calç extreta de les muntanyes del Montnegre.
Aquesta torre de defensa militar estava dividida en 3 plantes i una terrassa; la primera planta era la cisterna, la segona on estaven els soldats i la tercera el magatzem de queviures i armament.
Les lluites feudals van tenir ressó a la vila d’Hostalric i l’any 1462 laguerra delsRemences deixava la seva empremta quan els habitants de la vila es resistien a obrir les portes a les tropes de la Generalitat, que tallant vinyes i camps de blat amenaçaven per entrar al recinte emmurallat.
En conseqüència es decidí modernitzar les fortificacions de la vila, i durant la guerra dels Segadors es dugueren a terme les primeres obres de campanya, amb terraplens de terra i feixines que protegien el castell i les muralles medievals.
Els dies 11,12 i 13 d’abril, a Vic, celebraran el Mercat del Ram, “Orgull d’Osona”.
Es una mostra anual que, en els seus orígens estava dedicada al sector agro-ramader, però que, actualment, inclou d’altres camps, resultant una fira de mostres comarcal.
EXPOSICIO BOVINA.
Un any més la ciutat de Vic té la seva cita anual amb el Mercat del Ram, un punt de trobada pel sector agropecuari i una gran festa per a la ciutadania.
Hi trobareu exhibicions i concursos ramaders, productes agrícoles, activitats lúdiques, esportives, culturals i comercials, exhibicions i un ampli espai destinat a la gastronomia.
La casa de pagès: un espai per conèixer el dia a dia de les masies
A l’interior del Recinte Firal, una zona dedicada a mostrar l’origen de la indústria agroalimentària de la comarca. A través de diferents àrees com el camp i l’hort, el graner, la cabanya, l’estable i el mercat, els visitants poden conèixer de prop el dia a dia d’una masia i els processos agroalimentaris que s’hi porten a terme. Un espai adreçat, principalment, a un públic familiar amb tallers, exposicions i activitats didàctiques.
Espai Terra i Cuina, productes de proximitat al teu abast
Una mostra agroalimentària, amb un espai on hi participen expositors amb oferta de vins, verdures, embotits, carns fresques, olis, pastisseria, pa i bolets, entre d’altres, i una àmplia oferta de tapes de degustació.
Els cavalls, protagonistes a la zona esportiva
Al llarg de tot el cap de setmana, la zona esportiva acull exhibicions eqüestres, concursos de doma clàssica, salts obstacles o horseball, entre les més destacades d’un ampli programa d’activitats. Com a novetat aquesta edició, s’oferiran també activitats destinades exclusivament al públic professional del sector.
Jornades tècniques, una aposta pel coneixement
Al llarg de la setmana del Mercat del Ram, entitats i institucions organitzen conferències sobre temes d’interès per al sector professional.
Altres mostres i activitats lúdiques
El visitant també hi trobarà mostres dels sectors turisme, maquinària agrícola i vehicles industrials, horticultura, jardineria, energies renovables i automòbils. El Mercat del Ram és també una gran festa per a la ciutadana i la ciutat s’omple d’ofertes lúdiques que complementen la vessant comercial, com concursos, exhibicions castelleres o competicions esportives, entre moltes altres.
La tradicional Processó de Penitència, popularment coneguda com “Processó dels Armats”, sortí per primera vegada l’any 1750, i és l’acte més conegut que realitza la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic.
Reglamentada per un recull de costums o Consueta de l’any 1883, està formada en l’actualitat per: dos cossos d’armats, llargues fileres de congregants amb vesta i atxa; al mig, els portadors d’improperis, sibil·les o inscripcions; els portants del Sant Crist i els de la Mare de Déu, dos cors de cantors i un seguici de devots. Hi poden assistir tant homes com dones.
En l’actualitat són més de cinc-centes les persones que anyalment realitzen tan singular manifestació de pietat popular.
La participació és oberta a totes les persones devotes de la Mare de Déu dels Dolors, no cal ser membre de la Congregació. Els interessats en llogar o comprar una vesta poden adreçar-se al local del costat de l’Església dels Dolors el dimarts i dijous anteriors al dia de la processó, o bé el mateix diumenge de Rams, a partir de les 7 de la tarda.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 